FIRA DEL CIRC DE LA BISBAL DEL 16 AL 18 DE JULIOL 2010
Vaig gaudir de la Fira veient:
1.- Els pallassos INTRINGULIS, en el marc infantil de les escoles velles, dos augustos clàssics en el sentit tradicional de la paraula. Durant una hora cautivaren la atenció de nens de totes les edats, amb pantomimes ben escenificades, quasi en silenci absolut, ben gesticulat. Els auguro un esplèndid futur.
2.- A tempo: queda anunciat l’espectacle com a aeri. Oportunitat perduda. Espectacle esplèndid si durés la meitat de la meitat: magnífica màstil dominat per un jove elàstic que s’hi enfila i hi juga des de l’alçada. També m’agradà el balanceig aeri d’una trapezista que es columpiava dibuixant diverses postures,
A pesar de la música en directa, dels balls atlètics dels 3 components en pista, la suma de part feia un tot no prou definit.
3.- Ciclistes còmics Happy Stars: bé, el propi títol defineix l’espectacle, número ben aconseguit si el propòsits és distreure. Cap meravella dalt de la bici. Milers de joves els superen en habilitat.
4.- Trio Zindare, quadrant: Els últims minuts foren el que s’esperava d’un número de quadrant, manifestats després d’una introducció còmica massa llarga.
5.- FERNANDO POSE: malabarista que mou amb 9 pilotes de rebot contra una plataforma situada a nivell de terra: pocs malabaristes en el món tenen aquest domini. La meva admiració més profunda per un treball presentat amb gran encert per un artista que hauria de tenir un ressò i prestigi més alt d’acord amb els seus mèrits.
6.- MIMIRICHI: CLOWNS UNCRAÏNESOS: Primera categoria. Només aquest espectacle ja faria que a la programació li valgués un cum laude. Tres pallassos fan participar el públic de la ironia i el riure a cor que vols. Llàstima que acabés. En plena plaça del castell medieval, ben il•luminat l’escenari, amb un únic decorat de paper, part essencial en la proposta que se’ns presenta i que acaba a miques com no podria ser d’altra manera, els tres pallassos se’ns presenten com el que hauríem de ser tots plegats: nens enjogassats.
7.- MR. STETS: corda, titelles, malabars: primera categoria mundial per aquest danès afincat entre nosaltres, guanyador del Premi Nacional de Circ amb Rodó, artista vinculat a la desapareguda Makabra: espectacle fascinador, suggerent, captivador.
8.- La pallassa Mandarina es responsabilitzà el diumenge al matí d’acontentar els nens. Ho aconseguí? Potser només a mitges, que no és tampoc poc.
Diu el programa que la oferta era de 125 espectacles, jo en vaig veure 8. Lamento no haver gaudit de l’Alba Sarraute, Los Herrerita, el pallasso Gregor Wollny i tots els que ni tant sols conec. No tenim do de la ubiqüitat. Fins l’any vinent.
El meu humil suggeriment als responsables de la programació seria que reflexionin profundament abans de tirar endavant la pròxima cita pel 2011. Però no és només una opinió.
dimarts, 20 de juliol del 2010
FIRA DEL CIRC DE LA BISBAL DE L'EMPORDÀ
Etiquetes de comentaris:
FIRA DEL CIRC DE LA BISBAL DE L'EMPORDÀ
dilluns, 12 de juliol del 2010
JORDI BERTRAN
Continuant el post de Titelles i marionetes
podeu veure el web:
http://www.jordibertran.cat
i gaudir d'un gaudi enoooooooooorme
http://www.jordibertran.cat/videoesquelet.htm
podeu veure el web:
http://www.jordibertran.cat
i gaudir d'un gaudi enoooooooooorme
http://www.jordibertran.cat/videoesquelet.htm
Etiquetes de comentaris:
JORDI BERTRAN,
MARIONETES I TITELLES
divendres, 9 de juliol del 2010
MARIONETES I TITELLES
MARIONETES I TITELLES
1.- Fou a la infància quan vaig entrar en contacte amb els titelles, vaja com tots els nens del món, des de sempre. A la Barcelona grisa dels anys cinquanta, hi havia titelles al Poble espanyol i al Turó Parc.
