dimecres, 29 de febrer de 2012

ÀNGEL AMIEVA, ELPUNTAVUI

Recull de notícies sobre Àngel Anmieva dels diaris El Punt i Avui, avui dia fusionats.
El passat dia 26 de febrer ens fa saber que Àngel Amieva, clown de professió, inicia un viatge en bicicleta fins a Pequín. No és el primer: durant anys, ha recorregut Amèrica Llatina fent riure als nens de totes les edats, que falta els deu fer amb tanta misèria humana. D'aquest viatge que ara emprèn en farà un blog, del que n'estarem pendents.

Capa i Espasa presenta «13. La casa encantada»
23/07/09 02:00 - GIRONA - EL PUNT
Notícies de ... Girona
El grup figuerenc Capa i Espasa presenta avui (22.30h), a la plaça dels Jurats de Girona, en el marc del cicle Escènit, la peça teatral d'humor gestual 13. La casa encantada. L'obra recorre a tots els tòpics sobre el cinema de terror per capgirar-los i deixar irreconeixibles escenes molt populars de films de referència del gènere, portant-les al terreny de l'humor absurd o surrealista. La peça, dirigida per Àngel Amieva, la interpreten el director, Marta López i David Moya.
Darrera actualització ( Dijous, 23 de juliol del 2009 02:00 )

El vigor de La Planeta
La sala gironina recull els fruits de la seva trajectòria i presenta una programació semestral en què manté la qualitat i para atenció a l'autoria contemporània
14/12/10 02:00 - GIRONA - DANI CHICANO
Notícies de ... Girona
…Tots els públics
El teatre gestual està representat per Marcel Tomàs i la seva dolça follia a Zirocco, i per Àngel Amieva, amb la paròdia cinematogràfica Eperando a G.
Així doncs, la sala La Planeta, a còpia d'aplicar la imaginació i de tenir cura de les companyies, manté el rumb i aconsegueix, juntament amb les sales alternatives de fora de Barcelona, poder contractar espectacles del programa Cultura en Gira, que fins ara tenia l'accés reservat als ajuntaments.
Darrera actualització ( Dimarts, 14 de desembre del 2010)
04/02/11 FIGUERES - DANI CHICANO
Notícies de ... Figueres
La companyia Capa i Espasa actua avui (21.00 h) al Teatre Municipal El Jardí, de Figueres, on presenta la peça de teatre d'humor gestual 13. La casa encantada, dirigida per Àngel Amieva, que és un dels intèrprets, juntament amb Marta López i David Moya. Amieva, que ha treballat amb els madrilenys Yllana, a partir de tot un seguit de referents cinematogràfics, va encadenant gags que deformen fins a la comicitat escenes emblemàtiques de films de terror prou coneguts.
Darrera actualització Divendres, 4 de febrer del 2011

Humor gestual a La Planeta
11/03/11 02:00 - GIRONA - J.C.L

El cartell promocional. Foto: El Punt.
1
Notícies de ... Girona
Capa i Espasa s'inspira en Beckett i el cinema amb l'obra ‘Esperando a G.'
El cinema sempre ha estat un referent i una constant en les obres de la companyia figuerenca Capa i Espasa. Si amb Clack! van concebre un divertit espectacle d'humor visual, en què es recreaven algunes de les millors escenes de la història del cinema, i amb 13 van articular l'obra a partir de la sàtira de les pel•lícules de terror, sobretot ambientades en cases encantades, ara, amb la seva última obra, Esperando a G., aboquen el seu habitual humor gestual a la paròdia dels gèneres cinematogràfics. Inspirant-se en el Tot esperant Godot de Samuel Beckett, l'humor esdevé l'ingredient essencial d'aquest espectacle, que representen avui a la sala La Planeta (22.00 h, 12 euros) i en què es dediquen a explicar la mateixa història de més de vint maneres diferents: a partir del cinema mut, el d'acció, el de terror, el cinema negre, el western... Raúl Cano (Yllana) i el també intèrpret Àngel Amieva en són els directors.
Darrera actualització ( Divendres, 11 de març del 2011)

