Entrevista a Ona Catalana el dia 19-4-2004. La entrevistadora és Silvia Pedret i hi acudim la Emília Sànchez, directora de la biblioteca de Nou Barris i jo, en Joaquim, el fill cinquè de Jordi Elias i Campins. (transcrit el 7 de maig, rebuda una còpia en cinta magnetofònica enviada per la pròpia emissora).

SP Molt bona tarda, son dos quarts de vuit. És un lloc on allò insòlit i allò imaginari es tornen una aventura real, possible, fins i tot quotidiana, és la forma més pura d’espectacle, amb un encant extraordinari que trascendeix les èpoques i les modes, un lloc priviligiat entre totes les expressions escèniques perque és eminentment visual i en consequència universal. Així és el món del circ. I d’aqui ve la seva inesgotable capacitat seductora, la mateixa que va atrapar el personatge que avui centra la nostra atenció quan de ben petit i de la mà del seu pare anava a tots els espectacles de circ que estaven al seu abast. Captivat per un ambient també peculiar, aquell nen inquiet sentimental es va convertir amb el temps en un prestigiós escriptor i periodista especializat en circ. Per això i per moltes coses més avui el protagonista de Gent de Barcelona és Jordi Elias i Campins. Benvinguts

Off Gent de Barcelona, amb Silvia Pedret.

SP Doncs si senyor! I al llarg de la seva vida Jordi Elias va anar formant una gran col·lecció de tota mena de documents relacionats amb el món del circ. Ara aquest arxiu és acollit des de fa pocs dies a la Biblioteca de Nou Barris, recordem que està especilitzada en circ i arts parateatrals. Ens acompanya aquesta tarda la seva directora Emilia Sànchez, bona tarda i benvinguda.

ES Bona tarda i moltes gràcies

SP El passat dia 15 d’abril, res, el passat dijous, va tenir lloc la entrega l’acte emotiu, un esdeveniment sens dubte important. Que suposa la donació d’aquest fons per vosaltres?

ES Bé doncs, tal com tu has dit, dijous va ser un dia molt gran per la bilioteca de Nou Barris, donat que està especialitzada en circ. Com a biblioteca de districte, segons dicta el pla de Barcelona les biblioteques grans han d’estar especilitzades en alguna temàtica i a Nou Barris es va pensar que hi havia l’Ateneu Popular i l’escola de circ Rogelio Rivel eren dues entitats amb prou força en aquesta matèria com per tenir-los en compte i doncs especilitzar la biblioteca en aquesta temàtica, no?

SP Per tant això que deiem, la donació d’aquest fons per vosaltres que suposa?

ES La donació d’aquest fons ha estat una injecció molt important sobretot de qualitat del fons. Nosaltres, com he dit, vam començar fa dos anys i aquesta temàtica de circ costa bastant d’anar-la fent créixer perque es publica poquíssimes coses i bé ara en dos anys hem conseguit tenir uns 500 documents en tots els suports tant audio, video, Cds i fons llibre i la ampliació donada per aquesta donació tant valuosa per nosaltres i tots els investigadors de la matèria ha estat donar-li això una gran qualitat a la especialització i estem convençuts que serà doncs una font de recursos per temes d’investigació per tots aquells estudiants que ho vulguin.

SP Sens dubte doncs d’un gran valor hiostòric ja que consta de fotografies, articles, retalls de prensa de tot una mica.

ES Es un fons molt variat amb fons llibre amb edicions que van desde 1902 que es un manual d’acrobacia italià exhaurit, que no es troba enlloc, fins a documents fins l’any 1975, dos anys abans de morir ell (¿) i apart doncs 411 fotografies d’artistes del mon del circ, retalls de prensa, els seus articles que havia escrit també a totes les publicacions, la revista Circo editada per ell mateix, que després el Joaquim ens podrà parlar una miqueta més a fons i tres obres inèdites, també.

SP Tres obres inèdites?

ES Tres obres indèdites, si si

SP Seria interessant de poder publicar-les

ES Esperem I tant que sí, esperem que sí, esperem que sigui possible el màxim aviat que sia possible.

SP Tinc entès que és una de les ben poques biblioteques especialilitzades en circ, no sé si teniu constància d’això?