2.- En aquella època, el meu pare començà la revista CIRCO, on incorporà un pàgina dedicada a titelles. Caldrà fer-ne una recopl•lació. Documents històrics de primera categoria.
3.- Ara voldria saltar molts anys, dècades. L’any 2008 es morí Pepe Otal; jo no el vaig conèixer. Però la seva mort em féu entrar en contacte amb el Taller de Marionetes, emplaçat, serà casualitat?, en un carreró que surt quasi de davant del London, al Raval barceloní. La associació que ell presidí fou recollida per un grup d’entusiastes que seguiren amb el taller-escola i els espectacles. Tots els idiomes hi són parlats ja que alumnes interessats venen de tot el món. Localia en gravà un programa que passà per la Xarxa de Televisions locals, no pas l’únic que jo conegui. En vaig fer un fitxer amb la vida i obra del Pepe Otal, un centenar de pàgines.
4.- També fou l’any 2008 que vaig veure els espectacles de marionetes de Jordi Bertran a l’Espai Brossa. Unes simples paraules ens feren, crec que no m’equivoco, iniciar una conversa entusiasta que ens convertí ja en amics. Ell es féu acompanyar per la Paula i en Litus. Potser algun altre marionetista el nom del qual no em recordo ara.
5.- Cercant sobre la vida i les obres de Pepe Otal, vaig posar interès en la desapareguda Mariona Masgrau i el seu Teatre Malic. El seu marit Toni Rimba u en féu un llibre de totes les experiències viscudes amn l’Eugeni Navarro completant el tercet. El teatre va tancar per falta d’èxit: reflexió profunda a fer, per allò de esdevenir massa habitual. També en vaig fer un fitxer sobre la vida i obra de la Mariona.
6.- Repetí Jordi Bertran la seva estada a l’Espai Brossa el Nadal passat del 2009. Estant jo fora de Barcelona, no en vaig gaudir.
7.- Sant Martí Vell: Em rescabalo i vaig a finals de juny a aquest magnífic poble mediaval de l’ Empordà a veure la companyia del Jordi Bertran: Fan un espectacle d’objectes animats, i tan animats, molt ben manipulats per tres joves, ben joves: és un ball de lletres amb acompanyament de guitarra. Remarcable la titella que es vol tirar de la palanca a la piscina, i tota la comèdia que fa. M’inviten a visitar el taller. En Jordi Bertran està a Itàlia,
8.- Visito el taller amb el meu amic Dani Becerra: en Jordi Bertran es prepara per viatjar a Nova Caledònia, quin un ell! Li porto un regal: es tracta d’un numero representat al Cirque d’Hiver de Paris a finals dels anys cinquanta per una parella de marionetistes: té categoria mundial el número: la marioneta patina, dispara un arc, toca un violoncel amb música en directe no enllaunada, camina per sobre el filferro i poca broma, juga el diàbolo, passant-lo a la segona marionetista, qui li torna, i ell li torna a passar ( i a ells li cau). En Jordi flipa, com tothom, però té més mèrit tractant-se d’un mestre reconegut que admira l’obra d’un col•lega. No acabem de entendre el nom de la parella de marionetistes, però si entenem que son anglesos o britànics.
Al taller hi ha la Paulette, una de les artistes que actuà a Sant Martí Vell, ja som amics.
El Jordi Bertran em fa saber que al setembre farà un curs de manipul•lador: em sembla que hi tindrà un alumne assegurat.
9.- Anem al Tibidabo: la Paulette ens ha posat en contacte amb en Ferran o la Pilar. En Ferran ens accepta de fer-nos entrar sense pagar 25 euretes que costa la entrada al Parc d’Atraccions. Però serà la Pilar qui ho organitza. Coneixem la Glòria, en Josep Milán i l’Oscar, els tres manipuladors que configuraran l’espectacle avui. Tots rivalitzen en amabilitat. Aquest espectacle dura mitja hora i el fan 7 o 8 vegades diàries. Números solts amb les marionetes de la Herta Frankel. Però el Museu que la Herta va deixar a la ciutat no es pot veure: qui va dissenyar el nou espai de les instal•lacions s’oblidà de destinar-hi uns metres quadrats. Sento vergonya.
La Pilar ens invita a gaudir del web: http//www.marionetarium.com.