RUTA D'UN CLOWN FIGUERENC
Pedalar a la recerca del riure
El clown Ángel Amieva farà una ruta amb bicicleta de Figueres a Pequín buscant quin tipus d'humor agrada a diverses cultures del món
26/02/12 02:00 - FIGUERES - JENNIFER OLBRICH
Enllaços relacionats
• La web del clown Ángel Amieva
Notícies de ... Figueres
“Vivim en un món marcat per l'agressivitat i la violència, en què l'humor sovint no arriba a tothom.” Aquest és el motiu que ha portat Ángel Amieva, clown, actor i director teatral figuerenc, a iniciar la Ruta del Riure, des de Figueres fins a Pequín. El projecte s'iniciarà el 4 de març i consisteix en una ruta en solitari amb bicicleta que creuarà els continents europeu i asiàtic, passant per tretze països. S'emporta cinquanta quilos d'equipatge i una gran preparació psicològica, més que física, per afrontar el repte.
El projecte busca portar el somriure a diferents cultures i combina les tres passions de l'artista: viatjar, el ciclisme i l'humor. “He dedicat mitja vida a l'esport i l'altra meitat, a fer riure. Es pot dir que el projecte m'ha escollit a mi i no a l'inrevés.” Persegueix dos grans objectius: oferir espectacles gratuïts d'humor a persones desfavorides i fer un estudi de camp per donar resposta a la pregunta “Què ens fa riure?” Tot això ho convertirà, quan torni, d'aquí a sis mesos, en un llibre i un documental.
Els espectacles es basaran principalment en la mímica, en el tipus d'humor slapstick comedy, usat en el cinema mut, i jugaran amb l'efecte sorpresa implicant directament els espectadors en els esquetxos. Algunes actuacions ja estan concretades prèviament, com és el cas de Croàcia, però la majoria s'organitzaran una vegada iniciada la ruta per evitar imprevistos. L'objectiu és recórrer cent quilòmetres diaris o bé pedalejar durant sis hores al dia, absorbint les impressions dels diferents països. “La bicicleta és el mitjà ideal. No és tan lent com anar a peu però tens temps de mirar als ulls de les persones.”
La idea de dur a terme el Projecte Riure va sorgir a causa de la necessitat d'experiència vital de l'artista, així com d'un moment personal i professional ideal.
El viatge d'Amieva es podrà seguir diàriament a través del bloc al seu web www.rodaclown.org.
Darrera actualització ( Diumenge, 26 de febrer del 2012)

CHARLOT, EL GRAN DICTADOR, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM

Ahir dia 28 febrer 2012 la cadena La Sexta 3 passa la pel·lícula "El gran dictador".
Mirem què en diu Viquipèdia:


The Great Dictator
--------------------------------------------------------------------------------
Fitxa tècnica
-------------------------------------------------------------------------------

Direcció: Charles Chaplin

Producció: Charles Chaplin

Guió: Charles Chaplin

Protagonistes: Charles Chaplin
Paulette Goddard
Jack Oakie

--------------------------------------------------------------------------------
Dades i xifres
--------------------------------------------------------------------------------

País: Estats Units
Data d'estrena: 1940
Gènere: Comèdia dramàtica
Bèl·lica
Duració: 124 min.
Idioma: Anglès

--------------------------------------------------------------------------------
Companyies
--------------------------------------------------------------------------------

Distribució: United Artists
Pressupost: 2.000.000 US$

--------------------------------------------------------------------------------

Fitxa sobre “The Great Dictator” a IMDb

--------------------------------------------------------------------------------
Valoracions
--------------------------------------------------------------------------------

IMDb
FilmAffinity

El Gran dictador (The Great Dictator) és una pel·lícula dirigida l'any 1940 per Charles Chaplin. És una paròdia del nazisme i dels dictadors Hitler i Mussolini.

A l'escena final, Chaplin surt del seu personatge i parla al públic en primera persona, enaltint els valors més nobles de l'home, convertint la pel·lícula en un missatge de pau i llibertat.

Taula de continguts
1 Argument
2 Repartiment
3 Comentaris
4 Dades
5 Curiositats


Argument
Al final de la Primera Guerra Mundial, un soldat de l'exèrcit de Tomania, per salvar la vida de l'oficial Schultz en el seu avió, sofreix un accident i perd la memòria, i roman en un hospital durant anys. Quan, encara amnèsic, escapa de l'hospital, torna a la seva ciutat, on obre de nou la seva antiga barberia situada al gueto. Els temps han canviat. El país és governat pel dictador Astolfo Hynkel, i existeix una brutal persecució contra els jueus.

