ANUARI DEL CIRC 2011, de MARCEL BARRERA I ZIRKOLIKA

ANUARI DEL CIRC 2011

A la festa del circ organitzada ja per segon any consecutiu per la revista Zirkolika en el marc del Circ Raluy situat arran de mar a Barcelona el dia 20 de desembre passat, vaig tenir l’honor de rebre l’Anuari del Circ 2011, escrit per Marcel Barrera i editat per la pròpia revista Zirkolika, sempre dirigida per Vicent Llorca.

Un Tresor.

Un Tresor que tots i cadascun dels assistents a la gala circense haurien de voler tenir-lo, gaudir-lo, saborejar-lo, tant si hi són mencionats com si són els companys de professió qui en tenen el protagonisme. Es tracta d’Història, de la nostra Història; si ens omplim la boca assegurant que el circ és cultura, hem d’aprofitar totes les eines que el propi món circense ens posa a l’abast per aprofundir en la nostra realitat professional.

Em digueren que escassament se n’havien venut mitja dotzena. Segurament no fou degudament publicitat en la pròpia convocatòria de l’acte. També hauria ajudat que en mig de la gala, intercalat en l’entrega dels diferents premis, s’hagués fet la presentació de l’Anuari amb la presència del seu autor, dels col•laboradors, dels fotògrafs que hi han participat, se n’hagués fet saber el preu, segur que és un preu ben assequible per la realitat de les butxaques.

Tant de bó que l’Anuari 2012 sia presentat i acceptat d’una altra manera a la Gala que celebrarem el pròxim Nadal.

I si no sabeu de quin Tresor estic parlant us diré que en Marcel Barrera va desgranant tots els aconteixements circenses ocorreguts durant l’any 2011, mes a mes. Ja la presentació inicial del resum de l’any és una lliçó de claretat. I a partir de fets puntuals, els emmarca meravellosament amb unes reflexions periodístiques molt pertinents que fotografien la nostra realitat, la que diem volem millorar. Reflexions acompanyades de unes fotografies esplèndides del propi autor o d’altres fotògrafs, d’entre els quals m’agrada destacar les de’n Manel Sala Ulls.

I a mi em venen al cap algunes reflexions personals: la primera és que la majoria dels actuals artistes i companyies que hi apareixen no els conec. Hauré de reflexionar-hi.
La segona és que el circ està ben implantat al llarg de la geografia catalana: Granollers, Mataró, Figueres, Reus, Tàrrega, Cornellà, Terrassa, Vilanova, Valls, La Bisbal de l’Empordà, El Masnou, Manresa, Girona, etc.
La tercera és que un Anuari no pot evitar el mencionar aquells companys que han volat més enllà de la carpa durant 2011 o anys anteriors: menciona en Joan Busquets i en Joan Armengol, en Totó, i en Jesús Silva. Descansin en pau a l’espai còsmic. Les pàgines que els són dedicades s’inclouran a la meva Història sentimental a títol pòstum, on recopil•lo vida i obra dels circenses que ens deixen.

I per acabar, voldria mencionar les paraules que apareixen en les pàgines del mes de maig quan en Jordi Aspa i la Bet Miralta fan una roda de premsa de presentació de la 15 edició de Trapezi:

“El circ és un art representatiu per la seva essència mateixa. Reivindica una manera de viure, reivindica l’espai públic, reivindica les emocions, reivindica el compartir, reivindica la pluriculturalitat, reivindica moltes facetes dels humans. Uns éssers que es posen davant dels altres, que fan proeses, que meravellen. És l’art del meravellament. Nosaltres sempre l’hem agafat pel costat de la poesia, de l’humanisme, i ens agradaria que el circ tirés cap a aquesta veta. Hi ha moltes maneres de fer circ. Hi ha moltes maneres d’entendre el circ. Hi ha moltes influències en aquest món. Nosaltres creiem en l’essència. El circ és un art ancestral que està a dins de tots nosaltres. Quan naixem entenem les lleis de l’equilibri i de la gravetat. Uns el desenvolupem treballant-hi i fent una professió, i uns altres l’admiren. Amb tot això és el que hem intentat fer la programació any rere any. L’edició d’aquest any és fa amb una crisi global i general que és, sobretot, existencial i humana. La cultura té una llavor i unes eines molt importants a donar. El circ català és una eina molt important per ensenyar el circ que som. El circ s’està destapant i s’ha d’anar posant-hi adob. S’ha de regar. S’ha de cuidar i s’ha d’estimar. Estimar no només és voler-lo veure gran i potent, sinó que s’ha d’ajudar amb molt bon sentit”

Millor explicat, impossible, gràcies Jordi i Bet.

I gràcies de nou a Marcel Barrera i a Vicent Llorca per la confecció de l’Anuari. Segur que l’esforç que han fet, mai prou recompensat, és una prova d’aquesta estimació que tots diem tenir.

OLEXANDER JOUROV (1975-18/10/2009)

OLEXANDER JOUROV (1975-18/10/2009)
Del blog de Marcel Barrera

Greu accident d'un jove acròbata durant un assaig al Cirque du Soleil

Marcel | diumenge, 18 d'octubre de 2009 | 12:17h

Un acròbata que s'entrenava a la seu del Cirque du Soleil a Montreal va resultar greument ferit al caure d'un gronxador divendres al matí, i ara es troba entre la vida i la mort a l'Hospital del Sagrat Cor de Montreal, segons publica el web aucirque.com citant fonts del diari digital Rue Fontenac.