Dins del web disfruto amb el link http://cias.titerenet.com/show-49121.htm
1.- Fou a la infància quan vaig entrar en contacte amb els titelles, vaja com tots els nens del món, des de sempre. A la Barcelona grisa dels anys cinquanta, hi havia titelles al Poble espanyol i al Turó Parc.
2.- En aquella època, el meu pare començà la revista CIRCO, on incorporà un pàgina dedicada a titelles. Caldrà fer-ne una recopl•lació. Documents històrics de primera categoria.
3.- Ara voldria saltar molts anys, dècades. L’any 2008 es morí Pepe Otal; jo no el vaig conèixer. Però la seva mort em féu entrar en contacte amb el Taller de Marionetes, emplaçat, serà casualitat?, en un carreró que surt quasi de davant del London, al Raval barceloní. La associació que ell presidí fou recollida per un grup d’entusiastes que seguiren amb el taller-escola i els espectacles. Tots els idiomes hi són parlats ja que alumnes interessats venen de tot el món. Localia en gravà un programa que passà per la Xarxa de Televisions locals, no pas l’únic que jo conegui. En vaig fer un fitxer amb la vida i obra del Pepe Otal, un centenar de pàgines.
4.- També fou l’any 2008 que vaig veure els espectacles de marionetes de Jordi Bertran a l’Espai Brossa. Unes simples paraules ens feren, crec que no m’equivoco, iniciar una conversa entusiasta que ens convertí ja en amics. Ell es féu acompanyar per la Paula i en Litus. Potser algun altre marionetista el nom del qual no em recordo ara.
5.- Cercant sobre la vida i les obres de Pepe Otal, vaig posar interès en la desapareguda Mariona Masgrau i el seu Teatre Malic. El seu marit Toni Rimba u en féu un llibre de totes les experiències viscudes amn l’Eugeni Navarro completant el tercet. El teatre va tancar per falta d’èxit: reflexió profunda a fer, per allò de esdevenir massa habitual. També en vaig fer un fitxer sobre la vida i obra de la Mariona.
6.- Repetí Jordi Bertran la seva estada a l’Espai Brossa el Nadal passat del 2009. Estant jo fora de Barcelona, no en vaig gaudir.
7.- Sant Martí Vell: Em rescabalo i vaig a finals de juny a aquest magnífic poble mediaval de l’ Empordà a veure la companyia del Jordi Bertran: Fan un espectacle d’objectes animats, i tan animats, molt ben manipulats per tres joves, ben joves: és un ball de lletres amb acompanyament de guitarra. Remarcable la titella que es vol tirar de la palanca a la piscina, i tota la comèdia que fa. M’inviten a visitar el taller. En Jordi Bertran està a Itàlia,
8.- Visito el taller amb el meu amic Dani Becerra: en Jordi Bertran es prepara per viatjar a Nova Caledònia, quin un ell! Li porto un regal: es tracta d’un numero representat al Cirque d’Hiver de Paris a finals dels anys cinquanta per una parella de marionetistes: té categoria mundial el número: la marioneta patina, dispara un arc, toca un violoncel amb música en directe no enllaunada, camina per sobre el filferro i poca broma, juga el diàbolo, passant-lo a la segona marionetista, qui li torna, i ell li torna a passar ( i a ells li cau). En Jordi flipa, com tothom, però té més mèrit tractant-se d’un mestre reconegut que admira l’obra d’un col•lega. No acabem de entendre el nom de la parella de marionetistes, però si entenem que son anglesos o britànics.
Al taller hi ha la Paulette, una de les artistes que actuà a Sant Martí Vell, ja som amics.
El Jordi Bertran em fa saber que al setembre farà un curs de manipul•lador: em sembla que hi tindrà un alumne assegurat.
9.- Anem al Tibidabo: la Paulette ens ha posat en contacte amb en Ferran o la Pilar. En Ferran ens accepta de fer-nos entrar sense pagar 25 euretes que costa la entrada al Parc d’Atraccions. Però serà la Pilar qui ho organitza. Coneixem la Glòria, en Josep Milán i l’Oscar, els tres manipuladors que configuraran l’espectacle avui. Tots rivalitzen en amabilitat. Aquest espectacle dura mitja hora i el fan 7 o 8 vegades diàries. Números solts amb les marionetes de la Herta Frankel. Però el Museu que la Herta va deixar a la ciutat no es pot veure: qui va dissenyar el nou espai de les instal•lacions s’oblidà de destinar-hi uns metres quadrats. Sento vergonya.