Una de les joves del gueto, la bella Hannah, defensa el barber quan és acorralat per membres de les forces de seguretat de Hynkel. Ambdós s'enamoren i han de sofrir les vexacions de la dictadura, encara que tenen el respir de la protecció de Schultz, que reconeix el barber, i d'un curt període de pau amb els jueus mentre Hynkel tracta d'aconseguir finançament d'un banquer jueu per a les seves ambicions de dominació global.

La negativa, per part del banquer jueu, a concedir el préstec motiva la represa de l'opressió en el gueto. Schultz cau en desgràcia perquè s'encara amb el dictador per la seva falta d'humanitat i ha d'amagar-se amb els jueus. La persecució fa que el barber i Schultz siguin enviats a un camp de concentració.

Hynkel decideix envair Osterlich, però la intromissió del líder de Bacteria, Benzino Napaloni, l'obliga a convidar-lo i ser diplomàtic, diplomàcia que desemboca en una ridícula guerra de menjar i pastissos entre els dos dictadors.

Hannah i les persones del gueto fugen cap a Osterlich, però al cap de poc s'inicia la invasió des de Tomania. Llavors, quan el barber i Schultz s'escapen, Hynkel és detingut per error per les seves pròpies tropes, per la seva gran semblança amb el barber. El barber és pres per Hynkel i conduït a la tribuna per fer un discurs sobre l'inici de la conquesta del món.

En comptes d'això, el barber exhorta la humanitat a lluitar contra la mecanització de l'home, contra les dictadures i la discriminació, i a recuperar l'humanisme: «Ho lamento molt, però no vull ser dictador. No vull conquerir ni governar ningú. Desitjo ajudar a tothom: jueus, gentils, blancs o negres… La nostra saviesa ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència ens ha fets dur i dolents. Pensem massa i sentim poc. Més que maquinària, necessitem bondat i tendresa… Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos!».

Mentre la multitud aplaudeix, diu: «M'escoltes Hannah? Allà on estiguis, mira cap amunt, Hannah!».

Hannah, a la seva nova casa, arrasada de nou pels invasors, dirigeix la mirada al cel amb esperança, i sobre aquest rostre es fon la imatge.

Repartiment
Charles Chaplin: Barber jueu / Astolfo Hynkel, dictador de Tomania (en referència a Adolf Hitler)
Paulette Goddard: Hannah
Jack Oakie: Benzino Napaloni, dictador de Bacteria (en referència a Benito Mussolini)
Reginald Gardiner: comandant Schultz
Henry Daniell: Garbitsch (en referència a Joseph Goebbels)
Billy Gilbert: Herring (en referència a Hermann Wilhelm Göring)
Maurice Moscovich: senyor Jaeckel
Emma Dunn: senyora Jaeckel
Bernard Gorcey: senyor Mann

Comentaris
El gran dictador és una sàtira del feixisme, i en particular Adolf Hitler i el seu nacionalsocialisme, oposats als demòcrates i als comunistes.

Va ser també la primera pel·lícula amb diàlegs sonors de Chaplin. Tot i així, la mímica ocupa el primer pla. Cal remarcar l'escena en què Hynkel juga amb el globus terraqüi, que acaba explotant-li a les mans.

En aquesta pel·lícula Chaplin fa una agra sàtira de Hitler, filmada quan la Segona Guerra Mundial ja havia començat. Chaplin hi interpreta dos personatges. La pel·lícula no s'estrenà a Alemanya fins a 1958 -encara que era una de les pel·lícules predilectes que Hitler tenia en el seu cinema particular-, i va obtenir els seus majors èxits després del 1945.

Quan més endavant conegué la barbàrie dels camps d'extermini, Chaplin, segons recullen les seves memòries publicades l'any 1964 va afirmar: "Si haguès tingut coneixement dels horrors dels camps de concentració alemanys no hauria pogut rodar la pel·lícula, no hauria pogut burlar-me de la demència homicida dels nazis. No obstant això, estava decidit a ridiculitzar la seva absurda mística en relació amb una raça de sang pura".

