dimarts, 23 octubre de 2012

CAROLINE DREAM, EL PAYASO QUE HAY EN TÍ

EL PAYASO QUE HAY EN TI Sé payaso, sé tu mismo Per Caroline Dream, Colección Clownplanet Fa un any vaig sentir parlar d’aquest llibre per primer cop. Fou a l’acte que organitzà l’Ajuntament de Cornellà en memòria del també pallasso Manel Vallès, en Totó, desaparegut massa aviat (tothom benparit desapareix massa aviat). Allà l’Àlex Navarro ens anuncià l’aparició d’aquest llibre i ens passà uns minuts d’una pel•lícula filmada a casa de’n Totó, quan ell i la Caroline el visitaren per conèixer de primera mà la seva experiència com a pallasso. Recordo les imatges d’una magnífica habitació que feia de museu, que jo també havia visitat amb anterioritat, plena de posters dels pallassos que ell admirava i plena dels llibres que en Totó havia recopil•llat al llarg de la seva vida per Europa escrits per o sobre els millors pallassos europeus. També en l’acte a Cornellà en Ramon Bech ens anuncià el llibre que ell mateix estava escrivint sobre en Totó. Sobre aquest acte i sobre el llibre de Ramon Bech ja he fet els corresponents posts elogiant-los a bastament, incloses les divertidíssimes anècdotes explicades pel Juanito, company i amic seu durant l’època dels Martini a mitjants del segle passat. O sia, que en un mateix moment, la notícia fou l’aparició de dos llibres sobre pallassos: un es tractava d’una biografia, l’altre d’un libre que jo emmarcaria sota el títol de “pedagogia”. La contraportada del llibre de la Caroline Dream ens anuncia textualment: “El payaso que hay en tí nos permite descubrir aspectos poco conocidos del universo del clown y su formación, evidenciando la libertad, el placer i el espíritu lúdico que imbuye a todo el que se pone una nariz roja y se permite jugar dejando que su payaso se exprese sin reservas.” Així doncs, l’autora ens fa saber exactament quin és el seu propòsit: treure de dins nostre allò que portem amagat que ens impedeix gaudir com a infants quan ens fem adults. Ella sap de que parla en tant fa dècades que, un cop licenciada en teatre a la Gran Bretanya el 1985, es dedica a actuar i a ensenyar mitjançant cursos de clown per Europa i Amèrica Llatina. Per tant, parla de la seva experiència. Ja he dit, però, que no en té prou: vol incloure la experiència dels altres pallassos, que li expliquin què fan, què senten, com definirien la professió i el seu treball, quines emocions els provoca, què els fa madurar. I passen pel llibre tots els pallassos que ella ha tingut a l’abast, començant pel seu marit, el també pallasso Àlex Navarro, qui es defineix a si mateix com a pallasso conceptual. Eem sembla que fou el primer català que actuà al Cirque de Soleil, a Las Vegas, qui em/ens va fer gaudir a mans plenes dins l’espectacle 1,2,3 pallasso el 2005 a Tiana en memòria de l’entranyable i també desaparegut Joan Armengol, que jo vaig conèixer com a presentador de l’inoblidable Terra d’escudella, programa infantil de TV2 dels anys setanta i vuitanta. Em sembla que no és gens fácil sistematitzar i escriure tota la metodologia necessària per alimentar els alumnes dels cursos i/o lectors del llibre. L’autora ho intenta i es nota que hi ha pensat hores llargues durant anys: el llibre està dividit en dotze capítols i cada un en un munt d’apartats. Això ajuda als alumnes/lectors a una millor comprensió del procés creatiu del propi clown. Llegeixo que ja n’ha venut 350 exemplars. Francament, en aquest món i en aquest segle obscur i de confusió, el fet que una mestre de l’alegria doni una eina de millora a tantes persones que cerquen com ser millors, més lliures de les pròpies trabes mentals, més felices en definitiva, només ens pot portar a felicitar-la i felicitar-nos-en. I per acabar, em faig una pregunta la resposta a la qual ignoro: sense treure-li mèrit al llibre i a la metodologia que exposa, em pregunto si tot plegat és suficient per obtenir el resultat pretès: si les nostres coraces mentals de protecció són tan profundes en la nostra personalitat construida al llarg dels anys ja viscuts, que cal molt més que un curs de clown i la lectura d’un llibre per desfer-nos d’elles. Felicitats a l’autora i per molts anys ens ajudi a ser més feliços i a fer un món millor.

dilluns, 15 octubre de 2012

DON CARLO TRAGEDI (TE LO ADVERDI, GIUSEPPE), DE CARLO MÔ

DON CARLO TRAGEDI (TE LO ADVERDI, GIUSEPPE) L’últim espectacle de Carlo Mô i Mr. Di, estrenat a la Sala Muntaner el dia 10 d’octubre de 2012 Què dir-ne? No ho sé pas. Tot el que jo pugui dir farà desmerèixer l’espectacle. I aquest possibilitat em sembla horrorosa. Reconec que no sóc objectiu. Però qui n’és? Em reconec fan del Carlo Mô des de que el vaig conèixer al Teatre La Riereta fent El Vaso que colmó el agua allà el 2005, on dominava text, veu, gestualitat, mim. I ara i aquí amb Don Carlo, magníficament secundat pel seu acompanyant Mr. Di, en cada espectacle amb més paper, excel•leix, en tot però més encara. Ha madurat, millorat si era possible i ens presenta un espectacle total: inclou l’òpera verdiana que dirigeix com a director, el gest i el mim, la veu. Però sobretot, cal remarcar que incorpora el vídeo (no per primer cop) i la poesia. El vídeo és una obra d’art i té un gran mèrit històric. Carlo Mô ha sabut i pogut reunir els millors, tots, els pallassos catalans, que han acudit a la invitació de participar en el joc de l’espectacle . La llista de pallassos participants és llarga, hi són tots (o quasi), volent recolzar una proposta honesta, esplèndida. Ells són l’orquestra; bé, ho fan veure, el que fan és el pallasso; què han de fer, si no? I excel•leixen. Ho passen bé fent de músics, i ens ho fan notar. Un plaer aquest vídeo, li desitgem molta vida. I als músics pallassos també. He dit que Carlo Mô incorpora poesia. També hauria de tenir àmplia difusió. L’artista ens parla durant els últims minuts, ens parla a cadascú dels espectadors, ens invita a viure, ens motiva a excel•lir, ens arriba a l’ànima el seu estímul, vol que renaixem de les seves cendres ja que l’art/l’espectacle no ha de morir mai, ni quan ell sota la decadència de Verdi mori, vell i decrèpit. He explicat l’espectacle? No, no en sé, em sembla impossible en paraules. Aneu-hi, féu-ho saber als amics i coneguts. Repetiu, si podeu.

divendres, 20 abril de 2012

PALLASSSO, DANI BECERRA

El meu amic Dani Becerra, gran col·laborador amb l'APCC i amb qui compartirem la creació de l'inventari de l'antiga ACC, em fa aribar un text que defineix la paraula pallasso: payaso Uno de los personajes tradicionales de la commedia italiana era una especie de bufón, vestido con ropas estrafalarias confeccionadas con la misma tela burda que se usaba para recubrir los colchones de paja. Por esa razón, se le llamó pagliaccio, palabra formada a partir del italiano paglia 'paja', derivado del latín paleae, palearum. En francés, en la segunda mitad del siglo XVIII, se llamaba a este personaje paillasse, una antigua palabra que desde hacía cinco siglos significaba "bolsa de paja". En castellano, la palabra payaso aparece registrada en 1884, en un poema de Manuel Breton de los Herreros: Otro con importunas contorsiones Cual payaso en grotesca pantomima Piensa mover del pueblo las pasiones. Pero ya figuraba en el Diccionario de la Academia en su edición de 1817, como «el que en los volatines y fiestas semejantes hace el papel de gracioso, con ademanes, trages y gestos ridículos».

dissabte, 7 abril de 2012

MARCEL BARRERA 2008 DIARI EL PUNT

MARCEL BARRERA 2008

dilluns, 21 d'abril de 2008
>
El Circ Cric remunta
Ofereix programació estable a Sant Esteve de Palautordera

MARCEL BARRERA. Barcelona
El Circ Cric aixeca el cap. Després d'aturar, el 2007, la gira pels problemes burocràtics, el pallasso Tortell Poltrona té un projecte per consolidar el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), a Sant Esteve de Palautordera. L'espai, que ha estat remodelat, obrirà al públic el pròxim diumenge 11 de maig amb una programació de circ estable.

