dilluns, 15 d’octubre de 2012

DON CARLO TRAGEDI (TE LO ADVERDI, GIUSEPPE), DE CARLO MÔ

DON CARLO TRAGEDI (TE LO ADVERDI, GIUSEPPE) L’últim espectacle de Carlo Mô i Mr. Di, estrenat a la Sala Muntaner el dia 10 d’octubre de 2012 Què dir-ne? No ho sé pas. Tot el que jo pugui dir farà desmerèixer l’espectacle. I aquest possibilitat em sembla horrorosa. Reconec que no sóc objectiu. Però qui n’és? Em reconec fan del Carlo Mô des de que el vaig conèixer al Teatre La Riereta fent El Vaso que colmó el agua allà el 2005, on dominava text, veu, gestualitat, mim. I ara i aquí amb Don Carlo, magníficament secundat pel seu acompanyant Mr. Di, en cada espectacle amb més paper, excel•leix, en tot però més encara. Ha madurat, millorat si era possible i ens presenta un espectacle total: inclou l’òpera verdiana que dirigeix com a director, el gest i el mim, la veu. Però sobretot, cal remarcar que incorpora el vídeo (no per primer cop) i la poesia. El vídeo és una obra d’art i té un gran mèrit històric. Carlo Mô ha sabut i pogut reunir els millors, tots, els pallassos catalans, que han acudit a la invitació de participar en el joc de l’espectacle . La llista de pallassos participants és llarga, hi són tots (o quasi), volent recolzar una proposta honesta, esplèndida. Ells són l’orquestra; bé, ho fan veure, el que fan és el pallasso; què han de fer, si no? I excel•leixen. Ho passen bé fent de músics, i ens ho fan notar. Un plaer aquest vídeo, li desitgem molta vida. I als músics pallassos també. He dit que Carlo Mô incorpora poesia. També hauria de tenir àmplia difusió. L’artista ens parla durant els últims minuts, ens parla a cadascú dels espectadors, ens invita a viure, ens motiva a excel•lir, ens arriba a l’ànima el seu estímul, vol que renaixem de les seves cendres ja que l’art/l’espectacle no ha de morir mai, ni quan ell sota la decadència de Verdi mori, vell i decrèpit. He explicat l’espectacle? No, no en sé, em sembla impossible en paraules. Aneu-hi, féu-ho saber als amics i coneguts. Repetiu, si podeu.