Benvolguts:
Avui el sol del cel ens acompanya amb el seu calor i la seva llum, ens alegra el dia i dona la benvinguda a l’Andrea Trías, nova vida que ens acompanyarà en aquesta vida.
Res important per dir-vos, però m’agrada explicar-vos les emocions que durant la setmana m’ha produit el món del circ. Ho escric fonamentalment per mi, per això no cal que continueu, però si algú hi disfruta, satisfacció doble.
1.- Butlletí de l’Ateneu: Dilluns la meva amiga Montserrat Giral, cronista del Butlletí de l’Ateneu, me’n donà uns quants números que tenia repes, com qui diu “tengui”. Me’ls vaig llegir la mateixa nit: l’escola, els combinats, els espectacles, hi sortiu tots vosaltres és clar, les necrològiques (en Rogelio Rivel, varis professors inclós en Joan Armengol). Ara, espero veure quins hi ha a l’arxiu de l’Acc, sumar-hi els meus des d’abril 2004 i veure si hi són tots. En cas conrari, en Sergi ens ajudarà a completar la col·lecció.
2.- Seurat: He trobat a la meva llibreria un llibre de quadros de Seurat. Inclou un de titulat “El circ”, una ballarina dalt de cavall, amb altres personatges especialment un saltimbanqui que fa la vertical. Dilluns el donaré a la nostra biblioteca.
3.- La Mandrágora: He llegit que la 2 reposa aquest programa dimecres a mitjanit. Menciona la nota llegida que inclourà circ.
4.- El pou de Lletres: Aquest és el nom d’una revista de la que l’ACC guarda 8 exemplars del número de l’estiu de 1997 ja que hi inclou un article titulat “El pallasso del segle XXI”. No m’atreveria mai a resumir-lo però el recomano a tothom, especialment aquells de nosaltres que sou pallassos.
5.- Tríptic de la Biblioteca de Nou Barris: Suposo que com tots vosaltres, he rebut el tríptic del primer trimestre. Anuncia una exposició de cartells de circ a la biblioteca i menciona setze nous llibres incorporats a la seva biblioteca, incloent un apartat per a infants. I menciona webs d’interès, inclosa la nostra. M’adjunta la directora una carta de condol, paraules ben encertades que agraïré.
6.- El Punt: En Marcel Barrera va tenir l’amabilitat de dedicat tres articles al meu pare i al fons Elias, l’abril 2004. Per aquest motiu el vaig conèixer; després ja des d’octubre ens acompanya, ara és el nostre secretari. Però una cinquantena d’articles sobre circ son la seva aportació. I jo volia llegir-los. Vaig entrar a www.elpunt.com, i fent buscar al cercador la paraula “circ” m’han sortit 1512 entrades, n’he llegit fins ara unes 700 i sel·leccionat uns 400 (inclosos els més desitjats, els de’n Marcel). Els refusats pertanyen al mal ús de la parula circ, al Circ romà de Tarragona, etc. La Menu em féu veure l’importància d’incloure en la sel·lecció les mencions al tallers de circ que s’organitzen per tota la geografía catalana al llarg de l’any, activitat no pas menyspreable en el nostre món del circ. Gracies Menu.
7.- Daniel: Crec que foren l’Alex i en Boni que em feren arribar la disposició del Daniel com a nou documentlista de nostre Centre de Docuemnatció. Hi he entrat en contacte agraïnt-li i invitant-lo a juntar-se a nosaltres a partir de la pròxima reunió, demà dilluns. Queda molta feina a fer i també calen totes les aportacions intel·lectuals, tècniques i estètiques. Ningú no té res per aportar.
8.- Televisió de Nou Barris de Btv: Des de desembre he anat tres vegades a entrar en contacte amb l’arxiu de cintes que han gravat durant anys sobre les activitats de l’Ateneu i l’Escola. No ho tenen ordenat, o sia, que les filmacions están intercalades amb altres temes i caldria mirar-se-les totes i deixar constància dels minuts dedicats al circ. Si en teoría aquesta feina correspondria Btv, jo no vaig descartar d’estudiar compartir aquesta feina. Però a l’última visita, a finals de gener, em digueren en una conversa d’minut que la junta tenia coses a dir-hi i que ja em trucarien, han passat quinze dies. Proposo que en la pròxima visita al ferran Mascarell demanen una còpia gratuïta de les cintes que incloguin les nostres activitats circenses.
Bé, seguirem endavant en tots els fronts quotidians, el ben encarrilat en relació al Parlament i el força més difícil amb l’Ajuntament.
Bon ànim i endavant amb salut i circ.
Quim
divendres, 7 de setembre del 2007
Benvolguts:
Fa un cel gris i plou, diuen que ens convenia, però el cel gris m’invita a dormir i tinc l’ànim cansat.Res important per dir-vos, ja sabeu, no cal seguir llegint. Però tinc ganes de dir-vos unes quantes coses, potser en ordre cronològic:
1.- Dimarts vaig anar a l’Ateneu a seguir l’inventari de l’ACC. Hi vaig trobar de tot, ara voldria mencionar un dossier de l’any 1994 reeditat l’any 1997 sobre “El circ a Catalunya, avui” escrit per varis autors, entre ells, els nostres Jordi Jané, Karoli i Tortell. Una vintena de pàgines descriptives de la nostra història circense. Us el recomano. És un document totalment vàlid avui.Puc deixar constància de les mencions a Gasch i a Jordi Elias que hi fa el Jordi Jané?
2.- Dimecres vaig preguntar pel nostre llibre “Barcelona de nit” que dimarts no vaig trobar al nostre armari. Cap resposta i em preocupa. Segur que en Boni hi posarà el candau a fi de donar tranquilitat al nostre arxiu.
3.- Dijous vaig veure una pel·lícula a la 2 “La chica del puente”. Més enllà d’un argument poca cosa, els protagonistes són un llançador de ganivets i la seva vida, no fan vida circense sinó de sala de festes. Per mi la novetat era que la noia quedava tapada per un llençol i el tirador llençava els ganivets sense veure-la a ella. També els llença fent-li fer la roda.Em va recordar un número que vaig veure de petit, de l’Elizabet and Collins, del Circ Americà l’any 1956, que em va fer patir molt. El meu pare volgué que una fotografia d’ells fós portada de la revista “Circo” i la censura li obligà a dibuixar unes mitjes de malla sobre les cames de la noia, amb tot el cost i estorb que això li representà.
4.- Durant els anuncis de la pel·lícula, vaig canviar de canal, i a la televisió local de Figueres hi aparegué un programa de Televisió de Terrassa on en Jordi Jané i en Tortell Poltrona invitaven a anar al circ. Em va semblar que el primer defensava que els nens s’entreguen el circ ja que no tenen por a la mort i el segon utilitzava un argument sense refutació possible: cal anar al circ ja que si el món es rodó, el circ també.
5.- Després obro Cavall Fort, revista de la que sóc subscriptor i lector des dels inicis, on el meu pare publicà articles sobre circ i animals, entre altres temes, i on sempre parla de la programació de pallassos i del Cric. Però aquesta vegada, hi inclou un article del Jordi sobre el pallasso Leandre. Excels, només el podia fer algú que sap de què parla. Potser l’autor ens el pot fer arrivar via informàtica.
6.- M’he buscat a l’Avui www.avui.com del 23 de gener, pàgines 52 i 53, la entrevista a Ferran Bello, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Crec que s’haurien de contestar explicant-li que la seva menció de 5 companyies circenses sobre 6.000 col·lectius no reflexa la situació del circ ni actual ni futura.
7.- En Karoli es reuneix amb el seu grup de col·lecionistes. Gràcies per l’invitació Ramon però els diumenges sóc gironí d’adopció.
8.- Article del Marcel Barrera a El Punt del 26 de gener 2005 sobre el Festival de Montecarlo. Ell titula el festival com a memorable i el seu article en deixa constància per la nostra memòria sentimental. Marcel, es pot consultar via internet?
Potser demà, primer dilluns, a l’Avui hi trobarem el corresponent article del Jordi Jané.
Quim
Fa un cel gris i plou, diuen que ens convenia, però el cel gris m’invita a dormir i tinc l’ànim cansat.Res important per dir-vos, ja sabeu, no cal seguir llegint. Però tinc ganes de dir-vos unes quantes coses, potser en ordre cronològic:
1.- Dimarts vaig anar a l’Ateneu a seguir l’inventari de l’ACC. Hi vaig trobar de tot, ara voldria mencionar un dossier de l’any 1994 reeditat l’any 1997 sobre “El circ a Catalunya, avui” escrit per varis autors, entre ells, els nostres Jordi Jané, Karoli i Tortell. Una vintena de pàgines descriptives de la nostra història circense. Us el recomano. És un document totalment vàlid avui.Puc deixar constància de les mencions a Gasch i a Jordi Elias que hi fa el Jordi Jané?