+ El cuiner Santi Santamaria i Poltrona al Circ Cric
Circ a Sant Esteve de Palautordera. El Circ Cric ha deixat la carretera per quedar-se a la natura. Aquesta és l'aposta de present d'aquesta companyia, que fins al 31 de maig ofereix entre setmana sessions per a escolars i que els caps de setmana d'entre els dies 11 de maig i 27 de juliol farà funcions per a tota la família amb un programa semblant al que es va veure a Barcelona amb un gran èxit a final de l'any passat.
Paral•lelament, Tortell Poltrona i la seva mà dreta, la pallassa Montserrat Trias, volen tirar endavant al CRAC una programació de circ estable, coproduir espectacles, convidar companyies –ahir es va anunciar Circo de la Sombra i el grup francès Trotttola– i convertir el lloc en un espai fix d'assaig. Per a la programació de circ hi estarà molt a sobre l'empresa 23 Arts. Ja hi ha algunes coses concretes, com ara els cursos de pallassos que impartiran conjuntament Claret Clown i Tortell Poltrona, i la cessió d'espais per a residències dels grups Compagnie XY i Baró d'Evel, de la qual forma part el fill de Tortell Poltrona, Blai Mateu, que per cert ha decidit muntar el seu propi circ ambulant i incloure-hi un cavall.


LA REMODELACIÓ

De moment, al CRAC ja s'han fet obres de remodelació i s'han mogut 8.000 m³ de terra per instal•lar bé els dos circs que hi ha en un espai que ocupa 16.000 m² i que és a la falda del Montseny, en plena natura. Pels pròxims mesos, es treballa en una remodelació més extensa que podria costar 600.000 euros –es demanarà finançament a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona– i que inclourà una passarel•la per fer més fàcil l'accés al circ des del poble i un aparcament per a 115 vehicles. El projecte va ser avalat la setmana passada per bona part de la societat del Baix Montseny, des de l'Associació d'Empresaris Turístics fins al cuiner del Racó de Can Fabes, Santi Santamaria, i l'alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Salvador Cañellas, que durant presentació va dir que la remodelació «serà possible». Entre els projectes del CRAC, que es va crear el 1995 però que ara fa un pas endavan, hi ha també convidar companyies que no necessàriament seran de corrent del nou circ. Per a la tardor, el Circ Tonelly podria fer una estada d'unes setmanes. «No hi ha circs d'ara i d'abans, tots som contemporanis», va dir Poltrona poc després que Trias definís el projecte del CRAC: «El Montseny és una reserva de la biosfera i ara hi volem fer una reserva de circ.»

13 de març de 2008
>
El circ català ja té el seu full de ruta
Cultura presenta el pla integral de circ i anuncia una inversió pel 2008 de 2,4 milions, el doble que l'any passat

MARCEL BARRERA. Barcelona
Triple salt mortal del circ català, que després de mesos de negociacions entre el Departament de Cultura i l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya ja disposa d'un pla integral per normalitzar un sector històricament oblidat. Ahir, en un ambient de gran optimisme que semblava enterrar la crisi que va causar la interrupció de la gira del Circ Cric de Tortell Poltrona, l'any 2007, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va anunciar que el pressupost pel 2008 dedicat al circ serà de 2,4 milions d'euros –una xifra que dobla els 1,6 de l'any 2007– i va presentar una sèrie de mesures que permetrà a les companyies de circ rebre ajudes triennals, crear un circuit de quinze ciutats que es comprometin a programar circ, i reforçar les actuals residències d'artistes.

+ Estudiants, artistes, membres de l'associació APCC i tècnics del Departament de Cultura, ahir, al costat del secretari general del departament, Eduard Voltas, i el conseller Joan Manuel Tresserras, a la seu de Cultura, a Barcelona. Foto: ANDREU PUIG
El pla integral de circ, una mena de full de ruta de la professió i el govern, ha de servir perquè durant els pròxims anys es «dignifiqui i professionalitzi» el sector, segons va explicar ahir el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. Sobre quatre eixos –formació, creació, difusió i projecció nacional i internacional– gira un ampli document de 36 pàgines que ha estat consensuat per l'important segment de la professió que representa l'APCC, actualment amb uns 160 socis; però en què no han participat els circs tradicionals que habitualment estan de gira per Catalunya, com ara els circs Marton, Tonelli, Universal i Americano. Sí que s'ha tingut en compte l'opinió del Circ Cric de Tortell Poltrona, que tot i abandonar l'APCC fa uns mesos, ha presentat els últims dies una sèrie d'al•legacions de caràcter històric que finalment han estat acceptades pel Departament de Cultura.
El pla integral defineix un seguit de línies estratègiques que s'hauran d'anar perfilant els pròxims mesos i anys. Per exemple, entre les línies que s'obriran hi ha la possibilitat que companyies de circ catalanes, com ara Los Gingers, Zahir Circo i els Two Play, per posar-ne només tres exemples, puguin firmar convenis bilaterals amb Cultura que tindran una durada de tres anys i que permetran donar una estabilitat econòmica al grup que ara no tenen. Aquesta fórmula és la mateixa que s'està aplicant amb èxit amb els grups de teatre.
En l'àmbit de la creació i producció d'espectacles també es preveu que els contractes programa que Cultura subscrigui amb grans equipaments, com ara el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, incloguin en la seva programació espectacles de circ a través de produccions i coproduccions. El secretari general de Cultura, Eduard Voltas, no va voler parlar ahir d'establir quotes, però sí que va dir que «les coses han de canviar». El pla integral, que pot ser el motor que li fa falta al circ català per normalitzar-se, també preveu l'elaboració d'un mapa de formació de circ que inclogui des de la seva introducció en el lleure fins a la formació superior universitària, una reivindicació històrica de l'escola de circ Rogelio Rivel que en tot cas s'haurà d'articular a través de la taula de formació que s'ha creat i que està formada per dos departaments de la Generalitat, el de Cultura i el d'Educació, l'INEF, l'APCC, l'Institut del Teatre, l'Ateneu Popular de Nou Barris i la mateixa escola Rogelio Rivel. Una altra de les claus del pla integral és la creació d'un circuit de 15 ciutats –en un primer moment s'havia parlat de 30– que es comprometin a programar de manera «continuada» durant quatre anys espectacles circenses. Aquestes ciutats que estan negociant amb Cultura, una de les quals és Reus, tindrien la denominació de ciutats amigues del circ i formarien part d'una xarxa.
On han caigut bastants diners aquest any és en la residència d'artistes La Vela, de Vilanova i la Geltrú, que ha passat d'un pressupost de 52.000 euros de l'any passat a 520.000. El rumb que ha posat el departament per endreçar el circ també preveu que es reforci el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC) que encapçalen Tortell Poltrona i Montserrat Trias a Sant Esteve de Palautordera i que s'encarregui el projecte arquitectònic del Centre Roca Umbert de Granollers, que estarà dedicat al circ i a la dansa

Nous mercats - Facilitar la internacionalització dels creadors en col•laboració amb l'Institut Ramon Llull, que també facilitarà la presència del circ català en els grans esdeveniments internacionals.

