dijous, 15 d’abril de 2004

Esborrany de les paraules que vaig dir a la taula rodona del dia 16 d'abril

Barcelona, 15 d'abril de 2004

Bona nit, benvinguts i ben trobats. Dic ben trobats perquè el que fa que ens trobem junts aquí avui és un aconteixement d'índole ben agradable: heu volgut acompanyar-nos als hereus de Jordi Elias i Campins a l'acte de la firma de la donació del Fons Elias, tant els textos que ell escriví com dels llibres, fotografies i gravats que ell acumul.là durant quasi vint anys.

Per aquesta voluntat d'acostar-vos a la seva memòria, a la seva obra, em cal immediatament donar-vos les gràcies, a tots, en nom propi i dels meus germans i nebots, que avui també m'acompanyen.

D'inici, les gràcies a l'Ajuntament de Barcelona, físicament el dipositari del Fons, a través d'aquesta biblioteca especialitzada en circ. El fet d'haver rebut el fons no és el més important que la seva directora i el seu equip han fet. El més important ha sigut estimar-lo des del primer moment quan s'adonaren del valor històric que tenia i entengueren immediatament com podia ser vital per totes les persones que actualment i en el futur puguin estimar el circ. Gràcies Emília Sànchez per aconseguir que el pare avui estigui a casa, a l'Ajuntament de la seva ciutat, rebent el calor de tants enamorats del món del circ, tu que l'aprecies encara més especialment ja que el tractares trenta anys enrera a la Biblioteca Central on ell investigava!.

Gràcies als periodistes que m'acompanyen, en Jordi Jané i en Marcel Barrera, ambós crítics i cronistes del Circ, a ells els toca valorar-lo històricament millor que a mi. Els dos ens han fet sentir la vigència i la importància de la figura i els escrits del pare. En Jordi Jané em permetrà que expliqui ara una petita anècdota del que acabo de mencionar: ell acaba de publicar i presentar un meravallesós llibre sobre Li-Chang, un xinès de Badalona, de nom Joan Forns, gran mag il·lusionista que, durant seixanta cinc anys de professió. recorregué el món encantant tots els públics. Magnífic llibre per un magnífic artista, que actuà en circs per tot el món. I en Jordi Jané, en escriure el llibre, en repassar la vida i obra de Li-Chang, menciona que el pare escriví ja l'any 1957 sobre l'il·lusionista a la revista Circo i al llibre "10 anys de circ" l'any 1964. I això, tot i que ell i jo no ens coneixíem en aquell moment.

No em toca a mi valorar històricament la figura de Jordi Elias. Els seus escrits i la seva obra parlen per ell. Però jo us voldria transmetre unes grans veritats. Els meus germans i jo, saberem de la existència d'aquesta biblioteca quan el diari El País en féu una crònica de la seva inauguració. I entenguerem que era una oportunitat per tornar els escrits del pare a la vida, era perquè enteníem que eren valuosos que els volíem posar a disposició pública, no perquè no els apreciessim. I els prenguerem i portàrem. Vaig tenir la sort de que m'hi acompanyés la nostra neboda Marina, néta de l'avi a qui no conegué. Però a qui va descobrir. I ho saborejà encara més per ser ella artista de teatre i pallasso professional. I quina nova satisfacció per mi, l'haver fet descobrir l'avi a una néta.

I ara us parlaré de mi: jo vaig prendre els llibres escrits i la seva biblioteca, les fotografies, els articles als diaris, les revistes Circo i altres documents i ho vaig entregar, potser des de la distància, després de dècades que no sentir-m'hi involucrat. Però el cuc interior, nascut a la infància, quan amb els germans haviem vist tots els espectacles que passàvem per Barcelona i fet les corresponents cròniques publicades a la revista Circo amb el títol de Cinco hermanos van al circo, va començar a reviure: m'he posat a rellegir els llibres, els articles, he parlat amb tantes persones, incloses les de d'aquesta taula i algunes altres que es recorden encara avui del pare amb emoció i dels seus escrits de fa cinquanta i quaranta anys, com la Pinito del Oro o el pallasso enfarinat Fany, que jo m'he posat a reviure el meu passat i fer-lo present. En quan al futur, el temps ho dirà, no descarto tornar a formar part del conjunt de nosaltres que viviu aquest espectacle com a part pròpia. Aquesta serà la conclusió d'aquest procés que hem emprès amb la Biblioteca de Nou Barris