2.- Dimecres vaig preguntar pel nostre llibre “Barcelona de nit” que dimarts no vaig trobar al nostre armari. Cap resposta i em preocupa. Segur que en Boni hi posarà el candau a fi de donar tranquilitat al nostre arxiu.
3.- Dijous vaig veure una pel·lícula a la 2 “La chica del puente”. Més enllà d’un argument poca cosa, els protagonistes són un llançador de ganivets i la seva vida, no fan vida circense sinó de sala de festes. Per mi la novetat era que la noia quedava tapada per un llençol i el tirador llençava els ganivets sense veure-la a ella. També els llença fent-li fer la roda.Em va recordar un número que vaig veure de petit, de l’Elizabet and Collins, del Circ Americà l’any 1956, que em va fer patir molt. El meu pare volgué que una fotografia d’ells fós portada de la revista “Circo” i la censura li obligà a dibuixar unes mitjes de malla sobre les cames de la noia, amb tot el cost i estorb que això li representà.
4.- Durant els anuncis de la pel·lícula, vaig canviar de canal, i a la televisió local de Figueres hi aparegué un programa de Televisió de Terrassa on en Jordi Jané i en Tortell Poltrona invitaven a anar al circ. Em va semblar que el primer defensava que els nens s’entreguen el circ ja que no tenen por a la mort i el segon utilitzava un argument sense refutació possible: cal anar al circ ja que si el món es rodó, el circ també.
5.- Després obro Cavall Fort, revista de la que sóc subscriptor i lector des dels inicis, on el meu pare publicà articles sobre circ i animals, entre altres temes, i on sempre parla de la programació de pallassos i del Cric. Però aquesta vegada, hi inclou un article del Jordi sobre el pallasso Leandre. Excels, només el podia fer algú que sap de què parla. Potser l’autor ens el pot fer arrivar via informàtica.
6.- M’he buscat a l’Avui www.avui.com del 23 de gener, pàgines 52 i 53, la entrevista a Ferran Bello, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Crec que s’haurien de contestar explicant-li que la seva menció de 5 companyies circenses sobre 6.000 col·lectius no reflexa la situació del circ ni actual ni futura.
7.- En Karoli es reuneix amb el seu grup de col·lecionistes. Gràcies per l’invitació Ramon però els diumenges sóc gironí d’adopció.
8.- Article del Marcel Barrera a El Punt del 26 de gener 2005 sobre el Festival de Montecarlo. Ell titula el festival com a memorable i el seu article en deixa constància per la nostra memòria sentimental. Marcel, es pot consultar via internet?
Potser demà, primer dilluns, a l’Avui hi trobarem el corresponent article del Jordi Jané.
Quim
Carta a Cavall Fort
Canvi d'adreça i altres: A la atenció del Sr. Albert Jané
Hola, bon dia, amb un sol preciós que ens il"lumina, escalfa i dóna bon ànim de viure:
Jo sóc Joaquim Mª Elias i Guilera, un nen de 54 anys, subscriptor, el meu pare, des dels inicis i jo mateix encara avui.
Voldria dir-vos moltes coses però n'escriuré només unes quantes, sense ordre de cap mena:
1.- Nova adreça: carrer Garbí, 22 17243 Llambilles.(Girona)
2.- Felicitats pel premi APPEC 2003. Tots els premis del mon son pocs per Cavall Fort.
3.- He entregat tota la documentació escrita i/o guardada pel meu pare Jordi Elias i Campins sobre circ a la Biblioteca de Nou Barris de Barcelona especialitzada en circ; fotografies, clixés metàl.lics, articles, llibres, correspondència etz. I naturalment, els articles publicats a Cavall Fort els anys 60 sobre circ i/o feres.
4.- He retrobat uns articles publicats per Cavall Fort del meu cosí Ramon Canals i Guilera l'any 1976 sobre la llanterna màgica, espectacle total. Segona vinculació de la família amb la revista.
5.- La tercera és a través de l'Oriol Ruiz i Elias, cosí germà, a qui enterràrem massa aviat. Sempre és massa aviat.
6.- Segurament degut al canvi d'adreça no tinc els numeros 1006 i 1008. Els podeu enviar contrareemborsament o el passo a recollir?
7.- Mai deixessiu de fer la revista. Jo ara frisso per ensenyar-la a la meva néta. Sou el futur i el seu futur.
8.- Adoro els pirates del Cresques i l'OT. Els autors no tindrien dret a parar de dibuixar-los.
A tots una abraçada, especialment al Sr. Jané, amic del pare, qui m'oferí els llibres enquadernats amb els seus articles
Joaquim Mª Elias
Canvi d'adreça i altres: A la atenció del Sr. Albert Jané
Hola, bon dia, amb un sol preciós que ens il"lumina, escalfa i dóna bon ànim de viure:
Jo sóc Joaquim Mª Elias i Guilera, un nen de 54 anys, subscriptor, el meu pare, des dels inicis i jo mateix encara avui.
Voldria dir-vos moltes coses però n'escriuré només unes quantes, sense ordre de cap mena:
1.- Nova adreça: carrer Garbí, 22 17243 Llambilles.(Girona)
2.- Felicitats pel premi APPEC 2003. Tots els premis del mon son pocs per Cavall Fort.
3.- He entregat tota la documentació escrita i/o guardada pel meu pare Jordi Elias i Campins sobre circ a la Biblioteca de Nou Barris de Barcelona especialitzada en circ; fotografies, clixés metàl.lics, articles, llibres, correspondència etz. I naturalment, els articles publicats a Cavall Fort els anys 60 sobre circ i/o feres.
4.- He retrobat uns articles publicats per Cavall Fort del meu cosí Ramon Canals i Guilera l'any 1976 sobre la llanterna màgica, espectacle total. Segona vinculació de la família amb la revista.
5.- La tercera és a través de l'Oriol Ruiz i Elias, cosí germà, a qui enterràrem massa aviat. Sempre és massa aviat.
6.- Segurament degut al canvi d'adreça no tinc els numeros 1006 i 1008. Els podeu enviar contrareemborsament o el passo a recollir?
7.- Mai deixessiu de fer la revista. Jo ara frisso per ensenyar-la a la meva néta. Sou el futur i el seu futur.
8.- Adoro els pirates del Cresques i l'OT. Els autors no tindrien dret a parar de dibuixar-los.
A tots una abraçada, especialment al Sr. Jané, amic del pare, qui m'oferí els llibres enquadernats amb els seus articles
Joaquim Mª Elias
Hola, sóc en Quim, el meu consell és que no cal seguir llegint. Vosaltres mateixos.
Aquest és un escrit destinat a plasmar satisfaccions, múltiples satisfaccions, la vida també dóna satisfaccions. Aquest us la dedico i també als meus néts, la nascuda i el que està en camí, nen o nena, avui no ho sap ningú.
La néta nascuda, de nom Maria, amb 14 mesos ja conegué el circ, conegué el Boni, malabarista, ciclista i showman musical, ella no en perdé detall, dreta als meus genolls, tota l’atenció fixa durant una hora llarga posada en l’acció de l’escenari, bé, millor dit, en la plaça major de La Bisbal de l’Empordà. Al meu pare li agradà de veure’ns apassionats per la seva passió. Gràcies Boni.
Però no és dels meus néts de qui voldria escriure’us unes línees, però està lligat. Sino de tot un plaer, senyores i senyors, un plaer i un honor. L’honor d’haver llegit un llibre apassionant, l’honor de conèixer l’autor de la antologia, en Jordi, l’honor de pensar que el meu pare compartia professió, criteris i punts de vista amb l’autor de les cròniques i crítiques, la satisfacció de tornar als records de l’infància, de números circenses i circs sencers que vaig veure fa quaranta i tants anys, la promera dosis d’una adicció que avui, com sabeu ben bé, encara em dura.
Ja sabeu a què m’estic referint? Segur que no? Si menciono el Jordi ja deveu saber que es tracta del Jordi Jané, (qui més podia ser?) quin honor tenir-lo amb nosaltres, si parlo d’un crític, es que es tracta de Sebastià Gasch, si parlo d’un llibre antològic serà “Sebastià Gasch (Antologia de textos)” transcrit per la Lidia Comas, sent coautor en Joan M. Minguet, publicat l’any 1997.