ES Nosaltres diem que som la primera donat que fa dos anys que vam prendre la determinació de crear aquest fons especilitzat i que fos la especialització de la biblioteca. A part hi ha alguna altra biblioteca que també ara fa, per les caracteristiques del seu territori o proximitat, a Santa Coloma també hi ha una altra biblioteca que té fons de circ i ara hi ha …

SP Per tant deixem que es la primera

ES I una altra cosa es que nosaltres l’hem anat dotant

SP en consciència

ES en consciencia perque sigui una col·leció única i sigui un referent en el circ a Catalunya i a l’Estat espanyol perque no n’hi ha cap més

SP Evidentment ens posem a parlar del Memorial Jordi Elias però abans voldria saber qui en son els usuaris de la biblioteca, és un visitant molt divers o no?

ES La biblioteca de Nou Barris és una biblioteca de districte, hi passen cada dia 1300 usuaris. Es una quantitat, una xifra molt important i n’estem molt contents. La col·lecció de circ s’ha anat doncs fent difusió per diversos mitjans. L’Ateneu Popular amb el qual hem fet varies col·laboracions doncs també és una entitat que fa difusió de tot i també ens envia alumnes igual que la escola del circ. I el fons es belluga ja bastant fins el punt que aquest mes passat hi va haver 75 prèstecs només d’aquest fons de circ.

SP El cas es que el fons Elias ja està a l’abast dels ciutadans gràcies a un acte que jo diria que denota una gran generositat per part de la família. Aquesta tarda ens acompanya, com ha dit la Emília, Joaquim Elias, bona tarda i benvolgut.

Q Bona tarda

SP Fill de Jordi Elias i nét de Jordi Elias, no?. Jo li preguntaria ara mateix: Vostè també va mamar circ ben de petit, m’ho deia abans d’entrar en antena, li feien fer de cronista de ben petit.


Q Es veritat els meus germans i jo ja a la època dels anys cinquanta quan erem unes criatures, veiem molt circ contagiats per la falera que tenia el pare de veure tots els circs que passaven per Barcelona i per Catalunya, per tant suposo que igual que ell li va passar amb el seu pare, igual que totes les criatures del món, el seu primer contacte amb el circ perque els hi porten els seus pares, això era pels anys cinquanta.

SP Total que les hi feien escriure unes cròniques amb allò que més els hi ha agradat…

Q Es veritat, a partir de que ell mateix s’acosta al món del circ primer com una aproximació a un món del que pensa que en pot escriure una obra literària, el sedueix, paraula que comparteixo, i en fa de periodista-cronista. Comença publicant unes cròniques a la Fulla del Dilluns i a El Mundo Deportivo, pensa que aleshores això ell mateix podria fer d’editor i d’aquesta edició que comença l’any 56 fins l’any 62, als fills ens hi fa fer les nostres cròniques de Cinco hermanos van el circo en les quals deixem, doncs, constància d’allò que ens ha agradat més i allò que ens havia agradat menys, amb el detall de que potser el que ens ha agradat menys n’erem molt cruels fent unes crítiques ferotges del que no ens agradava. Probablement perque sabiem distingir el gra de la palla i haviem vist coses molt bones i per tant ens donàvem compte quan les coses eren mediocres.

SP Suposo que el que li preguntaré ja li han preguntat més d’una persona. Quins motius els han empès a donar aquest material tan valuós?

Q Jo crec que estan implicits en el que la Emília Sànchez ha explicat sobre la existència de la pròpia biblioteca. Es a dir, ens vam donar compte els germans de que tot el que el pare havia escrit i tot el que el pare havia acumulat de documents creats per tercers, fotografies i llibres, ho teniem, ho valoravem però potser terceres persones en aquests moments i el futur podien valorar-ho tant o més que nosaltres. Ja que la societat a través de l’ajuntament ens oferia una eina de dipòsit, doncs ens vam posar en contacte amb l’Ajuntament amb aquesta idea, ajudar a difondre-ho.

SP Ha dit que va anar acumulant material de tercers, va ser de forma premeditada o va ser una qüestió…?

Q El meu pare tenia corresponsals per tot el món on s’intercanviaven fotografies, posters i llibres. Per tant ell rebia constament correspondència, posters i llibres que havia anat acumulant.

SP Un món que ell va descriure així: El circ és, en esencia, un misteri que s’adreça a la vida instintiva i sentimental, es un bocí de vida, sí però d’una vida amb ideals

Q Si

SP Un misteri era per ell, després de conèixer tant i de ben petit. (En qualsevol moment hi pots participar en la conversa tot i que m’adreci al fill de Joaquim Elias(¿)

SP El cas es que aquell nen fascinat pel circ es converteix en escriptor i periodista de circ. Sembla una història de conte no, tot plegat?.

