Barcelona, 5 de març 2005
Benvolguts:
1.- El Punt: 950 entrades sobre circ he sel·leccionat dels 1520 articles que des d’agost 2001 fins avui el diari ha publicat. La llista dels articles escrits pel Marcel està a la vostra disposició però potser ara us avorriria. En Daniel i l’Alex estudiarán com penjar-ho de la pàgina web de l’APCC a partir de que em diguin com fer-les arribar. M’ha agradat llegir sobre vosaltres, amb orgull m’he dit: aquest el conec!
2.- Revista de l’Ateneu: M’ha agradat fer-ne un resum amb especial menció d’aquells de vosaltres que hi sou mencionats, dels combinats de circ que em porten bons records, dels articles de la nostra amiga Montse Giral, de les necrològiques que sempre m’emocionen i que ens recorden aquell passat que sempre hem de tenir present:
Crònica de la revista de l’Ateneu de Nou Barris
Sense cap ànim de ser exhaustiu, faig menció d’aquelles aparicions que més m’impacten:
Revista 41 de novembre del 2000: l’editorial està exultant ja que ja tenen carpa quan l’escola Rogelo Rivel està a l’inici del seu segon curs. Hi ha una entrevista amb en Marcel Escolano, coimpulsor de l’Escola, ell pertanyent a Los Galindos. Hi ha una secció que es titula “Volt de pista”, jo creia que era un logo personal del Jordi Jané, que utilitza a l’Avui.
Revista 42 de desembre 2000: entrevista a la Yoyi, crònica del 5è circ d’hivern: La terra és blava com una taronja, títol meravellós.
Revista 45 de març 2001: combinat de circ nº 15. La Montse Giral, bona amiga, escriu sobre violència domèstica.
Revista 46 d’abril 2001: L’ACC organitza la 3ª trobada de monociclistes, combinat de circ nº 16. La Montse Giral publica un article dedicat al grup Zirikitrake titulat El circ al cor.
Revista 47 de juny-juliol 2001: Menciona la necrològica de Mathieu van der Meulen, francès que participà al Circ d’Hivern 2000 amb un número d’elàstics. La Montse Giral escriu sobre les Jornades de participació, amb visió crítica.
Revista 48 d’octubre 2001: programa del curs 2001-2002, crònica sobre Los Excèntricos, incloent els seus èxits a Seattle.
Revista 49 de novembre 2001: combinat de circ nº 17, 6è Circ d’hivern, premi al Circo Imperfecto del Festival de Tàrrega. Necrológica del Rogelio Rivel-Andreu, molt ben escrita.
Revista 50 de desembre 2001: La Montse Giral escriu sobre el Circo Imperfecto, magnífic, 6è Circ d’hivern Casaboja.
Revista 51 de gener 2002: Nota sobre la 3ª estada del Projecte Escola de Circ a Estelí (Nicaragua), país que estimo amb especial pena.
Revista 52 de febrer 2002: Festa pro carpa de circ Rogelio Rivel, acte organitzat per recollir fons que ajudin a eixugar el dèficit de l’Escola. Article sobre Escarlata Circus. Combinat de circ nº 18.
Revista 53 de març 2002: Seguim amb Nicaragua, Circus Party III.
Revista 54 d’abril 2002: Circ Nic a una secció titulada Infantil Circ. IX trobada de monociclistes, Pasqual Maragall es compromet a iniciar una interpelació parlamentària a fi de reconèixer el circ com a art escènica. No consta.
Revista 60 de febrer 2003: Nota i foto de l’amic Karoli, expressiu. Combinat de circ nº 20.
Revista 61 de març 2003: Nota sobre Chapertons. X trobada de monociclistes.
Revista 62 d’abril 2003: Marduix titelles, grans amics. Combinat de circ nº 21.
Revista 66 de desembre 2003: 8è Circ d’Hivern La plaça dels prodigis amb, entre altres, Boni i Juanillo, proposat per aquest. La Montse Giral escriu: L’Ateneu: un espai d’assaig poètic i interpretatiu.