El llibre ha sigut propietat de l’ACC, però ja la Lidia, en Vicent Llorca i jo obrirem la caixa de Pandora (disfressada d’armari metàl·lic amagat darrera de múltiples embalums de circ en una habitació de l’Ateneu) dilluns passat i hi trobarem aquest llibre. Aquest llibre i tants d’altres, i revistes (entre d’elles algunes revistes Circo editada pel meu pare, en fotocòpies) i dossiers i videos i papers, molts papers... Dijous ja ells dos es posàren a fer inventari del fons ACC, no els envejo, i nosaltres, la APCC, en farem acta de recepció en el seu moment. El passat ens acompanya sempre. I jo vaig demanar prestat el llibre. Per això està el passat, per fer-lo present a les nostres vides.
Porto tantes linees i a penes he parlat del llibre ni de Gasch. Si tres reunions enrera parlàrem dels socis a títol pòstum, Gasch té tots els drets de ser-ne. Jo no el vaig conèixer. Va ser el director nominal de la revista Circo quan la llei obligà el meu pare a trobar un periodista titular per a tal paper. La seva actuació com a tal fou, però, nula. Gasch trobà el paraigües de Destino que li permeté estabilitat professional i econòmica, el meu pare no el trobà mai, el paraigües, i fou sempre el que avui en diriem autònom. Tampoc el caràcter l’acompanyava cap a tal objectiu.
Però en Jordi Jané ens reuní al fill de Gasch, al fill de Li-Chang i a mí el dia que presentà el seu llibre sobre aquest darrer a finals del passat mes de març. Moltes vivències cadascú de nosaltres viscudes a l’entorn familar. Tots tres fills tenim una acumulació d’experiències de les que som o hauriem de ser portaveus. Per això estàvem a l’acte. Mèrit del Jordi.
Gasch escriví de circ durant cinquanta anys, des dels anys vint fins a finals dels setanta i escriví mils d’articles de circ i d’altres arts escèniques, amb una visió culta i moderna, a totes les revistes hagudes i per haver, inclosa la parisenca Le Cirque dans l’Univers. En català i castellà, segons els vents dels temps, ja m’enteneu. I en Jordi Jané i companyia sel·leccionen els articles o paràgrafs que els semblen més didàctics, descriptius. I el resultat és un llibre magnífic, que us recomano si no l’heu llegit, que jo faria de text obligatori per a qualsevol estudiant de qualsevol escola de circ inclosa la nostra Rogelio Rivel, llibre qu no pot caure en l’oblit.
La primera tasca que es deurien imposar fou la d’ordenar els articles per temes. I, potser sense voler, creen un index de divisió dels temes circencs que durarà per sempre, n’estic segur. No us detallaré aquest índex però inclou uns temes generalistes a l’inici i al final, (Percepció i valoració del circ, La cara oculta del circ, Gasch, teòric i tractadista de circ, amb capítols dedicats a Seguretat i drets d’autor, la música, les escoles, els arxius, museus i clubs, les arts plàstiques) tots ells ben actuals i que nosaltres tenim encara avui sobre la taula. Repeteixo les avantatges de llegir el llibre en l’actualitat.
I la gran part del llibre està dedicada als artistes i a les companyies, els nostres, els d’Europa i de tot el món.
I és clar, quan al llarg de les pàgines van apareixent artistes que fa cinquanta anys jo havia vist, visualitzo els números i m’emociona la lectura: la trapecista Mara, de tant o més mèrit que la superlaureada Pinito del Oro, el tigre que s’enfila dalt d’un cavall, el pilar de tres que es manté dret al llom d’un cavall, els cosacs que cavalcant a la grupa giren per sota la panxa, els funambulistes que es creuen a gran altura a través d’un salt d’un per sobre l’altre o mantenen l’equilibri sobre una cadira, el Grock i el Don Saunders i tants d’altres, els quaranta quatre cavalls en exhibició lliure, les nissagues emparentades d’italians afincats a Barcelona Briatore i Frediani, els domadors de feres, uns suaus i els altres agressius, amb tigres traïdors i lleons avorrits, incloent un domador posant el cap dins la boca d’un lleó, els elefants panxuts i patosos que quasi posaven la pota sobre el cos estirat a terra d’una noia, els trapecistes volants, àguiles humanes, els Pierre Alizés, els barristes còmics, els Oliveras i demés, els funàmbuls, els del llit elàctic. I les desfilades sumptuoses del Circo Americano, noies precioses, música a tot drap, molta il·luminació. Ja no sé si tot això es mencionat pel Gasch o són només una barreja dels meus records. Què més dóna, el llibre me’ls ha suggerit.
Dilluns us tornaré el llibre. Qui serà el següent?.
Quim
Aquest és un escrit destinat a plasmar satisfaccions, múltiples satisfaccions, la vida també dóna satisfaccions. Aquest us la dedico i també als meus néts, la nascuda i el que està en camí, nen o nena, avui no ho sap ningú.
La néta nascuda, de nom Maria, amb 14 mesos ja conegué el circ, conegué el Boni, malabarista, ciclista i showman musical, ella no en perdé detall, dreta als meus genolls, tota l’atenció fixa durant una hora llarga posada en l’acció de l’escenari, bé, millor dit, en la plaça major de La Bisbal de l’Empordà. Al meu pare li agradà de veure’ns apassionats per la seva passió. Gràcies Boni.
Però no és dels meus néts de qui voldria escriure’us unes línees, però està lligat. Sino de tot un plaer, senyores i senyors, un plaer i un honor. L’honor d’haver llegit un llibre apassionant, l’honor de conèixer l’autor de la antologia, en Jordi, l’honor de pensar que el meu pare compartia professió, criteris i punts de vista amb l’autor de les cròniques i crítiques, la satisfacció de tornar als records de l’infància, de números circenses i circs sencers que vaig veure fa quaranta i tants anys, la promera dosis d’una adicció que avui, com sabeu ben bé, encara em dura.
Ja sabeu a què m’estic referint? Segur que no? Si menciono el Jordi ja deveu saber que es tracta del Jordi Jané, (qui més podia ser?) quin honor tenir-lo amb nosaltres, si parlo d’un crític, es que es tracta de Sebastià Gasch, si parlo d’un llibre antològic serà “Sebastià Gasch (Antologia de textos)” transcrit per la Lidia Comas, sent coautor en Joan M. Minguet, publicat l’any 1997.
El llibre ha sigut propietat de l’ACC, però ja la Lidia, en Vicent Llorca i jo obrirem la caixa de Pandora (disfressada d’armari metàl·lic amagat darrera de múltiples embalums de circ en una habitació de l’Ateneu) dilluns passat i hi trobarem aquest llibre. Aquest llibre i tants d’altres, i revistes (entre d’elles algunes revistes Circo editada pel meu pare, en fotocòpies) i dossiers i videos i papers, molts papers... Dijous ja ells dos es posàren a fer inventari del fons ACC, no els envejo, i nosaltres, la APCC, en farem acta de recepció en el seu moment. El passat ens acompanya sempre. I jo vaig demanar prestat el llibre. Per això està el passat, per fer-lo present a les nostres vides.
Porto tantes linees i a penes he parlat del llibre ni de Gasch. Si tres reunions enrera parlàrem dels socis a títol pòstum, Gasch té tots els drets de ser-ne. Jo no el vaig conèixer. Va ser el director nominal de la revista Circo quan la llei obligà el meu pare a trobar un periodista titular per a tal paper. La seva actuació com a tal fou, però, nula. Gasch trobà el paraigües de Destino que li permeté estabilitat professional i econòmica, el meu pare no el trobà mai, el paraigües, i fou sempre el que avui en diriem autònom. Tampoc el caràcter l’acompanyava cap a tal objectiu.
Però en Jordi Jané ens reuní al fill de Gasch, al fill de Li-Chang i a mí el dia que presentà el seu llibre sobre aquest darrer a finals del passat mes de març. Moltes vivències cadascú de nosaltres viscudes a l’entorn familar. Tots tres fills tenim una acumulació d’experiències de les que som o hauriem de ser portaveus. Per això estàvem a l’acte. Mèrit del Jordi.
Gasch escriví de circ durant cinquanta anys, des dels anys vint fins a finals dels setanta i escriví mils d’articles de circ i d’altres arts escèniques, amb una visió culta i moderna, a totes les revistes hagudes i per haver, inclosa la parisenca Le Cirque dans l’Univers. En català i castellà, segons els vents dels temps, ja m’enteneu. I en Jordi Jané i companyia sel·leccionen els articles o paràgrafs que els semblen més didàctics, descriptius. I el resultat és un llibre magnífic, que us recomano si no l’heu llegit, que jo faria de text obligatori per a qualsevol estudiant de qualsevol escola de circ inclosa la nostra Rogelio Rivel, llibre qu no pot caure en l’oblit.
