diumenge, 23 de setembre de 2007

1-12-1959 fins a 1-12-1962 “Cinco hermanos van al Circo” es el títol de quatre crítiques que els cinc germans fèrem sobre els circs que passàven per Barcelona i veiem. Llegides quaranta anys més tard, em sembla que èrem ferotges en la crítica. Potser perque n’havíem vist molt i ens adonàvem quan els números quedaven curts.

“1-12-1959 Cinco hermanos van al circo

Este año en el Circo Americano me gustaron todos los números. Los que más me gustaron fueron los Picards, porque iban cinco en un caballo y el tonto arrastrándose por la cola. También me gustaron los trapecistas volantes porque se cruzaban cuatro a la vez. El número de los cuchillos a mí no me hizo sufrir. Este año el Circo Americano me ha gustado igual que los otros años.

JOAQUIN ELIAS

divendres, 7 de setembre de 2007

jo crec que el circ es reflex de la vida, de la vida individual i col·lectiva de cada poble i poblet i de cada individu. Permet posar de manifest l’alegria de les coses que un sap fer: jugar amb el cos, amb animals, fer riure, fer salts, tocar instruments, individualment o en equip, surt del més profund d’un mateix i es dirigeix als conciutadans que aprecien allò que sap fer el veí. I neixen els santimbanquis passavolants, els músics de carbasses i cordes, i tambors i canten i ballen i riuen i fan riure, potser no saben que allò és circ, en diuen capoeira o danses a Manitú, o teatre de carrer o bufons de la cort.
Però surt del poble i va al poble, del més endins de cada artista al més respectuós de cada espectador. I això no acabarà mai, ve de lluny des de sempre i durarà mentre l’home sia perdurable. I cap poder global podrà anul·lar la vida íntima i interior de la gent i dels pobles.
Aquest és el meu regal en aquest final d’any amb els millors desitjos per 2006, que els teus somnis d’una cultura local siguin realitat en aquest gra de sorra que en diem Terra, la nostra mare
Quim
JOVES TUTELATS MILLOREN GRACIES AL CIRC

Un acord entre l’Associació de circ Rogelio Rivel i el Departamen de Justicia permet introduïr taller de circ als centres educatius Alzina i Els Tilers per a menors de setze anys, i el penitenciari de la Trinitat per a joves en edat penal, on els interns en situació de risc personal s’introdueixen en les tècniques circenques com a eina de teràpia individual per augmentar el seu benestar mental. I tot treballant les capacitats i habilitats dels interns, millora la seva conducta social com a conseqüència de l’interacció entre ells mateixos que exigeixen els exercicis desenvolupats en grup. El resultat és un pas endavant en la seva formació.

Si l’escola de circ regentada per l’Associació Rogelio Rivel, assentada en un entorn com el de Nou Barris, capdavanter en el teixit associatiu que pretén conseguir la millora de les condicions de vida dels seus habitants, ja havia entès que formar en tècniques de cir els seus alumnes era un camí claríssim cap al desenvolupament personal, foren els mateixos alumnes qui demanaren a l’Associació de recolzar una obertura cap a altres col·lectius que no podien acudir a la carpa per fer l’aprenentatge. El projecte fou assumit per l’Associació i presentat al Departament de Justicia. Aquest el recolzà plenament i inicià la recerca de fonts de finançament que s’han concretat aquest mes de setembre al haver estat assumit per l’Obra Social de les Caixes en un convni anual amb ganes de ser prorrogat indefinidament. No ha sigut la primera vegada que el Departament assumia un projecte d’aquest tipus ja que anys enrera a El Masnou havia pogut comprovar els extraordinaris resultats terapèutics d’una iniciativa similar, de la mà del Pitu i del Toni Espanyol.

En resum, el circ, acompanyat de la dansa, el joc, la música i el teatre, formen una eina de formació que pretén millorar. Els tallers setmanals inclouen exercicis d’acrobàcia dinàmica individual, equilibris estàtics també individuals i en grup, equilibris acrobàtics dinàmics, malabars. La llista d’objectius pedagògics es llarguissima, tant com les avantatges que la pròpia activitat comporta, sempre a l’entorn de l’autoestima del jove i la seva relació social amb els companys.

No es tracta de crear expectatives professionals en el món de l’espectacle però no es descarta que si tot aprenent i formant-se arriven a un nivell de qualitat artística que els permeti una sortida laboral, aquesta ajudarà de segur a la necessitada reinserció social.

A la vegada els antics alumnes de l’escola de circ han trobat una sortida professional on acumulen experiència en temes socials.