Circ estable a Barcelona - En col•laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, impulsar la creació d'un circ estable a la ciutat que tingui un caràcter de servei públic.

Formació - Estudiar la possibilitat d'incloure els ensenyaments de circ en el sistema educatiu.
- Impulsar la regulació del professorat de circ a Catalunya.
- Integrar el circ en els programes escolars.

Circuit - Assolir el compromís dels grans equipaments, com ara el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure, de programar circ innovador i de qualitat, de manera estable i amb regularitat.

Difusió - Campanya de comunicació sobre el món del circ al final de l'any.

Marc legal - Elaborar un codi de bones pràctiques per als professionals del circ que serà un requisit per a l'atorgament de subvencions.
- Crear un servei d'assessorament jurídic i tècnic per a artistes, companyies, empresaris i equipaments públics.
- Una comissió mixta de seguiment vetllarà pel compliment del pla.

Pressupost - Augmentar els recursos destinats al circ i fer una proposta de pressupost per al període 2008-2011

dijous, 13 de març de 2008
>
«Avui és un dia històric»

El nou espai de creació que els artistes de circ tindran al Fòrum de Barcelona per assajar els seus números està previst que es pugui estrenar al juliol sota una lona que finançarà amb 400.000 euros l'Ajuntament de Barcelona, segons va informar ahir el consistori poc després de la presentació del pla. Aquest espai, que serà una lona i no dues com va anunciar el Departament de Cultura a través de la nota de premsa, serà provisional fins que el 2010 estigui a punt la rehabilitació del centre de creació, que estarà sota la placa fotovoltaica. La gestió de l'espai anirà a càrrec de l'APCC, i el cost de manteniment serà de 80.000 euros

dijous, 13 de març de 2008
>
L'espai de creació del Fòrum, pel juliol

El president de l'associació de circ APCC, Jordi Juanet, Boni; va qualificar ahir d'«històrica» la presentació del pla integral, text que en una primera fase va ser redactat per Lídia Gelabert, que va rebre la felicitació del conseller Tresserras. Ahir era un dia de felicitacions, i Jordi Jané, de l'APCC, va agrair també la feina que durant els últims anys ha realitzat Eduard Voltas, Berta Sureta i Sílvia Duran per a l'elaboració del document. L'artista Menu Carvajal va dir després de conèixer el document que el pla és «un pas endavant que ajudarà moltes companyies de circ actuals». En el mateix sentit es va expressar Josep Ventura, del grup de pallassos Els Excèntrics, per qui l'important del pla és la creació d'un circuit estable que permeti a les companyies actuar.

dijous, 13 de març de 2008
>

Jordi Juanet: «Avui és un dia històric pel circ»
El nou espai de creació que els artistes de circ tindran al Fòrum de Barcelona per assajar els seus números està previst que es pugui estrenar al juliol sota una lona que finançarà amb 400.000 euros l'Ajuntament de Barcelona, segons va informar ahir el consistori poc després de la presentació del pla. Aquest espai, que serà una lona i no dues com va anunciar el Departament de Cultura a través de la nota de premsa, serà provisional fins que el 2010 estigui a punt la rehabilitació del centre de creació, que estarà sota la placa fotovoltaica. La gestió de l'espai anirà a càrrec de l'APCC, i el cost de manteniment serà de 80.000 euros

dijous, 13 de març de 2008
>
Sortides encoratjadores a l'Euroregió
J.B.. Barcelona
L'associació Bidó, que gestiona l'Ateneu Popular Nou Barris de Barcelona, té previst repetir el projecte circense a l'Euroregió, finançat amb recursos de la Unió Europea. L'entitat va ser la impulsora d'una iniciativa que va permetre la residència i circulació de tres companyies de circ per fora del seu territori habitual. Així, per exemple, Páramo Cero (un grup que es va quedar sense lloc d'assaig a causa del desallotjament del local La Makabra) va poder avançar el seu espectacle en residències a França i obrir-se a aquest mercat. A més de Nou Barris, un punt vital del circ a Barcelona, també es van adherir al projecte europeu Camins de Circ, el Festival Animahu d'Osca, La Pay de Saragossa, Le Page d'Aventure d'Arles i La Grainerie de Balma. Avui s'obre el termini per presentar projectes pel 2008. Camins de Circ repetirà col•laboradors d'Aragó –a excepció de l'associació de Saragossa–, Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.
Camins de Circ va dotar amb 15.000 euros cada associació implicada, amb la qual cosa es va poder cedir un lloc per a assajos, i facilitar presentacions dels exercicis, a més del trasllat i del pagament del catxet d'espectacles. Páramo Cero, la companyia francesa I et O i el Circo Cruasán (Aragó) van fer altres actuacions aprofitant la xarxa de centres implicats. Els tres grups van rebre, a part dels 22.000 euros finançats per les entitats, 23.000 euros més en concepte de catxets de festivals com ara el Trapezi de Vilanova i actuacions al Caixafòrum, les festes del Pilar i la Caravana del Circ, a Balma (Migdia-Pirineus).
Sònia Martínez, de l'Ateneu Popular Nou Barris, creu que es van aconseguir els objectius de fomentar la circulació d'artistes, tant de professionals com d'emergents. Tot i que la diferència de la realitat del circ és palpable (a França hi ha molt de suport, mentre que a Aragó no es té consolidat ni un espai de formació), a l'estiu es van fer tallers per a joves als quals van assistir artistes de Barcelona i Tolosa. Els aragonesos van preferir celebrar les festes del Pilar, fet que Martínez promet que es valorarà per aquesta nova convocatoria

dijous, 13 de març de 2008
>
El Circ Cric valora positivament el pla integral
EL PUNT. Barcelona.
Montserrat Trias, directora del Circ Cric juntament amb Tortell Poltrona, va valorar ahir de manera positiva el document del pla integral perquè, «si es tenen els pressupostos», pot suposar un salt endavant per al circ català i perquè, a més, per primera vegada es reconeix el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), fundat el 1995 a Sant Esteve de Palautordera, com una residència d'artistes.

dijous, 13 de març de 2008
>
L'Ajuntament busca un espai per al circ estable, però no és una prioritat
El govern referma la seva «voluntat decidida» de fer l'equipament i espera notícies del consistori

MARCEL BARRERA. Barcelona
La construcció d'un circ estable a la ciutat de Barcelona que prengui el relleu de l'antic Circ Olympia que hi havia a la ronda de Sant Pau no és en aquests moments una prioritat del govern. La decisió de deixar en un segon pla aquesta infraestructura arriba després que l'associació de professionals de circ APCC hagi demanat que es prioritzin altres projectes més urgents, com ara crear un circuit per a les companyies, residències per a artistes i, sobretot, apostar pels centres de creació i les escoles. Amb tot, Cultura té la «voluntat decidida» de fer un circ i espera que l'Ajuntament de Barcelona trobi l'emplaçament que està buscant.