La primera tasca que es deurien imposar fou la d’ordenar els articles per temes. I, potser sense voler, creen un index de divisió dels temes circencs que durarà per sempre, n’estic segur. No us detallaré aquest índex però inclou uns temes generalistes a l’inici i al final, (Percepció i valoració del circ, La cara oculta del circ, Gasch, teòric i tractadista de circ, amb capítols dedicats a Seguretat i drets d’autor, la música, les escoles, els arxius, museus i clubs, les arts plàstiques) tots ells ben actuals i que nosaltres tenim encara avui sobre la taula. Repeteixo les avantatges de llegir el llibre en l’actualitat.
I la gran part del llibre està dedicada als artistes i a les companyies, els nostres, els d’Europa i de tot el món.
I és clar, quan al llarg de les pàgines van apareixent artistes que fa cinquanta anys jo havia vist, visualitzo els números i m’emociona la lectura: la trapecista Mara, de tant o més mèrit que la superlaureada Pinito del Oro, el tigre que s’enfila dalt d’un cavall, el pilar de tres que es manté dret al llom d’un cavall, els cosacs que cavalcant a la grupa giren per sota la panxa, els funambulistes que es creuen a gran altura a través d’un salt d’un per sobre l’altre o mantenen l’equilibri sobre una cadira, el Grock i el Don Saunders i tants d’altres, els quaranta quatre cavalls en exhibició lliure, les nissagues emparentades d’italians afincats a Barcelona Briatore i Frediani, els domadors de feres, uns suaus i els altres agressius, amb tigres traïdors i lleons avorrits, incloent un domador posant el cap dins la boca d’un lleó, els elefants panxuts i patosos que quasi posaven la pota sobre el cos estirat a terra d’una noia, els trapecistes volants, àguiles humanes, els Pierre Alizés, els barristes còmics, els Oliveras i demés, els funàmbuls, els del llit elàctic. I les desfilades sumptuoses del Circo Americano, noies precioses, música a tot drap, molta il·luminació. Ja no sé si tot això es mencionat pel Gasch o són només una barreja dels meus records. Què més dóna, el llibre me’ls ha suggerit.
Dilluns us tornaré el llibre. Qui serà el següent?.
Quim
He acabat de copair/escanejar els tres-cents articles de premsa que tinc del meu pare entre 1955 i 1972. Junt amb el llibre 10 anys de circ, el llibre no publicat "Elegia del circ" i el fitxer adjunt sobre la Pinito, ja he fet un fitxer de noms de circs i d'artistes durant aquells anys. Un miler de pàgines. No sé si amb algun motiu pràctic però segur que n'hi ha un sentimental/emocional que m'hi mou sense més.
He après que hi havia altres artistes que feien el numero de la Pinito, descripció del qual trobaràs, em sembla recordar a la pàgina 18 del llibre, tant homes com dones, sempre sense lligar. Veuràs la crònica de la seva caiguda a Suècia l'any 1958, fet que no et desitjo de cap manera, per tant, prudència màxima.
Vaig anar a la Escola de circ i a la biblioteca a veure la exposició. També vaig recollir el video de cinc minuts que ens filmaren el dia 15 d'abril i emetiren el 19. El meu germà quedà encantat i n'està fent còpies per tothom. La entrevistadora ho féu molt bé amb preguntes curtes i clares i tots quatre germans crec que ens expliquem prou clarament.
He après que hi havia altres artistes que feien el numero de la Pinito, descripció del qual trobaràs, em sembla recordar a la pàgina 18 del llibre, tant homes com dones, sempre sense lligar. Veuràs la crònica de la seva caiguda a Suècia l'any 1958, fet que no et desitjo de cap manera, per tant, prudència màxima.
Vaig anar a la Escola de circ i a la biblioteca a veure la exposició. També vaig recollir el video de cinc minuts que ens filmaren el dia 15 d'abril i emetiren el 19. El meu germà quedà encantat i n'està fent còpies per tothom. La entrevistadora ho féu molt bé amb preguntes curtes i clares i tots quatre germans crec que ens expliquem prou clarament.
Primavera 2007 Revista Zirkolika
MANEL "TOTÓ" VALLÉS, EXCEL·LENT PALLASSO I PERSONAGuardonat amb el el Nas d'Or honorífic a l'últim Festival de Pallassos de CornellàQuan arribo a casa del Totó estic emocionat. Em reb en una habitació mi museu mig biblioteca. L'acompanya com sempre des de fa 40 anys, la seva esposa i partner a la pista Rose-Marie. M'adono de que estic davant de l'història viva de 60 anys de professió de pallasso, davant d'un artista que ha trepitjat les pistes del millors circs d'Europa i ha gaudit d'un prestigi que s'ha guanyat a pols en cada actuació.
Debutà l'any 1946 amb 13 anys. En realitat tot havia començat el primer dia de classe de pàrvuls, a l'escola de Cornellà, quan caigué de la cadira cames enlaire i sense proposar-s'ho aconseguí que tota la classe esclatés en una sorollosa riallada. Descobrí com li agradava de fer riure els altres nens, sobretot enmig d'aquella guerra fraticida que ennegria la vida qüotidiana dels companys. Les pallassades que seguiren foren la desgràcia de la mestra qui el posava cara la pared. Pensa Totó que deuria ser una pared mestra per poder ensenyar-li alguna cosa.
Aviat, de retorn a Barcelona, amb sis anys descobrí el malanguanyat circ Olympia, a la Ronda de Sant Pau de Barcelona. Primer amb els pares, després amb una tia i després tot sol els dijous a la tarda quan els nens entraven de franc. Ell mateix ho descriu: "¡Quina emoció el veure unes foques jugant amb unes pilotes de colors en equilibri! ¡Aquells cavalls blancs i negres que evolucionaven, omplint la pista!¡Enormes elefants ballant un vals! ¡Divertits gossets, molt graciosos, que jugaven a futbolistes! Se'm van posar els ulls com plats en veure com uns senyors amb vestits blancs molt ajustats volaven pels aires d'un trapezi a l'altre, com àngels sense ales... En fí, per mi, era com un somni meravellós!.Així veia ell el circ, el circ Olympia, un espectacle i un altre, una vegada i una altra. Allà hi va veure els millors pallassos de l'històra del circ, tots van passar per l'Olympia: els Hermanos Moreno; Pomphoff y Theddy amb els seus fills Zampabollos i Nabucodonosorcito; els Hemanos Andreu-Rivels: Polo, René, Celito y Rogelio; Rico i Alex; els Hermanos Díaz, els Hermanos Cape, els 5 Rudi-Llata, Cody i Cugatti, els hermanos Sala i els magnífics augutsos capitanejats per "El Gran Señalada".
I prengué una decisíó que decidí la seva vida: seria pallasso. No quan fós gran sinó immediatament: fundà una parella, Toni i Totó, amb un company de barri i començaren a actuar pel casal parroquial d'Hostafrancs i als cinemes de barri.
Aviat s'adonà que li calia una bona base musical, apresa amb rigor i serietat, res de tocar d'oïda. I es matriculà al Conservatori del Liceu, aprengué clarinet i saxo. Allà conegué i féu amistat amb Juanito i Rino. I junts els tres fundaren els Hermanos Martini. Amb ells trionfà a Barcelona, a Espanya i per tot Europa i guanyaren l'any 1960 el Premio Nacional de Circo.Fou aleshores que el vaig conèixer. El meu pare Jordi Elias feia anys que escrivia sobre ells definint-los com un diamant en brut, que triomfarien perque tenien fusta d'artistes de primer ordre. I per informar-se sobre ells, es tancaven al seu despatx en unes converses serioses que deixaven de ser-ho quan s'obria la porta i els fills de la casa érem invitats a presenciar paròdies i entrades que improvitsaven per a nosaltres. Riure a pleret no seria la expressió adequada, ploràvem de tant riure, dolça compensació per unes infàncies massa grises.Cristoforo Cristo, empressari com el seu fill Angel, els contractà l'any 1960 per actuar al Circo Nacional de Holanda. Després fou Juan Carcellé amb el Circo Español i el Festival Mundial de Circo. D'allà s'atreviren amb el salt internacional, ni més ni menys que cap al Coliseo de Recreios, circ estable a Lisboa, veritable catedral de múltiples pisos, on triomfaren plenament. Després París, contractats per Bouglione, després Suècia amb el Circ Scott. Aleshores Totó s'enamorà i es quedà al país. Rino i Juanito deixaren els Martini i s'incorporaren Carles i Loren, foren els 4 Martini, amb la participació de Rose-Marie. Anys a venir, incorporà José Llata i es nombraren els Martini Llata.