Aquesta obra mestra té una gran càrrega de moralitat i és plena de paròdies i crítiques cap a un sistema polític tan fort com era el nazi. Al final de la pel·lícula Chaplin ens sorprèn amb un manifest tremendament emotiu on exposa l'horror de la guerra i com és de terrible per a les persones estar sotmeses sota la figura d'un dictador.

Dades
Estrena als Estats Units: 15 d'octubre del 1940, Nova York.
Estrena a Espanya: 30 d'abril del 1976
Reestrena: novembre del 2002.
[modifica] CuriositatsLa pel·lícula va estar censurada a Espanya (1940–1975), a Alemanya i a Irlanda.

A banda de ser la primera pel·lícula dialogada de Chaplin, va ser l'última en la qual apareix vestit -més o menys- com Charlot, el petit vagabund. En la pel·lícula de Richard Attenborough, Chaplin (1992), Robert Downey Jr., que feia el paper de Chaplin, deia: «Sé que el parlar serà la fi de Charlot, això segur. Però almenys se n'anirà dient alguna cosa en la qual crec».

Els rètols que es veuen en els carrers del gueto són escrits en esperanto. L'únic mot que apareix en anglès és jew (jueu). L'alemany que parla Hynkel és inventat: només una o dues paraules són en alemany autèntic.

El germà de Charles Chaplin, Sidney, va fer unes curioses filmacions en color del rodatge, on veiem una escena que finalment va ser eliminada.

El propi Adolf Hitler va demanar que li posessin la pel·lícula, no una, sinó dues vegades, però mai no es van saber els seus comentaris.

Ens troben davant una obra mestra no sols de la filmografia de Chaplin, sinó també del cinema de totes les èpoques.

dilluns, 27 de febrer de 2012

EDUARDO DAVID, CARLO MÔ, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM

EDUARDO DAVID (-2/2012)

En Carlo Mô em fa arribar aquesta necrol·lògica:

No se si muchos conocisteis a este monologista y actor comico o visteis su longeva obra "3 MONOLOGOS DE RISA" (creo que es la obra que mas tiempo ha estado programada en el Teatreneu).

Pero ayer me enteré de la tristisima noticia de que EDUARDO DAVID nos ha dejado.

Personalmente compartimos cenas, algun proyecto , cervezas y camerino un monton de veces tras acabar el su representacion y nosotros empezabamos la nuestra.

Ratos en los que siempre te recomendaba una pelicula , obra de teatro ,libro ... y chistes ( bastante malos , la verdad pero nos hacia reir igual).


Estoy muy triste y me entere de su desaparicion casi de casualidad y solo queria comunicar a los que le conocisteis que ... se fue .

Se fue en su Argentina y aqui casi ni nos enteramos .

Ivan Campillo me comento de juntarnos los que lo conociamos para brindar por el o montar algun bolo-homenaje ...algo .

Seria hermoso, os mantendre informados

No se si hay otra vida despues de esta pero si la hay seguro que ya le han programado sus "3 MONOLOGOS DE RISA".

Los que le conocisteis dedicarle la primera sonrisa que os encontreis . el se empeñaba en conseguirlas .


dimarts, 21 de febrer de 2012

CHARLOT, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM

Diu La Vanguardia del dia 15 de febrer que si bé Charles Chaplin deia haver nascut el dia 16 d'abril de 1886 a Londres, arxius recentment desclassificats no poden demostrar-ho a través de cap document. Investigat Charlot pels serveis secrets británics a petició dels americans sota la sospita se simpaties comunistes i de que el seu nom era Israel Thornstein, la conclusió fou que no nasqué a la Gran Bretanya o no amb aquest nom, ni amb el de Harley, nom artístic de la seva mare.

dilluns, 13 de febrer de 2012

TINA KNIE, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM

TINA KNIE (1921-7/1/2011)

Décès de Tina Knie à l'âge de 89 ans


Tina Knie est décédée vendredi à l'âge de 89 ans. Elle était l'épouse de Rolf Knie senior, ancien directeur du Cirque National Suisse Knie. Elle laisse derrière elle deux enfants, sept petits-enfants et deux arrière-petits-enfants.
Tina Knie, responsable de la caisse entre les années 1950 et 1980, était quotidiennement en contact avec le public, a indiqué le cirque dans un communiqué. Son époux, le dompteur d'éléphants Rolf, était décédé en 1997.

http://www.petercircus.com/article-deces-de-tina-knie-64518679.html
deces de Tina KNIE
Madame Tina KNIE est décédée le 7 janvier a l'age de 89 ans. Elle etait l'epouse de Rolf KNIE Senior (décédé en 1997) et la Maman de Louis KNIE Senior et de Franco KNIE.

