CAROLINE DREAM, EL PAYASO QUE HAY EN TÍ

EL PAYASO QUE HAY EN TI Sé payaso, sé tu mismo Per Caroline Dream, Colección Clownplanet Fa un any vaig sentir parlar d’aquest llibre per primer cop. Fou a l’acte que organitzà l’Ajuntament de Cornellà en memòria del també pallasso Manel Vallès, en Totó, desaparegut massa aviat (tothom benparit desapareix massa aviat). Allà l’Àlex Navarro ens anuncià l’aparició d’aquest llibre i ens passà uns minuts d’una pel•lícula filmada a casa de’n Totó, quan ell i la Caroline el visitaren per conèixer de primera mà la seva experiència com a pallasso. Recordo les imatges d’una magnífica habitació que feia de museu, que jo també havia visitat amb anterioritat, plena de posters dels pallassos que ell admirava i plena dels llibres que en Totó havia recopil•llat al llarg de la seva vida per Europa escrits per o sobre els millors pallassos europeus. També en l’acte a Cornellà en Ramon Bech ens anuncià el llibre que ell mateix estava escrivint sobre en Totó. Sobre aquest acte i sobre el llibre de Ramon Bech ja he fet els corresponents posts elogiant-los a bastament, incloses les divertidíssimes anècdotes explicades pel Juanito, company i amic seu durant l’època dels Martini a mitjants del segle passat. O sia, que en un mateix moment, la notícia fou l’aparició de dos llibres sobre pallassos: un es tractava d’una biografia, l’altre d’un libre que jo emmarcaria sota el títol de “pedagogia”. La contraportada del llibre de la Caroline Dream ens anuncia textualment: “El payaso que hay en tí nos permite descubrir aspectos poco conocidos del universo del clown y su formación, evidenciando la libertad, el placer i el espíritu lúdico que imbuye a todo el que se pone una nariz roja y se permite jugar dejando que su payaso se exprese sin reservas.” Així doncs, l’autora ens fa saber exactament quin és el seu propòsit: treure de dins nostre allò que portem amagat que ens impedeix gaudir com a infants quan ens fem adults. Ella sap de que parla en tant fa dècades que, un cop licenciada en teatre a la Gran Bretanya el 1985, es dedica a actuar i a ensenyar mitjançant cursos de clown per Europa i Amèrica Llatina. Per tant, parla de la seva experiència. Ja he dit, però, que no en té prou: vol incloure la experiència dels altres pallassos, que li expliquin què fan, què senten, com definirien la professió i el seu treball, quines emocions els provoca, què els fa madurar. I passen pel llibre tots els pallassos que ella ha tingut a l’abast, començant pel seu marit, el també pallasso Àlex Navarro, qui es defineix a si mateix com a pallasso conceptual. Eem sembla que fou el primer català que actuà al Cirque de Soleil, a Las Vegas, qui em/ens va fer gaudir a mans plenes dins l’espectacle 1,2,3 pallasso el 2005 a Tiana en memòria de l’entranyable i també desaparegut Joan Armengol, que jo vaig conèixer com a presentador de l’inoblidable Terra d’escudella, programa infantil de TV2 dels anys setanta i vuitanta. Em sembla que no és gens fácil sistematitzar i escriure tota la metodologia necessària per alimentar els alumnes dels cursos i/o lectors del llibre. L’autora ho intenta i es nota que hi ha pensat hores llargues durant anys: el llibre està dividit en dotze capítols i cada un en un munt d’apartats. Això ajuda als alumnes/lectors a una millor comprensió del procés creatiu del propi clown. Llegeixo que ja n’ha venut 350 exemplars. Francament, en aquest món i en aquest segle obscur i de confusió, el fet que una mestre de l’alegria doni una eina de millora a tantes persones que cerquen com ser millors, més lliures de les pròpies trabes mentals, més felices en definitiva, només ens pot portar a felicitar-la i felicitar-nos-en. I per acabar, em faig una pregunta la resposta a la qual ignoro: sense treure-li mèrit al llibre i a la metodologia que exposa, em pregunto si tot plegat és suficient per obtenir el resultat pretès: si les nostres coraces mentals de protecció són tan profundes en la nostra personalitat construida al llarg dels anys ja viscuts, que cal molt més que un curs de clown i la lectura d’un llibre per desfer-nos d’elles. Felicitats a l’autora i per molts anys ens ajudi a ser més feliços i a fer un món millor.

DON CARLO TRAGEDI (TE LO ADVERDI, GIUSEPPE), DE CARLO MÔ

DON CARLO TRAGEDI (TE LO ADVERDI, GIUSEPPE) L’últim espectacle de Carlo Mô i Mr. Di, estrenat a la Sala Muntaner el dia 10 d’octubre de 2012 Què dir-ne? No ho sé pas. Tot el que jo pugui dir farà desmerèixer l’espectacle. I aquest possibilitat em sembla horrorosa. Reconec que no sóc objectiu. Però qui n’és? Em reconec fan del Carlo Mô des de que el vaig conèixer al Teatre La Riereta fent El Vaso que colmó el agua allà el 2005, on dominava text, veu, gestualitat, mim. I ara i aquí amb Don Carlo, magníficament secundat pel seu acompanyant Mr. Di, en cada espectacle amb més paper, excel•leix, en tot però més encara. Ha madurat, millorat si era possible i ens presenta un espectacle total: inclou l’òpera verdiana que dirigeix com a director, el gest i el mim, la veu. Però sobretot, cal remarcar que incorpora el vídeo (no per primer cop) i la poesia. El vídeo és una obra d’art i té un gran mèrit històric. Carlo Mô ha sabut i pogut reunir els millors, tots, els pallassos catalans, que han acudit a la invitació de participar en el joc de l’espectacle . La llista de pallassos participants és llarga, hi són tots (o quasi), volent recolzar una proposta honesta, esplèndida. Ells són l’orquestra; bé, ho fan veure, el que fan és el pallasso; què han de fer, si no? I excel•leixen. Ho passen bé fent de músics, i ens ho fan notar. Un plaer aquest vídeo, li desitgem molta vida. I als músics pallassos també. He dit que Carlo Mô incorpora poesia. També hauria de tenir àmplia difusió. L’artista ens parla durant els últims minuts, ens parla a cadascú dels espectadors, ens invita a viure, ens motiva a excel•lir, ens arriba a l’ànima el seu estímul, vol que renaixem de les seves cendres ja que l’art/l’espectacle no ha de morir mai, ni quan ell sota la decadència de Verdi mori, vell i decrèpit. He explicat l’espectacle? No, no en sé, em sembla impossible en paraules. Aneu-hi, féu-ho saber als amics i coneguts. Repetiu, si podeu.