També inclou el conveni una roda d’espectacles de circ que volta pels centres penitenciaris. A nosaltres ens agrada imaginar que arrivarà el dia que serán els propis interns convertits en artistes que presentarán als seus companys reclosos uns espectacles sorgits com a resultat dels tallers circenses on han après tècniques artístiques.
Benvolguts i benvolgudes en el llarg cami de la vida i del circ: Avui he acabat el llibre del Piti Español “La pista africana”. Jo, al Piti, no el conec personalment, crec recordar haver vist el seu nom com a guionista d’algunes sèries de TV3, tampoc sé dir quines. Però un dia qualsevol, mirant les nostres cintes de video, aquelles que hem heretat de l’ACC, hi veig el Piti presentant allà l’any 1996 un llibre, acompanyat del nostre Jordi Jané que tambe presentava el seu sobre Charlie Rivel, presentats tots dos pel nostre Karoli, tots ells més jovenets i parlant castellà, em diuen perque tenien els de la Karampa com a invitats. Llegit el llibre del Jordi, del que ja us he parlat, em concentro en el del Piti. Aquest llibre sembla que el tenia l’ACC, pero no el trobo, exemple de com hem de ser de curosos en custodiar el material que l'APCC tenim i tindrem d’afegit en el futur. Però l’amic Jordi me’l presta i me’l llegeixo com qui diu de cop, com una novel.la policiaca. La pista que menciona el titol es una pista de circ, ésclar; africana es refereix a l’estada al Sud-Àfrica que hi va enrolat en un circ. Que hi fa un català perdut en un circ sudafricà? Crec que la resposta és seguir la seva quimera, una quimera, la de ser trapezista fent el triple salt mortal i saludant com un torero, somnis de quan es tenen vint-i-cinc anys, en el seu cas portats a la realitat al enrolar-se a Paris amb una companyia que li prometen ensenyar-li l’ofici. La companyia fa una estada a Holanda, es contractada a Sud-Africa i cap allà se n’hi va. El llibre es la crònica de la seva estada, passa de trapezista a clown i acròbata a cavall, passa d’un circ cutrillo al millor circ que el pais es pot permetre, descriu la cara mes simpática de la vida interna d‘una companyia i la pitjor cara negra i oculta de les misèries humanes, s’escandalitza de l’appartheid i de la seva justificació biblica que fa la minoria blanca, inclosa la pròpia església protestant que reconeix un unic Déu al qual s’ha de resar en esglésies separades per races, no tant sols dividint blancs de negres sino tambe indis i mestissos. La seva actitut vital es ética, sempre i en tot moment, amb tothom, mantenint una conducta cultivada i integre, fàcil de dir, més dificil de portar a terme en circunstàncies en que quasi tothom que l’envolta, l’empresari, els companys, el public blanc, els falta un bull. Estem d’acord de que s’ha d’estar una mica boig per ficar el cap dintre la gola d’un lleo, com fa el domador, un noiet que sovint va una mica passat de voltes quan fa el seu número? Però el més sorprenent es com sembla que el Piti domini la pista, el tempus del seu numero i de tot l’espectacle, l’alegria que entén ha de transmetre als espectadors, molts d’ells, sobretot els negres, assistents per primera vegada a la vida a un circ o a qualsevol altre espectacle, al viure enmig del no res de la sabana del pais. I per això no sorprén que acabi sent l’eix de l’espectacle i de la companyia, el numero central i centrat. Llegiu-lo si podeu.
Una abraçada
Quim
Benvolguts i benvolgudes en el llarg cami de la vida i del circ: Aneu al Cric, feu-ho saber a tothom i llegiu, si teniu temps per perdre, la meva ressenya de laVISITA AL CIRC CRIC EL DIA DE SANT JOAN DE L’ANY 2005 Per gentilesa del Manel Trias i a traves de la corresponent invitacio, acompanyat esplendidament per la senyora de casa meva i la meva tercera sister, he acudit a veure el Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera, el meu poble d’estiu de l’infancia dels anys cinquanta. El circ esta instal.lat, primera sorpresa, en un solar a peu de carretera, davant de l’esglesia, precios edifici del segle XII que us recomano de visitar, primera on anarem a missa despres de la primera comunio, atravessant camps i masies per camins rurals des de Santa Margarita, petit nucli poblacional a pocs quilometres Montseny amunt. Be, no es de mi de qui us volia escriure sino del circ Cric, pero el bon record de l’infancia felic no es separa de la bona onda que m’acompanya durant el gaudi de tot l’espectacle. Que dir? Que escriure que valgui la pena de ser llegit i recordat? No ho se, no en se. Aixi que recordare i plagiare el meu i nostre amic Jordi Jane que titulava un antic article sobre el Cric dient: “un luxe, senyors, un luxe”. Si, un luxe de poder veure, disfrutar, omplir pulmons, entregar-se, participar, riure, somriure, entusiasmar-se, meravellar-se, formar part, rendirse a, compatir, abracar-se a un espectacle, uns artistes, que ens transporten a les oniriques ondes de la senzillesa elevada a categoria d’art, on sembla, erroniament, igual que nomes passa amb les obres dels grans genis, que tot es facil i que un tambe ho podria fer entre amics. Una equilibrista amb tocs humoristics, trapecistes (una noia sola d’una banda i una parella per una altra), un barrista millorable, un malabarista amb un ajudant que mouen nou maces, una parella olimpica sublim, dos equilibristes dins d’un aro doble. I deixo expressament per l’ultim el nostre Tortell, nostre perque ho es, perque es proper, directe, arrelat, popular, o sia, nostre. La puca saltarina, la mosca collonera que te familia i sentiments i potser es refugiada i esta sola i no es pot matar a la babala, el trompon que permet la “serietat” de la musica classica. Tot ell, tot l’espectacle. Jaume-Tortell, no tindries dret a deixar de ser pallasso, de gestionar el Cric, et necessitem, hi tenim dret a seguir-te, el mon esta massa malalt, aquí i alla on cal alegria, alla on et porten els Pallassos sense fronteres, alla on cal solidaritat, o sia a tot arreu. Quina sort! Fins dilluns, sigueu felicos
Quim
Benvolguts i benvolgudes: Avui va d'emocions. Us he de fer una confessio i un agraiment. Us he dit sempre que jo a En Joan Armengol no el vaig coneixer. Fals, completament fals, en Joan Armengol el vaig coneixer molt be, era meu, era part meva. I jo desgraït ho vaig oblidar. Son dos quarts d'onze del mati, d'un dissabte qualsevol. Be qualsevol no, de multiples dissabtes. Estic sentat al sofa, tinc un fill a un costat i l'altre a l'altre. Es quan un es ben felic, això ja ho sabeu els que teniu fills i ho podeu imaginar els altres. Bé, i que més passa? Doncs, passa que a TV2 posen Terra d'escudella, meravellós imaginari televisiu de pocs mitjans (era en blanc i negre) i molta imaginació, molt art i molta direcció, crec del Josep Frigola. El paper de plata era el riu; les serradures, la neu; decorats ens portaven a tots els escenaris, inclosos Els Nibelungs o Les walkiries. Tot el nostre costumari de mites i llegendes, de tot tipus i en qualsevol epoca!! Quina sort viure en un pais que té aquesta riquesa. I els presentadors: l'Anna Vidal (la germana de la qual era professora meva) i el nostre Joan Armengol!!! Ho feien molt be, però molt be, ella era ballarina i al plató, és clar, es movia amb gràcia elegant, de puntetes, com un àngel, n'era de veres. I en Joan se la mirava amb ulls tendres, com un bufó d'una cort mediaval, amb complicitat, amb compenetració. I van ser meus, l'Anna i en Joan, i de cents de mils de nens i nenes, de pares i mares, del pais. I jo no he oblidat el programa que ha acompanyat els meus fills a la seva infancia, registre poètic on n'hi hagi, com Cavall Fort i la Tamborinada i i i ... Pero si he oblidat durant trenta anys que aquesta poesia televisiva tenia un presentador que ha fet mutis abans d'hora, sempre és massa d'hora, abans que jo el pogués saludar a l'APCC. Em i ens queda alguna cinta de video presentant actes de l'ACC, prim, cabells llargs i com jo, amb trenta anys més. Joan perdona el meu oblit. Gràcies Jordi, llegint el teu article de comiat a l'Avui m'has donat la pista. Jo intento correspondre divulgant alguns dels teus articles, son els que el cercador de l'Avui m'ha trobat dels que no tenia dels últims dos anys. Llegir sempre ajuda. Voldria dir més coses dels articles, però ara toquen les emocions.
Una abraçada a cadascú
Quim
Benvolguts i benvolgudes: Fa setmanes que no us escric i ja sabeu que a mi m'agrada de fer-ho. Alguns em dieu que us agrada llegir les meves linees, d'altres em dieu que no ho feu, d'altres no em dieu res, tot fantàstic, diversitat humana. Mai res del que escric (dic o faig) té cap voluntat de molestar a ningú, per acció o omissió. Així que hi torno i qui no ho vulgui llegir que passi de llarg. 1.- RICARD SALVAT: Dilluns dia 23 de maig en Jordi Jané ens va comentar aquest article, l'he trobat, m'ha encantat i us l'envio. El Timbal: 35 anys d'excel·lents estudis escènics Ricard Salvat S'acaben de complir 35 anys d'existència de l'entitat El Timbal, fundada per Anton Font. Fou, creiem, la primera empresa absolutament privada que va dedicar-se a la pedagogia teatral. L'any 1958 s'havia creat l'Escola Teatre Viu, l'any 1960 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. No eren oficials, però dues entitats cíviques les acolliren: el Cercle de Sant Lluc-ADB la primera i el Foment de les Arts Decoratives la segona. La pionera, per tant, a ser absolutament privada fou la d'Anton Font. Habitualment els pioners solen pagar molt car el seu risc, el seu sentit d'aventura, la seva condició d'obridors de novíssims camins. Però en el món del teatre aquesta condició se sol pagar més car encara de l'habitual. En general, les escoles privades, a casa nostra, duen a terme una feina admirable i excessivament silenciada. En coneixem de molta qualitat. Algunes han creat allò que és lògic, però en el fons gens habitual, en una entitat d'aquest tipus: o sigui, que simplement han creat i creen escola, definint un estil, una manera d'entendre el teatre des del punt de vista tècnic, és clar, però també des de la dimensió ètica, estètica i política. Quan fas càstings entre actors joves, de seguida notes de quina escola venen: El Timbal, Nancy Tuñón, Col·legi del Teatre (i molt en concret Boris Rotenstein) són les que més aviat reconeixes. A mitjans d'aquest mes vaig ser a l'Antic Teatre, un dels espais més carregats d'atmosfera d'aquesta ciutat, per veure el que en deien Tast Escènic 2005. Deixebles d'El Timbal presentaven nou propostes escèniques. Ells dirigien, sembla que també ho havien escrit, ho interpretaven, elegien la música i es posaven els llums. Vaig veure un esquetx molt interessant, Klownofrènia, un altre molt divertit, Plaer a l'oficina, i vaig descobrir sorprenents i joves bèsties de teatre: Cristian, Roger Castro, John Balthazar, Ismael Perea, Carla Lindström, Sara Garcia, etc. En tot moment sorprenia, no solament la seva dicció acurada, sinó sobretot la no gens habitual expressivitat corporal, la dimensió mímica dels personatges. De sobte ballaven i ho feien molt adequadament. En una paraula, com es diu en el món del teatre: "anaven a totes". El Timbal deixa una molt forta empremta en els seus deixebles, una empremta que es reconeix de lluny. És el segell que duen Sergi López, Toni Albà, Toni Mira, Cesc Gelabert, Joan Gràcia, Jordi Vilà, Ariadna Gil, Joel Joan i un llarg etcètera. Anton Font va ser l'introductor del mim contemporani i fou uns dels fundadors d'Els Joglars. Va codirigir i participar en la dramatúrgia dels primers espectacles d'aquesta admirable companyia, durant l'etapa que es va cloure amb La torna. Font ha fet d'actor, de mim, de director, i sempre ha excel·lit en totes i cada una de les feines que li hem vist. Ha estat, és i serà, quan algú el vulgui recuperar, un home de teatre total. Sap que l'art de la paraula, del gest i del moviment és un tot, que en el fons mai no s'hauria de poder destriar, com passa en les grans escoles teatrals orientals. A partir d'un moment es va concentrar en la tasca pedagògica, de manera callada i sabent-se rodejar sempre de professors de primer ordre. Fou el creador dels Festivals Internacionals de Mims de Barcelona (1981-1985) -per què totes aquestes cites s'han perdut?- i fou el creador dels Stages de Formació a Menorca (1976-1985), on intervingueren de Gillian Gregory a Yves Lebreton, passant per Gerard Colins i Pavel Rouwa. En una mena de pressbook que El Timbal ha publicat per commemorar els seus 35 anys, s'hi llegeix: "La iniciativa privada ha assumit durant molts anys cobrir els espais de formació professional al nostre país, i creiem que l'administració té el deure, ara més que mai, de formalitzar i reconèixer oficialment aquest sector de la cultura". Sabem que entitats semblants a El Timbal, amb molts menys anys d'existència, ja han començat, a partir de crèdits reconeguts per la UB, a tenir un cert reconeixement oficial. Pensem en el tracte de favor que reben els deixebles i professors de l'Institut del Teatre. En una ocasió, un alt càrrec de la nostra Diputació em comentà preocupat que un alumne de l'Institut costa més que un de Biologia... Recordant tots aquests fets i aquestes consideracions, creiem que ha arribat el moment de fer justícia a les escoles privades de teatre i, de manera molt especial, a la més antiga de totes, que ha sabut rejovenir-se darrerament gràcies a la gestió eficaç i responsable de Mireia Font i Ricard Boluda. Parlem, és clar, d'El Timbal, que va cap als 36 anys de vida. Ricard Salvat. Dramaturg 2.- Cintes de video: ja vaig fer setmanes enrera una llista de les cintes de l'ACC, la actual és més completa en quantitat i detalls de cada una. L'adjunto a aquest text. Dedicada al Jordi Jané que en farà bon ús. He disfrutat molt, algunes són senzillament genials i m'ha agradat de veure aquells de vosaltres amb l'aspecte de fa 10 o més anys quan tots erem diguem "jovenillos". Seria bó que tots seixanta tres socis hauriem d'entregar constantment una còpia de documents, revistes, articles, fotografies, pel·lícules que tinguem a l'arxiu o anem creant o ens caiguin a les mans, sia en fotocòpia, en disquet, sia en video o Cd o DVD. 3.- Circ Madrano: Gràcies al Genis que les va oferir i al Boni que un cop més va distribuir entrades. Amb el Marcel (i les meves filla i néta) el vam veure a Girona diumenge dia 8 de maig; tot l'espectacle és superb, els camells i els cavalls dirigits per un colombià mitjançant passos de ball fets al mig de la pista (veritat Manel que ens va agradar?), els 12 tigres blancs de la Susan Lacey (només de veure'ls ja és un plaer, no cal que facin res tot i que fan alguns exercicis i un parell d'ells atravessen un cercle de foc i un altre de paper), els tres elefants (el primer surt a la pista tot sol i s'enfila a un taburet sense el propi domador). Però no només els números d'animals sinó també un de teles i un de malabars per dos noiets que després venien les xocolatines eren de primera categoria, un icari que feia botar una pilota que feia enfilar per una espècie d'escala, recolzada en els peus, coronada per una cistella on, com a bon jugador de basket, introduïa la pilota. Diumenge 29 Televisió de Girona va passar una entrevista al Genis, qui m'ha promès documentació pel nostre arxiu. 4.- Soleil: recordeu la meva conversa amb el vicepresident del Soleil i la seva predisposició a saber més del circ a Barcelona, de l'escola i de nosaltres APCC? No li hem respost res, ni sé a qui toca ni amb quin objectiu, però ells es gasten l'1% dels ingressos en sponsoritsar. Potser a la festa de Tiana podem invitar a la gent del Soleil que ens invita a nosaltres com a primer pas. 5.- Ambidextro 37 de gener 2005: parlant del Soleil, a la pàgina 5 hi ha una entrevista amb el Victor Kee, ucrainés, que va fer una classe magistral a Carampa. M'agrada quan explica que l'escola de circ de Kiev era "petita, sense mitjans, sense grans aparells, lluny de la fastuositat de Moscú". Llegiu-la si podeu. A la 38 hi ha un article sobre els atlantes mexicans que des de dalt d'un màstil quatre indis donen tretze voltes cap per avall honorant els déus (4x13=52) i 52 són els anys còsmics en que es divideix el temps. Veure'ls en directe emociona de veres. 6.- Biblioteca de Nou Barris: Suposo que aneu rebent uns triptics que anuncien les noves adquisicions que fan. El Butlleti de l'Ateneu també les publica. El fons que tenen es pot consultar a: www.circostrada.org/index.cfm?fuseaction=R3-2 7.- Macabra: Esperonat, com tots, pel Boni i amb la complicitat del Vicent, vaig anar a la Macabra dimarts 17 de maig a veure la moguda. Impacta, de veres que impacta la serietat amb la que diferents atletes assajen a terra, al trapeci, fan malabars, filferro, diabolo (3 a la vegada). Jo anava, coses de la vida, amb trajo, camisa i corbata, i es van pensar inicialment que jo era un director que volia fer un càsting! Però dijous 19 vaig veure l'espectacle de circ-cabaret, quasi tot ell em va encantar però la sirena Cristina balancejant-se al ritme de les ones és veritablement impactant, en un número massa curt amb l'escenari mullat que no li va permetre lluïr-se tot el que podia. Li vaig escriure unes linees. Els vaig demanar el dossier urbanístic que ens van presentar quan ens van visitar però que no ens van donar, així i tot el vam defensar davant l'ICUB. 8.- Grec: David & Dany Ronaldo el 17 de juliol i l'Escola Òpera Pequín el 5 de juliol al Mercat de les Flors són el més aproximat al circ que he trobat al programa. Podem anar-hi plegats si ens organitzem. 9.- El Punt i l'Avui: Segueixo recopil·lant els articles de El Punt sobre Circ, que inclouen els del nostre Marcel Barrera, últimament dedicats al Festival de Pallasses d'Andorra, el Medrano a Figueres i Girona, i al Trapeci. També el de l'Avui, que em temo no tenir-los tots ja que no en sóc subscriptor. El seu autor, el nostre Jordi, potser un dia ens farà un llistat de les dates. El 3/5 el dedica als "Catalans pel món" i ens explica amb tota claretat els èxits dels nostres Monti i l'Oriolo al Roncalli com a orgull de Catalunya amb el contrasentit de les seves dificultats en el projecte de la carpa itinerant per les nostres terres després de l'èxit obtingut al Forum. El 15 i el 25/5 els dedica al Trapezi, on no he estat. 10.- Circus Klezmer: dia 30 de juny dijous a les 22 al MNAC (també l'endemà divendres 1). Potser ja l'heu vist per les festes de Nadal passat però jo hi aniré dijous 30 amb qui vulgui acompanyar-me. 11. Granada: L'Ivan ens ha fet saber que la seva moguda va per bon camí. Em sembla que en Vicent tenia un reportatge fotogràfic de la festa del 28 d'abril i de les tres carpes instal·lades i tancades. Ens en donaràs una còpia? I per acabar només voldria dir que les jornades de Tiana, sobretot el dissabte, ha d'ésser i serà, el gran dia que ens dediquem, que dediquem al Joan Armengol (sempre cal recordar els que ens han deixat per profit propi, entre altres raons), i que dediquem als que ens envolten. I amb la pena pels fets de Berga, us desitjo el millor.
Quim
EL CIRC OLYMPIA