En quan als llibres, ja sabeu que escriví “Diálogos en el circo » l'any 1962 i « 10 anys de circ », l'any 1964. A mi personalment, què voleu que us digui, m'agraden especialment els llibres no publicats. Quina ironia! « La capsa de les sorpreses » fou escrit l'agost de 1968 com a les seves memòries, ell n'és el protagonista. Explica en tres-centes pàgines com la sorpresa que tingué l'any 1954 quan s'acostà a un circ buscant-hi un marc per un escrit literari i tot el que veié el cautivà, ja per sempre i en féu el centre no d'un exercici de creació sinó d'una crònica en prosa, de la prosa de la vida. I així començà a fer articles pel diaris, sobretot La Hoja del Lunes, el Diario de Barcelona i El Mundo deportivo, redaccions que, per dir tota la veritat, crec que no estimaven gaire el circ i/o els articles del pare. I féu la crònica dels circs que passaven per Barcelona i per Catalunya, tot i que no dubtà a desplaçar-se a altres ciutat espanyoles quan l'espectacle s'ho mereixia. I deixa constància de la mediocritat dels directors de circ, empresaris que mantenien programes mediocres, atraccions importants fins a esgotar-les sense cap innovació. També menciona una altra cara del món del circ: la cara menys vistosa, la de la convivència difícil en espais reduïts, la de la psicologia atormentada en oposició a la felicitat aparent.

El segon llibre inèdit es titula Elegia del circ, on descriu amb detall un hipotètic programa circenc amb tots els seus números d'artistes i/o d'animals, explicitant uns exemples vivencials de la majoria d'ells. Crec que és molt pedagògic. Us ofereixo la possibilitat de publicar-los sense condicions.

I per acabar voldria mencionar el nostre agraïment pel ressò que aquesta donació ha tingut en la Escola de Circ Rogelio Rivel, vinculada a aquest districte, única a Catalunya, alguns dels seus membres ens acompanyen avui aquí. Voldria fer menció del seu Combinat de Circ que han organitzat aquest mes d'abril, que l'han dedicat a la memòria del pare, a la seva persona i obra, combinat que, per altra banda, ha tingut força categoria, que els meus germans i nebots hem disfrutat enormement i que el pare hauria gaudit encara més. Es fàcil d'imaginar la emoció que hem sentit de sentir-nos reconeguts per tots vosaltres per una obra de la que només en som hereus. Moltes gràcies.

divendres, 2 d’abril de 2004

No sabem on és l'Ateneu, però el mapa de Barcelona ens diu que no està lluny de la cruïlla de la Ronda de Dalt, sortida 2, amb la Via Júlia. Ja de lluny veiem la carpa d'un circ. Enmig de la ciutat? Bé, contra la carena de Collcerola. Al costat hi ha l'antic edifici d'una fàbrica, tota ella pintada de grafitti. Un grup de joves sembla que s'hagin juntat motivats per les activitats relacionades amb el flamenc.
Entrem al bar, òndia, una portada de la revista Circo em ve als ulls al moment que travesso el llindar, estic a casa, no és l'única, convertides en quadres emmarcats, alguns d'ells incloent-hi fotografies aparegudes en les revistes, tots ells amb uns peus de pàgina explicatius molt ben el·laborats pels organitzadors.
Anem cap a la sala d'actes, el vestíbul segueix ple de fotografies i fotocòpies d'articles, tots emmarcats, seguim a casa. Ens espera en Sergi Diaz, el coordinador. No ens coneixem però tant li fa, som el centre del seu interès, ens presenta en Marcel Barrera, de El Punt, la conversa flueix tranquila però amb intensitat. Saben del pare tant o més que nosaltres, sembla que ho han llegit tot. Estan encantats de tenir-nos davant, a través nostre honoren la seva memòria, quin honor, esperem estar a la altura. Recullo un butlletí de 8 pàgines, el número 70, de l'abril de 2004, on a la segona pàgina hi trobo un article dedicat al pare.
2-4-2004 El Josep i jo, amb les nostres esposes, anem a l'Ateneu popular de Nou Barris ja que hi hem sigut invitats, juntament amb els nostres germans i nebots, d'acord amb la següent invitació:

ATENEU POPULAR DE NOU BARRIS cl.Portlligat s/n - 08042 Barcelona Tel.: 93 - 353 95 16 Fax: 93- 350 30 00
e-mail: ateneu.coor@telefonica.net http://www.noubarris.net/ateneu

Barcelona, 29 de març de 2004
Benvolgut Joaquim,

Com ja sap, el proper Combinat de Circ que organitzem a l'Ateneu estarà
dedicat a la memòria de Jordi Elias, en el marc de diversos actes que
celebraran la seva tasca arran det circ.