+ Tortell Poltrona, impulsor d'un circ estable a Barcelona, i Montserrat Trias al Circ Cric. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ


Poques coses importants respecte al circ estable han passat des que el maig del 2007 Tortell Poltrona va presentar amb el suport de quatre fundacions –Teatre Lliure, J.V. Foix, Joan Miró i Joan Brossa– i l'exalcalde de Barcelona Josep Maria Socias Humbert un manifest a favor d'un circ estable a la ciutat de Barcelona. La intenció era que el projecte es posés en marxa durant aquest any 2008 i d'una manera provisional en una lona permanent que s'havia d'instal•lar en un lloc cèntric, en algun punt del triangle que inclou les places d'Espanya i de les Glòries i la Gran Via de les Corts Catalanes. Deu mesos després del manifest, que encara es pot consultar al lloc web www.circolympia. cat, el més calent és a l'aigüera.


EN MANS DE L'AJUNTAMENT

Ahir, prop d'un any després que el govern anunciés que s'estudiaria la viabilitat de fer un circ estable a Barcelona –com tenen les grans ciutats europees–, el secretari general de Cultura, Eduard Voltas, va dir que «la voluntat política decidida és que hi hagi un circ estable» a Barcelona. La decisió ara està, però, en mans de l'Ajuntament de Barcelona, segons va subratllar l'alt càrrec del govern. «Ens costa que l'Ajuntament de Barcelona està treballant en la recerca d'un lloc per al circ i estem en l'espera de notícies sobre aquesta qüestió», va dir Voltas, que hi va afegir que la intervenció del Departament de Cultura només «començarà a partir del moment que hi hagi un emplaçament». Coincidint amb la presentació de la campanya per a la creació d'un circ estable que va impulsar Tortell Poltrona i, a la qual s'hi han adherit Jordi Aspa i Beth Miralta, directors de la fira de circ Trapezi i recentment premiats amb el Premi Nacional de Cultura, va haver-hi especulacions sobre l'emplaçament. El mateix conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va dir que a la muntanya de Montjuïc hi havia dos llocs possibles.
A l'avinguda del Paral•lel de Barcelona, un grup de veïns han fet una campanya perquè el circ s'instal•li al solar on hi havia hagut l'antic Teatre Talia. Aquest lloc va ser ràpidament descartat per les seves reduïdes dimensions.
Durant el procés de negociació del pla integral, l'associació de professionals de circ APCC ha defensat que la creació en aquests moments d'un circ estable no era una prioritat, i que calia impulsar les escoles de circ i espais de creació i assaig com el que hi haurà a partir del juliol al Fòrum de Barcelona.



diumenge, 1 de juny de 2008
>
De cavalls i circ
«APASSIONATA» / MARCEL BARRERA

+ Un acròbata de la companyia
A falta de grans espectacles de circ a la ciutat de Barcelona –el Circ Xinès ha passat de llarg en la seva mini gira que ha fet per Catalunya i el Circo Mundial ja fa quatre anys que no ve a causa de la polèmica prohibició d'exhibir animals salvatges– durant aquest any 2008 s'han pogut veure dos espectacles relacionats amb la figura del cavall. El primer va ser Cavalia, un muntatge que amb un gran èxit de públic i crítica va estar durant un mes llarg al Fòrum. Aquest cap de setmana passat es va presentar al Palau Sant Jordi una nova edició d'Apassionata, un espectacle que consisteix a mostrar una successió de números de doma que es va poder veure dues vegades un sol dia. El resultat va ser irregular, amb una primera part bastant decebedora, malgrat bons efectes com els de l'aigua i, sobretot, un final denigrant per a la figura del pallasso –uns senyors seriosos es van emportar un excèntric mentre feia la clàssica entrada d'Els Xiulets–. La segona part, en canvi, va ser d'una gran qualitat tècnica i artística, i amb grans números com el que va presentar el jove espanyol Arafat Martín Ruiz, i les companyies de Petra Geshoneck, Hasta Luego, i François Jaquelin. Per cert, que durant la funció de la tarda un dels maquíssims cavalls cartoixans es va despistar i va anar a parar davant d'una de les taules instal•lades a l'entorn de l'escenari i que ocupava una família. Va quedar tot en un ensurt i l'espectacle va poder continuar
Director creatiu: Markus Gerlach.
Lloc: Palau Sant Jordi de Barcelona.
Dia: 24 de maig


divendres, 25 de juliol de 2008
>
El artistes de circ estrenen casa
Hereu i Tresserras inauguren al Fòrum un nou espai d'entrenament i creació

MARCEL BARRERA. Barcelona
Els joves artistes de circ ja tenen un espai on poden assajar en condicions els seus números i crear nous espectacles. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras –amb una corbata molt cirquera–, van inaugurar ahir la Central del Circ, un espai de 28 metres quadrats instal•lat al Fòrum que és de titularitat municipal i gestionat per l'Associació de Professionals de Circ (APCC). L'espai està obert nou hores diàries i assajar-hi un mes costa entre 20 i 30 euros.

+ D'esquerra a dreta, Francesc Narváez, Eduard Voltas, Joan M. Tresserras, Boni, Jordi Hereu, Jordi Martí, Ricard Panadès –amb la mà alçada– i Marta Borreguero, ahir. Foto: GABI MASSANA
El lloc, un circ de color blanc, és provisional en espera que l'any 2010 es pugui obrir a l'anomenada Gruta del Fòrum, al costat de la placa fotovoltaica, l'espai definitiu, les obres del qual és previst que puguin començar a finals del 2008 i que durin dos anys aproximadament.
En aquesta fase transitòria, els artistes ja poden utilitzar unes instal•lacions que formen part del programa Fàbriques per a la Creació, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, i que permeten assajar tant a artistes com a companyies números de trapezi, tela, equilibris o acrobàcies. De moment, hi ha uns set artistes, una de les quals és Mònica Alsina: «És un espai magnífic que té tots els mitjans; fins ara havia d'assajar a casa.»
La falta d'un espai per a la creació de circ es va posar de manifest quan l'any 2006 es va desallotjar la Makabra. La Central del Circ, que serà coordinada per Marta Borreguero, estarà oberta cada dia de deu del matí a set de la tarda, i les quotes van des dels 6 euros setmanals per als socis de l'APCC fins als 300 anuals per als que no són socis


divendres, 26 de setembre de 2008
>
Sobre Tarragona, el Circo Americano i ERC


la crònica

MARCEL BARRERA.
El Circo Americano s'ha fet una miqueta més petit. Ha passat de les tres pistes a una de sola; tot i que aquest canvi no ha fet canviar gent l'atractiu i l'emblema del circ: els números amb animals. Molts animals. Fins aquest diumenge es pot veure a preus molt econòmics (entre 15 i 30 euros els adults) un espectacle de circ purament tradicional que gràcies a la família italiana Faggioni es manté encara viu a Catalunya. El nou espectacle que es pot veure a Les Gavarres inclou tot allò que els aficionats del circ tradicional esperen veure de tant en tant. Foques (fan un equilibri amb una sola aleta), un carrusel d'animals exòtics –inclou un exemplar de rinoceront blanc–, un número de tigres de Bengala a càrrec del domador Ali, un número de tres elefants ensinistrats per Eros Faggioni, i un nou i gran número de gossos a càrrec de Folco. Sorprenent, enginyós, divertit, boig, ple de ritme... un excel•lent treball que obre la segona part d'un espectacle que presenta com a novetat un jove malabarista, Steve Michael, que treballa a fons a la pista i que promet una bona carrera artística; igual que un jove equilibrista de la família Folco que presenta un emocionant número d'escala lliure. A l'espectacle també hi ha un número de cercle aeri a càrrec de Debora, tot i que al muntatge, de dues hores de durada, es troba a faltar algun altre exercici realitzat des de les altures del circ. El Circo Americano, per alguns un circ a l'ancienne ja que manté intactes tots els codis del circ més clàssic, ha pogut actuar sense problemes a Tarragona, una ciutat que fa poc ha entrat a la xarxa de ciutats amigues del circ impulsada per la Generalitat i que, curiosament, està governada pel PSC i ERC, aquest últim partit molt actiu a la ciutat de Barcelona per aconseguir, quan manava a la capital catalana, que es prohibissin els números amb animals salvatges. Els barcelonins no van tenir la sort de veure fa uns mesos l'espectacle del Circo Americano, que a causa de la prohibició va presentar un espectacle mutilat. Ara, els tarragonins tenen la fortuna de veure aquest circ tal com és, sense censures ni retallades. Una bona oportunitat per gaudir d'un espectacle que està en perill d'extinció a Catalunya a causa de les traves d'alguns ajuntaments. Aquest no és el cas del de Tarragona.