Poca gent sap o recorda avui dia que Barcelona tingué durant 23 anys un circ estable, de nom Olympia. Nascut del romanticisme de tres patricis barcelonins de nom Joaquim Cabot, Francesc Martí i Lluís Figueras, vinculats a la Societat Anònima Tivoli. La direcció artística fou confiada a Ventura Gannau.
Construït en dos anys, costà dos milions i mig de l’època. Donà cabuda a 6.000 espectadors al pati de butaques circular i amb cada fila a diferent nivell i en un primer pis, de caire més popular. La comoditat fou exquisita per a tots els espectadors. L’escenari media tretze metres d’altura per 9 d’alt, amb una pista ferma il·luminada per set potents focos i cinc reflectors i una pista aquàtica, de 300.000 litres d’aigua que estava il·luminada des de sota la superfície. Tenia quadres pels animals, visitables pels espèctadors. Lavabos, calefacció, dispensari, bars, saló per a festes, billars i sales de joc. Francesc Folguera en fou l’arquitecte i Pascual Oliva els constructors.
Inaugurat el 4 de desembre de 1924, amb números de foques, cavalls ensinistrats i elefants musicals, en linea directe amb el pes que els animals havien tingut en l’espectacle circense des del segle XVIII. No fou el circ en exclusiva qui tingué bona acollida pel públic, també l’òpera, sarsuela, ballet, teatre, revista, concerts, boxa, lluita.
Nombrossísims artistes de primera categoria mundial hi actuaren, la llista és llarga i eloqüent. Cal mencionar a la primera temporada els clowns ANTONET i BABY, que reberen una medalla d’or. Antonet morí a París l’any 1935 i demanà expressament de ser enterrat a Barcelona i camí del cementiri, la comitiva parà davant del circ Olympia, on ell havia actuat i triomfat. Faquirs, equilibristes sobre boles, saltadors, barristes, acròbates, trapecistes volants l’acompanyaren a la pista.
A la segona temporada, els clowns foren RICO i ALEX. Trapecistes volants, malabaristes, saltadors, trapecistes, lleons, vint cocodrils, filferristes, doble salt mortal amb automòvil, funambulistes, faquir. La llista és, doncs, llarga i l’espectacle, sublim.
A la tercera, els clowns foren POMPOFF i TEDDY. S’hi presenten, entre altres, tigres, trenta cavalls, coloms missatgers, un número de looping en moto i una pantomima a la pista aquàtica.
L’any 1929, any de l’Exposició, l’espectacle és sublim: 34 números inclosos 110 lleons. L’Olympia volgué estar a l’altura de l’aconteixement que reuní a la nostra ciutat milions de visitants.
La temporada 1940-1941 disposa dels HERMANOS ANDREU RIVELS, Polo, René, Celito i Rogelio, tots ells fills de Pere Andreu i Pausas, creador de la dinastia. Charlie fou famós al món sencer. A Barcelona hem tingut la sort de disposar de la maestria de Rogelio com a mestre de saltadors a la Escola que porta el seu nom, tot i contar quasi noranta anys.
I així fins a 1947, amb la pausa de la guerra incivil espanyola del 1936 i la desfilada per l’Olympia de circs i artistes europeus durant la II Guerra Mundial que fugien de l’Europa en sang. El PINDER francès, l’SCALA alemany, el KNIE, amb els seus elefants i cavalls, suïs; en quan a artistes, SCHUMANN, amb els seus cavalls, malabaristes, ciclistes, filferristes, funàmbuls.
L’últim espectacle de l’Olympia ni tant sols fou de circ, fou “la Bohème” de Puccini el 28 de febrer de 1947.
Trista efímera història la del Circ Olympia, primera i única empresa que disposà d’edifici construït amb materials nobles. Potser aquest fet fou la seva perdició. El ferro de les vigues fou cobdiciat, en uns moments d’escassetat de materials de la construcció.
Quan en l’actualitat el món del circ de Barcelona reclama un local estable per poder presentar-hi els seus espectacles no fa més que rendir homenatge a la llarga tradició circenca que Barcelona sempre ha tingut manifestada per la categoría dels seus artistes locals i per la capacitat de fer seus els artistes estrangers que ha fet que el públic sabés apreciar la qualitat i categoria dels números i en fós exigent. Els artistes de tota Europa sabien que només l’èxit a Barcelona els donava categoria internacional, entre ells Alberto FRATELLINI i l’immensurable GROCK.
Quim Elias
Benvolguts i benvolgudes consocis agermanats en la passió circenca:

Avui ja és plena primavera, el dia és llarg invitant-nos a l’al·legria i al bon humor. Tant de bó així sia per tots.

Com sempre, voldria fer-vos saber algunes coses, alguna important, potser:

1.- Festa del dissabte dia 2 abril: Nova carpa record per Joan Armengol, la Sol i la Elsa: Estic trucant a la Btv de Nou Barris sense èxit en comunicar-me per demanar còpia de la seva filmació. Seguirem, però si algú els té davant…

2.- Ant Platas: Dilluns dia 4 la Lidia i en Vicent varen trobar a l’arxiu de l’ACC un butlletí El Ambidextro de fa exactament 8 anys 6/4/1997 dedicat a Ant Platas, malabarista. Deu o dotze exemplars, qui en vulgui, ja ho sap. Quatre pàgines plenes d’elogis que us invito a llegir. La meva satisfacció fou doble ja que hi inclou la crítica que en féu el meu pare, en data que avui no puc fixar però podria:

“…Con las mazas: volteos sencillos y dobles, el ventilador, una maza en equilibrio sobre la cabeza y que resbala, maza en los pies y levantada a tiempo. Ya queda clasificado el malabarista: rapidísimo, electrizante, meritísimo.
Toma dos balones, no de goma, lo que supondría ventaja, sino de estricto reglamento. Da de cabeza a los dos consecutivamente, tiene uno sobre el palo en la boca y, haciéndole rodar, echa uno hacia atrás y pega de tacón. Todo es bonito, difícil. Realizado con seguridad.
Llega el momento de las cajas: cien variaciones. Ejercicios por debajo de las piernas, en la espalda, dando una vuelta, completa y tomando la que voló en el aire. Ant Plata no es malabarista de una sola especialidad. Actúa con toda clase de objetos, sin importarle las técnicas distintas.
Finalmente, las raqueas. Empieza con tres, haciendo con ellas las cascadas o fuente, echándolas después por detrás; pasadas dejando una puesta en equilibrio sobre la cabeza. Cuando van cuatro, con una aún en la cabeza, los malabares casi a ciegas… Con cinco, cambio de decoración: echadas de primero muy altas; poco a poco, reduciendo la altura; al último, altura mínima, inverosímil. Con seis, el lanzamiento simple y también el pareado, dos a dos. No es sabido que nadie en el mundo entero haga lo que Ant Platas. Pero no es preciso disponer de erudicción circense. Las seis raquetas resultan ejercicio fabulosos, jamás visto, jamás imaginado.
Hizo bien la empresa en contratar a Ant Platas. El circo no puede quedar siempre como el paeriente pobre y cuando va de la mano de un artista eminente, menos”
Jorge Elías

Hi ha una fotografia amb cinc raquetes de l’any 1988.

3.- Animals al circ: Riudellots de la Selva: Aquí hi ha un centre de recuperació de primats, malalts o abandonats. Alguns vénen del món del circ o de l’espectacle. El centre com a tal està clarament en contra dels animals al circ, sempre i per sempre. Jo hi vaig ser-hi dilluns matí uns minuts i m’han invitat a visitar-los en detall, veure en animals en viu i en video, rebre informació escrita etc. el dissabte a les 4 de la tarda. Us invito a acompanyar-m’hi, sobretot els que viviu a prop. Manel, no és cap indirecta, nooo… Mireu que en deia El Punt de Girona

> La mirada d'en Paquito la crònica Els animals allotjats al Centre de Recuperació de Primats de Riudellots fan reflexionar el cronista: semblen més humans així, engabiats, que no pas disfressats i actuant 23/07/2002ENRIC RAMIONET Mirant les fotos presents a les instal·lacions del Centre de Recuperació de Primats de Riudellots és fàcil adonar-se que alguns dels seus ocupants havien estat ximpanzés famosos. El seu posat de primats evolucionats, segons com tan humans, la seva gestualitat que ens resulta tan pròxima, tan graciosa, va servir per convertir-los, vestits grotescament, en l'esquer de fotògrafs de poblacions turístiques i també perquè les agències publicitàries els utilitzessin en anuncis de promoció de Cerveses Damm, de Telefònica o del McDonald's, o per treballar al circ fent de funambulista damunt una moto, o fins i tot per esdevenir un component més de la fauna nocturna de Crónicas marcianas, probablement el més digne. Disfressats de xofer, amb ulleres de sol, parlant per telèfon, resulten divertits, en efecte, però en cap d'aquestes fotos caricaturesques semblen tan humans, tan commovedorament humans, com en aquelles en les quals se'ls veu a l'interior d'una gàbia d'un metre quadrat escàs. És justament des d'aquest indret on el contingut de la seva mirada: el dolor, la desolació, la seva immensa tristesa, esdevé per a nosaltres, que tan sovint pensem que posseïm la sensibilitat en exclusiva, indiscutiblement humana. És cert que no tothom ho pot veure, però per aquells que ho descobreixen, que troben als ulls d'un membre d'una altra espècie les seves pròpies emocions, ja mai més res serà igual.Segurament l'Olga Feliu, una veterinària que s'ha especialitzat en primats i que és la promotora i ànima de la fundació Mona, va tenir aquesta revelació a final dels setanta, quan després de relacionar-se amb els Templer, un matrimoni anglès que residia a Breda i que es dedicava a rescatar ximpanzés utilitzats il·legalment com a atractiu turístic, va convertir-se en la primera representant a l'Estat espanyol de la International Primate Protection League. Des d'aleshores fins a la recent inauguració del Centre de Riudellots, el camí ha estat llarguíssim i ella l'ha recorregut tot. L'Olga ens explica que al Camerun li oferien cries de goril·la a 3 euros, que amb tota seguretat havien estat capturades sacrificant bona part de la seva família, i adverteix que en el trasllat dels primats cap a Europa únicament en sobreviu un de cada deu, i afirma que l'única manera de posar fi a aquest comerç és fent desaparèixer la demanda, i aquí és on ens hauria de venir a la memòria la cervesa Damm o les Crónicas marcianas. L'Olga va voltar món fins a trobar a Riudellots, gràcies a la cessió de l'Ajuntament, els terrenys on s'han bastit unes instal·lacions que han estat possibles i es mantenen únicament mitjançant el treball de voluntariat que hi arriben de tot Europa i les aportacions de particulars o fundacions privades. El centre s'obre a les visites programades de grups, especialment escolars, ja que un dels seus objectius fonamentals és precisament sensibilitzar la societat. En aquest recinte de 5.600 metres quadrats, en règim de semillibertat i en un espai on han pogut recuperar bona part de les conductes pròpies de la seva espècie, hi habiten, de moment, dos grups de ximpanzés, el més nombrós format per 5 exemplars, que havien viscut en condicions deplorables a l'interior d'un camió als afores de València, del qual és pare i patriarca en Paquito, el conductor de motos funambulista. Els primats humans, triomfadors en la lluita de les espècies, consciència crítica de l'univers diuen, sovint tractem els altres primats, posseïdors també de sensibilitat i d'intel·ligència, amb crueltat. Els ximpanzés de Riudellots, uns arrencats del seu hàbitat natural, els altres nascuts en captivitat, ja no sobreviurien a la selva. Els devem, com a mínim, aquest espai, on poden viure la resta dels seus dies en condicions properes al seu hàbitat natural. I si no ho fem per ells, fem-ho per nosaltres, per tot allò que hi ha de nostre a l'interior dels ulls aquosos i profunds d'en Paquito. El Centre de Recuperació de Primats de Riudellots ha d'esdevenir una magnífica oportunitat per aprendre en directe del comportament dels ximpanzés que hi habiten, però els visitants sensibles i atents, també hi aprendran molt sobre el nostre comportament.