La llista de països on ha actuat en Totó és llarga, és tota Europa. També al Marroc. Inclou el primer Festival de Montecarlo l'any 1974. Més interessant és la llista de circs que l'han vist sota la carpa, són els millors d'Europa: Cirque de Noël, Berny, Rebernigg, Althoff, Cirque d'Hiver, Krone, Sabine Rancy, Continental, Pinder, Royal i Benneweis, entre d'altres.Si li preguntem al Totó com ha sigut possible la successió múltiple de tants èxits internacionals, la resposta només és una: la autoexigència constant per arribar a la màxima perfecció possible que permeti estar a l'altura del respecte que el públic es mereix amb satisfacció de la pròpia dignitat personal. I si comença les seves actuacions com un nen entremeliat espontani i comediant, el seu èxit es basa en anar depurant i pulint cada un dels gestos i moviments, aprenent cada dia dels grans mestres, cercant sempre el rigor precís que l'encamini cap a la pròpia essència. Ell és un pallasso de pista, clàssic, tradicional i convencional. Pallasso musical que aconsegueix el silenci sepulcral del públic quan arranca dels instruments els arranjaments que semblen tocats per una orquestra o banda sencera.
I quan mira enrera repasant la seva vida personal i professional està satisfet de l'ofici que va triar. Ell ho escriu així: "En un món com l'actual, on predomina la violència, la mesquinesa, la maldat i la hipocresia, i on sembla que hagin desaparegut els valors humans, el poder estar rodejat de criatures que et miren amb els ulls oberts com plats, que et donen la mà, que t'abracen; quan amb tota la candidesa i innocencia un nen et diu: "Ets un pallasso de veritat, t'estimo. Puc fer-te un petó?... aleshores jo, davant d'això, només puc dir; Gràcies Déu meu, per haver-me fet pallasso!".
La seva vida professional culmina en rebre l'any passat el Nas d'Or honorífic del Festival de Pallassos de Cornellà, en la seva 12ª edició. Allà Totó manifestà que aquell Premi ell el rebia com a compensació per tot el que ell s'havia entregat al circ durant els 60 anys de professió. Millor recompensa, impossible.
Però la seva vida artística no s'ha acabat. Totó gaudeix d'una qualitat intel·lectual nodrida durant els seus viatges per Europa i per la lectura de tota la litreratura circenca publicada. El seu criteri artístic és molt actual i seria bó que tingués la oportunitat d'expressar totes aquelles aportacions que el món del circ encara necessita.
MANEL "TOTÓ" VALLÉS, EXCEL·LENT PALLASSO I PERSONAGuardonat amb el el Nas d'Or honorífic a l'últim Festival de Pallassos de CornellàQuan arribo a casa del Totó estic emocionat. Em reb en una habitació mi museu mig biblioteca. L'acompanya com sempre des de fa 40 anys, la seva esposa i partner a la pista Rose-Marie. M'adono de que estic davant de l'història viva de 60 anys de professió de pallasso, davant d'un artista que ha trepitjat les pistes del millors circs d'Europa i ha gaudit d'un prestigi que s'ha guanyat a pols en cada actuació.
Debutà l'any 1946 amb 13 anys. En realitat tot havia començat el primer dia de classe de pàrvuls, a l'escola de Cornellà, quan caigué de la cadira cames enlaire i sense proposar-s'ho aconseguí que tota la classe esclatés en una sorollosa riallada. Descobrí com li agradava de fer riure els altres nens, sobretot enmig d'aquella guerra fraticida que ennegria la vida qüotidiana dels companys. Les pallassades que seguiren foren la desgràcia de la mestra qui el posava cara la pared. Pensa Totó que deuria ser una pared mestra per poder ensenyar-li alguna cosa.
Aviat, de retorn a Barcelona, amb sis anys descobrí el malanguanyat circ Olympia, a la Ronda de Sant Pau de Barcelona. Primer amb els pares, després amb una tia i després tot sol els dijous a la tarda quan els nens entraven de franc. Ell mateix ho descriu: "¡Quina emoció el veure unes foques jugant amb unes pilotes de colors en equilibri! ¡Aquells cavalls blancs i negres que evolucionaven, omplint la pista!¡Enormes elefants ballant un vals! ¡Divertits gossets, molt graciosos, que jugaven a futbolistes! Se'm van posar els ulls com plats en veure com uns senyors amb vestits blancs molt ajustats volaven pels aires d'un trapezi a l'altre, com àngels sense ales... En fí, per mi, era com un somni meravellós!.Així veia ell el circ, el circ Olympia, un espectacle i un altre, una vegada i una altra. Allà hi va veure els millors pallassos de l'històra del circ, tots van passar per l'Olympia: els Hermanos Moreno; Pomphoff y Theddy amb els seus fills Zampabollos i Nabucodonosorcito; els Hemanos Andreu-Rivels: Polo, René, Celito y Rogelio; Rico i Alex; els Hermanos Díaz, els Hermanos Cape, els 5 Rudi-Llata, Cody i Cugatti, els hermanos Sala i els magnífics augutsos capitanejats per "El Gran Señalada".
I prengué una decisíó que decidí la seva vida: seria pallasso. No quan fós gran sinó immediatament: fundà una parella, Toni i Totó, amb un company de barri i començaren a actuar pel casal parroquial d'Hostafrancs i als cinemes de barri.
Aviat s'adonà que li calia una bona base musical, apresa amb rigor i serietat, res de tocar d'oïda. I es matriculà al Conservatori del Liceu, aprengué clarinet i saxo. Allà conegué i féu amistat amb Juanito i Rino. I junts els tres fundaren els Hermanos Martini. Amb ells trionfà a Barcelona, a Espanya i per tot Europa i guanyaren l'any 1960 el Premio Nacional de Circo.Fou aleshores que el vaig conèixer. El meu pare Jordi Elias feia anys que escrivia sobre ells definint-los com un diamant en brut, que triomfarien perque tenien fusta d'artistes de primer ordre. I per informar-se sobre ells, es tancaven al seu despatx en unes converses serioses que deixaven de ser-ho quan s'obria la porta i els fills de la casa érem invitats a presenciar paròdies i entrades que improvitsaven per a nosaltres. Riure a pleret no seria la expressió adequada, ploràvem de tant riure, dolça compensació per unes infàncies massa grises.Cristoforo Cristo, empressari com el seu fill Angel, els contractà l'any 1960 per actuar al Circo Nacional de Holanda. Després fou Juan Carcellé amb el Circo Español i el Festival Mundial de Circo. D'allà s'atreviren amb el salt internacional, ni més ni menys que cap al Coliseo de Recreios, circ estable a Lisboa, veritable catedral de múltiples pisos, on triomfaren plenament. Després París, contractats per Bouglione, després Suècia amb el Circ Scott. Aleshores Totó s'enamorà i es quedà al país. Rino i Juanito deixaren els Martini i s'incorporaren Carles i Loren, foren els 4 Martini, amb la participació de Rose-Marie. Anys a venir, incorporà José Llata i es nombraren els Martini Llata.
La llista de països on ha actuat en Totó és llarga, és tota Europa. També al Marroc. Inclou el primer Festival de Montecarlo l'any 1974. Més interessant és la llista de circs que l'han vist sota la carpa, són els millors d'Europa: Cirque de Noël, Berny, Rebernigg, Althoff, Cirque d'Hiver, Krone, Sabine Rancy, Continental, Pinder, Royal i Benneweis, entre d'altres.Si li preguntem al Totó com ha sigut possible la successió múltiple de tants èxits internacionals, la resposta només és una: la autoexigència constant per arribar a la màxima perfecció possible que permeti estar a l'altura del respecte que el públic es mereix amb satisfacció de la pròpia dignitat personal. I si comença les seves actuacions com un nen entremeliat espontani i comediant, el seu èxit es basa en anar depurant i pulint cada un dels gestos i moviments, aprenent cada dia dels grans mestres, cercant sempre el rigor precís que l'encamini cap a la pròpia essència. Ell és un pallasso de pista, clàssic, tradicional i convencional. Pallasso musical que aconsegueix el silenci sepulcral del públic quan arranca dels instruments els arranjaments que semblen tocats per una orquestra o banda sencera.