dissabte, 11 d'octubre de 2008
>
El Circ Cric inicia nova temporada i un cabaret
El circ obre una oferta per a adults

MARCEL BARRERA. Barcelona
El Circ Cric de Tortell Poltrona amplia l'oferta i estrena una iniciativa, el cabaret Coluche, que, adreçat a un públic només adult, serà un espai de reflexió on es presentaran espectacles de pallassos els divendres a partir del 17 d'octubre. Paral•lelament, des d'avui i fins al 8 de desembre, el circ reprèn les seves funcions familiars.

+ El pallasso Tortell Poltrona torna avui a la pista del Circ Cric. Foto: EL PUNT
Molt lluny queden ja les gires. El Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), amb seu estable a Sant Esteve de Palautordera, a la falda del Montseny, ofereix aquesta tardor novetats importants. Els divendres a la nit hi haurà un cabaret que porta el nom de Coluche –el pallasso que aspirava a ser president de la República Francesa– i que inclourà les actuacions de la Companyia La Tal (17 d'octubre), la pallassa Alba Sarraute (dia 24), el cantant Albert Pla (7 de novembre), Los Dos Los (dia 14), el pallasso Marcel Gros (dia 21), el trio còmic Los Excéntricos (dia 28) i un cabaret ambulant que es farà el 5 de desembre i que estarà conduït per Alba Sarraute, que durant la presentació va reivindicar el «circ per a adults». Poltrona, per la seva banda, va definir el cabaret Coluche com un «espai per reflexionar sobre els éssers humans a partir de la visió dels pallassos». I és que després de cadascuna de les actuacions, que es faran al circ vell o al nou, hi haurà un debat entre l'artista i el públic.
Els dissabtes i els diumenges el CRAC no pararà l'activitat, que es va aturar el 27 de juliol passat després de 23 funcions, amb una assistència de 8.010 espectadors.


HOMENATGE A SÁNCHEZ

A partir d'avui, el Circ Cric reprèn les funcions familiars amb algunes novetats, com per exemple el número de corda volant que executa l'artista francesa Camille Sola o el de bàscula coreana, a càrrec del brasiler Luis Fernando Moura i l'argentí Martín Puyol, un dels líders de l'antiga Makabra.
Poltrona i Montserrat Trias, els directors del CRAC, han decidit dedicar aquesta temporada de tardor a Carmen Sánchez, una trapezista de 86 anys que es va quedar cega per un error mèdic als 34 anys i que encara no ha perdut la il•lusió de tornar a volar. La Nina de l'Espai, el seu nom artístic, té previst assistir a la funció que es farà avui a la tarda.
D'altra banda, en Tortell prepara amb Claret Papiol –la parella van ser els Germans Poltrona als anys vuitanta– un número que presentaran al Correllengua. Poltrona també ha estat nomenat recentment president de l'ONG Pallassos Sense Fronteres


dilluns, 3 de novembre de 2008
>
Circ sense números


circ

«CIRC AQUÀTIC» / MARCEL BARRERA.


+ El pallasso Johnny Bogino durant l'espectacle. Foto: A. PUIG
Alguns teòrics han observat des de fa temps la tendència de prescindir dels números de circ entesos com una unitat amb un principi i un final molt pautats. Cada vegada més els exercicis i el vestuari es justifiquen per una idea global d'espectacle. Cirque du Soleil és potser el paradigma d'aquest circ. El nou espectacle de Cirkid també és un bon exemple de la desaparició del número com a tal; com ja va passar en l'anterior muntatge –Circ de Venècia– de la companyia; també concebut amb encert per l'argentí Abel Martín. El muntatge és molt visual; gràcies a una pista d'aigua i uns sortidors que, combinats amb exercicis aeris, mostren imatges boniques i plàstiques pel xoc de l'aigua amb el cos. A més, l'aigua permet introduir una variació en l'entrada clàssica de la corda que deixa el públic estupefacte. Aquesta entrada, juntament amb les represes, estan protagonitzades amb gran dignitat pel pallasso Johnny Bogino, que s'adapta perfectament a un muntatge ambientat en el fons del mar que inclou grans animals de plàstic transportats per homes de negre. Amb aquest espectacle, el madrileny Manuel González segurament s'ha fet definitivament gran com a empresari. El muntatge és el més complet des del naixement de Cirkid, l'any 2005; encara que la seva duració comença a ratllar l'escàndol –només tres quarts d'hora cadascuna de les dues parts– i es troba a faltar algun número fort. La troupe d'artistes xinesos, que presenten exercicis de malabarismes amb barrets i salts a l'anella, es veu encara poc madura. Bon nivell mostra l'equilibrista Cao Xiaoli, la malabarista Shirley i els acròbates d'un número de salts amb corda. El número d'equilibris de plats xinesos mereix un punt i apart, ja que estan enganxats. Veure el circ ple és sempre un gran goig, però veure espectadors amb criatures pels passadissos perquè hi ha més gent que seients fa basarda. L'espectacle es pot veure, té ritme i és entretingut
Director artístic: Abel Martín
Dia: 19 d'octubre del 2008
Lloc: plaça de toros Monumental. Fins al gener


dilluns, 10 de novembre de 2008
>
Albert Pla va al circ
El cantautor actua al Cabaret Coluche, la nova iniciativa del Circ Cric de Tortell Poltrona al Montseny. En una nit excèntrica, Pla es va moure entre Leo Bassi i els «pallassos de la tele»