I

> Famoses estrelles de la televisió 18/08/2003T.S.
Els simis que ahir van provocar el gran operatiu policial a Riudellots, han estat grans estrelles de l'espectacle i protagonistes de famoses campanyes publicitàries. Marco, per exemple, era l'estrella dels espots de la cervesa Dammm, de Telefónica i de McDonald's. Pepito, que va acabar mort a trets pels Mossos, havia nascut el 1986 i havia actuat al circ i altres espectacles fent un número dalt d'una bicicleta vestit de mexicà. Paquito, que ahir va passar força estona agafat al volant de la furgoneta on els Mossos el tenien atrapat, havia estat especialment ensinistrat per a la conducció, però de motocicletes. Les estrelles van anar a parar al centre de la Fundació Mona de Riudellots després que la Guàrdia Civil els comissés al País Valencià, on vivien dins d'un camió, en gàbies de només un metre quadrat. Al centre de primats Mona de Riudellots, pioner a l'Estat espanyol, gaudien d'un ampli espai que assembla molt al seu hàbitat natural. Al centre hi havia ahir 11 primats i es van escapar els més grossos.
Dedicat al Marcel Barrera.

4.- Animals al circ: He fet un escrit sobre el tema, en relació a l’argumentació feta pel Ferran Mascarell. No són ben bé arguments sinó preguntes. Al Marcel Barrera li ha agradat. A mi no gaire. Potser ni cal que el llegiu:

Només uns apunts sobre les puntualitzacions que a vola pluma se m’ocorren en relació al tema dels animals circences:

A.- En relació als propis animals
A.1 Què significa “salvatge”
A.2 Què significa que els animals embruten
A.3 Què significa que en el circ es tortura els animals
A.4 Què significa que en el circ es droga els animals.

B.- En relació a l’Ajuntament de Barcelona
B.1 En la seva relació amb els animals al Zoo
B.2 En la seva relació amb els animals de les Rambles
B.3 En l’aplicació immediata i contracontractual de la normativa
B.4 Altres institucions municipals com Mercabarna i mercats

C.- En relació a l’ensinistrament
Què significa ensinistrament “agressiu”.

A.1 La normativa prohibeix els animals ”salvatges”, sense definir què és salvatge. Deu ser, dic jo, un concepte oposat a “domèstic”. Deu pretendre el legislador evitar la captura d’animals salvatges en el seu propi habitat, tipus goril·les de les muntanyes Virunga, que destrocen families i territoris. Però on és el mímit que diferencia salvatge de domèstic?
Un cavall és domèstic i una serp és salvatge?
Però què passa quan el propi animal ha nascut en captivitat? O viu en captivitat tipus serps del fàquir que han sigut descartades de ser exhibides?

A.2 L’Ajuntament de Blanes prohibeix els animals ja que embruten. També podrien prohibir tenir fills o cuinar o ser mecànic o…. Totes aquestes activitats embruten i totes tenen solucions. Les aigües brutes produïdes per un circ es poden recollir en un contenidor, que no es diferencien de les humanes o de les d’altres animals domèstics. O no posen en perill les banderes blaves otorgades per la UE a les platges.

A.3 Hi ha una idea que no entra en detalls, només es posiciona contra els animals del circ perque els tenen conferits a gàbies petites i brutes i això és inacceptable perque és una tortura en simateix. Qui es posiciona en aquesta posició, veu aquest argument com irrefutable. La pregunta és perque no actuem contra el desmantellament dels zoos, de les botigues d’animals, de les peixeres, de les granges…

A.4 Els animals son drogats perque siguin pacífics i perque actuin: els elefants surten a pista drogats per poder aguantar-se sobre una sola pota.
Qui ho afirma té informació fefaent per afirmar-ho?

B.1 Zoo de Barcelona.
Pot afirmar tranquilament l’Ajuntament de Barcelona que l’espectacle dels dofins és “natural” i per tant legitim en exclusiva? Oblida que a Florida hi ha tot un moviment per retornar al mar/llibertat un munt de dofins provinents dels espectacles amb un procediment progressiu d’autosuficiència.
Pot afirmar l’Ajuntament de Barcelona que les mateixes associacions de protecció d’animals no podrien posar ènfasis en les condicions en que viuen altres animals i de la pròpia existència/definició del zoo?

B2. Animals de les Rambles
On queda el conveni CITES de Washington? Es a dir, quin/quants animals de les Rambles, ocells principalment però no exclusiva, están sotmesos a la protecció del conveni CITES que l’Ajuntament deixa de banda? La exregidora Pilar Rahola volia intervenir-hi però…

B.3 Normativa: el procediment hauria d’haver sigut:
- consultar el sector
- acordar una normativa concreta i precisa
- incloure un periode de carència

B4 Mercabarna i mercats: si parlem de la protecció dels animals per part municipal, perque queda exclosa la banda dels animals destinats a l’alimentació?


C1. Ensinistrament
Les queixes contra els animals del circ poden incloure “agressivitat” en l’ensinistrament. Però acceptem l’ensinistrament dels dofins de l’aquari, dels cavalls d’alta escola inclosa la guàrdia urbana municipal en iguals o pitjors condicions.

5.- Llistat de cintes de video de l’ACC-APCC

LLISTAT CINTES VIDEO ACC-APCC













nº cinta
data
Títol
Durada
Descripció



1
1988-1992
CIRQUE BAROQUE

Espectacle de circ sota carpa, al carrer i trapezi
2
1993
RADICAL WAY Acrobatic show

Duo equilibristes, preciós


3

ALÍS-KIM / SALI

Mags, en programes del Màgic Andreu

4



No hi és, desapareguda


5
1993?
VAGALUME TEATRO, de Granada

Espectacle de circ de carrer

6

JEFF BRADLEY

Malabarista



7

JUGGI HISTORY

Invitació a fer malabars, engrescadora

8

OIHUKARI KLOWN

Pallassa basca, no té desperdici

9
1990
Jonglier Festival Convención europea





10

clownspiraciones Alex - Víctor

El nostre Alex, de jove quasi adolescent

11
10/06/1993
Cirque Archaos
14'




12

Le Seu Sacrée, Quebec
45'




13
28/06/1997
Festa del circ Ateneu Nou Barris





14

ACC Joan
17'




15

El Circo, Irving Allen, Victor Mature





15

El fabuloso mundo del circo





15

El mayor espectáculo del mundo, CBMille





16

"LLEGA EL CURCO", Montaje "BABALÚ"
1 hora
Circo Tradicional + Nuevo circo

17

4ª Trobada del Circ
1 hora




18

ACC IV Trobada

No hi és, desapareguda


19
28-IV-1992
Televisió Sabadell, 4ª Trobada malabaristes
30'




20

Malabaristen V Topaketak

No hi és, desapareguda


21
1990
3ª Convenció europea 90





21
1991
III Encuentro Malabaristes Madrid 91





21

Festa del Circ 91





22

I Festival Int' Estrellas Circo Verona

No hi és, desapareguda


22
1991
Festa del Circ 1991, 1ª part

No hi és, desapareguda


23
1988
Oliver Gros, Airbona 89, Denver 88

No hi és, desapareguda


24

III Encuentro Int' Malabaristes





25

Nodo Circ





26

Tomeu Gomila, Junta de Comerç 24, 3,2 Bcn





27
1995
Curset juny 95 Anatoli Lockalhouk,Hamburg





28
02/06/1996
Espectacle Infantil del taller de circ de Ateneu





29

Nodo 1ª Festa del circ

No hi és, desapareguda


30
1991
Festa del circ





30
1991
Festa del circ, Parc de la Ciutadella





31

Festa del circ





32
1992
Festa del circ





33
18/05/1996
Combinat de circ
1 hora




34
6 i 7/7/1996
5ª Festa del circ, cinta nº 1





35
6 i 7/7/1996
5ª Festa del circ, cinta nº 2





36



No hi és, desapareguda


37
6 i 7/7/1996
5ª Festa del circ, cinta unitat mòbil





38
febrer 1997
Combinat de circ





39
28/06/1997
Festa del circ





40

Alouetta Ellas Trapezi fixe, Tango apasionado





41

Guillermo Cides, guitarrista?





42
23-26/7/1999
Festa Major Parets





43
1999
Kran's Teatro Circo





44
19 juny 1999
Qui no corre vola 8ª festa de circ
20'




45
2001
Reportatge Escola





46

Esto no es una invitación





47

Festival Internacional de Monocicles

Classes d'intstrucció


48
1997
Trobada de monocicles

A l'Ateneu-escola Nou Barris


















Dedicat al Jordi Jané que en farà bon servei.

6.- Conferència Cirque du Soleil:

Amb esmoquing en Vicent i jo i amb vestit llarg la Lidia, vam assitir a la conferència xerrada de Mr. Gaétan Morency, vicepresident per a afers públics, socials i culturals del Cirque du Soleil el dimarts dia 5 d’abril de 2005, presentat pel Tinent d’alcalde Sr. Jordi Portabella, de qui parlaré més avall.