La Pilar ens invita a gaudir del web: http//www.marionetarium.com.
Dins del web disfruto amb el link http://cias.titerenet.com/show-49121.htm
Etiquetes de comentaris:
HERTA FRANKEL,
JORDI BERTRAN,
JORDI ELIAS,
MARIONA MASGRAU,
MARIONETES I TITELLES,
PEPE OTAL MONTESINOS
dijous, 8 de juliol del 2010
PINITO DEL ORO
Recordo perfectament la foto del periodista Joan Armengol dalt del trapezi fent la entrevista a la Pinito del Oro
La Vanguardia - La Contra
02/07/10
Joan Armengol, periodista"La televisión de hoy pierde la ética y los principios"VÍCTOR-M. AMELA - 02/07/2010
Tengo 75 años. Nací en Igualada y vivo en Barcelona. Soy periodista en activo desde hace ¡60 años! He hecho de todo en radio y televisión, y sigo en radio. Soy padre de dos hijos, Thaïs(41) y Senén (38), y tengo un nieto, Àlex (8). ¿Política? Profesionalidad. Soy católico practicante
Cuántas entrevistas calcula que lleva hechas?
Unas 50.000.
Parece imposible.
Es que hacía de tres a cinco entrevistas al día..., y algún día llegué a hacer hasta ¡diez entrevistas!
¿De qué época hablamos?
En enero de 1950 debuté en Radio Igualada, desde 1957 trabajé en Radio Barcelona, desde 1971 lo hice en TVE y RNE... ¡grabando entrevistas a todo el que pisaba Barcelona!
¿Por ejemplo?
Kubala, Fangio, Grace Kelly, Rainiero, Gassman, Sordi, Kirk Douglas, Dalí, Pla, Nixon, Tarradellas, Cousteau, Aldo Moro, Cantinflas, Fidel Castro, Orson Welles, De Sica, Lollobrigida, Claudia Cardinale, Ella Fitzgerald, Menuhin, Karajan, Juan de Borbón, Mandela, The Beatles...
¿Cuando vinieron a la Monumental?
Sí, el 2 de julio de 1965: ¡hoy hace 45 años...! Los esperé en la pista de aterrizaje del aeropuerto de El Prat.
¿Se podía hacer eso?
Éramos pocos: yo iba a la pista y abordaba al famoso a pie de escalerilla del avión.
¿De qué habló con los Beatles?
Ni me acuerdo. Ringo Starr se interesó por el clima, porque iban a actuar en la Monumental...
Para mí era una entrevista más con la que completar aquel día... ¡Pero el tiempo ha magnificado aquel trabajo!
Pero los Beatles ya eran los Beatles...
En este hotel se alojaron - y tuvieron que escabullirse por las cocinas para evitar a los fans...-,pero oficialmente eran unos "peludos". Yo solía hacer entrevistas que creía más relevantes... y hoy no significan nada.
¡Lecciones de la historia!
Pues sí. Hay todavía personas que me dan la mano por haber entrevistado a los Beatles.
¿Cuál fue el personaje más poderoso que entrevistó?
Al mismísimo Franco, en 1967: ¡fue una imprudencia, por mi parte! Durante una audiencia en Pedralbes me acerqué con naturalidad y le planté el micrófono en la boca.
¿Cómo reaccionó él?
Se sorprendió, seguramente era la primera vez que le pasaba. Me la jugué: nadie esperaba que un periodista hiciera eso.
¿Emitió luego la Ser esa entrevista?
Sí. Sólo RNE y TVE podían dar noticias: las entrevistas eran mi truco para informar.
"¿Motivo y alcance de su visita?", solía ser su muletilla, ¿verdad?
Era un modo de preguntar sorteando la censura... No tenía margen... ¡Cómo le envidio a usted, que puede preguntar lo que quiere!
¿De cuál de sus trabajos periodísticos se siente más orgulloso?