El jove artista ucraïnès de 24 anys Olexander Jourov va patir lesions greus al cap després de l’accident i va ser traslladat a l’hospital del Sagrat Cor, on va ser intervingut d'urgència. "Una vegada que ens vam adonar que el seu estat era molt greu, vam traslladar-lo al serveis d’urgències. Quinze minuts després era a l'hospital ", va dir Benoit Garneau, portaveu d'emergències sanitàries. El portaveu del circ, Tania Ormejuste va donar pocs detalls sobre l'accident, i es va limitar a dir que en totes les activitats de formació contínua es prenen mesures per garantir que l’acròbata rebi la millor atenció. Olexander Jourov està vincular al Cirque du Soleil des de juny de 2009.
En el moment de l’accident estava executant la sèrie titulada "The Sun", que fa set anys va estrenar Cirque du Soleil. Es tracta d’un aparell semblant a un gronxador que arriba a fer una rotació de 360 graus. L’artista va caure del gronxador a una alçada de 10 a 15 peus i va colpejar el terra amb el cap. Dos inspectors han investigat durant 16 hores l’accident. "Intentarem entendre el que ha passat i, possiblement, evitar la repetició de fets similars", va dir Pierre Turgeon, portaveu de la investigació.

Mor l’acròbata del Cirque du Soleil Olexander Jourov després de patir un accident
Marcel | diumenge, 18 d'octubre de 2009 | 21:33h

Olexander Jourov, acròbata ucraïnès de només 24 anys, ha mort avui a causa de les greus ferides que li va causar la caiguda que divendres es va fer durant un entrament a les instal•lacions que el Cirque du Soleil té a Montreal, segons informa un teletip de l’agència France Press.

L’artista, que estava enrolat amb el circ quebequès des del mes de juny, va caure d’una altura de cinc metres mentre s’entrenava en una gronxadora russa. L’accident ha commocionat la companyia quebequesa. El seu fundador, Guy Laliberté, ha expressat el condol als pares i a la família de l’artista i ha dit a Ràdio Canadà que tota la companyia està de dol i que aquest drama posa en primer pla el coratge que diàriament han de tenir els artistes de circ. La mort de l’artista coincideix amb la celebració dels 25 anys del Cirque du Soleil.

BONI, PER MARCEL BARRERA

diumenge, 2 de maig de 2010

Amb permís del seu autor , us copio el post que Marcel Barrera ha inserit al seu bloic sobre l'espectacle de Boni a l'Almeria Teatre. (Nota: entre altres coses, aprenc que els amalbars es fan amb masses i no amb maces, com jo he escrit.)




Jordi Juanet "Boni" presenta el seu nou espectacle a l'Almeria Teatre
Marcel | divendres, 30 d'abril de 2010 | 19:09h

Assajar és patir, explica Jordi Juanet Boni en el seu últim espectacle estrenat a l’Almeria Teatre de Barcelona. Una reflexió que fa dalt de l’escenari juntament amb d’altres preguntes existencials que es fan molts artistes al llarg de la seva trajectòria professional. Fart que li caiguin les masses una vegada i una altra quan assaja, tip de repetir els mateixos exercicis de malabars un dia i un altre, el nou espectacle titulat Backstage ens presenta un Boni més introspectiu que mai, amb confidències que pocs artistes fan damunt d’un escenari: Tinc 47 anys i en fa 27 que estic dalt dels escenaris, a mi el que m’agrada és menjar-me una paella amb els amics. Té sentit el que faig? Ho deixo, no ho deixo, ho deixo… es pregunta com si fos Hamlet. Boni passeja davant del públic tots els seus dubtes que el corsequen i les sensacions que ha tingut quan ha hagut de trepitjar escenaris d’èxits i fracassos. Ho fa amb un humor amb to de tragèdia. Un Boni molt diferent al que estàvem acostumats a veure amb en Karoli, a la Ciutat dels Prodigis del Circ d’Hivern o pels carrers i places de Catalunya amb el seu espectacle per a tots els públics In Situ. Una mena d’humanoide que també li serveix de confessor l’acompanya durant tot l’espectacle, li fa de rèplica i li aconsella que es dediqui al teatre de text, una recomanació que intenta seguir fins que veu que l’atracció per les masses pot molt mes que la força del text. L’espectacle ens despulla un Boni desconegut fins ara, que en aquest espectacle que es pot veure a l’Almeria Teatre fins diumenge repeteix la imatge que ja s’ha convertit en un clàssic en ell: quan toca amb l’ímpetu d’aquells rockers que mai moren la bateria imaginària. Un dels moments més brillants de l’espectacle és quan es transforma en Víctor Kee, el famós malabarista que va triomfar al Cirque du Soleil. Boni imita el seu popular número, els moviments del malabarista ucraïnès i la seva estètica sideral. Qui vulgui anar a veure el nou Boni que busca la seva identitat i un bon treball d’interpretació té temps fins aquest diumenge.