L’acte durà una horeta llarga, meitat explicació per part del ponent, meitat resposta a preguntes. Crec honestament que ens interessa una miniconversa que hi vaig tenir en el vi amb picapca (deliciós amb majúscules). Ell va dir:
que un espectacle durava 18 mesos de preparació.
Que el Dralion havia costat la preparació 20 milions de dòlars.
Que dóna treball a 3000 persones a tot el món, de 40 països, 25 llengües
Que tenen ara 7 milions d’espectadors l’any, 50 des dels inicis.
Que tenen 5 espectacles rodant, i un que estrenaran el 21 d’abril al Quebec.
Que en tenen 5 a Las Vegas fixa i un a Orlando
Que la seva activitat empresarial es basa en tres punts, dits per ordre d’importància: creació, performance (músics, coreògrafs, màscares, dances, en diuen working progress), i programa social (al que dediquen un 1% de les vendes, no dels guanys), ja que business is not only business, dit en anglès.
Que de l’any 1987 fins a l’any 1994 havien recorregut el Quebec, en estades de dos mesos a cada població, fent marketing a partir d’invitacions als periodistes, cap pressupost per a publicitat, amb una carpa de 2500 places.
A partir d’aquesta data s’estableixen a Montreal, i inicien una relació amb la comunitat preguntant qui sóc i buscant complicitat a través de la solidaritat amb l’entorn., creant un centre de formació dirigit exclusivament als seus espectacles, res de ser una escola genèrica.
Aquesta solidaritat es basa en donar entrades gratuïtes a institucions i a que els artistes facin de mestres a les poblacions que visiten on hi hagi escoles de circ. Menciona París on col·laboren amb tres escoles de circ i/o de gimnàsia. –
Busquen el canvi social i no la filantropia.
Tenen tres seus socials fixes: a Amsterdam, per Europa; a Montreal i a Las Vegas
A França entenem que els agrada el circ tradicional, amb animals, que es pot veure en familia i no és car.
Acabava la conferència-xerrada, es fa el vi i picapica, Mr. Morency es veu desbordat i jo busco uns minuts per parlar amb ell amb tota la intenció i li pregunto si algú li ha explicat que a Barcelona estimem el circ des de fa 150 anys, que hi tenim una escola que ensenya a nens, joves i futurs professionals, que té una carpa on ahir a les cinc de la tarda hi havia una trentena d’alumnes exercitant-se al trapeci, el llit elàstic, els malabars, els exercicis a terra; on tenim una associació de professionals de circ que entre moltes altres coses, fa lobbying amb els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya per conseguir una llei de circ. Ell em diu que ningú li ha explicat, gràcies Sr. Jordi Portabella, hauries de saber al mínim que hi ha una escola de circ i si ets responsable de promoció econòmica de la ciutat, explicar-ho quan s’escau i menys anar-te’n a meitat de l’acte. I em pregunta si l’escola és oficial i on hem après per redactar un text de la futura llei del circ. Jo li dic que ela alumnes infantils hi van després de l’escola i els professionals no tenen títol oficial però així i tot hi assisteixen. El nostre esborrany està redactat amb l’ajuda d’un partit polític, i hem estudiat les lleis europees i del Quebec com a model a tenir en compte i demanem la creació d’un centre de les arts circenses, idea que li encanta. Jo no em vull allargar ja que ell està voltat de tothom i li insinuo que no ell vull acaparar, però ell em es treu un tarjeta de la butxaca i em diu que vol que l’escrigui. Esclar que jo li dic que amb molt de gust i potser també el director de la nostra escola de circ. Quan minuts després em despedeixo d’ell, em diu que queda a l’espera.
A tots, una abraçada, salut, circ i merda i perdoneu si he sigut llarg.
Quim
Benvolguts i benvolgudes:Fa un sol preciós i la primavera està demanant a crits que el fred es retiri i li deixi posar de manifest l’empenta que porta la natura per endolçir-nos la vida a base de llum, colors, olors i múltiples sensacions de bellesa.
Avui voldria escriure, fonamentalment per mi, sobre molts fets i lectures que m’han omplert des de l’últim escrit. Miraré de no oblidar-ne cap però ja sabeu que si no tenen interès, no cal seguir llegint:
1.- Cavall Fort-Leandre-Jordi Jané: El nostres escriptor publicà el mes de gener una entrevista al pallasso Leandre, que ens envià per email, la lectura de la qual m’entusiasmà aleshores i més encara una segona lectura. Us la recomano. Gràcies Jordi.
2.- Soleil: Diumenge dia 13 uns quants ens hi trobàrem a veure l’assaig general: En Boni amb la família i la neboda Anna, en Marc Fonts, en Manel Trias, en Genis Matabosch, i molts més a qui no conec o que ara em deixo. Descriure el Soleil, aquest espectacle o qualsevol altre, és sumergir-se en la dicotomía entre embolcall i contingut. L’embolcall és preuat per molts i el defineixen de mil maneres precioses. A mi no m’ho sembla tant. La música em sobrava tota la cantada per la gallina Caponata i companyia. El contingut és bo, de primera qualitat mundial. La contorsionista, només vuit anys, és esplèndida. Però a mi se’m posa la pell de gallina quan imagino la qüotidianitat dels nens al circ: assajos interminables, renys, jocs perduts, etc. I més si són xinesos… El Victor malabarista de set pilotes a les que fa fer el que vol en plé èxtasi aeoròbic. Els icaris xinesos creant una piràmide de tres pisos a ritme trepidant, dignes descendents de l’escola xinesa de mils d’anys d’història. I per últim, els millors saltadors de llit elàstic inimaginables, ingravidesa, plasticitat, formes i contorsions des de vuit metres d’alçada, els millors del món, de ben segur. Dels còmics, millor ni una linea.Tot això no hauria sigut possible sense l’ajuda d’alguns de vosaltres, el nom dels quals ignoro però incloc en Boni. Gràcies.
3.- Zirkolica: número 4, un any després de l’aparició del primer número. Al.legrar-nos de la pròpia existència de la revista i del seu contingut. En aquest cas dedicat al Charlie Rivel (amb textos del nostre Jordi Jané) i al Circ Raluy. També dedica una pàgina a l’escola xinesa i al festival de pallassos de Cornellà, entre altres temes. Per subscriure’s només cal demanar-ho a l’adreca zirkolika@yahoo.es.
4.- Nova carpa a inaugurar el dos d’abril: No crec que hi pugui assistir ja que es dissabte. M’agrada que sia en record dels que ens han deixat: en Joan Armengol de qui en Marc Fonts va escriure unes linees precioses que podeu trobar a la revista Zirkolika numero 3, i les dues professores Sol Espinoza i Elsa Moreno. Si em permeteu, trobo a faltar un esment a Mathieu van der Meulen, despedit al numero 41 del juny 2001 de la revista de l’Ateneu. Jo no en vaig conèixer cap dels quatre.
5. Dansa: Degut a un virus, fins avui no he llegit l’acord sobre la dansa que ens envia en Sergi setmanes enrera. Invito a tothom, sobretot al que formem part de les comissions negociadores, la seva lectura. Prendre la dansa com a exemple seria bona linea de conducta. Només cal veure el pressupost que els han otorgat i els premis Max per la Sol Pico (avui el meu portàtil diu que no vol fer accents i preferir el seu origen anglés) i en Cesc Gelabert.
6.- Haureu rebut la revista Zirkolika amb una carta de la Biblioteca de Nou Barris. En ella també es menciona que es pot consultar el seu fons bibliografic en circ a través de la web circostrada, portal europeu dedicat a les arts del circ i de carrer. www.circostrada.org/index.cfm?fuseaction=R3/2
Jo voldria que també pengés de la nostra pàgina web.
7.- TNC: ni una menció al circ dins dels criteris del nou director, però si la dansa amb la Sol Picó en el consell assessor. Seria un altre front a incloure el circ?
8.- La Vanguardia del 16 de marc: magnific l’article del Jordi Jane i del Joan Maria Minguet, antic col.laborador d’ell en el llibre sobre Sebastià Gasch.
9.- Asociacion de amigos del circo y de las artes circenses o quelcom similar: rebut del Karoli, no m’ha estimulat. Madrid es Madrid i no deixarà mai de ser Madrid. Em sembla collunut que es recordi el Price pero em pregunto on queda l’Alegria. Tampoc m’estimulen les velles glòries no circenses que l’apadrinen. En el circ no hi cap tot.
Be, seguiré mirant com retornar el meu teclat a la normalitat.Una abraçada mentre ens desitgem a tots salut i circ i alegria
Quim
Benvolguts:
Avui el sol del cel ens acompanya amb el seu calor i la seva llum, ens alegra el dia i dona la benvinguda a l’Andrea Trías, nova vida que ens acompanyarà en aquesta vida.
Res important per dir-vos, però m’agrada explicar-vos les emocions que durant la setmana m’ha produit el món del circ. Ho escric fonamentalment per mi, per això no cal que continueu, però si algú hi disfruta, satisfacció doble.
1.- Butlletí de l’Ateneu: Dilluns la meva amiga Montserrat Giral, cronista del Butlletí de l’Ateneu, me’n donà uns quants números que tenia repes, com qui diu “tengui”. Me’ls vaig llegir la mateixa nit: l’escola, els combinats, els espectacles, hi sortiu tots vosaltres és clar, les necrològiques (en Rogelio Rivel, varis professors inclós en Joan Armengol). Ara, espero veure quins hi ha a l’arxiu de l’Acc, sumar-hi els meus des d’abril 2004 i veure si hi són tots. En cas conrari, en Sergi ens ajudarà a completar la col·lecció.
2.- Seurat: He trobat a la meva llibreria un llibre de quadros de Seurat. Inclou un de titulat “El circ”, una ballarina dalt de cavall, amb altres personatges especialment un saltimbanqui que fa la vertical. Dilluns el donaré a la nostra biblioteca.
3.- La Mandrágora: He llegit que la 2 reposa aquest programa dimecres a mitjanit. Menciona la nota llegida que inclourà circ.
4.- El pou de Lletres: Aquest és el nom d’una revista de la que l’ACC guarda 8 exemplars del número de l’estiu de 1997 ja que hi inclou un article titulat “El pallasso del segle XXI”. No m’atreveria mai a resumir-lo però el recomano a tothom, especialment aquells de nosaltres que sou pallassos.
5.- Tríptic de la Biblioteca de Nou Barris: Suposo que com tots vosaltres, he rebut el tríptic del primer trimestre. Anuncia una exposició de cartells de circ a la biblioteca i menciona setze nous llibres incorporats a la seva biblioteca, incloent un apartat per a infants. I menciona webs d’interès, inclosa la nostra. M’adjunta la directora una carta de condol, paraules ben encertades que agraïré.
6.- El Punt: En Marcel Barrera va tenir l’amabilitat de dedicat tres articles al meu pare i al fons Elias, l’abril 2004. Per aquest motiu el vaig conèixer; després ja des d’octubre ens acompanya, ara és el nostre secretari. Però una cinquantena d’articles sobre circ son la seva aportació. I jo volia llegir-los. Vaig entrar a www.elpunt.com, i fent buscar al cercador la paraula “circ” m’han sortit 1512 entrades, n’he llegit fins ara unes 700 i sel·leccionat uns 400 (inclosos els més desitjats, els de’n Marcel). Els refusats pertanyen al mal ús de la parula circ, al Circ romà de Tarragona, etc. La Menu em féu veure l’importància d’incloure en la sel·lecció les mencions al tallers de circ que s’organitzen per tota la geografía catalana al llarg de l’any, activitat no pas menyspreable en el nostre món del circ. Gracies Menu.
7.- Daniel: Crec que foren l’Alex i en Boni que em feren arribar la disposició del Daniel com a nou documentlista de nostre Centre de Docuemnatció. Hi he entrat en contacte agraïnt-li i invitant-lo a juntar-se a nosaltres a partir de la pròxima reunió, demà dilluns. Queda molta feina a fer i també calen totes les aportacions intel·lectuals, tècniques i estètiques. Ningú no té res per aportar.
8.- Televisió de Nou Barris de Btv: Des de desembre he anat tres vegades a entrar en contacte amb l’arxiu de cintes que han gravat durant anys sobre les activitats de l’Ateneu i l’Escola. No ho tenen ordenat, o sia, que les filmacions están intercalades amb altres temes i caldria mirar-se-les totes i deixar constància dels minuts dedicats al circ. Si en teoría aquesta feina correspondria Btv, jo no vaig descartar d’estudiar compartir aquesta feina. Però a l’última visita, a finals de gener, em digueren en una conversa d’minut que la junta tenia coses a dir-hi i que ja em trucarien, han passat quinze dies. Proposo que en la pròxima visita al ferran Mascarell demanen una còpia gratuïta de les cintes que incloguin les nostres activitats circenses.

Bé, seguirem endavant en tots els fronts quotidians, el ben encarrilat en relació al Parlament i el força més difícil amb l’Ajuntament.