Revista 67 de gener 2004: Leandre-Claire, pallassos. Necrològica de la Sol Espinoza, professora de la Rogelio Rivel.
3.- Festival Mundial del Circo 1956: és el meu primer record circense, dels 44 cavalls de Franz Althoff, de la Pinito del Oro en la seva millor època (abans de les caigudes), d’osos polars, una desena dintre d’una gàbia, el funambulista Zavatta.
Un oncle meu me n’ha donat el catàleg. Els directors Carcellé, Balañá i Castilla-Feijoo, els periodistes Sebastià Gasch, Del Arco, Alfredo Marquerie, els dibuixants Peñarroya i Romeu… el nostre passat barceloní. Hi ha fotografies d’una jirafa recent nascuda, de tigres i lleons, elefants, camells.
4.- He trobat encara a la llibreria del meu pare tres llibres que he llegit potser massa ràpidament:
- Le cirque d’Izis, de Jacques Prévert, amb 4 composicions de Marc Chagall, editat l’any 1965 amb un sabor de llibre que marca Història.
- Homenaje al circo, exposición organizada por el Banco de Bilbao, 1987, amb un munt de fotografies dels 58 quadres exposats, de catàlegs des de 1840 i de la vida circense. Acaba amb una llista de llibres de circ, on m’alegra llegir-hi dues mencions del meu pare.
- I un tercer de Sebastià Gasch sobre el seu viatge per Andalusia com a part d’una companyia de circ a inicis dels seixanta.
Bé, fins la propera
Quim
dissabte, 5 de març del 2005
dilluns, 10 de gener del 2005
Barcelona, 10 de gener de 2005
Benvolguts:
Voldria agraïr-vos a tots la companyia que m’heu fet des del 20 de desembre, o des d’uns dies abans. Emails i trucades telefòniques, tots absolutaments sincers i profunds, m’han acompanyat quan he tingut l’ànim pertorbat. Gràcies a tots. El meu germà Josep era senzillament una bona persona i una persona bona. I dedicà la seva vida a millorar l’ Universitat, inqüestionable forma de fer un món millor.
En els estatuts vam incloure les diferents categories de socis. Jo voldria proposar establir en la nostra memòria sentimental la categoria de soci a títol pòstum. Perque si ens trobem a l’escola que dedica el seu nom a Rogelio Rivel, si en Jordi Jané i jo ens coneixérem quan ell presentà el seu llibre sobre Li-Chang i reiteràrem la relació quan ell presentà la figura de Jordi Elias a la Biblioteca circenca de Nou Barris dies després que es morís Tonetti, si el mes d’octubre dedicàrem un escrit al Joan Armengol a qui jo no vaig conèixer, si TV3 reposa en el seu programa “El meu avi” els capítols dedicats a la Mary Santpere i a Charlie Rivel, el meu germà era també el que en podem anomenar “un dels nostres”. De l’any 1959, amb 10 anys, fins al 1962, va escriure les cròniques de crítica de circ a la revista Circo publicada pel nostre pare que vengué per entre les grades que rodejen les pistes. Quaranta anys després, s’entusiamà i m’ajudà amb la donació del Fons Elias i filmà l’acte d’entrega, del que en repartí força còpies, una de les quals poso a la vostra disposició.
Nosaltres manifestem publicament que el circ és cultura i que la nostra associació vol ser depositària del patrimoni històric. Jo ara us demano que mireu aquest meu arxivador dels documents acumulats des de les Jornades del mes d’octubre. I vosaltres, protagonistes de primera categoria de la màgia circenca, sou espectadors de com aquests meus documents deixen de ser meus per esdevenir nostres, patrimoni de l’associació, història de les jornades i les reunions dels dilluns, articles de prensa del Jordi Jané i el Marcel Barrera, els butlletins de l’Ateneu i de la Biblioteca de Nou Barris i també sobre la Pinito del Oro dels anys 50 i altres documents de la tardor de l’any 2004, testimoni pel futur, immediat i llunyà. Només és l’inici de la nostra recerca històrica i no serà ni molt menys l’últim que obtindrem. Tothom és invitat a aportar la seva contribució. Objectiu compartit amb la Biblioteca de Nou Barris, soci de la nostra associació, manifestat avui per la seva directora Emília Sànchez, i amb la Televisió del districte, que ens ofereix els seus arxius, tot i que no estiguin prou ordenats.