Fui el primer periodista en entrevistar a Tarradellas en España desde la Guerra Civil. En el avión que le trajo desde Tours, brindamos con champán al entrar en espacio aéreo español, y él le dijo a su esposa: "Antonieta, qui ens ho havia de dir!".
¿Algún otro político de relieve?
Nixon. Su pueblo natal es Yorba Linda (California), y le conté que se debía al colonizador oriundo de Jorba, pueblo del Anoia. "¡Vamos ahora mismo!", me rogó. Su dispositivo de seguridad se lo quitó de la cabeza.
¿Qué otro personaje le impresionó?
Pau Casals, que era un mito. O Josep Pla, personaje difícil: "¿Qué piensa del premio que lleva su nombre?", le pregunté. "Una collonada!", me respondió. Y me impresionó que se me muriese el actor George Sanders.
¿Perdón?
Famoso por haber ganado un Oscar por Eva al desnudo,le entrevisté..., ¡y esa noche se suicidó en el hotel de Castelldefels! Mi entrevista dio la vuelta al mundo, claro...
¿Alguna vez ha corrido peligro su vida?
En 1960 me empeñé en entrevistar a la acróbata Pinito del Oro... en lo alto del trapecio. Estábamos a 25 metros de altura, sin red ni protección... ¡Qué locura, hoy no lo haría! Luego supe que, de haberme caído, hubiese muerto... antes de llegar al suelo: ¡me hubiesen estrangulado los cables microfónicos!
¿De dónde nació su vocación?
Siendo monaguillo, leía bien en misa, lo que me llevó a hacer radio con 16 años... Y me aficioné a leer las geniales entrevistas de Manuel del Arco en La Vanguardia...Uno de mis máximos orgullos fue cuando, años después, ¡Del Arco me entrevistó!
¿Cómo ve la radio y la tele de hoy?
Disponen de más y mejores medios técnicos que antes..., ¡pero sus contenidos son muchísimo peores ahora! Creo que se ha perdido la ética y los principios. Veo y oigo cosas penosas, peleas entre compañeros, tertulianos que repiten consignas partidistas...
Concesiones al espectáculo.
Pues es algo que no durará, que no tiene recorrido. Se ha prescindido de demasiada gente bien preparada para dar protagonismo a gente insustancial..., que acabará por pasar. Belén Esteban acabará.
¿Qué más le desconcierta y disgusta?
Que un ministro como José Blanco acuda a un programa como La noria,y también que se confundan información y publicidad, y también que en las radios se despida a un entrevistado sin mencionar su nombre, y...
¿Qué programa haría usted hoy si tuviese ocasión?
A mí hoy ya me falta la ilusión. Aunque a veces sigo acudiendo a ruedas de prensa... ¡y resulta que el único que pregunta soy yo!
¿Se ha arrepentido alguna vez de ser periodista?
Nunca. Aunque es verdad que este oficio da muchos conocidos y pocos amigos.
"La televisión de hoy pierde la ética y los principios"Los Beatles
Mantenemos esta entrevista en el hotel Avenida Palace (Gran Via, entre Rambla y paseo de Gràcia): a Armengol le ilusiona fotografiarse en las habitaciones que alojaron a los Beatles hace - hoy-45 años, cuando él los entrevistó para la radio porque iban a cantar en la Monumental... Si nadie levanta el dedo indicando lo contrario, Armengol es hoy el periodista en activo más longevo de la radio española. Lorenzo Díaz le definió hace unos años como "el mayor entrevistador de la historia de la radio" (algo, por cantidad, incontestable). Hoy Armengol me confiesa sentirse fatigado..., pero aún emite una entrevista semanal de una hora en su programa Amb llum pròpia (Ràdio Estel, viernes, 22.30 h).
La Vanguardia - La Contra
02/07/10
Joan Armengol, periodista"La televisión de hoy pierde la ética y los principios"VÍCTOR-M. AMELA - 02/07/2010
Tengo 75 años. Nací en Igualada y vivo en Barcelona. Soy periodista en activo desde hace ¡60 años! He hecho de todo en radio y televisión, y sigo en radio. Soy padre de dos hijos, Thaïs(41) y Senén (38), y tengo un nieto, Àlex (8). ¿Política? Profesionalidad. Soy católico practicante
Cuántas entrevistas calcula que lleva hechas?