Bon ànim i endavant amb salut i circ.
Quim
Benvolguts:
Fa un cel gris i plou, diuen que ens convenia, però el cel gris m’invita a dormir i tinc l’ànim cansat.Res important per dir-vos, ja sabeu, no cal seguir llegint. Però tinc ganes de dir-vos unes quantes coses, potser en ordre cronològic:
1.- Dimarts vaig anar a l’Ateneu a seguir l’inventari de l’ACC. Hi vaig trobar de tot, ara voldria mencionar un dossier de l’any 1994 reeditat l’any 1997 sobre “El circ a Catalunya, avui” escrit per varis autors, entre ells, els nostres Jordi Jané, Karoli i Tortell. Una vintena de pàgines descriptives de la nostra història circense. Us el recomano. És un document totalment vàlid avui.Puc deixar constància de les mencions a Gasch i a Jordi Elias que hi fa el Jordi Jané?
2.- Dimecres vaig preguntar pel nostre llibre “Barcelona de nit” que dimarts no vaig trobar al nostre armari. Cap resposta i em preocupa. Segur que en Boni hi posarà el candau a fi de donar tranquilitat al nostre arxiu.
3.- Dijous vaig veure una pel·lícula a la 2 “La chica del puente”. Més enllà d’un argument poca cosa, els protagonistes són un llançador de ganivets i la seva vida, no fan vida circense sinó de sala de festes. Per mi la novetat era que la noia quedava tapada per un llençol i el tirador llençava els ganivets sense veure-la a ella. També els llença fent-li fer la roda.Em va recordar un número que vaig veure de petit, de l’Elizabet and Collins, del Circ Americà l’any 1956, que em va fer patir molt. El meu pare volgué que una fotografia d’ells fós portada de la revista “Circo” i la censura li obligà a dibuixar unes mitjes de malla sobre les cames de la noia, amb tot el cost i estorb que això li representà.
4.- Durant els anuncis de la pel·lícula, vaig canviar de canal, i a la televisió local de Figueres hi aparegué un programa de Televisió de Terrassa on en Jordi Jané i en Tortell Poltrona invitaven a anar al circ. Em va semblar que el primer defensava que els nens s’entreguen el circ ja que no tenen por a la mort i el segon utilitzava un argument sense refutació possible: cal anar al circ ja que si el món es rodó, el circ també.
5.- Després obro Cavall Fort, revista de la que sóc subscriptor i lector des dels inicis, on el meu pare publicà articles sobre circ i animals, entre altres temes, i on sempre parla de la programació de pallassos i del Cric. Però aquesta vegada, hi inclou un article del Jordi sobre el pallasso Leandre. Excels, només el podia fer algú que sap de què parla. Potser l’autor ens el pot fer arrivar via informàtica.
6.- M’he buscat a l’Avui www.avui.com del 23 de gener, pàgines 52 i 53, la entrevista a Ferran Bello, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Crec que s’haurien de contestar explicant-li que la seva menció de 5 companyies circenses sobre 6.000 col·lectius no reflexa la situació del circ ni actual ni futura.
7.- En Karoli es reuneix amb el seu grup de col·lecionistes. Gràcies per l’invitació Ramon però els diumenges sóc gironí d’adopció.
8.- Article del Marcel Barrera a El Punt del 26 de gener 2005 sobre el Festival de Montecarlo. Ell titula el festival com a memorable i el seu article en deixa constància per la nostra memòria sentimental. Marcel, es pot consultar via internet?
Potser demà, primer dilluns, a l’Avui hi trobarem el corresponent article del Jordi Jané.
Quim
Carta a Cavall Fort
Canvi d'adreça i altres: A la atenció del Sr. Albert Jané

Hola, bon dia, amb un sol preciós que ens il"lumina, escalfa i dóna bon ànim de viure:

Jo sóc Joaquim Mª Elias i Guilera, un nen de 54 anys, subscriptor, el meu pare, des dels inicis i jo mateix encara avui.

Voldria dir-vos moltes coses però n'escriuré només unes quantes, sense ordre de cap mena:

1.- Nova adreça: carrer Garbí, 22 17243 Llambilles.(Girona)
2.- Felicitats pel premi APPEC 2003. Tots els premis del mon son pocs per Cavall Fort.
3.- He entregat tota la documentació escrita i/o guardada pel meu pare Jordi Elias i Campins sobre circ a la Biblioteca de Nou Barris de Barcelona especialitzada en circ; fotografies, clixés metàl.lics, articles, llibres, correspondència etz. I naturalment, els articles publicats a Cavall Fort els anys 60 sobre circ i/o feres.
4.- He retrobat uns articles publicats per Cavall Fort del meu cosí Ramon Canals i Guilera l'any 1976 sobre la llanterna màgica, espectacle total. Segona vinculació de la família amb la revista.
5.- La tercera és a través de l'Oriol Ruiz i Elias, cosí germà, a qui enterràrem massa aviat. Sempre és massa aviat.
6.- Segurament degut al canvi d'adreça no tinc els numeros 1006 i 1008. Els podeu enviar contrareemborsament o el passo a recollir?
7.- Mai deixessiu de fer la revista. Jo ara frisso per ensenyar-la a la meva néta. Sou el futur i el seu futur.
8.- Adoro els pirates del Cresques i l'OT. Els autors no tindrien dret a parar de dibuixar-los.

A tots una abraçada, especialment al Sr. Jané, amic del pare, qui m'oferí els llibres enquadernats amb els seus articles

Joaquim Mª Elias
Hola, sóc en Quim, el meu consell és que no cal seguir llegint. Vosaltres mateixos.

Aquest és un escrit destinat a plasmar satisfaccions, múltiples satisfaccions, la vida també dóna satisfaccions. Aquest us la dedico i també als meus néts, la nascuda i el que està en camí, nen o nena, avui no ho sap ningú.

La néta nascuda, de nom Maria, amb 14 mesos ja conegué el circ, conegué el Boni, malabarista, ciclista i showman musical, ella no en perdé detall, dreta als meus genolls, tota l’atenció fixa durant una hora llarga posada en l’acció de l’escenari, bé, millor dit, en la plaça major de La Bisbal de l’Empordà. Al meu pare li agradà de veure’ns apassionats per la seva passió. Gràcies Boni.

Però no és dels meus néts de qui voldria escriure’us unes línees, però està lligat. Sino de tot un plaer, senyores i senyors, un plaer i un honor. L’honor d’haver llegit un llibre apassionant, l’honor de conèixer l’autor de la antologia, en Jordi, l’honor de pensar que el meu pare compartia professió, criteris i punts de vista amb l’autor de les cròniques i crítiques, la satisfacció de tornar als records de l’infància, de números circenses i circs sencers que vaig veure fa quaranta i tants anys, la promera dosis d’una adicció que avui, com sabeu ben bé, encara em dura.

Ja sabeu a què m’estic referint? Segur que no? Si menciono el Jordi ja deveu saber que es tracta del Jordi Jané, (qui més podia ser?) quin honor tenir-lo amb nosaltres, si parlo d’un crític, es que es tracta de Sebastià Gasch, si parlo d’un llibre antològic serà “Sebastià Gasch (Antologia de textos)” transcrit per la Lidia Comas, sent coautor en Joan M. Minguet, publicat l’any 1997.

El llibre ha sigut propietat de l’ACC, però ja la Lidia, en Vicent Llorca i jo obrirem la caixa de Pandora (disfressada d’armari metàl·lic amagat darrera de múltiples embalums de circ en una habitació de l’Ateneu) dilluns passat i hi trobarem aquest llibre. Aquest llibre i tants d’altres, i revistes (entre d’elles algunes revistes Circo editada pel meu pare, en fotocòpies) i dossiers i videos i papers, molts papers... Dijous ja ells dos es posàren a fer inventari del fons ACC, no els envejo, i nosaltres, la APCC, en farem acta de recepció en el seu moment. El passat ens acompanya sempre. I jo vaig demanar prestat el llibre. Per això està el passat, per fer-lo present a les nostres vides.

Porto tantes linees i a penes he parlat del llibre ni de Gasch. Si tres reunions enrera parlàrem dels socis a títol pòstum, Gasch té tots els drets de ser-ne. Jo no el vaig conèixer. Va ser el director nominal de la revista Circo quan la llei obligà el meu pare a trobar un periodista titular per a tal paper. La seva actuació com a tal fou, però, nula. Gasch trobà el paraigües de Destino que li permeté estabilitat professional i econòmica, el meu pare no el trobà mai, el paraigües, i fou sempre el que avui en diriem autònom. Tampoc el caràcter l’acompanyava cap a tal objectiu.

Però en Jordi Jané ens reuní al fill de Gasch, al fill de Li-Chang i a mí el dia que presentà el seu llibre sobre aquest darrer a finals del passat mes de març. Moltes vivències cadascú de nosaltres viscudes a l’entorn familar. Tots tres fills tenim una acumulació d’experiències de les que som o hauriem de ser portaveus. Per això estàvem a l’acte. Mèrit del Jordi.

Gasch escriví de circ durant cinquanta anys, des dels anys vint fins a finals dels setanta i escriví mils d’articles de circ i d’altres arts escèniques, amb una visió culta i moderna, a totes les revistes hagudes i per haver, inclosa la parisenca Le Cirque dans l’Univers. En català i castellà, segons els vents dels temps, ja m’enteneu. I en Jordi Jané i companyia sel·leccionen els articles o paràgrafs que els semblen més didàctics, descriptius. I el resultat és un llibre magnífic, que us recomano si no l’heu llegit, que jo faria de text obligatori per a qualsevol estudiant de qualsevol escola de circ inclosa la nostra Rogelio Rivel, llibre qu no pot caure en l’oblit.

La primera tasca que es deurien imposar fou la d’ordenar els articles per temes. I, potser sense voler, creen un index de divisió dels temes circencs que durarà per sempre, n’estic segur. No us detallaré aquest índex però inclou uns temes generalistes a l’inici i al final, (Percepció i valoració del circ, La cara oculta del circ, Gasch, teòric i tractadista de circ, amb capítols dedicats a Seguretat i drets d’autor, la música, les escoles, els arxius, museus i clubs, les arts plàstiques) tots ells ben actuals i que nosaltres tenim encara avui sobre la taula. Repeteixo les avantatges de llegir el llibre en l’actualitat.

I la gran part del llibre està dedicada als artistes i a les companyies, els nostres, els d’Europa i de tot el món.

I és clar, quan al llarg de les pàgines van apareixent artistes que fa cinquanta anys jo havia vist, visualitzo els números i m’emociona la lectura: la trapecista Mara, de tant o més mèrit que la superlaureada Pinito del Oro, el tigre que s’enfila dalt d’un cavall, el pilar de tres que es manté dret al llom d’un cavall, els cosacs que cavalcant a la grupa giren per sota la panxa, els funambulistes que es creuen a gran altura a través d’un salt d’un per sobre l’altre o mantenen l’equilibri sobre una cadira, el Grock i el Don Saunders i tants d’altres, els quaranta quatre cavalls en exhibició lliure, les nissagues emparentades d’italians afincats a Barcelona Briatore i Frediani, els domadors de feres, uns suaus i els altres agressius, amb tigres traïdors i lleons avorrits, incloent un domador posant el cap dins la boca d’un lleó, els elefants panxuts i patosos que quasi posaven la pota sobre el cos estirat a terra d’una noia, els trapecistes volants, àguiles humanes, els Pierre Alizés, els barristes còmics, els Oliveras i demés, els funàmbuls, els del llit elàctic. I les desfilades sumptuoses del Circo Americano, noies precioses, música a tot drap, molta il·luminació. Ja no sé si tot això es mencionat pel Gasch o són només una barreja dels meus records. Què més dóna, el llibre me’ls ha suggerit.

Dilluns us tornaré el llibre. Qui serà el següent?.

Quim
He acabat de copair/escanejar els tres-cents articles de premsa que tinc del meu pare entre 1955 i 1972. Junt amb el llibre 10 anys de circ, el llibre no publicat "Elegia del circ" i el fitxer adjunt sobre la Pinito, ja he fet un fitxer de noms de circs i d'artistes durant aquells anys. Un miler de pàgines. No sé si amb algun motiu pràctic però segur que n'hi ha un sentimental/emocional que m'hi mou sense més.

He après que hi havia altres artistes que feien el numero de la Pinito, descripció del qual trobaràs, em sembla recordar a la pàgina 18 del llibre, tant homes com dones, sempre sense lligar. Veuràs la crònica de la seva caiguda a Suècia l'any 1958, fet que no et desitjo de cap manera, per tant, prudència màxima.