I quan mira enrera repasant la seva vida personal i professional està satisfet de l'ofici que va triar. Ell ho escriu així: "En un món com l'actual, on predomina la violència, la mesquinesa, la maldat i la hipocresia, i on sembla que hagin desaparegut els valors humans, el poder estar rodejat de criatures que et miren amb els ulls oberts com plats, que et donen la mà, que t'abracen; quan amb tota la candidesa i innocencia un nen et diu: "Ets un pallasso de veritat, t'estimo. Puc fer-te un petó?... aleshores jo, davant d'això, només puc dir; Gràcies Déu meu, per haver-me fet pallasso!".
La seva vida professional culmina en rebre l'any passat el Nas d'Or honorífic del Festival de Pallassos de Cornellà, en la seva 12ª edició. Allà Totó manifestà que aquell Premi ell el rebia com a compensació per tot el que ell s'havia entregat al circ durant els 60 anys de professió. Millor recompensa, impossible.
Però la seva vida artística no s'ha acabat. Totó gaudeix d'una qualitat intel·lectual nodrida durant els seus viatges per Europa i per la lectura de tota la litreratura circenca publicada. El seu criteri artístic és molt actual i seria bó que tingués la oportunitat d'expressar totes aquelles aportacions que el món del circ encara necessita.
Entrevista a Ona Catalana el dia 19-4-2004. La entrevistadora és Silvia Pedret i hi acudim la Emília Sànchez, directora de la biblioteca de Nou Barris i jo, en Joaquim, el fill cinquè de Jordi Elias i Campins. (transcrit el 7 de maig, rebuda una còpia en cinta magnetofònica enviada per la pròpia emissora).
SP Molt bona tarda, son dos quarts de vuit. És un lloc on allò insòlit i allò imaginari es tornen una aventura real, possible, fins i tot quotidiana, és la forma més pura d’espectacle, amb un encant extraordinari que trascendeix les èpoques i les modes, un lloc priviligiat entre totes les expressions escèniques perque és eminentment visual i en consequència universal. Així és el món del circ. I d’aqui ve la seva inesgotable capacitat seductora, la mateixa que va atrapar el personatge que avui centra la nostra atenció quan de ben petit i de la mà del seu pare anava a tots els espectacles de circ que estaven al seu abast. Captivat per un ambient també peculiar, aquell nen inquiet sentimental es va convertir amb el temps en un prestigiós escriptor i periodista especializat en circ. Per això i per moltes coses més avui el protagonista de Gent de Barcelona és Jordi Elias i Campins. Benvinguts
Off Gent de Barcelona, amb Silvia Pedret.
SP Doncs si senyor! I al llarg de la seva vida Jordi Elias va anar formant una gran col·lecció de tota mena de documents relacionats amb el món del circ. Ara aquest arxiu és acollit des de fa pocs dies a la Biblioteca de Nou Barris, recordem que està especilitzada en circ i arts parateatrals. Ens acompanya aquesta tarda la seva directora Emilia Sànchez, bona tarda i benvinguda.
ES Bona tarda i moltes gràcies
SP El passat dia 15 d’abril, res, el passat dijous, va tenir lloc la entrega l’acte emotiu, un esdeveniment sens dubte important. Que suposa la donació d’aquest fons per vosaltres?
ES Bé doncs, tal com tu has dit, dijous va ser un dia molt gran per la bilioteca de Nou Barris, donat que està especialitzada en circ. Com a biblioteca de districte, segons dicta el pla de Barcelona les biblioteques grans han d’estar especilitzades en alguna temàtica i a Nou Barris es va pensar que hi havia l’Ateneu Popular i l’escola de circ Rogelio Rivel eren dues entitats amb prou força en aquesta matèria com per tenir-los en compte i doncs especilitzar la biblioteca en aquesta temàtica, no?
SP Per tant això que deiem, la donació d’aquest fons per vosaltres que suposa?
ES La donació d’aquest fons ha estat una injecció molt important sobretot de qualitat del fons. Nosaltres, com he dit, vam començar fa dos anys i aquesta temàtica de circ costa bastant d’anar-la fent créixer perque es publica poquíssimes coses i bé ara en dos anys hem conseguit tenir uns 500 documents en tots els suports tant audio, video, Cds i fons llibre i la ampliació donada per aquesta donació tant valuosa per nosaltres i tots els investigadors de la matèria ha estat donar-li això una gran qualitat a la especialització i estem convençuts que serà doncs una font de recursos per temes d’investigació per tots aquells estudiants que ho vulguin.
SP Sens dubte doncs d’un gran valor hiostòric ja que consta de fotografies, articles, retalls de prensa de tot una mica.
ES Es un fons molt variat amb fons llibre amb edicions que van desde 1902 que es un manual d’acrobacia italià exhaurit, que no es troba enlloc, fins a documents fins l’any 1975, dos anys abans de morir ell (¿) i apart doncs 411 fotografies d’artistes del mon del circ, retalls de prensa, els seus articles que havia escrit també a totes les publicacions, la revista Circo editada per ell mateix, que després el Joaquim ens podrà parlar una miqueta més a fons i tres obres inèdites, també.
SP Tres obres inèdites?
ES Tres obres indèdites, si si
SP Seria interessant de poder publicar-les
ES Esperem I tant que sí, esperem que sí, esperem que sigui possible el màxim aviat que sia possible.
SP Tinc entès que és una de les ben poques biblioteques especialilitzades en circ, no sé si teniu constància d’això?
ES Nosaltres diem que som la primera donat que fa dos anys que vam prendre la determinació de crear aquest fons especilitzat i que fos la especialització de la biblioteca. A part hi ha alguna altra biblioteca que també ara fa, per les caracteristiques del seu territori o proximitat, a Santa Coloma també hi ha una altra biblioteca que té fons de circ i ara hi ha …
SP Per tant deixem que es la primera
ES I una altra cosa es que nosaltres l’hem anat dotant
SP en consciència
ES en consciencia perque sigui una col·leció única i sigui un referent en el circ a Catalunya i a l’Estat espanyol perque no n’hi ha cap més
SP Evidentment ens posem a parlar del Memorial Jordi Elias però abans voldria saber qui en son els usuaris de la biblioteca, és un visitant molt divers o no?
ES La biblioteca de Nou Barris és una biblioteca de districte, hi passen cada dia 1300 usuaris. Es una quantitat, una xifra molt important i n’estem molt contents. La col·lecció de circ s’ha anat doncs fent difusió per diversos mitjans. L’Ateneu Popular amb el qual hem fet varies col·laboracions doncs també és una entitat que fa difusió de tot i també ens envia alumnes igual que la escola del circ. I el fons es belluga ja bastant fins el punt que aquest mes passat hi va haver 75 prèstecs només d’aquest fons de circ.
SP El cas es que el fons Elias ja està a l’abast dels ciutadans gràcies a un acte que jo diria que denota una gran generositat per part de la família. Aquesta tarda ens acompanya, com ha dit la Emília, Joaquim Elias, bona tarda i benvolgut.
Q Bona tarda
SP Fill de Jordi Elias i nét de Jordi Elias, no?. Jo li preguntaria ara mateix: Vostè també va mamar circ ben de petit, m’ho deia abans d’entrar en antena, li feien fer de cronista de ben petit.
Q Es veritat els meus germans i jo ja a la època dels anys cinquanta quan erem unes criatures, veiem molt circ contagiats per la falera que tenia el pare de veure tots els circs que passaven per Barcelona i per Catalunya, per tant suposo que igual que ell li va passar amb el seu pare, igual que totes les criatures del món, el seu primer contacte amb el circ perque els hi porten els seus pares, això era pels anys cinquanta.
SP Total que les hi feien escriure unes cròniques amb allò que més els hi ha agradat…
Q Es veritat, a partir de que ell mateix s’acosta al món del circ primer com una aproximació a un món del que pensa que en pot escriure una obra literària, el sedueix, paraula que comparteixo, i en fa de periodista-cronista. Comença publicant unes cròniques a la Fulla del Dilluns i a El Mundo Deportivo, pensa que aleshores això ell mateix podria fer d’editor i d’aquesta edició que comença l’any 56 fins l’any 62, als fills ens hi fa fer les nostres cròniques de Cinco hermanos van el circo en les quals deixem, doncs, constància d’allò que ens ha agradat més i allò que ens havia agradat menys, amb el detall de que potser el que ens ha agradat menys n’erem molt cruels fent unes crítiques ferotges del que no ens agradava. Probablement perque sabiem distingir el gra de la palla i haviem vist coses molt bones i per tant ens donàvem compte quan les coses eren mediocres.
SP Suposo que el que li preguntaré ja li han preguntat més d’una persona. Quins motius els han empès a donar aquest material tan valuós?