De la mateixa manera que tothom ha estat i és invitat a aportar la seva feina a la nostra associació, creada com a eina col·lectiva d’objectius col·lectius i unitaris, de bona conducta, de bona sincronització, de bones formes, de bones intencions, de bones aportacions. Ni més ni menys, tal com hem donat exemple des del mes d’octubre amb les jornades i les reunions setmanals. I per això m’heu captivat i he acceptat les vostres reiterades invitacions per ser-ne part. Gràcies a tots. Endavant i enhorabona.
Benvolguts:
Voldria agraïr-vos a tots la companyia que m’heu fet des del 20 de desembre, o des d’uns dies abans. Emails i trucades telefòniques, tots absolutaments sincers i profunds, m’han acompanyat quan he tingut l’ànim pertorbat. Gràcies a tots. El meu germà Josep era senzillament una bona persona i una persona bona. I dedicà la seva vida a millorar l’ Universitat, inqüestionable forma de fer un món millor.
En els estatuts vam incloure les diferents categories de socis. Jo voldria proposar establir en la nostra memòria sentimental la categoria de soci a títol pòstum. Perque si ens trobem a l’escola que dedica el seu nom a Rogelio Rivel, si en Jordi Jané i jo ens coneixérem quan ell presentà el seu llibre sobre Li-Chang i reiteràrem la relació quan ell presentà la figura de Jordi Elias a la Biblioteca circenca de Nou Barris dies després que es morís Tonetti, si el mes d’octubre dedicàrem un escrit al Joan Armengol a qui jo no vaig conèixer, si TV3 reposa en el seu programa “El meu avi” els capítols dedicats a la Mary Santpere i a Charlie Rivel, el meu germà era també el que en podem anomenar “un dels nostres”. De l’any 1959, amb 10 anys, fins al 1962, va escriure les cròniques de crítica de circ a la revista Circo publicada pel nostre pare que vengué per entre les grades que rodejen les pistes. Quaranta anys després, s’entusiamà i m’ajudà amb la donació del Fons Elias i filmà l’acte d’entrega, del que en repartí força còpies, una de les quals poso a la vostra disposició.
Nosaltres manifestem publicament que el circ és cultura i que la nostra associació vol ser depositària del patrimoni històric. Jo ara us demano que mireu aquest meu arxivador dels documents acumulats des de les Jornades del mes d’octubre. I vosaltres, protagonistes de primera categoria de la màgia circenca, sou espectadors de com aquests meus documents deixen de ser meus per esdevenir nostres, patrimoni de l’associació, història de les jornades i les reunions dels dilluns, articles de prensa del Jordi Jané i el Marcel Barrera, els butlletins de l’Ateneu i de la Biblioteca de Nou Barris i també sobre la Pinito del Oro dels anys 50 i altres documents de la tardor de l’any 2004, testimoni pel futur, immediat i llunyà. Només és l’inici de la nostra recerca històrica i no serà ni molt menys l’últim que obtindrem. Tothom és invitat a aportar la seva contribució. Objectiu compartit amb la Biblioteca de Nou Barris, soci de la nostra associació, manifestat avui per la seva directora Emília Sànchez, i amb la Televisió del districte, que ens ofereix els seus arxius, tot i que no estiguin prou ordenats.
De la mateixa manera que tothom ha estat i és invitat a aportar la seva feina a la nostra associació, creada com a eina col·lectiva d’objectius col·lectius i unitaris, de bona conducta, de bona sincronització, de bones formes, de bones intencions, de bones aportacions. Ni més ni menys, tal com hem donat exemple des del mes d’octubre amb les jornades i les reunions setmanals. I per això m’heu captivat i he acceptat les vostres reiterades invitacions per ser-ne part. Gràcies a tots. Endavant i enhorabona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)