espectacles que he vist l'any 2009

Espectacles de circ que he vist durant l’any 2009
1.- Marcel Gros: Vaig començar l’any amb en Marcel Gros el 18 de gener.En Marcel Gros, manresà de llarga experiència en espectacles per nens, a qui vaig veure a Tiana l'any 2004, vingué a Palamós, a un teatre que tenim de nom La Gorga, d’antiga història que arranca del segle XIX. Vingué de la Lluna i aterrà galàcticament a l’escenari, on un munt de nens, inclosos els meus néts, el disfruràrem enormement. Un any després els meus néts han volgut repetir, sense aconseguir-ho, però.
2.- El maquinista de La General, de Buster Keaton. L’originalitat del cas fou que tinguerem música en directe. Fou el 8 de febrer i el pianista fou Ferran Martínez Palou, professor de Direcció musical a l’Institut del Teatre de Barcelona. Acompanyà amb acords de la seva creació, sentat davant del piano, les escenes trepidants del jove Keaton, a la vegada descartat com a soldat i heroi de la guerra civil americana, on conduí una màquina de tren amb imaginació, risc i valor per salvar els soldats del seu bàndol i naturalment conquistar la noia.
Érem, doncs, al cinema mut dels anys vint.
3.- Cirque Zavatta: El dia 14 de febrer anàrem amb en Ramon Bech i la seva familia a Perpinyà a veure el circ Zavatta de Roger Flick. Què dir dels tigres blancs que presenta aquest jove domador? Pura delicia, només de veure’ls. Número de ritme ràpid, esplèndit, magestuós.
No he d’oblidar de mencionar la trapecista, de nom oblidat per la meva poca memòria. Però no oblido que féu TRES vegades el passi de corbes a talons, com aquell qui res. No la feren obrir o tancar cap de les dues parts, però igualà o superà Miss Mara, estrella internacional que recalà al Ringling a la dècada dels cinquanta i es passejà a continuació per les nostres terres amb gran èxit .
4.- Festival d’Albacete: Al contrari que l’any anterior, el 2008, no vaig ser a Albacete. La meva recent desvincul•lació de la seva organització m’impedí emocionalment de disfrutar-lo, tot i que molts dels meus amics m’invitaren a acompanyar-los. Gràcies a tots. No deixeu de veure les sobèrbies fotografies del Manel Sala, “Ulls”, membre del jurat de la imatge. Tornarem a parlar d’ell més endavant.
5.- Claret Papiol: El Circ Cric organitzà durant la primavera, jo hi vaig ser el 22 de maig, el Cabaret Coluche els divendres a la carpa permanent situat a les seves instal•lacions de Sant Esteve de Palautordera, poble aïmat que m’acompanyà els estius de la meva infància: en Claret Papiol, insigne personatge, presentà Devos a vos, magnífic text literari d’origen francès, traduit per ell mateix amb l’ajuda de la seva esposa, esplèndidament posat en escena en quan a moviment escènic, gesticulació, veu, i acompanyament musical. Nit molt animada amb un públic entregat, sopar popular de butifarra de pagès, ambient de festa grossa.
6.- Carlo MO: el 25 de juny anàrem a la Sala Muntaner, encara després una segona vegada. L’espectacle era “Colirios de grandeza”, pantomima de les cuirasses que ens posem per dissimular les nostres misèries humanes. Acompanyat de Mr. Di, Carlo Mo fa tots els papers: grandesa escènica, manté captivat el públic cada segon de cada moment. A Carlo Mo ja l’havia vist a “El vaso que colmó la gota", una altra creació personal, ruptura dels nostres móns enquadrats. I també a “Teatro de lo infame”, també amb Mr. Di. No us en perdeu cap.
7.- Teatre Mòbil: A la setmana de Circ de La Bisbal de l’Empordà el mes de juliol, vaig veure el Teatre Mòbil, obra de creació infantil, amb un munt de escenes ràpides per explicar amb tres personatges (inclòs en Marc Fons) una història força visual de gran ritme.
8.- Més La Bisbal: Hi hagué un espectacle nocturn. Més ben dit, hi hagué una nit d’espectacles: començà un numero còmic mà a mà: esplèndit. Un segon número fou aeri: penjats del Castell medieval de la plaça major, una parella vestits de blanc i de negre, feren un ballet tridimensional durant mitja hora que passà en un segon. Com explicitar la màgia dels moviments i les sensacions que produïren? Jo no en sé prou.
Continuà un número còmic de llit elàstic: grans atletes, grans pallassos, primera categoria.
9.- Toti Soler: No serà circ, però és un gran guitarrista. Fou a Palamós el 4 d’octubre amb Lluís Cartes (percussió) i Marc Prat (contrabaix). Ens declarà que era nét d’Alexandre Galí, el pedagog, a qui dedicà una peça.
10.- Titelles Marduix: El 12 d’octubre presentaren “Ifigenia” a Girona, dins de Temporada Alta: la Joana Clusellas (amiga de casa des de fa 50 anys) i en Jordi Pujol posaren en escena un obra sobre un tirà dèspota que entrega la filla per ambició personal. Ens hauria de fer reflexionar èticament.
11.- Urtain: Tampoc serà circ, però el 18 de novembre vaig veure Urtain al teatre Romea, de llarga tradició a la meva joventut dels anys seixanta, remodelat amb encert per Focus. Esplèndida obra, magníficament interpretada per Roberto Álamo. Reflexa la mala vida d’un mal boxejador, rodejat de males persones, en una mala època. El text recrea aquest ambient, magníficament posat en escena amb la il•luminació, escenificació i altres tècniques teatrals, tots elles de primera categoria.
12.- Nelly de l’Equip T de Teatre: és una magnífica comèdia posada en escena pels integrants masculins de la companyia T de Teatre, preparant-se per triomfar en un hipotètic concurs de nous cantants, en aquest cas imitant Nino Bravo. Grans pallassos, els artistes. Frescor, alegria.
13.- Pep Tosar. Sa historia des senyor Sommer, de Peter Suskind, a la Sala Maldà, el 17 de desembre: Text esplèndit també, magníficament declamat, domini de l’escena, teatre íntim: el món vist per un nen, que no entén el món dels adults. Qui l’entén?
14.- El Messïes, de Händel: al Palau de la Música el dia 18, concert de Nadal. Art pur, els solistes, els intèrprets d’instruments, el cor selecte, els 500 membres de les corals, inclosa una gran cosina meva. Emoció en majúscules.
15.- Limbus: Leandre Ribera i companyia: al teatre de l’Ateneu de Nou Barris, 30 de desembre: Un nen veí meu preguntà a la seva àvia si podien tornar a començar, quan l’obra acabà. Millor homenatge, impossible. Circ total, perfecte. M’agradà tot, jo també hauria volgut repetir, sense límit.
16.- Petita feina per pallasso vell: en Claret Papiol, en Monty i en Jordi Martínez broden un text millorable i recreen una entrada de pallassos, la de la ballesta, immillorablement. A la sala Muntaner. Tant de bó sia un espectacle de molta vida. Hi vaig anar amb en Manel Sala “Ulls”. No deixeu de veure les seves fotografies, i ara el seu bloc, de primera categoria mundial. I de fotògrafs de circ, en conec quasi tots els europeus.

Si heu arribat fins aquí, us en dóno les gràcies.

Quim