MARCEL BARRERA. Barcelona
Amb uns grans sabatots de pallasso cedits per Tortell Poltrona, el cantautor Albert Pla va sortir divendres a la nit a la pista rodona del Circ Cric, instal•lat al Montseny, i va dir allò que encara mantenen viu les àvies per referir-se al més gran espectacle del món. «Estic content d'estar al circu», va exclamar Pla posant un gran èmfasi en la u.
Albert Pla va ser al circ i va fer circ, trencant la quarta paret del teatre i dominant la pista rodona a la perfecció, tenint en compte el públic del davant però també el dels laterals. Pla és un pallasso –com el va definir Tortell Poltrona en la presentació– que podríem situar, vista la seva actuació, entre Leo Bassi, per la seva llengua viperina, i l'ucraïnès Houch ma Houch, per les seves gesticulacions com un pop; encara que quan Pla es va acostar al públic a cantar amb unes banyes que li feien llumetes tenia una retirada amb el delirant pallasso italià Fumagalli quan fa l'entrada de la mel amb les antenes d'abella. Durant l'actuació, Pla també va fer allò tan típic dels pallassos de la tele, Gabi, Fofó i Miliki, d'encreuar les cames al ritme de la música. Primer la cama dreta, després l'esquerra, després una altra vegada la dreta... Pla excèntric i eclèctic a la vegada. Pla pallasso.
CANÇÓ DEDICADA
Davant d'unes 500 persones, algunes de les quals es van desplaçar des de Girona per escoltar-lo, Pla va cantar temes anticlericals, antiamericans –va cremar simbòlicament amb una cigarreta tots els estats– i existencialistes, i va dedicar al final de la funció a en Jaume Mateu –Tortell Poltrona– una bonica i delicada cançó d'una escola del Montseny –Pla va viure en aquesta muntanya durant uns anys– on els nens no aprenen matemàtiques ni derivades, sinó a ser uns somiatruites. Un sector del públic no va parar de demanar-li que cantés Kikiriki, fins que Pla hi va accedir. Una cançó que va haver d'interrompre, per cert, quan aquest sector fanàtic li trepitjava la lletra.
PINTURES I BOTIFARRA
El concert s'emmarca en una nova iniciativa que amb el nom de Cabaret Coluche ha posat en marxa cada divendres fins al 5 de desembre el Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera. Les setmanes vinents hi actuaran Los Dos Los, Marcel Gros i Los Excéntricos, i el dia 5 hi haurà una sessió de cabaret que conduirà la pallassa Alba Sarraute, que s'ha encarregat de la decoració interior del circ vell, on per cert els espectadors poden veure pintures de circ del seu pare, el músic Jorge Sarraute, i menjar per només 4 euros unes botifarres del Montseny que són, senzillament, celestials.

dilluns, 10 de novembre de 2008
>
Debut de Luara, la filla d'en Tortell
Luara Mateu (Barcelona, 1997), la filla petita de Tortell Poltrona i Montserrat Trias –els dos directors del Circ Cric–, va debutar dissabte passat en l'espectacle de circ presentant un número aeri de tela. Durant les últimes temporades, Luara havia fet de mossa de pista. Dissabte també es va estrenar per primera vegada al nou circ, inaugurat a Barcelona el 2006, un número de trapezi volant. Les funcions del Circ Cric es fan cada dissabte (17.30 h) i diumenge (11.30 h) fins al pròxim dilluns 8 de desembre



dimarts, 11 de novembre de 2008
>
Els millors pallassos del món a Cornellà
Bello Nock, Jigalov i Totó Chabri actuaran en la 13a edició del Memorial Charlie Rivel entre el 21 i el 30 de novembre

MARCEL BARRERA. Barcelona
Bello Nock, Andrei Jigalov i Totó Chabri. Els seus noms són absolutament desconeguts a Catalunya, però han estat caps de cartell dels millors circs del món, com el nord-americà Ringling o l'alemany Roncalli. Tots ells es podran veure durant les 11 funcions que es faran entre el 21 i el 30 de novembre al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà, que enguany arriba a la seva 13a edició amb un pressupost de 400.000 euros. El programa del festival inclourà una antologia dels espectacles d'Oriol Boixader, un pallasso català, i es concedirà el premi del festival, el Nas d'Or, a Llorenç Massot (Barcelona, 1937), que culminarà amb aquest reconeixement un excel•lent any que l'ha portat al festival de circ més prestigiós de tots, el de Montecarlo.


Foto: EL PUNT


+ A dalt, el veterà pallasso excèntric Totó Chabri. A baix, el rus Andrei Jigalov durant una actuació. Al seu costat, el pallasso americanosuís Bello Nock. Tots tres seran les estrelles de les gales Euroclowns, que celebra 10 anys. Foto: EL PUNT
«Amb tots vostès i procedent del Ringling & Barnum, el circ més gran de tot el món... Bello Nock!» Aquesta típica fórmula circense per presentar un número podria ser perfectament articulada el pròxim divendres dia 21 de novembre, quan és previst que s'estreni la primera de les 11 funcions de la nova edició d'Euroclowns, que enguany està d'aniversari ja que celebra 10 anys que seran recordats amb una exposició de fotografies, cartells i material divers. El preu de les entrades per veure la sisena edició de la gala, que té caràcter biennal i està dirigida per Genís Matabosch, és de 15 euros per als adults i de 6 euros per als infants d'entre 3 i 12 anys.
Bello Nock, que ja va actuar a Cornellà l'any 2000 i és conegut al circ Ringling pels seus salts per damunt dels elefants –la batuda, en argot circense– i les acrobàcies al llit elàstic, serà l'estrella de l'espectacle; però al seu costat hi haurà també figures de primeríssima fila. El veterà artista belga Totó Chabri, que l'any passat va actuar al Cirque d'Hiver de París, té entre el seu repertori un hilarant número en què es disfressa de ballarina.
El rus Andrei Jigalov, que té entre el seu repertori un sorprenent i màgic número que fa amb aigua i un barret de copa alta, serà també un dels artistes convidats de l'Euroclowns després d'haver estat l'estrella del circ Krone.
El cartell de la gala, que es farà a l'interior d'un circ amb capacitat per a 1.100 persones que estarà instal•lat a la plaça de Catalunya de Cornellà, també inclou les actuacions del suís André, un pallasso excèntric que els últims anys ha estat de gira amb circs de França; el peruà Pitillo, que va actuar per primera vegada a l'Estat en la passada edició del festival d'Albacete; el portuguès César Díaz, i el trio de pallassos catalans Els Martini. Un dels components de la troupe, Llorenç Massot, que actua amb els seus fills Serge i David; rebrà el dia 21 el Nas d'Or honorífic que cada dos anys es lliura al festival. El reconeixement a tota una trajectòria també el van rebre l'any 1994 Mary Sampere o Emilio Aragón, Miliki, l'any 2000. Durant el festival també es podrà degustar un menú en diferents restaurants que ha preparat el Col•lectiu Gastronòmic de Cornellà.


TRENTA REPRESENTACIONS

En total, el festival ha programat una trentena de representacions en diferents escenaris com la plaça de Catalunya, el cinema Pisa, la plaça de Sant Ildefons i el Museu Agbar, on es podrà veure de manera gratuïta el dia 30 Pep Callau i els Pepsicolen, i a la companyia de titelles txeca Karromato. El pallasso català Oriolo, que ha actuat al prestigiós circ alemany Roncalli, presentarà en un cicle els seus dos espectacles actuals –El primer concert i Restaurant Tú Tree– i oferirà una estrena absoluta –Triàlegs– juntament amb Gregor Acuña i Javier Centeno. En l'any del 25è aniversari de la mort de Charlie Rivel, el festival que porta el seu nom projectarà el dia 27 de novembre la pel•lícula protagonitzada per Ferran Rañé El pallasso i el fürer.