Q Jo crec que estan implicits en el que la Emília Sànchez ha explicat sobre la existència de la pròpia biblioteca. Es a dir, ens vam donar compte els germans de que tot el que el pare havia escrit i tot el que el pare havia acumulat de documents creats per tercers, fotografies i llibres, ho teniem, ho valoravem però potser terceres persones en aquests moments i el futur podien valorar-ho tant o més que nosaltres. Ja que la societat a través de l’ajuntament ens oferia una eina de dipòsit, doncs ens vam posar en contacte amb l’Ajuntament amb aquesta idea, ajudar a difondre-ho.
SP Ha dit que va anar acumulant material de tercers, va ser de forma premeditada o va ser una qüestió…?
Q El meu pare tenia corresponsals per tot el món on s’intercanviaven fotografies, posters i llibres. Per tant ell rebia constament correspondència, posters i llibres que havia anat acumulant.
SP Un món que ell va descriure així: El circ és, en esencia, un misteri que s’adreça a la vida instintiva i sentimental, es un bocí de vida, sí però d’una vida amb ideals
Q Si
SP Un misteri era per ell, després de conèixer tant i de ben petit. (En qualsevol moment hi pots participar en la conversa tot i que m’adreci al fill de Joaquim Elias(¿)
SP El cas es que aquell nen fascinat pel circ es converteix en escriptor i periodista de circ. Sembla una història de conte no, tot plegat?.
Q Podria ser, podria ser. Ell ja va veure quan era petit que l’avi era amic de l’Antonet i del Grock… Hi ha una sèrie de correspondència creuada entre ells l’any 4, 5, 6 i 7, etc. quan l’Antonet era italià, el Grock era suïs, els dos afincats a Barcelona, donaven voltes per Europa, li enviaven postals i cartes a l’avi, que encara guardem, que suposo que és, a veure, el cuquet que té aquest nen que després ho converteix en una professió. I tant. Com un ideal.
SP A més, el que és curios del cas ell per tal de documentar-se en els seus articles no va dubtar moltes vegades a embolicar-se, doncs en circs i quan dic embolicar-se en circ ambulants per tal de viure la essència
ES I això queda reflectit en una de les obres de les que he dit abans inèdites La capsa de les sorpreses, veritat Joaquim?
Q Veritat
ES Allà es va veient tota la trajectòria seguint els circs arreu d’Espanya, parlant amb els artistes i documentant-se per poder escriure.
SP I ara part d’aquest fantàstic material que descansa en aquest cas a la biblioteca, crec que es pot veure en una exposició tant a la Biblioteca com a l’Ateneu popular, es així?
ES Aquesta exposició doncs en aquests moments està a la biblioteca fins a finals de mes i llavors tornarà a l’Ateneu que es on es va, diguessim, muntar aquesta exposició per commemorar el Memorial Jordi Elias amb un Combinat de circ que es va fer fa quinze dies.
SP A més a més va haver-hi una taula rodona en la que va participar vostè Joaquim sota el nom La figura de Jordi Elias i el paper del crític de circ. Què en va sortir de tot plegat. Per exemple el paper del crític de circ?
Q Em sembla que això ho haurien de dir els critics de circ. Jo (a mi) el que em sembla es que en aquesta taula rodona vam tenir la oportunitat d’ajuntar l’Ajuntament de Barcelona amb la seva directora que m’acompanyava a la taula rodona, igual que avui, en la que ella materialitzava la satisfacció que tenia com a Ajuntament de rebre-ho i nosaltres materialitzavem la satisfacció que teniem entregar-ho perque ens donàvem compte d’haver-lo entregat a la institució adequada i a les persones adequades que estimaven el fons i farien la difusió que esperàvem. Vam tenir la satisfacció de que ens acompanyessin dos periodistes que junt amb un tercer…El primer era el Jordi Jané que en farà una crítica el primer dilluns de maig en el diari Avui, el segon era el Marcel Barrera del diari El Punt. Vam tenir la satisfacció que la televisió de Barcelona ens va filmar, reportatge que aquest migdia, d’avui, han passat per TV Barcelona, a quarts de dues. Per tant vol dir que en aquesta difusió de la qual estem parlant doncs la prensa hi té un paper molt important. El paper dels critics jo crec que fonamentalment en el passat, en el present i en el futur han de ser unes persones que ajudin als espectadors a acostar l’espectacle del circ als espectadors, recolzant el que es bo i posant en evidència el que potser no n’es tant.
SP Joaquim, perdó, Jordi Elias i Campins un personatge que aquí ha estat protagonista i que ho ha estat i ho és en el Memorial Jordi Elias i a la exposició que si no m’equivoco fins a finals de mes.
ES A la biblioteca Nou Barris aquest mes i tot el mes de maig a l’Ateneu popular de Nou Barris.
SP Podriem seguir parlant molta estona d’un personatge que va viure intensament la seva professió. Vostès sabem que el temps és el temps i a la ràdio també passa així. Ho hem de deixar aqui. Que vagi molt be tots els actes relacionats i que en podem tornar a parlar un altre dia. Moltíssimes gràcies.
ES Gràcies a vosaltres
Q Gràcies a vosaltres
SP Molt bona tarda, son dos quarts de vuit. És un lloc on allò insòlit i allò imaginari es tornen una aventura real, possible, fins i tot quotidiana, és la forma més pura d’espectacle, amb un encant extraordinari que trascendeix les èpoques i les modes, un lloc priviligiat entre totes les expressions escèniques perque és eminentment visual i en consequència universal. Així és el món del circ. I d’aqui ve la seva inesgotable capacitat seductora, la mateixa que va atrapar el personatge que avui centra la nostra atenció quan de ben petit i de la mà del seu pare anava a tots els espectacles de circ que estaven al seu abast. Captivat per un ambient també peculiar, aquell nen inquiet sentimental es va convertir amb el temps en un prestigiós escriptor i periodista especializat en circ. Per això i per moltes coses més avui el protagonista de Gent de Barcelona és Jordi Elias i Campins. Benvinguts
Off Gent de Barcelona, amb Silvia Pedret.
SP Doncs si senyor! I al llarg de la seva vida Jordi Elias va anar formant una gran col·lecció de tota mena de documents relacionats amb el món del circ. Ara aquest arxiu és acollit des de fa pocs dies a la Biblioteca de Nou Barris, recordem que està especilitzada en circ i arts parateatrals. Ens acompanya aquesta tarda la seva directora Emilia Sànchez, bona tarda i benvinguda.
ES Bona tarda i moltes gràcies
SP El passat dia 15 d’abril, res, el passat dijous, va tenir lloc la entrega l’acte emotiu, un esdeveniment sens dubte important. Que suposa la donació d’aquest fons per vosaltres?
ES Bé doncs, tal com tu has dit, dijous va ser un dia molt gran per la bilioteca de Nou Barris, donat que està especialitzada en circ. Com a biblioteca de districte, segons dicta el pla de Barcelona les biblioteques grans han d’estar especilitzades en alguna temàtica i a Nou Barris es va pensar que hi havia l’Ateneu Popular i l’escola de circ Rogelio Rivel eren dues entitats amb prou força en aquesta matèria com per tenir-los en compte i doncs especilitzar la biblioteca en aquesta temàtica, no?
SP Per tant això que deiem, la donació d’aquest fons per vosaltres que suposa?
ES La donació d’aquest fons ha estat una injecció molt important sobretot de qualitat del fons. Nosaltres, com he dit, vam començar fa dos anys i aquesta temàtica de circ costa bastant d’anar-la fent créixer perque es publica poquíssimes coses i bé ara en dos anys hem conseguit tenir uns 500 documents en tots els suports tant audio, video, Cds i fons llibre i la ampliació donada per aquesta donació tant valuosa per nosaltres i tots els investigadors de la matèria ha estat donar-li això una gran qualitat a la especialització i estem convençuts que serà doncs una font de recursos per temes d’investigació per tots aquells estudiants que ho vulguin.
SP Sens dubte doncs d’un gran valor hiostòric ja que consta de fotografies, articles, retalls de prensa de tot una mica.
ES Es un fons molt variat amb fons llibre amb edicions que van desde 1902 que es un manual d’acrobacia italià exhaurit, que no es troba enlloc, fins a documents fins l’any 1975, dos anys abans de morir ell (¿) i apart doncs 411 fotografies d’artistes del mon del circ, retalls de prensa, els seus articles que havia escrit també a totes les publicacions, la revista Circo editada per ell mateix, que després el Joaquim ens podrà parlar una miqueta més a fons i tres obres inèdites, també.
SP Tres obres inèdites?
ES Tres obres indèdites, si si
SP Seria interessant de poder publicar-les
ES Esperem I tant que sí, esperem que sí, esperem que sigui possible el màxim aviat que sia possible.