Vaig anar a la Escola de circ i a la biblioteca a veure la exposició. També vaig recollir el video de cinc minuts que ens filmaren el dia 15 d'abril i emetiren el 19. El meu germà quedà encantat i n'està fent còpies per tothom. La entrevistadora ho féu molt bé amb preguntes curtes i clares i tots quatre germans crec que ens expliquem prou clarament.
Primavera 2007 Revista Zirkolika
MANEL "TOTÓ" VALLÉS, EXCEL·LENT PALLASSO I PERSONAGuardonat amb el el Nas d'Or honorífic a l'últim Festival de Pallassos de CornellàQuan arribo a casa del Totó estic emocionat. Em reb en una habitació mi museu mig biblioteca. L'acompanya com sempre des de fa 40 anys, la seva esposa i partner a la pista Rose-Marie. M'adono de que estic davant de l'història viva de 60 anys de professió de pallasso, davant d'un artista que ha trepitjat les pistes del millors circs d'Europa i ha gaudit d'un prestigi que s'ha guanyat a pols en cada actuació.
Debutà l'any 1946 amb 13 anys. En realitat tot havia començat el primer dia de classe de pàrvuls, a l'escola de Cornellà, quan caigué de la cadira cames enlaire i sense proposar-s'ho aconseguí que tota la classe esclatés en una sorollosa riallada. Descobrí com li agradava de fer riure els altres nens, sobretot enmig d'aquella guerra fraticida que ennegria la vida qüotidiana dels companys. Les pallassades que seguiren foren la desgràcia de la mestra qui el posava cara la pared. Pensa Totó que deuria ser una pared mestra per poder ensenyar-li alguna cosa.
Aviat, de retorn a Barcelona, amb sis anys descobrí el malanguanyat circ Olympia, a la Ronda de Sant Pau de Barcelona. Primer amb els pares, després amb una tia i després tot sol els dijous a la tarda quan els nens entraven de franc. Ell mateix ho descriu: "¡Quina emoció el veure unes foques jugant amb unes pilotes de colors en equilibri! ¡Aquells cavalls blancs i negres que evolucionaven, omplint la pista!¡Enormes elefants ballant un vals! ¡Divertits gossets, molt graciosos, que jugaven a futbolistes! Se'm van posar els ulls com plats en veure com uns senyors amb vestits blancs molt ajustats volaven pels aires d'un trapezi a l'altre, com àngels sense ales... En fí, per mi, era com un somni meravellós!.Així veia ell el circ, el circ Olympia, un espectacle i un altre, una vegada i una altra. Allà hi va veure els millors pallassos de l'històra del circ, tots van passar per l'Olympia: els Hermanos Moreno; Pomphoff y Theddy amb els seus fills Zampabollos i Nabucodonosorcito; els Hemanos Andreu-Rivels: Polo, René, Celito y Rogelio; Rico i Alex; els Hermanos Díaz, els Hermanos Cape, els 5 Rudi-Llata, Cody i Cugatti, els hermanos Sala i els magnífics augutsos capitanejats per "El Gran Señalada".
I prengué una decisíó que decidí la seva vida: seria pallasso. No quan fós gran sinó immediatament: fundà una parella, Toni i Totó, amb un company de barri i començaren a actuar pel casal parroquial d'Hostafrancs i als cinemes de barri.
Aviat s'adonà que li calia una bona base musical, apresa amb rigor i serietat, res de tocar d'oïda. I es matriculà al Conservatori del Liceu, aprengué clarinet i saxo. Allà conegué i féu amistat amb Juanito i Rino. I junts els tres fundaren els Hermanos Martini. Amb ells trionfà a Barcelona, a Espanya i per tot Europa i guanyaren l'any 1960 el Premio Nacional de Circo.Fou aleshores que el vaig conèixer. El meu pare Jordi Elias feia anys que escrivia sobre ells definint-los com un diamant en brut, que triomfarien perque tenien fusta d'artistes de primer ordre. I per informar-se sobre ells, es tancaven al seu despatx en unes converses serioses que deixaven de ser-ho quan s'obria la porta i els fills de la casa érem invitats a presenciar paròdies i entrades que improvitsaven per a nosaltres. Riure a pleret no seria la expressió adequada, ploràvem de tant riure, dolça compensació per unes infàncies massa grises.Cristoforo Cristo, empressari com el seu fill Angel, els contractà l'any 1960 per actuar al Circo Nacional de Holanda. Després fou Juan Carcellé amb el Circo Español i el Festival Mundial de Circo. D'allà s'atreviren amb el salt internacional, ni més ni menys que cap al Coliseo de Recreios, circ estable a Lisboa, veritable catedral de múltiples pisos, on triomfaren plenament. Després París, contractats per Bouglione, després Suècia amb el Circ Scott. Aleshores Totó s'enamorà i es quedà al país. Rino i Juanito deixaren els Martini i s'incorporaren Carles i Loren, foren els 4 Martini, amb la participació de Rose-Marie. Anys a venir, incorporà José Llata i es nombraren els Martini Llata.
La llista de països on ha actuat en Totó és llarga, és tota Europa. També al Marroc. Inclou el primer Festival de Montecarlo l'any 1974. Més interessant és la llista de circs que l'han vist sota la carpa, són els millors d'Europa: Cirque de Noël, Berny, Rebernigg, Althoff, Cirque d'Hiver, Krone, Sabine Rancy, Continental, Pinder, Royal i Benneweis, entre d'altres.Si li preguntem al Totó com ha sigut possible la successió múltiple de tants èxits internacionals, la resposta només és una: la autoexigència constant per arribar a la màxima perfecció possible que permeti estar a l'altura del respecte que el públic es mereix amb satisfacció de la pròpia dignitat personal. I si comença les seves actuacions com un nen entremeliat espontani i comediant, el seu èxit es basa en anar depurant i pulint cada un dels gestos i moviments, aprenent cada dia dels grans mestres, cercant sempre el rigor precís que l'encamini cap a la pròpia essència. Ell és un pallasso de pista, clàssic, tradicional i convencional. Pallasso musical que aconsegueix el silenci sepulcral del públic quan arranca dels instruments els arranjaments que semblen tocats per una orquestra o banda sencera.
I quan mira enrera repasant la seva vida personal i professional està satisfet de l'ofici que va triar. Ell ho escriu així: "En un món com l'actual, on predomina la violència, la mesquinesa, la maldat i la hipocresia, i on sembla que hagin desaparegut els valors humans, el poder estar rodejat de criatures que et miren amb els ulls oberts com plats, que et donen la mà, que t'abracen; quan amb tota la candidesa i innocencia un nen et diu: "Ets un pallasso de veritat, t'estimo. Puc fer-te un petó?... aleshores jo, davant d'això, només puc dir; Gràcies Déu meu, per haver-me fet pallasso!".
La seva vida professional culmina en rebre l'any passat el Nas d'Or honorífic del Festival de Pallassos de Cornellà, en la seva 12ª edició. Allà Totó manifestà que aquell Premi ell el rebia com a compensació per tot el que ell s'havia entregat al circ durant els 60 anys de professió. Millor recompensa, impossible.

Però la seva vida artística no s'ha acabat. Totó gaudeix d'una qualitat intel·lectual nodrida durant els seus viatges per Europa i per la lectura de tota la litreratura circenca publicada. El seu criteri artístic és molt actual i seria bó que tingués la oportunitat d'expressar totes aquelles aportacions que el món del circ encara necessita.
Entrevista a Ona Catalana el dia 19-4-2004. La entrevistadora és Silvia Pedret i hi acudim la Emília Sànchez, directora de la biblioteca de Nou Barris i jo, en Joaquim, el fill cinquè de Jordi Elias i Campins. (transcrit el 7 de maig, rebuda una còpia en cinta magnetofònica enviada per la pròpia emissora).

SP Molt bona tarda, son dos quarts de vuit. És un lloc on allò insòlit i allò imaginari es tornen una aventura real, possible, fins i tot quotidiana, és la forma més pura d’espectacle, amb un encant extraordinari que trascendeix les èpoques i les modes, un lloc priviligiat entre totes les expressions escèniques perque és eminentment visual i en consequència universal. Així és el món del circ. I d’aqui ve la seva inesgotable capacitat seductora, la mateixa que va atrapar el personatge que avui centra la nostra atenció quan de ben petit i de la mà del seu pare anava a tots els espectacles de circ que estaven al seu abast. Captivat per un ambient també peculiar, aquell nen inquiet sentimental es va convertir amb el temps en un prestigiós escriptor i periodista especializat en circ. Per això i per moltes coses més avui el protagonista de Gent de Barcelona és Jordi Elias i Campins. Benvinguts

Off Gent de Barcelona, amb Silvia Pedret.

SP Doncs si senyor! I al llarg de la seva vida Jordi Elias va anar formant una gran col·lecció de tota mena de documents relacionats amb el món del circ. Ara aquest arxiu és acollit des de fa pocs dies a la Biblioteca de Nou Barris, recordem que està especilitzada en circ i arts parateatrals. Ens acompanya aquesta tarda la seva directora Emilia Sànchez, bona tarda i benvinguda.

ES Bona tarda i moltes gràcies

SP El passat dia 15 d’abril, res, el passat dijous, va tenir lloc la entrega l’acte emotiu, un esdeveniment sens dubte important. Que suposa la donació d’aquest fons per vosaltres?

ES Bé doncs, tal com tu has dit, dijous va ser un dia molt gran per la bilioteca de Nou Barris, donat que està especialitzada en circ. Com a biblioteca de districte, segons dicta el pla de Barcelona les biblioteques grans han d’estar especilitzades en alguna temàtica i a Nou Barris es va pensar que hi havia l’Ateneu Popular i l’escola de circ Rogelio Rivel eren dues entitats amb prou força en aquesta matèria com per tenir-los en compte i doncs especilitzar la biblioteca en aquesta temàtica, no?

SP Per tant això que deiem, la donació d’aquest fons per vosaltres que suposa?

ES La donació d’aquest fons ha estat una injecció molt important sobretot de qualitat del fons. Nosaltres, com he dit, vam començar fa dos anys i aquesta temàtica de circ costa bastant d’anar-la fent créixer perque es publica poquíssimes coses i bé ara en dos anys hem conseguit tenir uns 500 documents en tots els suports tant audio, video, Cds i fons llibre i la ampliació donada per aquesta donació tant valuosa per nosaltres i tots els investigadors de la matèria ha estat donar-li això una gran qualitat a la especialització i estem convençuts que serà doncs una font de recursos per temes d’investigació per tots aquells estudiants que ho vulguin.

SP Sens dubte doncs d’un gran valor hiostòric ja que consta de fotografies, articles, retalls de prensa de tot una mica.

ES Es un fons molt variat amb fons llibre amb edicions que van desde 1902 que es un manual d’acrobacia italià exhaurit, que no es troba enlloc, fins a documents fins l’any 1975, dos anys abans de morir ell (¿) i apart doncs 411 fotografies d’artistes del mon del circ, retalls de prensa, els seus articles que havia escrit també a totes les publicacions, la revista Circo editada per ell mateix, que després el Joaquim ens podrà parlar una miqueta més a fons i tres obres inèdites, també.

SP Tres obres inèdites?

ES Tres obres indèdites, si si

SP Seria interessant de poder publicar-les

ES Esperem I tant que sí, esperem que sí, esperem que sigui possible el màxim aviat que sia possible.

SP Tinc entès que és una de les ben poques biblioteques especialilitzades en circ, no sé si teniu constància d’això?

ES Nosaltres diem que som la primera donat que fa dos anys que vam prendre la determinació de crear aquest fons especilitzat i que fos la especialització de la biblioteca. A part hi ha alguna altra biblioteca que també ara fa, per les caracteristiques del seu territori o proximitat, a Santa Coloma també hi ha una altra biblioteca que té fons de circ i ara hi ha …

SP Per tant deixem que es la primera

ES I una altra cosa es que nosaltres l’hem anat dotant

SP en consciència

ES en consciencia perque sigui una col·leció única i sigui un referent en el circ a Catalunya i a l’Estat espanyol perque no n’hi ha cap més

SP Evidentment ens posem a parlar del Memorial Jordi Elias però abans voldria saber qui en son els usuaris de la biblioteca, és un visitant molt divers o no?

ES La biblioteca de Nou Barris és una biblioteca de districte, hi passen cada dia 1300 usuaris. Es una quantitat, una xifra molt important i n’estem molt contents. La col·lecció de circ s’ha anat doncs fent difusió per diversos mitjans. L’Ateneu Popular amb el qual hem fet varies col·laboracions doncs també és una entitat que fa difusió de tot i també ens envia alumnes igual que la escola del circ. I el fons es belluga ja bastant fins el punt que aquest mes passat hi va haver 75 prèstecs només d’aquest fons de circ.

SP El cas es que el fons Elias ja està a l’abast dels ciutadans gràcies a un acte que jo diria que denota una gran generositat per part de la família. Aquesta tarda ens acompanya, com ha dit la Emília, Joaquim Elias, bona tarda i benvolgut.

Q Bona tarda

SP Fill de Jordi Elias i nét de Jordi Elias, no?. Jo li preguntaria ara mateix: Vostè també va mamar circ ben de petit, m’ho deia abans d’entrar en antena, li feien fer de cronista de ben petit.


