Benvolguts i benvolgudes en el llarg cami de la vida i del circ: Avui he acabat el llibre del Piti Español “La pista africana”. Jo, al Piti, no el conec personalment, crec recordar haver vist el seu nom com a guionista d’algunes sèries de TV3, tampoc sé dir quines. Però un dia qualsevol, mirant les nostres cintes de video, aquelles que hem heretat de l’ACC, hi veig el Piti presentant allà l’any 1996 un llibre, acompanyat del nostre Jordi Jané que tambe presentava el seu sobre Charlie Rivel, presentats tots dos pel nostre Karoli, tots ells més jovenets i parlant castellà, em diuen perque tenien els de la Karampa com a invitats. Llegit el llibre del Jordi, del que ja us he parlat, em concentro en el del Piti. Aquest llibre sembla que el tenia l’ACC, pero no el trobo, exemple de com hem de ser de curosos en custodiar el material que l'APCC tenim i tindrem d’afegit en el futur. Però l’amic Jordi me’l presta i me’l llegeixo com qui diu de cop, com una novel.la policiaca. La pista que menciona el titol es una pista de circ, ésclar; africana es refereix a l’estada al Sud-Àfrica que hi va enrolat en un circ. Que hi fa un català perdut en un circ sudafricà? Crec que la resposta és seguir la seva quimera, una quimera, la de ser trapezista fent el triple salt mortal i saludant com un torero, somnis de quan es tenen vint-i-cinc anys, en el seu cas portats a la realitat al enrolar-se a Paris amb una companyia que li prometen ensenyar-li l’ofici. La companyia fa una estada a Holanda, es contractada a Sud-Africa i cap allà se n’hi va. El llibre es la crònica de la seva estada, passa de trapezista a clown i acròbata a cavall, passa d’un circ cutrillo al millor circ que el pais es pot permetre, descriu la cara mes simpática de la vida interna d‘una companyia i la pitjor cara negra i oculta de les misèries humanes, s’escandalitza de l’appartheid i de la seva justificació biblica que fa la minoria blanca, inclosa la pròpia església protestant que reconeix un unic Déu al qual s’ha de resar en esglésies separades per races, no tant sols dividint blancs de negres sino tambe indis i mestissos. La seva actitut vital es ética, sempre i en tot moment, amb tothom, mantenint una conducta cultivada i integre, fàcil de dir, més dificil de portar a terme en circunstàncies en que quasi tothom que l’envolta, l’empresari, els companys, el public blanc, els falta un bull. Estem d’acord de que s’ha d’estar una mica boig per ficar el cap dintre la gola d’un lleo, com fa el domador, un noiet que sovint va una mica passat de voltes quan fa el seu número? Però el més sorprenent es com sembla que el Piti domini la pista, el tempus del seu numero i de tot l’espectacle, l’alegria que entén ha de transmetre als espectadors, molts d’ells, sobretot els negres, assistents per primera vegada a la vida a un circ o a qualsevol altre espectacle, al viure enmig del no res de la sabana del pais. I per això no sorprén que acabi sent l’eix de l’espectacle i de la companyia, el numero central i centrat. Llegiu-lo si podeu.
Una abraçada
Quim