Els Combinats de Circ són una mena de cabarets circenses, en els quals
artistes coneguts o emergents poden presentar el seu treball més recent
davant del públic.

Aquest Combinat el dirigeix Merche Ochoa i hi participen:

Mónica Riba: trapezi
Lars Gregersen: verticals música
Camila Sarrazin: teles
David Parga: barrets i pilotes
The Green Man: clown
Fernando Pose: pilotes de rebot

Ens agradaria molt comptar amb la seva presencia en una de les funcions
d'aquest Combinat tan especial. Tindrà lloc aquest divendres 2 d'abril a les
22.30 h i el dissabte 3 i el diumenge 4 a les 19 h.

Esperem que pugui assistir-hi i li agrairíem que ens ho confirmi com a máxim el divendres a la tarda a aquest número de teléfon: 93 353 95 16.

Rebi una cordial salutació,


Sergi Díaz Plaza

Coordinador de l'Ateneu Popular 9 Barris

dijous, 1 d’abril de 2004

1-4-2004
Dimecres 31 de març truco al Lluís Permanyer, el periodista de La Vanguardia, a qui a penes conec ja que només hem tingut una conversa ara farà un any. Ell havia escrit a La Vanguardia un article on mencionava que el pare era la única persona que ja l'any 1961 en el seu llibre sobre Gaudí menciona els escarafalls que féu Clemenceau l'any 1915 quan veié la façana de la Pedrera. El meu cosí i amic Oriol Canals i Guilera em va donar l'article i jo per email li vaig agraïr. Així que un dia me'l vaig trobar per les Rambles, ell dret davant d'un edifici de la plaça de l'Arc del Teatre esperant la lluminositat adequada per fer una fotografia a la façana. I jo que me li acosto, em presento i comencem una conversa caballeresca en la qual li reitero la satisfacció sobre la menció que féu del pare, em pregunta per ell, li explico que, a més de Gaudí, escriví sobre circ, ell mostra interès, li explico la donació que estem organitzant els germans, ell està encantat, tant que em demana que l'informi quan es faci l'acte de la firma. A continuació surt a la conversa que jo també sóc Guilera, ell coneix els Guilera Valls de Sant Feliu de Codines, i els Canals Guilera, ja que són veïns al carrer de Casp (després sabré per l'Oriol Canals i Guilera com n'era d'amic amb en Ramon). Aleshores jo li dic que hauria d'haver conegut el tiet Josep Mª Guilera que escrivia a La Vanguardia. I tant que sí, em diu. Així que ell conexia l'obra del pare sobre Gaudí, llibre que llegí a la biblioteca de la Universitat i tres branques Guilera. Déu n'hi dó!
Així que el truco per fer-li saber que l'acte de la firma és el dia 15. Parlo amb el contestador, ell amb el meu i jo el visito a La Vanguardia. Parlem uns minuts, ja ens tutegem, em demana unes notes per ser publicades, si li sembla escaient, el dia dimarts dia 13, a títol d'informació de l'acte.
I els hi porto dijous dia 1. Quan vaig a entregar-les a recepció, ell surt del diari i fem una passejada junts fins a la plaça Urquinaona. I seguim parlant del pare, de Gaudí i de la família. M'agraeix les notes i jo a ell l'atenció que hi posa. Les notes són les següents:


1-4-2004
APUNTS SOBRE LA VIDA I OBRA DE JORDI ELIAS I CAMPINS


Té una entrada a la Enciclopèdia Catalana, escrita per Sebastià Gasch

Era fill de Josep Elias i Juncosa, “Corredisses”, que també té una entrada a la Enciclopèdia Catalana, com a esportista i impulsor, practicant i divulgador de l’esport; creador del Comité Olimpic Català l’any 1913. Gran amic dels pallassos Antonet i Grock des de 1904, fou gran espectador de circ acompanyat dels seus fills.