FINANÇAMENT

José Manuel González, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, una de les administracions que juntament amb la Generalitat, el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Cornellà financen el festival, va dir ahir que Euroclowns «es consolida com el millor espectacle de circ produït a Catalunya i que la Diputació estarà al costat del festival sempre que es mantingui el nivell».
Precisament portar els millors pallassos del món, i per tant amb els catxets més alts, suposa una gran inversió que ha anat en detriment de la difusió del festival, segons va reconèixer ahir la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà, Rocío García; que va dir que després de la crisi del festival de fa quatre anys, quan el consistori sufragava el 60% del cost, s'«ha avançat molt i l'Ajuntament ja no es troba tan sol». García, que va dir que l'Ajuntament finança ara al voltant del 30%, també va explicar que el festival «aposta per les companyies catalanes». El programa inclou produccions catalanes, com el pallasso Marcel Gros, la companyia Two Play o Leandre & Cia La Tal. El festival també estarà al costat de les escoles. És previst que hi passin 6.000 nens i nenes


diumenge, 23 de novembre de 2008
>
Pallassos contra la crisi
El festival de Cornellà s'obre amb el rus Andrei Jigalov com a gran estrella

MARCEL BARRERA. Cornellà de Llobregat





Foto: GABRIEL MASSANA

+ A l'esquerra, Bello Nock després de caure malament del llit elàstic. A dalt, el rus Jigalov –amb barret– amb Miranov en l'entrada de la xocolatina; i a baix, el belga Toto Chabri fent de ballarina; divendres, a Cornellà. Foto: GABRIEL MASSANA
Ous trencats, caigudes, bufetades... Això és, i ja és molt en els temps que corren, el Festival de Pallassos de Cornellà. És a dir, molts fets i molt poques paraules, tal com proclama sovint el president de la Generalitat, José Montilla; que va ser alcalde de Cornellà durant el mandat en què va néixer el festival. Potser arran d'aquesta experiència vital se li va acudir aquest eslògan electoral quan va començar a veure, cap al 1984, les astracanades de Tortell Poltrona, un dels primers directors.
Ara fa justament deu anys que va néixer, en el marc del festival, la gala Euroclowns, que es va crear per presentar els pallassos de circ i que aquest any, com gairebé sempre, ha programat un cartell de luxe de primera fila internacional. El circ no es va acabar d'omplir del tot la nit de l'estrena, en què va actuar el pallasso rus Andrei Jigalov i el seu partenaire Alex Miranov –parlant durant la seva actuació en català– igual que els grans triomfadors de la vetllada.


DEBUT A CATALUNYA

Era la primera actuació de Jigalov a Catalunya, i les seves hilarants entrades de la xocolatina i de l'aigua no van decebre gens. Fet una autèntica pelleringa, Jigalov va intentar fer la punyeta del dret i del revés a Miranov en el seu intent infructuós de tocar el clarinet. Sortides enginyoses i execució de geni de l'humor. Un gran Jigalov va actuar a Cornellà divendres a la nit, en la primera de les funcions que es perllongaran fins al diumenge que ve al circ instal•lat a la plaça Catalunya.
Una altra de les estrelles anunciades, Bello Nock, no va brillar tant. Amb tres aparicions –el cub, el llit elàstic i el trapezi– s'esperava una mica més de protagonisme d'aquest pallasso, icona del circ Ringling dels Estats Units.


RENÉ CONVENÇ

La pauta de la funció la va marcar més Pitillo, un jove pallasso peruà que encara té molt de camí per córrer. El pallasso suís René va fer que el públic fes servir la imaginació en el número de la pesca, i va demostrar les seves bones aptituds i que amb números breus i concisos també es pot lluir. César Díaz, de Portugal, va allargar massa una actuació amb un bon final, i el llegendari belga Toto Chabri va demostrar que els pallassos no es jubilen mai i que, amb 80 anys a l'esquena es mou com un marrec, tant en el número del Carrega i descarrega com en el de la ballarina amb pits i ous. El català Llorenç Massot (Barcelona, 1937) va rebre el premi Nas d'Or i, amb els seus dos fills, David i Sergi, va fer xalar el públic amb una divertida entrada musical.


EL FUTUR DEL FESTIVAL

En el tret de sortida oficial, l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, va recordar que només fa quatre anys havia donat per mort el festival a causa de la falta de finançament; i que després de l'alarma el festival és «viu i té ganes de fer moltes més coses», gràcies al compromís dels governs català i es panyol. És una gran notícia. Hem passat de tenir un riure gelat a tenir-ne un altre de consolidat

.
dimarts, 16 de desembre de 2008
>
Efervescència de circ per Nadal
El Raluy i l'Ateneu estrenen a Barcelona, a Vic neix el Circ Ozó i a Vilanova es presenta la producció «Capgirat»

MARCEL BARRERA. Barcelona
Nadal és època de circ. I el circ a Catalunya viu un moment de recuperació. Bona prova d'aquesta febre és que enguany neix a Vic el Circ Ozó, una nova companyia ambulant que estrena el primer espectacle el 20 de desembre a la capital d'Osona. Cites obligades són també a l'Ateneu de Nou Barris de Barcelona, que presenta Oníricus, un espectacle dirigit per Brian Mongard sobre una màquina que fabrica somnis. També a Barcelona, el Circ Raluy torna al Moll de la Fusta, amb un espectacle de circ tradicional que vol ser un homenatge a l'Olympia, el circ estable que hi va haver a la ciutat. A Vilanova i la Geltrú, l'artista Marcel Escolano dirigeix l'espectacle Capgirat a La Vela, un espai creat fa 12 anys que enguany ha rebut un impuls important.


Foto: JUANMA RAMOS EL PUNT ALBERT CASTAÑER

Foto: JUANMA RAMOS EL PUNT ALBERT CASTAÑER

A dalt, una imatge de la nova companyia del Circ Raluy, la setmana passada. Baix, el nou circ itinerant Ozó, que estrenarà a Vic, i imatge de la funció d'Oníricus, que es podrà veure a l'Ateneu de Nou Barris. Foto: JUANMA RAMOS EL PUNT ALBERT CASTAÑER





Aquestes són unes quantes de les ofertes circenses més destacades d'aquest Nadal a Catalunya.


LA VELA, A VILANOVA I LA GELTRÚ.
El projecte gestat durant més d'una dècada de La Vela, situada a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, treu el cap a poc a poc en el panorama circense català com a residència d'artistes i també com a espai d'exhibició. Precisament, un dels motors d'aquest circ català, l'artista Marcel Escolano, de la companyia Los Galindos, dirigeix un espectacle que amb el nom de Capgirat busca jugar amb les emocions i les sensibilitats. Entre els artistes, Anicet Leone farà de pallasso i s'enfilarà al pal xinès, Ricardo Gallardo farà equilibris i Manuel Sebastián, Sebas, farà malabars. L'espectacle s'estrena a La Vela, amb capacitat per a 400 persones, el dia 20 de desembre, i s'hi podrà veure fins al 4 de gener, en un total de 7 funcions que es faran a les 5 de la tarda i a les 12 del migdia a preus populars de 5 euros per als infants i 10 euros per als adults.

CIRC RALUY.
La presència d'aquest circ a Barcelona per Nadal ja és tot un clàssic. Fa dotze anys que s'instal•la al Moll de la Fusta. Aquest any avança una setmana el debut, davant de Correus, i recupera per a l'espectacle les entrades del pallasso Joan Montanyès, Monti, que després d'haver actuat al festival de circ de Grenoble i d'haver dirigit dos anys el Price, el circ estable de Madrid, torna al Raluy amb estrenes i un homenatge que vol fer a Charlie Rivel, en els 25 anys de la seva mort. L'espectacle d'aquest any està dedicat al circ estable que hi va haver a Barcelona, l'Olympia, i que es va enderrocar el 1947. El públic fidel que ja té el Raluy durant la temporada a Barcelona es tornarà a trobar aquest any amb els pallassos Lluïset i Sandro, i la jove equilibrista Niedziela, que ha canviat la coreografia del seu número tan aplaudit i amb només 15 anys ja té ofertes del circ estable Krone, un dels més prestigiosos d'Europa. El programa del Raluy recupera un número d'equilibris sobre boles que fa dos anys va provocar una important lesió a Louisa Raluy, que torna a executar el número amb Kerry Raluy. També presenta una companyia d'acròbates procedents del circ alemany Flic-Flac, i un número de roda de la mort.