INES PALMIRI, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM

INES PALMIRI (-21/12/2010)

www.circusfans.it

Apprendiamo solo ora della scomparsa di Ines Palmiri, acrobata di rilievo negli anni 30 e nell'immediato dopoguerra, sorella di Egidio Palmiri, presidente dell' Ente Naz. Circhi.
Alla Famiglia Palmiri, le sentite condoglianze dello staff Circusfans.
(mt)
21/12/2010 19.34.59

WILLIAM MONTANA MENA, INFOCIRCO, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM

WILLIAM MONTANA MENA (1991-15/12/2010)

WWW.INFOCIRCO.COM

Dos accidentes fuera de la pista (ES-VE)
16-12-2010


En pocas horas de diferencia se han vivido dos accidentes relacionados con el material circense: uno que causó un herido en el Circo Roma instalado en Valencia (ES), el otro con una víctima mortal en el Circo Hnos Roca (VE). Reproducimos ambas noticias:
Herido grave al caerle unos tablones en la cabeza en el Circo Roma
Un hombre de 50 años que realizaba una visita privada al circo Roma, instalado en la calle Maestro Rodrigo de Valencia, resultó herido grave ayer tarde al caerle varios tablones sobre la cabeza. El accidente ocurrió pasadas las 18 horas cuando el lesionado había ido a ver a su esposa, trabajadora del circo.
Según un responsable de la instalación circense, "el hombre estaba viendo la jaula de los leones cuando se le cayeron en la cabeza varias tablas de madera". Al parecer, las tablas estaban atadas en lo alto de una caravana y los operarios las desataron para bajarlas y concluir un montaje dentro de la carpa. Al quitar la cuerda, los tablones se deslizaron y golpearon al hombre.
Fuentes sanitarias explicaron que el herido sufrió un fuerte traumatismo craneoencefálico con una brecha abierta "profunda". Una ambulancia del SAMU lo evacuó al Hospital La Fe, donde permanecía anoche "con pronóstico reservado", ya que cuando se producen golpes fuertes en la cabeza es necesario realizar varias pruebas diagnósticas y esperar 48 horas para conocer el alcance y la evolución real de la lesión.
Murió al deplomarse de una torreta del Circo Hnos Roca
William Montana Mena (19), falleció a causa de múltiples fracturas cuando sin medidas de seguridad trepaba una columna de hierro para desmontar la carpa de un circo
Los sueños de llegar a graduarse como Ingeniero Mecánico y construir una casa para formar una familia, se le truncaron a William Alexander Montana Mena, de 19 años, quien ayer en la mañana murió al desplomarse desde lo alto de una torre de aproximadamente nueve metros.
El accidente ocurrió a eso de las 8:00 am, cuando el joven había trepado la columna de hierro para desmontar la carpa del Circo Producciones Hermanos Roca, que desde hace diez días se presentaba en los terrenos del Parque Ferial de Pariaguán, ubicado en la avenida Norte de esa ciudad.
Los representantes de la empresa del espectáculo itinerante se negaron a dar declaraciones sobre el fatal accidente, mientras los compañeros de faena estaban afligidos por lo ocurrido.
Planes
Una hermana del muchacho, Minibeth Vallejo, informó que hace dos meses cuando el circo se instaló en El Tigre, William estaba buscando trabajo y aprovechó que le dieron una oportunidad para que vendiera refrescos y realizara labores de obrero durante los cambios de escenarios.
Agregó que la gira incluía Pariaguán y otras ciudades circunvecinas, lo que le ayudaría a reunir cierta cantidad de dinero para comenzar a edificar en un terreno que había adquirido junto con Liz Salas, su compañera sentimental desde hace cinco meses.
Sin seguridad
“Ayer temprano nos llamaron por para notificarnos que William había muerto tras sufrir una fractura de cráneo y politraumatismo, al caerse de una columna de hierro que sostiene la cúpula del circo. Desconocemos que hacía montado allí, porque él no tenía la suficiente pericia para subir a desamarrar las lonetas”.
“Además, no llevaba puesto ningún implemento de seguridad y protección que garantizaran su vida. Creo que las autoridades deben tomar acciones contra las compañías dedicadas al entretenimiento para que sean responsables y eviten que se susciten hechos lamentables como éste”.
Montana Mena residía en la calle Libertad de Urbanística 2000 en El Tigre y estudiaba segundo semestre de Ingeniería Mecánica en el Politécnico José Antonio Anzoátegui.
Funcionarios de Protección Civil Pariaguán, Cicpc y Bomberos de Pariaguán acudieron al lugar de la tragedia.
Fuente: Levante (ES) / El Tiempo (VE)
Comentarios
comentario anónimo. 16 dic 2010 a las 00:49
Lamentablemente en el mundo del circo se cometen muchas imprudencias, suerta de que no pasen más accidentes parecidos al sucedido al chico del Circo Hermanos Roca.