Unas 50.000.
Parece imposible.
Es que hacía de tres a cinco entrevistas al día..., y algún día llegué a hacer hasta ¡diez entrevistas!
¿De qué época hablamos?
En enero de 1950 debuté en Radio Igualada, desde 1957 trabajé en Radio Barcelona, desde 1971 lo hice en TVE y RNE... ¡grabando entrevistas a todo el que pisaba Barcelona!
¿Por ejemplo?
Kubala, Fangio, Grace Kelly, Rainiero, Gassman, Sordi, Kirk Douglas, Dalí, Pla, Nixon, Tarradellas, Cousteau, Aldo Moro, Cantinflas, Fidel Castro, Orson Welles, De Sica, Lollobrigida, Claudia Cardinale, Ella Fitzgerald, Menuhin, Karajan, Juan de Borbón, Mandela, The Beatles...
¿Cuando vinieron a la Monumental?
Sí, el 2 de julio de 1965: ¡hoy hace 45 años...! Los esperé en la pista de aterrizaje del aeropuerto de El Prat.
¿Se podía hacer eso?
Éramos pocos: yo iba a la pista y abordaba al famoso a pie de escalerilla del avión.
¿De qué habló con los Beatles?
Ni me acuerdo. Ringo Starr se interesó por el clima, porque iban a actuar en la Monumental...
Para mí era una entrevista más con la que completar aquel día... ¡Pero el tiempo ha magnificado aquel trabajo!
Pero los Beatles ya eran los Beatles...
En este hotel se alojaron - y tuvieron que escabullirse por las cocinas para evitar a los fans...-,pero oficialmente eran unos "peludos". Yo solía hacer entrevistas que creía más relevantes... y hoy no significan nada.
¡Lecciones de la historia!
Pues sí. Hay todavía personas que me dan la mano por haber entrevistado a los Beatles.
¿Cuál fue el personaje más poderoso que entrevistó?
Al mismísimo Franco, en 1967: ¡fue una imprudencia, por mi parte! Durante una audiencia en Pedralbes me acerqué con naturalidad y le planté el micrófono en la boca.
¿Cómo reaccionó él?
Se sorprendió, seguramente era la primera vez que le pasaba. Me la jugué: nadie esperaba que un periodista hiciera eso.
¿Emitió luego la Ser esa entrevista?
Sí. Sólo RNE y TVE podían dar noticias: las entrevistas eran mi truco para informar.
"¿Motivo y alcance de su visita?", solía ser su muletilla, ¿verdad?
Era un modo de preguntar sorteando la censura... No tenía margen... ¡Cómo le envidio a usted, que puede preguntar lo que quiere!
¿De cuál de sus trabajos periodísticos se siente más orgulloso?
Fui el primer periodista en entrevistar a Tarradellas en España desde la Guerra Civil. En el avión que le trajo desde Tours, brindamos con champán al entrar en espacio aéreo español, y él le dijo a su esposa: "Antonieta, qui ens ho havia de dir!".
¿Algún otro político de relieve?
Nixon. Su pueblo natal es Yorba Linda (California), y le conté que se debía al colonizador oriundo de Jorba, pueblo del Anoia. "¡Vamos ahora mismo!", me rogó. Su dispositivo de seguridad se lo quitó de la cabeza.
¿Qué otro personaje le impresionó?
Pau Casals, que era un mito. O Josep Pla, personaje difícil: "¿Qué piensa del premio que lleva su nombre?", le pregunté. "Una collonada!", me respondió. Y me impresionó que se me muriese el actor George Sanders.
¿Perdón?
Famoso por haber ganado un Oscar por Eva al desnudo,le entrevisté..., ¡y esa noche se suicidó en el hotel de Castelldefels! Mi entrevista dio la vuelta al mundo, claro...
¿Alguna vez ha corrido peligro su vida?
En 1960 me empeñé en entrevistar a la acróbata Pinito del Oro... en lo alto del trapecio. Estábamos a 25 metros de altura, sin red ni protección... ¡Qué locura, hoy no lo haría! Luego supe que, de haberme caído, hubiese muerto... antes de llegar al suelo: ¡me hubiesen estrangulado los cables microfónicos!