Nascut a Barcelona l’any 1912, des de 1954, any en el que publica la primera nota a Destino, fins a 1972 en que morí, Jordi Elias i Campins fou un enamorat del circ, creant i editant de 1956 fins a 1962 58 números de la revista Circo, única al món, fet que el portà a incorporar-se com un més dels artistes a la vida nòmada de les companyies. En ella féu participar els seus cinc fills com a cronistes i severs crítics dels espectacles circencs que passaven per Barcelona en una secció que es titulava Cinco hermanos van al Circo de 1959 fins a 1962.


Escrivi tres llibres publicats per ell mateix:

Diálogos en el Circo el 1962, recull dels millors articles publicats a la revista Circo,

10 anys de circ, publicat l’any 1964, on retrata el món del circ des de 1954 fins a 1963

i Pinito del Oro, una vida en el trapecio, el 1968, artista amb qui l’uní una gran amistat i admiració professional des de que ella retornà a Espanya l’any 1956 fins que es retirà l’any 1960, després d’haver triomfat durant sis anys a la pista central del Circ Ringling, el el més fastuós dels Estats Units.

Dos llibres més resten inèdits, La capsa de les sorpreses i Elegia del circ. El primer, escrit el 1968, reflexa, com si fós el seu diari personal, les seves vivències des del moment en que s’aproxima al món del circ l’any 1955 pensant que fora el marc d’un treball literari però que el captiva per la seva sinceritat però que el porta a decidir fer-ne de cronista a través d’articles periodístics fins a la creació de la pròpia revista Circo esmentada, explicant tots els circ que passen per Barcelona i Catalunya, amb alguns episodis a Madrid, Vàlencia, Bilbao i Sant Sebastià.

El segon llibre Elegia del circ és un repàs dels números de circ que ha vist, teoritzant la excel·lència de cada exercici i explicitant els millors artistes: pallassos, inclòs Charlie Rivel, a qui tractà llargament; féres de tot tipus, malabaristes, icaris, contorsionistes; tot tipus de numeros amb animals des de óssos fins a gossos, cavalls, tigres, lleons, elefants.

Féu centenars de cròniques i crítiques circenques a La hoja del lunes, però sobretot a El Mundo Deportivo i al Diario de Barcelona, dedicà especial atenció a les criatures a través de col·laboracions a Cavall Fort.

Mencionàvem Charlie Rivel, a qui Federico Gallo dedicà un programa de Esta es su vida de Televisió Espanyola l’any 1962. Jordi Elias féu en aquest programa una presentació del món del circ i concretament dels pallassos.

A partir de 1964 fins a la seva mort l’any 1972, fou el corresponsal a Espanya de la revista francesa Le circ dans l’Univers, editada per Le Club du Circ, de París.

El seu nom quedà potser oblidat, com a conseqüència de la poca atenció que la societat dóna al món del circ. Però els estudiosos i amants del circ el recorden i mencionen, encara avui, com a peça cabdal de la tenacitat amb que s’autoimposà de deixar constància de tots els esdeveniments circencs que passaven a la ciutat i al país, amb especial menció a la qualitat tècnica i humana dels artistes que hi intervenien.

A part dels llaços familiars que els unien, tingué molt amistat personal i admiració personal amb Mary Santpere, a qui dedicà diversos articles, especialment quan ella es presentà a la plaça de toros de Les Arenes, a Barcelona l’any 1971, tot i que ella debutà com a august l’any 1950.

Per complementar aquests apunts, adjunto:

- Nota necrològica publicada a Destino el juny de 1972 escrita per Sebastià Gasch, on queda reflexada la seva personalitat professional.
- Butlletí editat per la Biblioteca de Nou Barris l’octubre de 2003 on dona notícia de la recepció del Fons Elias.
- Inventari, bé que provisional del contingut del Fons Elias recepcionat per la Biblioteca de Nou Barris. Té data 8-1-2004.
- Carta del 29 de març 2004 on l’Escola de Circ de l’Ateneu Popular de Nou Barris dedica el seu Combinat de Circ a la memòria de Jordi Elias i Campins.


Quedo a la teva disposició. Al mòbil 600.43.29.92, aquesta Setmana Santa al 972.46.90.73 o a la adreça gginebro@hotmail.com

Atentament,

Joaquim Mª Elias