UPAAC, ANTONIO ALBERICH SARMIENTO, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM

martes 13 de diciembre de 2011

HA FALLECIDO D/ ANTONIO ALBERICH SARMIENTO


El pasado día 18 ha fallecido nuestro querido amigo D. Antonio Alberich Sarmiento.


Persona que su principal afición fue el circo, pues son muchos los artículos que ha escrito sobre esta profesión. Precisamente el ultimo fue escrito para nuestra revista que acaba de ser publicada (Nº 14) con el titulo “RECORDANDO AL CIRCO AMERICANO” (FEIJOO-CASTILLA-ESPAÑA).


También publicó un buen libro con el titulo de “EL CIRCO QUE YO HE VISTO” donde nos narraba las atracciones circenses que a lo largo de su vida había visto.


Con este adiós, el circo pierde otro de sus grandes amigos.


Desde la U.P.A.A.C damos nuestro sincero pésame a la familia por la perdida de persona tan querida.


U.P.A.A.C

dissabte, 11 de febrer de 2012

MARY SANTPERE, CIRCO MELIES, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM

WWW.CIRCOMELIES.COM

6 de noviembre de 2011
Siete retratos cinematográficos de Mary Santpere


María Santpere Hernáez, “Mary Santpere”(Barcelona, 1 de septiembre de 1913 - Madrid, 23 de septiembre de 1992)
Mary Santpere no tenía la más mínima intención de seguir la profesión de su padre. El prolífico productor y director catalán Ignacio F. Iquino, que entonces tenía un estudio fotográfico en Barcelona, habilitó la entreplanta para que su señora y la Mary pusieran un taller de sombrerería.





En 1937, en plena Guerra Civil, rueda Iquino un mediometraje cómico para el Sindicato de la Industria del Espectáculo en intento por parte de la FAI de diversificar un poco una oferta cinematográfica eminentemente propagandística. Es el debut de Mary Santpere en el cine y del que ella recuerda, sobre todo, el rodaje en exteriores en Montjuic y las merendolas que se pegaba el equipo en aquellos tiempos de carestía. Paquete, el fotógrafo público número 1 era un jovencísimo Paco Martínez Soria, que dará sus primeros pasos cinematográficos también de la mano de Iquino. La enorme estatura de Mary y su desparpajo –en la película viste pantalones- frente al apocamiento del menudo Martínez Soria, eran apuesta segura por la comicidad.





Iquino sigue emparejándolos mientras trabaja en Emisora Films. En Boda accidentada (Ignacio F, Iquino, 1943) Mary interpreta a la esposa de un tintinesco profesor Samuels (Martínez Soria) que es una copia al carbón del profesor Tornasol, perilla, gafas y despiste permanente incluidos.





En los años cincuenta los dos alcanzarían el estatus de estrellas, ocupando en el remake producido por Iquino de El difunto es un vivo (Juan Lladó, 1956) los puestos que en la versión de 1942 habían ocupado Antonio Vico y Mary Santamaría.







