PEPA PLANA

Vaig descobrir la Pepa Plana per primera vegada al teatre Almazen, de Barcelona. L'espectacle era De pe a pa. Ara he vist la Penèlope.
La Pepa Plana es fa estimar, connecta amb el públic, amb nosaltres, en tots els seus espectacles i aparicions públiques. Ara ens torna a emocionar perquè ens explica de forma a la vegada intel·ligent i sensible la història de la Penèlope històrica a la vegada actual: la elecció entre esperar el retorn de l'Ulises o el marit que t'ha abandonat anunciant-t'ho en una trista i breu nota o passar pàgina quan estem lligats a un passat que no ens aporta res de bó a la vida. I ella ens explica de forma detallada i molt visual com es poden encarar noves situacions si tenim un mínim de dosis de coratge i valentia.
I com que és una pallassa, la nostra primera pallassa, ens ho explica de forma tendre, joiosa, alegre. No hi falten moments de màgia ben reixits (no és casualitat si s'ha posat en mans del mag Lari), la música està ben sel·lecionada i la posada en escena és a la vegada senzilla i eficaç.
La Pepa Plana és directora i creadora del Festival de Pallasses d'Andorra, oportunitat que ens brinda per entrar en contacte amb les millors pallasses del món. I la Pepa ha estirat la Nola Rae a fi que li dirigís la Penèlope, qui li ha apuntat uns suggeriments escènics més que una direcció executiva.
La Nola em deia que un clown és un nen amb la experiència d'un adult. Frase senzilla, difícil d'assumir per tots nosaltres, sobre la que hauríem de reflexionar amb profunditat.
L'espectacle està a la Sala Muntaner tot el mes de maig. No deixeu d'anar-hi.