Benvolguts i benvolgudes:Fa un sol preciós i la primavera està demanant a crits que el fred es retiri i li deixi posar de manifest l’empenta que porta la natura per endolçir-nos la vida a base de llum, colors, olors i múltiples sensacions de bellesa.
Avui voldria escriure, fonamentalment per mi, sobre molts fets i lectures que m’han omplert des de l’últim escrit. Miraré de no oblidar-ne cap però ja sabeu que si no tenen interès, no cal seguir llegint:
1.- Cavall Fort-Leandre-Jordi Jané: El nostres escriptor publicà el mes de gener una entrevista al pallasso Leandre, que ens envià per email, la lectura de la qual m’entusiasmà aleshores i més encara una segona lectura. Us la recomano. Gràcies Jordi.
2.- Soleil: Diumenge dia 13 uns quants ens hi trobàrem a veure l’assaig general: En Boni amb la família i la neboda Anna, en Marc Fonts, en Manel Trias, en Genis Matabosch, i molts més a qui no conec o que ara em deixo. Descriure el Soleil, aquest espectacle o qualsevol altre, és sumergir-se en la dicotomía entre embolcall i contingut. L’embolcall és preuat per molts i el defineixen de mil maneres precioses. A mi no m’ho sembla tant. La música em sobrava tota la cantada per la gallina Caponata i companyia. El contingut és bo, de primera qualitat mundial. La contorsionista, només vuit anys, és esplèndida. Però a mi se’m posa la pell de gallina quan imagino la qüotidianitat dels nens al circ: assajos interminables, renys, jocs perduts, etc. I més si són xinesos… El Victor malabarista de set pilotes a les que fa fer el que vol en plé èxtasi aeoròbic. Els icaris xinesos creant una piràmide de tres pisos a ritme trepidant, dignes descendents de l’escola xinesa de mils d’anys d’història. I per últim, els millors saltadors de llit elàstic inimaginables, ingravidesa, plasticitat, formes i contorsions des de vuit metres d’alçada, els millors del món, de ben segur. Dels còmics, millor ni una linea.Tot això no hauria sigut possible sense l’ajuda d’alguns de vosaltres, el nom dels quals ignoro però incloc en Boni. Gràcies.
3.- Zirkolica: número 4, un any després de l’aparició del primer número. Al.legrar-nos de la pròpia existència de la revista i del seu contingut. En aquest cas dedicat al Charlie Rivel (amb textos del nostre Jordi Jané) i al Circ Raluy. També dedica una pàgina a l’escola xinesa i al festival de pallassos de Cornellà, entre altres temes. Per subscriure’s només cal demanar-ho a l’adreca zirkolika@yahoo.es.
4.- Nova carpa a inaugurar el dos d’abril: No crec que hi pugui assistir ja que es dissabte. M’agrada que sia en record dels que ens han deixat: en Joan Armengol de qui en Marc Fonts va escriure unes linees precioses que podeu trobar a la revista Zirkolika numero 3, i les dues professores Sol Espinoza i Elsa Moreno. Si em permeteu, trobo a faltar un esment a Mathieu van der Meulen, despedit al numero 41 del juny 2001 de la revista de l’Ateneu. Jo no en vaig conèixer cap dels quatre.
5. Dansa: Degut a un virus, fins avui no he llegit l’acord sobre la dansa que ens envia en Sergi setmanes enrera. Invito a tothom, sobretot al que formem part de les comissions negociadores, la seva lectura. Prendre la dansa com a exemple seria bona linea de conducta. Només cal veure el pressupost que els han otorgat i els premis Max per la Sol Pico (avui el meu portàtil diu que no vol fer accents i preferir el seu origen anglés) i en Cesc Gelabert.
6.- Haureu rebut la revista Zirkolika amb una carta de la Biblioteca de Nou Barris. En ella també es menciona que es pot consultar el seu fons bibliografic en circ a través de la web circostrada, portal europeu dedicat a les arts del circ i de carrer. www.circostrada.org/index.cfm?fuseaction=R3/2
Jo voldria que també pengés de la nostra pàgina web.
7.- TNC: ni una menció al circ dins dels criteris del nou director, però si la dansa amb la Sol Picó en el consell assessor. Seria un altre front a incloure el circ?
8.- La Vanguardia del 16 de marc: magnific l’article del Jordi Jane i del Joan Maria Minguet, antic col.laborador d’ell en el llibre sobre Sebastià Gasch.
9.- Asociacion de amigos del circo y de las artes circenses o quelcom similar: rebut del Karoli, no m’ha estimulat. Madrid es Madrid i no deixarà mai de ser Madrid. Em sembla collunut que es recordi el Price pero em pregunto on queda l’Alegria. Tampoc m’estimulen les velles glòries no circenses que l’apadrinen. En el circ no hi cap tot.
Be, seguiré mirant com retornar el meu teclat a la normalitat.Una abraçada mentre ens desitgem a tots salut i circ i alegria
Quim