Ocasionalmente, interviene en películas de otros, como la recientemente vista en la carpa Los cuatro Robinsones (Eduardo G. Maroto, 1942) o la exitosa Botón de ancla (Ramón Torrado, 1948), donde encarna en compañía de María Isbert, a dos hermanas de Combarro irresistiblemente feas, aburridas y cursis con las que tienen que cargar Antonio Casal y Fernando Fernán-Gómez, mientras su amigo Jorge Mistral corteja al mismo tiempo a la angelical Isabel de Pomés y a la fatal Alicia Palacios. Con su tocaya Isbert coincidió la Santpere en estos años en la composición tipológica de extranjeras excéntricas, rígidas institutrices y esposas dominantes.







Ya con rango de protagonista absoluta o de cameísta estelar la vimos en Miss Cuplé (Pedro Lazaga, 1959), parodia de El último cuplé, en un vehículo creado a medida de su peculiar medida y La casa de los Martínez (Agustín Navarro, 1971), en la que pudimos verla en su etapa circense. También repasamos en su día sus colaboraciones cinematográficas con Alady , como La viudita ye-yé (Juan Bosch, 1968).





Dos papeles esperpénticos nos sirven para cerrar esta galería de retratos con la que pretendemos dar un repaso a la carrera cinematográfica de Mary Santpere. El primero es el de la hechicera titular de la zarzuela desorbitada Bruja, más que bruja (Fernando Fernán-Gómez, 1976).





El segundo, la tiránica marquesa de Leguineche en la segunda entrega de la trilogía “nacional” de Berlanga y Azcona: Patrimonio nacional (Luis G. Berlanga, 1981).

BELLA RINGENBACH, GUY PUTTEVILS, JEAN LE VERGER, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM

BELLA RINGENBACH (1948-26/1/2012)

www.aucirque.com del 28 gener 2012



GUY PUTTEVILS (22/6/1922-29/1/2012)

www.aucirque.com del 2 febrer 2012


JEAN LE VERGER (1910-28/1/2012)

www.aucirque.com del 4 febrer 2012

ALEXANDER CALDER, KAROLI

El professor Karoli ens facilita cinc minuts d'ingenuitat circense amb l'Alexander Calder i el seu circ mòbil de l'any 1927. No deixeu de veure aquest video preciós:

http://ganyet.blogspot.com/2012/02/alexander-calder-performs-his-circus.html

Gràcies Karoli

CIRC CRIC, TORTELL POLTRONA

Llegeixo aquesta proposta de veure el Circ Cric a Amposta. Un fet que hauria de ser quotidià, la gira d'un cert, és realment un miracle, com a conseqüència dels entrebancs administratius i logístics que requereix. I fou en terres tarragonines que Toretell Poltrona es plantà anys enrera pels maldecaps que els Ajuntaments plantejaven. Sé que en Pep Garcia està elaborant un protocol per fixar el procediment administratiu d'autorització a seguir pels ajuntaments i totes les àrees municipals involucrades

dijous 9 de febrer de 2012
ENS VISITA EL CIRC CRIC
_
Aquest cap de setmana ens visita, a Amposta, un dels circs de Catalunya més emblemàtic (amb permís del Circ Raluy) amb el pallasso més estimat al capdavant (amb permís de Charlie Rivel): el CIRC CRIC i TORTELL POLTRONA.


Aquells que voltem els 30 i 40 sabem, perfectament, qui és el sr. Tortell Poltrona les noves generacions no sé si el coneixeran massa ...


Quan nosaltres érem petits la seva presència a la televisió era molt més present que ara, i ja sabeu, si surts a la tele 'existeixes més' que si no surts.


El Circ Cric va obrir les seves portes l'any 1981 quan van plantar la seva carpa al Parc de l'Escorador de Barceolna i, des de llavors, ha estat actiu. Un jove pallasso anomenat Jaume Mateu (que desapareixia per a sempre darrera del clown Tortell Poltrona) va encissar a públic i personalitats; el circ va debutar amb l'encoratjament i suport d'artistes com Joan Miró, Joan Brossa i, fins i tot, el gran Charlie Rivel (em pregunto: el jovent sap qui és aquest senyor? :S ).


L'any 1993 Tortell Poltrona crea la Fundació que el farà passejar-se per tot el món: Pallassos sense Fronteres, la seva missió era portar alegria i somriures al llocs del planeta massa plens de llàgrimes i sofriment.