¿De dónde nació su vocación?
Siendo monaguillo, leía bien en misa, lo que me llevó a hacer radio con 16 años... Y me aficioné a leer las geniales entrevistas de Manuel del Arco en La Vanguardia...Uno de mis máximos orgullos fue cuando, años después, ¡Del Arco me entrevistó!
¿Cómo ve la radio y la tele de hoy?
Disponen de más y mejores medios técnicos que antes..., ¡pero sus contenidos son muchísimo peores ahora! Creo que se ha perdido la ética y los principios. Veo y oigo cosas penosas, peleas entre compañeros, tertulianos que repiten consignas partidistas...
Concesiones al espectáculo.
Pues es algo que no durará, que no tiene recorrido. Se ha prescindido de demasiada gente bien preparada para dar protagonismo a gente insustancial..., que acabará por pasar. Belén Esteban acabará.
¿Qué más le desconcierta y disgusta?
Que un ministro como José Blanco acuda a un programa como La noria,y también que se confundan información y publicidad, y también que en las radios se despida a un entrevistado sin mencionar su nombre, y...
¿Qué programa haría usted hoy si tuviese ocasión?
A mí hoy ya me falta la ilusión. Aunque a veces sigo acudiendo a ruedas de prensa... ¡y resulta que el único que pregunta soy yo!
¿Se ha arrepentido alguna vez de ser periodista?
Nunca. Aunque es verdad que este oficio da muchos conocidos y pocos amigos.
"La televisión de hoy pierde la ética y los principios"Los Beatles
Mantenemos esta entrevista en el hotel Avenida Palace (Gran Via, entre Rambla y paseo de Gràcia): a Armengol le ilusiona fotografiarse en las habitaciones que alojaron a los Beatles hace - hoy-45 años, cuando él los entrevistó para la radio porque iban a cantar en la Monumental... Si nadie levanta el dedo indicando lo contrario, Armengol es hoy el periodista en activo más longevo de la radio española. Lorenzo Díaz le definió hace unos años como "el mayor entrevistador de la historia de la radio" (algo, por cantidad, incontestable). Hoy Armengol me confiesa sentirse fatigado..., pero aún emite una entrevista semanal de una hora en su programa Amb llum pròpia (Ràdio Estel, viernes, 22.30 h).
dimecres, 7 de juliol del 2010
PIERRE ÉTAIX
WWW.BURGUSCIRCUS.COM
Evénement : Ressortie des films de Pierre Etaix le 7 juillet !
Après l'annonce, il y a quelques jours, de la projection à Cannes du film "Le Grand Amour" de Pierre Etaix, nous sommes heureux de vous annoncer la ressortie officielle de l'ensemble de ses films le 7 juillet 2010.
Cinq longs métrages et trois courts métrages (dont un inédit) sont actuellement en cours de restauration sous la responsabilité de François Ede et le regard de Pierre Etaix. Cette restauration est unique (c'est en effet la première fois qu'une oeuvre cinématographique est restaurée en une seule fois dans son ensemble). Elle est le fruit d'une belle collaboration entre Pierre Etaix, Studio 37 (propriértaire des négatifs), et les fondations Technicolor pour le Patrimoine du Cinéma & Groupama Gan pour le Cinéma.
Un grand merci à Pierre Etaix pour son courage et sa détermination, merci aussi à François Ede, à toute l'équipe de Studio 37, à Séverine Wemaere (Déléguée Générale de la Fondation Technicolor) & à Gilles Duval (Délégué Général de la Fondation Groupama Gan) pour leur travail remarquable et leur obstination.
Encore une bonne nouvelle: l'intégralité de l'oeuvre cinématographique de Pierre Etaix sera disponible en DVD à la rentrée. Nous vous communiquerons tous les détails dans une prochaine lettre d'information.
Pour plus d’infos : lesfilmsdetaix@gmail.com
Par ailleurs, vous pouvez encore souscrire pour réserver l'un des derniers exemplaires de "La Scène de Pierre Etaix". Le tirage sera disponible fin juin, soit juste avant la ressortie des ses films.