SP Tinc entès que és una de les ben poques biblioteques especialilitzades en circ, no sé si teniu constància d’això?
ES Nosaltres diem que som la primera donat que fa dos anys que vam prendre la determinació de crear aquest fons especilitzat i que fos la especialització de la biblioteca. A part hi ha alguna altra biblioteca que també ara fa, per les caracteristiques del seu territori o proximitat, a Santa Coloma també hi ha una altra biblioteca que té fons de circ i ara hi ha …
SP Per tant deixem que es la primera
ES I una altra cosa es que nosaltres l’hem anat dotant
SP en consciència
ES en consciencia perque sigui una col·leció única i sigui un referent en el circ a Catalunya i a l’Estat espanyol perque no n’hi ha cap més
SP Evidentment ens posem a parlar del Memorial Jordi Elias però abans voldria saber qui en son els usuaris de la biblioteca, és un visitant molt divers o no?
ES La biblioteca de Nou Barris és una biblioteca de districte, hi passen cada dia 1300 usuaris. Es una quantitat, una xifra molt important i n’estem molt contents. La col·lecció de circ s’ha anat doncs fent difusió per diversos mitjans. L’Ateneu Popular amb el qual hem fet varies col·laboracions doncs també és una entitat que fa difusió de tot i també ens envia alumnes igual que la escola del circ. I el fons es belluga ja bastant fins el punt que aquest mes passat hi va haver 75 prèstecs només d’aquest fons de circ.
SP El cas es que el fons Elias ja està a l’abast dels ciutadans gràcies a un acte que jo diria que denota una gran generositat per part de la família. Aquesta tarda ens acompanya, com ha dit la Emília, Joaquim Elias, bona tarda i benvolgut.
Q Bona tarda
SP Fill de Jordi Elias i nét de Jordi Elias, no?. Jo li preguntaria ara mateix: Vostè també va mamar circ ben de petit, m’ho deia abans d’entrar en antena, li feien fer de cronista de ben petit.
Q Es veritat els meus germans i jo ja a la època dels anys cinquanta quan erem unes criatures, veiem molt circ contagiats per la falera que tenia el pare de veure tots els circs que passaven per Barcelona i per Catalunya, per tant suposo que igual que ell li va passar amb el seu pare, igual que totes les criatures del món, el seu primer contacte amb el circ perque els hi porten els seus pares, això era pels anys cinquanta.
SP Total que les hi feien escriure unes cròniques amb allò que més els hi ha agradat…
Q Es veritat, a partir de que ell mateix s’acosta al món del circ primer com una aproximació a un món del que pensa que en pot escriure una obra literària, el sedueix, paraula que comparteixo, i en fa de periodista-cronista. Comença publicant unes cròniques a la Fulla del Dilluns i a El Mundo Deportivo, pensa que aleshores això ell mateix podria fer d’editor i d’aquesta edició que comença l’any 56 fins l’any 62, als fills ens hi fa fer les nostres cròniques de Cinco hermanos van el circo en les quals deixem, doncs, constància d’allò que ens ha agradat més i allò que ens havia agradat menys, amb el detall de que potser el que ens ha agradat menys n’erem molt cruels fent unes crítiques ferotges del que no ens agradava. Probablement perque sabiem distingir el gra de la palla i haviem vist coses molt bones i per tant ens donàvem compte quan les coses eren mediocres.
SP Suposo que el que li preguntaré ja li han preguntat més d’una persona. Quins motius els han empès a donar aquest material tan valuós?
Q Jo crec que estan implicits en el que la Emília Sànchez ha explicat sobre la existència de la pròpia biblioteca. Es a dir, ens vam donar compte els germans de que tot el que el pare havia escrit i tot el que el pare havia acumulat de documents creats per tercers, fotografies i llibres, ho teniem, ho valoravem però potser terceres persones en aquests moments i el futur podien valorar-ho tant o més que nosaltres. Ja que la societat a través de l’ajuntament ens oferia una eina de dipòsit, doncs ens vam posar en contacte amb l’Ajuntament amb aquesta idea, ajudar a difondre-ho.
SP Ha dit que va anar acumulant material de tercers, va ser de forma premeditada o va ser una qüestió…?
Q El meu pare tenia corresponsals per tot el món on s’intercanviaven fotografies, posters i llibres. Per tant ell rebia constament correspondència, posters i llibres que havia anat acumulant.
SP Un món que ell va descriure així: El circ és, en esencia, un misteri que s’adreça a la vida instintiva i sentimental, es un bocí de vida, sí però d’una vida amb ideals
Q Si
SP Un misteri era per ell, després de conèixer tant i de ben petit. (En qualsevol moment hi pots participar en la conversa tot i que m’adreci al fill de Joaquim Elias(¿)
SP El cas es que aquell nen fascinat pel circ es converteix en escriptor i periodista de circ. Sembla una història de conte no, tot plegat?.
Q Podria ser, podria ser. Ell ja va veure quan era petit que l’avi era amic de l’Antonet i del Grock… Hi ha una sèrie de correspondència creuada entre ells l’any 4, 5, 6 i 7, etc. quan l’Antonet era italià, el Grock era suïs, els dos afincats a Barcelona, donaven voltes per Europa, li enviaven postals i cartes a l’avi, que encara guardem, que suposo que és, a veure, el cuquet que té aquest nen que després ho converteix en una professió. I tant. Com un ideal.
SP A més, el que és curios del cas ell per tal de documentar-se en els seus articles no va dubtar moltes vegades a embolicar-se, doncs en circs i quan dic embolicar-se en circ ambulants per tal de viure la essència
ES I això queda reflectit en una de les obres de les que he dit abans inèdites La capsa de les sorpreses, veritat Joaquim?
Q Veritat
ES Allà es va veient tota la trajectòria seguint els circs arreu d’Espanya, parlant amb els artistes i documentant-se per poder escriure.
SP I ara part d’aquest fantàstic material que descansa en aquest cas a la biblioteca, crec que es pot veure en una exposició tant a la Biblioteca com a l’Ateneu popular, es així?
ES Aquesta exposició doncs en aquests moments està a la biblioteca fins a finals de mes i llavors tornarà a l’Ateneu que es on es va, diguessim, muntar aquesta exposició per commemorar el Memorial Jordi Elias amb un Combinat de circ que es va fer fa quinze dies.
SP A més a més va haver-hi una taula rodona en la que va participar vostè Joaquim sota el nom La figura de Jordi Elias i el paper del crític de circ. Què en va sortir de tot plegat. Per exemple el paper del crític de circ?
Q Em sembla que això ho haurien de dir els critics de circ. Jo (a mi) el que em sembla es que en aquesta taula rodona vam tenir la oportunitat d’ajuntar l’Ajuntament de Barcelona amb la seva directora que m’acompanyava a la taula rodona, igual que avui, en la que ella materialitzava la satisfacció que tenia com a Ajuntament de rebre-ho i nosaltres materialitzavem la satisfacció que teniem entregar-ho perque ens donàvem compte d’haver-lo entregat a la institució adequada i a les persones adequades que estimaven el fons i farien la difusió que esperàvem. Vam tenir la satisfacció de que ens acompanyessin dos periodistes que junt amb un tercer…El primer era el Jordi Jané que en farà una crítica el primer dilluns de maig en el diari Avui, el segon era el Marcel Barrera del diari El Punt. Vam tenir la satisfacció que la televisió de Barcelona ens va filmar, reportatge que aquest migdia, d’avui, han passat per TV Barcelona, a quarts de dues. Per tant vol dir que en aquesta difusió de la qual estem parlant doncs la prensa hi té un paper molt important. El paper dels critics jo crec que fonamentalment en el passat, en el present i en el futur han de ser unes persones que ajudin als espectadors a acostar l’espectacle del circ als espectadors, recolzant el que es bo i posant en evidència el que potser no n’es tant.
SP Joaquim, perdó, Jordi Elias i Campins un personatge que aquí ha estat protagonista i que ho ha estat i ho és en el Memorial Jordi Elias i a la exposició que si no m’equivoco fins a finals de mes.
ES A la biblioteca Nou Barris aquest mes i tot el mes de maig a l’Ateneu popular de Nou Barris.
SP Podriem seguir parlant molta estona d’un personatge que va viure intensament la seva professió. Vostès sabem que el temps és el temps i a la ràdio també passa així. Ho hem de deixar aqui. Que vagi molt be tots els actes relacionats i que en podem tornar a parlar un altre dia. Moltíssimes gràcies.
ES Gràcies a vosaltres
Q Gràcies a vosaltres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)