L'any 1995 Poltrona, juntament amb Montse Trias creen el CRAC (Centre de Recerca de les Arts del Circ): una autèntica fàbrica d'espectacles ... sí, el sr. Poltrona, és un motor d'idees, de recerca i d'innovació!! Reconegut arreu del món la seva feina i el seu personatge ja és un clàssic, de l'alçada de Charlie Rivel.


L'Espectacle que podrem guadir els dies 11 i 12 de febrer és Els Racons de la Memòria i és una sort que sigui aquest, ja que és tracta d'un recull de les millors actuacions de la història d'aquest circ, en general, i del sr. Poltrona, en particular. Per tant, el bo i millor del Circ Cric ens espera!.


Música, emoció i alegria per a tota la família. Com ells assenyalen en el seu web, el Circ Cric és un circ "de la terra, solidari, diferent, contemporani"


“Jo, ho tornaré a provar, els esquetxos dels pallassos són poemes visuals que es fan amb mixtió amb el públic, mai estan acabats, però, cada espectacle dóna a la rosca una nova giragonsa i poc a poc amb el temps,
el cargol és més saborós.
Números que ja no feia, alguns que sempre faig
i coses que encara no he fet i vull fer.
Fa 35 anys que ho intento cada dia, ho tornaré a provar, ser un pallasso.
El Circ que a mi m'agrada és poesia
El Circ que a mi m'agrada és alegria”


Tortell Poltrona sobre Els Racons de la Memòria

dimecres, 8 de febrer de 2012

CHAPLIN, KEATON

He rebut aquest correu, em coneixen de quan vaig donar suport al retorn a Pierre Étaix de les seves pel·lícules, motiu de litigi als Tribunals de Paris.


Vous êtes nombreux à nous avoir signalé, en milieu de semaine, l'impossibilité d'accéder à notre dernière sélection de films. En effet, suite à de nombreuses commandes, les intégrales Buster Keaton ainsi que les deux films de Robert Youngson se sont retrouvés en rupture de stock... donc inaccessibles pendant quelques heures...

Tout est rentré dans l'ordre et vous pouvez désormais retrouver, sur notre site, Chaplin, Keaton, ou Laurel et Hardy dans "Quand le rire était roi et La grande époque" (et bénéficier de 5% de remise sur ce double Dvd jusqu'au 31 janvier ).

Véritable hommage au génie de Charlie Chaplin, de Buster Keaton ou de Laurel et Hardy, LA GRANDE ÉPOQUE (1957) et QUAND LE RIRE ÉTAIT ROI (1959) ont aussi largement contribué à remettre sur le devant de la scène de formidables artistes comme Ben Turpin, Harry Langdon, Will Rogers, Fatty Arbuckle, Jean Harlow, Carole Lombard ou Charlie Chase...


LES PROCHAINES SELECTIONS BARKAL :

En février, nous aurons le plaisir de vous proposer une sélections de films d'animation dont ceux du génial réalisateur Russe d'origine Polonaise Ladislas Starevitsh (1882-1965)

Vous pourrez aussi retrouver en exclusivité (plus d'un mois avant la sortie nationale) deux "incontournables" du slapstick entièrement restaurés : Zenobia (avec Oliver Hardy et Harry Langdon) ainsi que Laurel et Hardy à Joujouville.

Dans un tout autre genre, nous entamerons une collection Peter Greenaway et vous proposerons une sélection de films musicaux.



PS: Pour finir, encore un petit message en forme de "bouteille à la mer":
Nous cherchons le témoignage de personnes qui auraient vu, ou auraient participé au tournage du film de Maurice BOUTEL intitulé "De l'assassinat considéré comme un des Beaux Arts" (1965), adapté du célèbre roman de Thomas de Quincey.

Nous cherchons aussi toute information ou documents sur le numéro des frères Hanlon-Lee, sur le clown Russe Karandash (Mikhaïl Nikolaïevitch Roumiantsev,1901-1983), sur les débuts du clown Grock (avant 1926) ainsi que sur son Cirque de Variété (de 1951 à 1954).
Si vous avez des informations, contactez-nous à cette adresse : contact@barkalshop.com