Cette édition d'art de grand format (80 X 60 cm) sera réalisée par Fanny Boucher de l'atelier Hélio'g (héliogravure au grain & tirage sur presse taille douce), limitée à 98 exemplaires numérotés et signés. Un certificat justifiant chaque exemplaire sera délivré par l'atelier et contre-signé par Pierre Etaix.
Pour en savoir plus et réserver un tirage il vous suffit de visiter ce lien:
http://sites.google.com/site/iletaixunefois/Home
Si vous souhaitez plus d’infos n'hésitez pas à nous contacter à cette adresse : etaixasso@gmail.com.
Source : il etaix une fois
Libellés : PIERRE ETAIX
GABY REIFART CAVEDO (-4/7/2010)
GABY REIFART CAVEDO (-4/7/2010)
www.circusfans.it
CI HA LASCIATI GABY REIFART CAVEDO
Riceviamo da Barbara Cavedo la seguente comunicazione:
Con immenso dolore annuncio la scomparsa di mia zia Gaby Reifart Cavedo, avvenuta oggi 4 luglio 2010, dopo anni di sofferenze.
I funerali si celebreranno mercoledì 7 luglio alle ore 10.00 alla chiesa di Bosco Mesola (FE).
Ringrazio anticipatamente tutti coloro che volgeranno anche solo un pensiero di affetto ad una persona che ha voluto bene a tutti
Ricordiamo che Gaby Reifart era moglie di Walter Cavedo e madre di Davide, noto clown di ripresa.
Alla famiglia Cavedo le più sentite condoglianze da parte dello staff di Circusfans Italia.
D.D.
04/07/2010 19.53.15
www.circusfans.it
CI HA LASCIATI GABY REIFART CAVEDO
Riceviamo da Barbara Cavedo la seguente comunicazione:
Con immenso dolore annuncio la scomparsa di mia zia Gaby Reifart Cavedo, avvenuta oggi 4 luglio 2010, dopo anni di sofferenze.
I funerali si celebreranno mercoledì 7 luglio alle ore 10.00 alla chiesa di Bosco Mesola (FE).
Ringrazio anticipatamente tutti coloro che volgeranno anche solo un pensiero di affetto ad una persona che ha voluto bene a tutti
Ricordiamo che Gaby Reifart era moglie di Walter Cavedo e madre di Davide, noto clown di ripresa.
Alla famiglia Cavedo le più sentite condoglianze da parte dello staff di Circusfans Italia.
D.D.
04/07/2010 19.53.15
Etiquetes de comentaris:
GABY REIFART CAVEDO (-4/7/2010)
SABINE RANCY
SABINE RANCY
Francesco Puglisi ci informa che i funerali di Sabine Rancy, la grande Dame du Cirque Français scomparsa ieri, si svolgeranno venerdì 23 giugno alle ore 11.00 nella cattedrale di Velletri.
Cogliamo l'occasione per ricordare che lo scorso anno lo storico francese Frédéric Denys ha dato alle stampe un volume interamente dedicato a Sabine Rancy e al suo circo, dai fasti francesi, alla tragica morte del marito Dany Renz, alla collaborazione con la famiglia di Benito Larible, le seconde nozze con Ali Larible e la tournée italiana fino alla chiusura del complesso.
Sul blog dedicato a Sabine Rancy tutte le informazioni sulla sua storia e sull'acquisto del volume a lei dedicato:
http://cirque-sabine-rancy.skyrock.com/
D.D.
24/06/2010 12.01.25
Francesco Puglisi ci informa che i funerali di Sabine Rancy, la grande Dame du Cirque Français scomparsa ieri, si svolgeranno venerdì 23 giugno alle ore 11.00 nella cattedrale di Velletri.
Cogliamo l'occasione per ricordare che lo scorso anno lo storico francese Frédéric Denys ha dato alle stampe un volume interamente dedicato a Sabine Rancy e al suo circo, dai fasti francesi, alla tragica morte del marito Dany Renz, alla collaborazione con la famiglia di Benito Larible, le seconde nozze con Ali Larible e la tournée italiana fino alla chiusura del complesso.
Sul blog dedicato a Sabine Rancy tutte le informazioni sulla sua storia e sull'acquisto del volume a lei dedicato:
http://cirque-sabine-rancy.skyrock.com/
D.D.
24/06/2010 12.01.25
Subscriure's a:
Missatges (Atom)