Q Es veritat els meus germans i jo ja a la època dels anys cinquanta quan erem unes criatures, veiem molt circ contagiats per la falera que tenia el pare de veure tots els circs que passaven per Barcelona i per Catalunya, per tant suposo que igual que ell li va passar amb el seu pare, igual que totes les criatures del món, el seu primer contacte amb el circ perque els hi porten els seus pares, això era pels anys cinquanta.

SP Total que les hi feien escriure unes cròniques amb allò que més els hi ha agradat…

Q Es veritat, a partir de que ell mateix s’acosta al món del circ primer com una aproximació a un món del que pensa que en pot escriure una obra literària, el sedueix, paraula que comparteixo, i en fa de periodista-cronista. Comença publicant unes cròniques a la Fulla del Dilluns i a El Mundo Deportivo, pensa que aleshores això ell mateix podria fer d’editor i d’aquesta edició que comença l’any 56 fins l’any 62, als fills ens hi fa fer les nostres cròniques de Cinco hermanos van el circo en les quals deixem, doncs, constància d’allò que ens ha agradat més i allò que ens havia agradat menys, amb el detall de que potser el que ens ha agradat menys n’erem molt cruels fent unes crítiques ferotges del que no ens agradava. Probablement perque sabiem distingir el gra de la palla i haviem vist coses molt bones i per tant ens donàvem compte quan les coses eren mediocres.

SP Suposo que el que li preguntaré ja li han preguntat més d’una persona. Quins motius els han empès a donar aquest material tan valuós?

Q Jo crec que estan implicits en el que la Emília Sànchez ha explicat sobre la existència de la pròpia biblioteca. Es a dir, ens vam donar compte els germans de que tot el que el pare havia escrit i tot el que el pare havia acumulat de documents creats per tercers, fotografies i llibres, ho teniem, ho valoravem però potser terceres persones en aquests moments i el futur podien valorar-ho tant o més que nosaltres. Ja que la societat a través de l’ajuntament ens oferia una eina de dipòsit, doncs ens vam posar en contacte amb l’Ajuntament amb aquesta idea, ajudar a difondre-ho.

SP Ha dit que va anar acumulant material de tercers, va ser de forma premeditada o va ser una qüestió…?

Q El meu pare tenia corresponsals per tot el món on s’intercanviaven fotografies, posters i llibres. Per tant ell rebia constament correspondència, posters i llibres que havia anat acumulant.

SP Un món que ell va descriure així: El circ és, en esencia, un misteri que s’adreça a la vida instintiva i sentimental, es un bocí de vida, sí però d’una vida amb ideals

Q Si

SP Un misteri era per ell, després de conèixer tant i de ben petit. (En qualsevol moment hi pots participar en la conversa tot i que m’adreci al fill de Joaquim Elias(¿)

SP El cas es que aquell nen fascinat pel circ es converteix en escriptor i periodista de circ. Sembla una història de conte no, tot plegat?.

Q Podria ser, podria ser. Ell ja va veure quan era petit que l’avi era amic de l’Antonet i del Grock… Hi ha una sèrie de correspondència creuada entre ells l’any 4, 5, 6 i 7, etc. quan l’Antonet era italià, el Grock era suïs, els dos afincats a Barcelona, donaven voltes per Europa, li enviaven postals i cartes a l’avi, que encara guardem, que suposo que és, a veure, el cuquet que té aquest nen que després ho converteix en una professió. I tant. Com un ideal.

SP A més, el que és curios del cas ell per tal de documentar-se en els seus articles no va dubtar moltes vegades a embolicar-se, doncs en circs i quan dic embolicar-se en circ ambulants per tal de viure la essència

ES I això queda reflectit en una de les obres de les que he dit abans inèdites La capsa de les sorpreses, veritat Joaquim?

Q Veritat

ES Allà es va veient tota la trajectòria seguint els circs arreu d’Espanya, parlant amb els artistes i documentant-se per poder escriure.

SP I ara part d’aquest fantàstic material que descansa en aquest cas a la biblioteca, crec que es pot veure en una exposició tant a la Biblioteca com a l’Ateneu popular, es així?

ES Aquesta exposició doncs en aquests moments està a la biblioteca fins a finals de mes i llavors tornarà a l’Ateneu que es on es va, diguessim, muntar aquesta exposició per commemorar el Memorial Jordi Elias amb un Combinat de circ que es va fer fa quinze dies.

SP A més a més va haver-hi una taula rodona en la que va participar vostè Joaquim sota el nom La figura de Jordi Elias i el paper del crític de circ. Què en va sortir de tot plegat. Per exemple el paper del crític de circ?

Q Em sembla que això ho haurien de dir els critics de circ. Jo (a mi) el que em sembla es que en aquesta taula rodona vam tenir la oportunitat d’ajuntar l’Ajuntament de Barcelona amb la seva directora que m’acompanyava a la taula rodona, igual que avui, en la que ella materialitzava la satisfacció que tenia com a Ajuntament de rebre-ho i nosaltres materialitzavem la satisfacció que teniem entregar-ho perque ens donàvem compte d’haver-lo entregat a la institució adequada i a les persones adequades que estimaven el fons i farien la difusió que esperàvem. Vam tenir la satisfacció de que ens acompanyessin dos periodistes que junt amb un tercer…El primer era el Jordi Jané que en farà una crítica el primer dilluns de maig en el diari Avui, el segon era el Marcel Barrera del diari El Punt. Vam tenir la satisfacció que la televisió de Barcelona ens va filmar, reportatge que aquest migdia, d’avui, han passat per TV Barcelona, a quarts de dues. Per tant vol dir que en aquesta difusió de la qual estem parlant doncs la prensa hi té un paper molt important. El paper dels critics jo crec que fonamentalment en el passat, en el present i en el futur han de ser unes persones que ajudin als espectadors a acostar l’espectacle del circ als espectadors, recolzant el que es bo i posant en evidència el que potser no n’es tant.

SP Joaquim, perdó, Jordi Elias i Campins un personatge que aquí ha estat protagonista i que ho ha estat i ho és en el Memorial Jordi Elias i a la exposició que si no m’equivoco fins a finals de mes.

ES A la biblioteca Nou Barris aquest mes i tot el mes de maig a l’Ateneu popular de Nou Barris.

SP Podriem seguir parlant molta estona d’un personatge que va viure intensament la seva professió. Vostès sabem que el temps és el temps i a la ràdio també passa així. Ho hem de deixar aqui. Que vagi molt be tots els actes relacionats i que en podem tornar a parlar un altre dia. Moltíssimes gràcies.
ES Gràcies a vosaltres
Q Gràcies a vosaltres
1-12-1962 Cinco hermanos van al circo

“El circo Monumetal llevó según mi gusto un programa bastante bueno pero cortísimo. No había caballos, que nunca pueden faltar, y sólo pocos animales: elefantes, panteras, leones y perros.
El número de las panteras, el de los Domini y los de los acróbatas me gustaron. Las panteras, a las que ya había visto, pasaban sobre una bola durante un buen rato. Otra pantera daba muchas vueltas sobre sí misma. Son dos cosas difíciles de enseñar. Los Domini demostraron una gran agilidad, un gran valor y grandes músculos. Los acróbatas, tanto los Bullys como los Bill-Ben, eran cómicos y hacían cosas de gran mérito.
Los payasos, aún cuando tenían alguna gracia, hacían todo el número hablando. Los elefantes, los trapecistas volantes, los de las bolas por la rampa y los leones tenían el número cortísimo y poco original. Los Arriola, en cambio, hacían ejercicios bastante originales.
Hubo números que no me gustaron en absoluto. Son los de Canuto y Milanés, los cuales no tenían ninguna gracia, y el de los perros.

JOAQUIN ELIAS
1-2-1962 Cinco hermanos van al circo

El Festival Mundial del Circo me gustó este año muchísimo más que otras veces, aun cuando los números hechos por dos persona se veían muy pequeño. Además, el Palacio Municipal de Deportes no tiene forma de circo.
Los números que me gustaron fueron bastantes. Entre ellos hay el de los alambristas, pues uno de ellos sube y baja por el cable inclinado sólo apoyandose por los pies. El número de la noria no lo había visto nunca. También me gustaron los ícaros Akeff. Un hombre aguanta a otro con los pies mientras el de arriba hace ejercicios sin tocar el suelo.
Igualmente fue de mi gusto el número de los elefantes pues hacían cosas de bastante mérito y el de los malabaristas Herminio por lo bonito que era ver tantas cosas que vuelan. También me agradó el número del Oeste por los ejercicios de puntería con escopeta, revólveres, hachas y cuchillos.
Los números que no me gustaron fueron el de los payasos y el de los augustos de “soirée”. En ninguno de ellos me reí en lo más mínimo.

JOAQUIN ELIAS
1-12-1961 Cinco hermanos van al circo

Este año el Circo Americano no me gustó tanto como otras veces. Otras veces salía admirado y este año he salido como quien sale de un sitio donde va con frecuencia.
Los números que más me gustaron fueron tres: los Renz, porque tienen un número de mucho mérito y hacen ejercicios peligrosísimos, como por ejemplo la voltereta saltando por encima de una persona. Los barristas hacen el número con una ligereza y seguridad que encanta y las Mascotts son una jóvenes equilibristas que me gustaron porque hacían equilibrios muy difíciles.
También me gustaron: la malabarista en el alambre porque hacía rodar muchos aros a la vez, la contorsionista Gitta Morelly a pesar de que hacía lo mismo que el año pasado en el Festival Mundial; el número de la transformista porque aún cuando no es número propiamente de circo no lo había visto nunca, y el de los osos blancos porque hacían toda clase de ejercicios como bajar por el tobogán y columpiarse.
El número que no me gustó fue el de los payasos, por cuanto Emy, Goty y Cañamón no hacían cosas de payasos.
El número de Búffalo Bill encontré que era un cuento, aun cuando él hacía ejercicios de puntería y otros subían por la cuerda de todas las maneras posibles.


JOAQUIN ELIAS
1-10-1961 Cinco hermanos van al circo

El Circo Monumental me gustó mucho. Lo encontré corto aún cuando había números de todo. Los que me gustaron más fueron: los malabaristas, los de la balanza, los Dino y los leones. Los malabaristas, porque tenían mucha agilidad; los de la balanza, porque corrían mucho peligro de caerse, ya que estaban a bastante altura; los Dino, porque hacían ejercicios de mucha fuerza, y los leones porque eran muy feroces.
También me gustaron los del trampolín elástico porque hacían númerosos saltos mortales, los de la muñeca viviente por la flexibilidad y contorsión de la muchacha, los payasos Popey y Bassy y el intermediario Peppín.
Algunos números no me gustaron porque se me hicieron pesados. Son el del elefante y el de los ponnies.

JOAQUIN ELIAS
1-2-1961 Cinco hermanos van al circo

El Festival Mundial de Circo me gustó mucho bastante. Los numeros que más me gustaron fueron el de los 2 Zoppé, en la balanza, a pesar de que me hicieron sufrir mucho; el de los icarios Samira con el benjamín; el de los payasos musicales Martini, porque decían cosas muy graciosas, y el de la contorsionista por hacer ella cosas muy difíciles. Me gustó también la curiosidad del tigre montado encima de un caballo, pero me cansó mucho. También se me hizo pesado el número de las focas, aun cuando me gustó. Los gimnastas también me gustaron.

JOAQUIN ELIAS
1-10-1960 Cinco hermanos van al circo

El Gran Circo Español me gustó mucho. Los números que más me gustaron fueron el de la cama elástica, porque hacían los saltos muy bien y el de los Alonso, porque hacían reir mucho. Los otros payasos también me gustaron, pero no hacían reir tanto como los Hermanos Alonso. Pinito del Oro lo hacía muy bien y también Atilina, aun cuando fallaba en el salto mortal. La “troupe” árabe también me gustó por la gran fuerza que tenían todos. Y los toros lo hacían muy bien.

Joaquín ELIAS