Q Podria ser, podria ser. Ell ja va veure quan era petit que l’avi era amic de l’Antonet i del Grock… Hi ha una sèrie de correspondència creuada entre ells l’any 4, 5, 6 i 7, etc. quan l’Antonet era italià, el Grock era suïs, els dos afincats a Barcelona, donaven voltes per Europa, li enviaven postals i cartes a l’avi, que encara guardem, que suposo que és, a veure, el cuquet que té aquest nen que després ho converteix en una professió. I tant. Com un ideal.

SP A més, el que és curios del cas ell per tal de documentar-se en els seus articles no va dubtar moltes vegades a embolicar-se, doncs en circs i quan dic embolicar-se en circ ambulants per tal de viure la essència

ES I això queda reflectit en una de les obres de les que he dit abans inèdites La capsa de les sorpreses, veritat Joaquim?

Q Veritat

ES Allà es va veient tota la trajectòria seguint els circs arreu d’Espanya, parlant amb els artistes i documentant-se per poder escriure.

SP I ara part d’aquest fantàstic material que descansa en aquest cas a la biblioteca, crec que es pot veure en una exposició tant a la Biblioteca com a l’Ateneu popular, es així?

ES Aquesta exposició doncs en aquests moments està a la biblioteca fins a finals de mes i llavors tornarà a l’Ateneu que es on es va, diguessim, muntar aquesta exposició per commemorar el Memorial Jordi Elias amb un Combinat de circ que es va fer fa quinze dies.

SP A més a més va haver-hi una taula rodona en la que va participar vostè Joaquim sota el nom La figura de Jordi Elias i el paper del crític de circ. Què en va sortir de tot plegat. Per exemple el paper del crític de circ?

Q Em sembla que això ho haurien de dir els critics de circ. Jo (a mi) el que em sembla es que en aquesta taula rodona vam tenir la oportunitat d’ajuntar l’Ajuntament de Barcelona amb la seva directora que m’acompanyava a la taula rodona, igual que avui, en la que ella materialitzava la satisfacció que tenia com a Ajuntament de rebre-ho i nosaltres materialitzavem la satisfacció que teniem entregar-ho perque ens donàvem compte d’haver-lo entregat a la institució adequada i a les persones adequades que estimaven el fons i farien la difusió que esperàvem. Vam tenir la satisfacció de que ens acompanyessin dos periodistes que junt amb un tercer…El primer era el Jordi Jané que en farà una crítica el primer dilluns de maig en el diari Avui, el segon era el Marcel Barrera del diari El Punt. Vam tenir la satisfacció que la televisió de Barcelona ens va filmar, reportatge que aquest migdia, d’avui, han passat per TV Barcelona, a quarts de dues. Per tant vol dir que en aquesta difusió de la qual estem parlant doncs la prensa hi té un paper molt important. El paper dels critics jo crec que fonamentalment en el passat, en el present i en el futur han de ser unes persones que ajudin als espectadors a acostar l’espectacle del circ als espectadors, recolzant el que es bo i posant en evidència el que potser no n’es tant.

SP Joaquim, perdó, Jordi Elias i Campins un personatge que aquí ha estat protagonista i que ho ha estat i ho és en el Memorial Jordi Elias i a la exposició que si no m’equivoco fins a finals de mes.

ES A la biblioteca Nou Barris aquest mes i tot el mes de maig a l’Ateneu popular de Nou Barris.

SP Podriem seguir parlant molta estona d’un personatge que va viure intensament la seva professió. Vostès sabem que el temps és el temps i a la ràdio també passa així. Ho hem de deixar aqui. Que vagi molt be tots els actes relacionats i que en podem tornar a parlar un altre dia. Moltíssimes gràcies.
ES Gràcies a vosaltres
Q Gràcies a vosaltres

1-12-1962 Cinco hermanos van al circo

“El circo Monumetal llevó según mi gusto un programa bastante bueno pero cortísimo. No había caballos, que nunca pueden faltar, y sólo pocos animales: elefantes, panteras, leones y perros.
El número de las panteras, el de los Domini y los de los acróbatas me gustaron. Las panteras, a las que ya había visto, pasaban sobre una bola durante un buen rato. Otra pantera daba muchas vueltas sobre sí misma. Son dos cosas difíciles de enseñar. Los Domini demostraron una gran agilidad, un gran valor y grandes músculos. Los acróbatas, tanto los Bullys como los Bill-Ben, eran cómicos y hacían cosas de gran mérito.
Los payasos, aún cuando tenían alguna gracia, hacían todo el número hablando. Los elefantes, los trapecistas volantes, los de las bolas por la rampa y los leones tenían el número cortísimo y poco original. Los Arriola, en cambio, hacían ejercicios bastante originales.
Hubo números que no me gustaron en absoluto. Son los de Canuto y Milanés, los cuales no tenían ninguna gracia, y el de los perros.

