SLAVA POLUNIN

Del blog de Marcel Barrera

Interessant entrevista de la periodista Teresa Bruna al pallasso Slava
Marcel | divendres, 23 d'octubre de 2009 | 18:02h
El diari Avui publica en la seva edició del 23 d'octubre del 2009 una interessant entrevista al pallasso rus Slava Polunin firmada per la periodista Teresa Bruna. L'artista, que actua fins diumenge al Festival Temporada Alta, a Girona, reflexiona sobre el paper del pallasso, l'origen de les coses, de la neu com a imatge de la vida i de la trobada que organitza amb el nom El Congrés dels Ximplets. A continuació reproduïm l'entrevista.



Slava Polunin és un d'aquells clowns que sorgeixen com perles rares. Va entrar a formar part del Cirque du Soleil l'any 1993 i ja hi va introduir traces del seu Slava's Snowshow, un univers únic en el qual arrossega el públic en la neu i l'atrapa, literalment, amb el seu poder de seducció. Aquests és, doncs, el seu espectacle des de sempre, cada dia diferent. Una creació viva tan minimalista com visual, imprevisible i inclassificable, que ha emocionat prop de 3 milions d'espectadors de diversos punts del món. Fins diumenge és el torn dels de Girona, dins del festival Temporada Alta.

Ja sé que costa, però expliqui'ns una mica l'espectacle...
L'he fet 4.000 vegades i sempre és com conèixer una noia nova! És com una pel·lícula de Fellini, un somni que comença, acaba, de sobte passa alguna cosa... És un joc d'imatges lliures que es relacionen. Per exemple, al principi hi ha algú que es vol penjar i, si estira la corda, a l'altre extrem veu una altra persona que també es vol penjar. l ja ho obliden, perquè l'altre es un món tan interessant, tan gran, que... qui pensa a escanyar-se quan hi ha tantes coses maques al teu voltant?
Hi ha una moralina, doncs...
Al final, una tempesta enorme posa potes enlaire tot el que hi ha a escena. Per a alguns és el punt final que esborra tot el que existia i per a altres és el naixement. Això té relació amb la Rússia d'avui però també arribarà a altres països. És com preguntar al públic si necessita una tempesta per destruir coses o les necessita per crear un món nou i millorar.
I la neu, quin sentit té?
És el vestit de núvia, és el full blanc de paper per a un poeta i, a la vegada, és símbol de mort, de fred. És bellesa i por, és un drama amagat dins d'una imatge de gel. És el símbol de la vida.
Per què cada vegada és diferent?
Perquè no és un espectacle. Jo m'ofereixo i la gent ho rep i serà així mentre pugui oferir misteri. Però no es rep sempre igual. A Anglaterra ho fem més petit, a França més poètic i a Espanya més passional. Generalment, jo començo fent coses mentre em miren i acabem al revés.
I no ha perdut mai el control?
És que no en cal, és ple de llibertat. Només he de reunir gent bona perquè no hi hagi violència.
Defineixi'm el clown
És el metge que cura les nostres ànimes. Tothom veu en ell el que voldria fer i no gosa. Per exemple: un clown veu un munt de plats i els trenca perquè li agrada el soroll que fan. Encara que després els hagi de pagar, el seu desig és mes poderós que els diners. Està content perquè, després del seu xou, la gent entra en harmonia. Ell regala amor perquè en rep.
Per què està trist, de vegades?
Perquè va més enllà, fa tragicomèdia. ¿Saps que lligar el tràgic amb el còmic és una vella tradició russa? Si a la sala hi ha russos i anglesos, una meitat plora i l'altra riu! De petit, quan anava a veure El xicot, de Chaplin, plorava fins a la matinada. I m'agradava. Des de llavors sóc clown.
Al seu espectacle ha construït un món en petit que fa sentir la gent lliure. Pensa que, a poc a poc, pot canviar el món?
No s'ha de canviar ni transformar res, només reconstruir. De petits volíem ser feliços, oi?
Doncs jo intento retornar a la gent el que té a dins, oblidat. Esperem que quan vegin l'espectacle comenci la seva transformació. Als que som dintre ens passa, és com una malaltia que s'encomana. Esperem que arribi ben amunt.
Com tria els actors?
Van venint. Vam començar dos, però, amb el temps, ho trobava avorrit. Ara som 5, 10 o 20. I qui hi vulgui participar! Fa tants anys que funciona que és impossible espatllar-ho. Cada vegada que ve algú nou, el transforma.
Vostè els anomena "els nens".
És que són com nens que juguen, a la companyia està prohibit assajar. Mai segueixen cap regla, són àcrates sense llei ni tradició que tenen com a únic objectiu el plaer, viure el moment. I són feliços perquè és impossible que un clown no sigui feliç després d'aquest xou. És el seu poder.
Què és el Congrés de Ximplets?
Una trobada amb els millors clowns del món que vam fer fa poc. Al principi el públic va acomiadar la lògica i al final tothom celebrava ser ximplet. Els catalans teniu sort, aquí viuen Jango Edwards, Leo Bassi...
I pallasses, la Pepa Plana, l 'Alba Sarraute, ve molt la Nola Rae...
'Doncs l'any que ve repetiré el Congrés per a dones boges. Hi haurà festa de pijames, ball de noces... Que vinguin! Que vingui tothom que tingui coses a dir!