JOAQUIN ELIAS

1-2-1962 Cinco hermanos van al circo

El Festival Mundial del Circo me gustó este año muchísimo más que otras veces, aun cuando los números hechos por dos persona se veían muy pequeño. Además, el Palacio Municipal de Deportes no tiene forma de circo.
Los números que me gustaron fueron bastantes. Entre ellos hay el de los alambristas, pues uno de ellos sube y baja por el cable inclinado sólo apoyandose por los pies. El número de la noria no lo había visto nunca. También me gustaron los ícaros Akeff. Un hombre aguanta a otro con los pies mientras el de arriba hace ejercicios sin tocar el suelo.
Igualmente fue de mi gusto el número de los elefantes pues hacían cosas de bastante mérito y el de los malabaristas Herminio por lo bonito que era ver tantas cosas que vuelan. También me agradó el número del Oeste por los ejercicios de puntería con escopeta, revólveres, hachas y cuchillos.
Los números que no me gustaron fueron el de los payasos y el de los augustos de “soirée”. En ninguno de ellos me reí en lo más mínimo.

JOAQUIN ELIAS

1-12-1961 Cinco hermanos van al circo

Este año el Circo Americano no me gustó tanto como otras veces. Otras veces salía admirado y este año he salido como quien sale de un sitio donde va con frecuencia.
Los números que más me gustaron fueron tres: los Renz, porque tienen un número de mucho mérito y hacen ejercicios peligrosísimos, como por ejemplo la voltereta saltando por encima de una persona. Los barristas hacen el número con una ligereza y seguridad que encanta y las Mascotts son una jóvenes equilibristas que me gustaron porque hacían equilibrios muy difíciles.
También me gustaron: la malabarista en el alambre porque hacía rodar muchos aros a la vez, la contorsionista Gitta Morelly a pesar de que hacía lo mismo que el año pasado en el Festival Mundial; el número de la transformista porque aún cuando no es número propiamente de circo no lo había visto nunca, y el de los osos blancos porque hacían toda clase de ejercicios como bajar por el tobogán y columpiarse.
El número que no me gustó fue el de los payasos, por cuanto Emy, Goty y Cañamón no hacían cosas de payasos.
El número de Búffalo Bill encontré que era un cuento, aun cuando él hacía ejercicios de puntería y otros subían por la cuerda de todas las maneras posibles.


JOAQUIN ELIAS

1-10-1961 Cinco hermanos van al circo

El Circo Monumental me gustó mucho. Lo encontré corto aún cuando había números de todo. Los que me gustaron más fueron: los malabaristas, los de la balanza, los Dino y los leones. Los malabaristas, porque tenían mucha agilidad; los de la balanza, porque corrían mucho peligro de caerse, ya que estaban a bastante altura; los Dino, porque hacían ejercicios de mucha fuerza, y los leones porque eran muy feroces.
También me gustaron los del trampolín elástico porque hacían númerosos saltos mortales, los de la muñeca viviente por la flexibilidad y contorsión de la muchacha, los payasos Popey y Bassy y el intermediario Peppín.
Algunos números no me gustaron porque se me hicieron pesados. Son el del elefante y el de los ponnies.

JOAQUIN ELIAS

1-2-1961 Cinco hermanos van al circo

El Festival Mundial de Circo me gustó mucho bastante. Los numeros que más me gustaron fueron el de los 2 Zoppé, en la balanza, a pesar de que me hicieron sufrir mucho; el de los icarios Samira con el benjamín; el de los payasos musicales Martini, porque decían cosas muy graciosas, y el de la contorsionista por hacer ella cosas muy difíciles. Me gustó también la curiosidad del tigre montado encima de un caballo, pero me cansó mucho. También se me hizo pesado el número de las focas, aun cuando me gustó. Los gimnastas también me gustaron.

JOAQUIN ELIAS

1-10-1960 Cinco hermanos van al circo

El Gran Circo Español me gustó mucho. Los números que más me gustaron fueron el de la cama elástica, porque hacían los saltos muy bien y el de los Alonso, porque hacían reir mucho. Los otros payasos también me gustaron, pero no hacían reir tanto como los Hermanos Alonso. Pinito del Oro lo hacía muy bien y también Atilina, aun cuando fallaba en el salto mortal. La “troupe” árabe también me gustó por la gran fuerza que tenían todos. Y los toros lo hacían muy bien.

Joaquín ELIAS