CIRC D'HIVERN DE L'ATENEU DE NOU BARRIS.
Cita obligada per als aficionats al circ contemporani. Brian Mongard dirigeix el nou espectacle del Circ d'Hivern, una producció anual de l'Ateneu de Nou Barris que aquest any arriba a la 13a edició amb Oníricus, un espectacle definit pel director com un «conte» que gira entorn d'una màquina que fabrica somnis. Els set artistes que pujaran a l'escenari de l'Ateneu provenen del teatre i del circ, com ara Adriano Marçal, que va actuar ara fa unes temporades al Circ Cric de Tortell Poltrona; Íngrid Martín, procedent d'una companyia de circ i teatre de Mèxic, i Joe Mourão, un acròbata brasiler polifacètic que domina la tècnica del cable i la barra fixa. Les funcions, que costen entre 5 i 10 euros, es faran fins al dia 7 de gener, i es recomana espavilar-se amb les entrades perquè no es fan reserves i els últims anys s'han esgotat les localitats.

CIRC OZÓ.
Es podria convertir en el símbol de la recuperació del circ a Catalunya. El 20 de desembre estrena a Vic, concretament al recinte firal El Sucre, aquest nou circ itinerant, de 29 metres de diàmetre i que amb la forma original de plat volador presenta Ícari, un muntatge de circ contemporani dirigit per Jordi Borrell basat en les acrobàcies aèries –quadrant, trapezi, corda, entre d'altres– i que inclou música en directe. Els preus per a les funcions, que es faran fins al 4 de gener, oscil•len entre els 8 i els 25 euros. El projecte del nou circ, dirigit per Ricard Panadès, Enrico Tomba i Oleh Mihal, començarà la gira per Catalunya el mes de març.

CIRKID.
La companyia, que va estrenar un espectacle aquàtic el 17 d'octubre, continua fent-ne les funcions a la plaça de toros Monumental de Barcelona. A partir del 22 de desembre en canvia els horaris, i presenta funcions diàries de dilluns a divendres i tres el dissabte i el diumenge.

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA.
El trio de pallassos catalanofrancesos Los Excéntricos, format per Josep Ventura, Marceline Khan i Zaza, presenten entre el 18 de desembre i el 4 de gener a la sala Tallers del TNC l'espectacle Rococó Bananas, estrenar el mes de maig al teatre La Unió de Sant Cugat i presentat al circ Price de Madrid

Circ d'Hivern - Ateneu de Nou Barris de Barcelona.

Circ Raluy - Moll de la Fusta de Barcelona. Davant de Correus

Cirkid - Plaça de toros Monumental de Barcelona

La Vela - Masia de Can Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú

Circ Ozó - Recinte firal El Sucre de Vic

Los Excéntricos - Teatre Nacional de Catalunya (TNC


dilluns, 29 de desembre de 2008
>
Els somnis del circ d'hivern
L'Ateneu Popular de 9 Barris presenta «Oníricus», un muntatge fresc i amè amb la música de Josep Maria Baldomà com a protagonista

MARCEL BARRERA. Barcelona


+ Brian Mongard en el paper del doctor Lazlo a Onírucus, la 13a edició del Circ d'Hivern de l'Ateneu de 9 Barris. Foto: A.C.


A l'espectacle del circ d'hivern que presenta aquest Nadal l'Ateneu de 9 Barris podríem dir que li passa el mateix que quan posem a bullir aigua per a la verdura o els macarrons. La cosa comença més aviat freda, després passa a tenir una bona escalforeta i finalment hi ha l'explosió de l'ebullició. Sobre el gust de l'espectacle Oníricus, passa com quan fem una paella. A mesura que passa l'estona i es van posant condiments és més bona. I respecte a les expectatives de l'espectacle, també és força clar. Un dels al•licients de la producció anual d'El Bidó de Nou Barris, que aquest any ha arribat a una meritòria tretzena edició, és com quan obrim un meló. Pot sortir més o menys bo. I aquest any segur que es vendrà bé. La història de l'espectacle és tan senzilla com eficaç. El científic Lazlo (Brian Mongard, que també és el creador de l'espectacle) enllesteix una màquina més semblant a les dels anys de la industrialització que a les actuals. Aquest aparell, que ocupa tot l'escenari del teatre de l'Ateneu, té la fantàstica peculiaritat que converteix els somnis en realitat. A partir d'aquí, dos sapastres entremaliats intentaran sabotejar l'invent. Un d'aquests perepunyetes és Adriano de Carvalho Marçal, que ja se'l va poder veure fa unes quantes temporades al Circ Cric amb un bon número de trapezi. En aquesta ocasió, més enllà d'algun equilibri aïllat i de bones aptituds acrobàtiques, se'n surt bé amb un personatge còmic que està acompanyat per un segon esbirro, Joe Moura, que també fa equilibris dalt la corda i, com la majoria d'artistes, fa de ratolí.
Tècnicament, el muntatge inclou algun cop d'efecte com ara el d'Íngrid Marín en el paper de Mudra que passeja per l'aire enganxada dels cabells; però en conjunt és decebedor. Ni el números de teles ni el de contorsió ni el de funambulisme aconsegueixen llum pròpia en un espectacle en què la gran novetat és que es tracta d'un musical circense; un fet sens dubte singular que el diferencia de la resta de circs d'hivern i que permet acabar amb una cançó coral que, si se'n treballés una miqueta més l'afinació, recordaria els moments més brillants de la pel•lícula Mary Poppins. El responsable de la creació musical és Josep Maria Baldomà, un lleidatà que ha compost unes melodies enganxoses per fer volar la imaginació que tenen l'èxit assegurat.
En el procés de creació de l'espectacle, cal lamentar la baixa per malaltia a última hora de l'alacantina Rebecca Pardo, que ha estat substituïda amb solidesa per Manuela Gracián, artista de la companyia Circo Oxidado, que també s'ha ocupat del vestuari. Durant les sessions escolars anteriors a Nadal, l'espectacle –que inclou un divertit monstre que engoleix persones– ha funcionat perfectament.
Sense les pretensions d'altres edicions, i deixant de banda el missatge final que les màquines s'han de fer servir amb moderació i que et poden ajudar però no et resoldran la vida, l'espectacle passa molt bé, és fresc i entretingut. Durant les estrenes del circ d'hivern sempre hi ha l'ocasió per deixar anar una idea a l'aire. Normalment és l'històric Joan López, de la companyia Desastrosus Circus, qui li toca la papereta de pujar a l'escenari i fer el discurset. Fa uns anys, en plena onada d'ocupacions a Barcelona, va recordar que el projecte cultural de l'Ateneu havia començat precisament amb l'ocupació de l'antiga fàbrica. Aquest any va tocar parlar a Yoyi (Aurora Álvarez), la cara indissociable del bar. Aquesta popular dona va recordar que l'Ateneu concep el circ com «una eina de transformació social». I és que, com assenyala el missatge final de l'espectacle, no fa falta cap màquina per fer realitat els somnis. Prova d'això es troba a Nou Barris mateix. L'Ateneu està intentant aconseguir sense cap andròmina la seva particular revolució a poc a poc. Dia a dia.


dimarts, 30 de desembre de 2008
>
Tres circs per Nadal


la proposta

MARCEL BARRERA.
B arcelona s'omple de circs per Nadal. Des de fa més de deu anys, hi ha dues cites obligades a la ciutat. Una és la del Circ d'Hivern, una producció del Bidó de Nou Barris que enguany arriba a la tretzena edició amb un muntatge de circ musical que sota el nom d'Oniricus presenta a l'Ateneu de 9 Barris la història d'un científic que fa funcionar una màquina que fa els somnis realitat. Ideal per a un públic familiar, es pot veure fins a l'11 de gener. D'altra banda, des de fa 12 anys, s'instal•la al Moll de la Fusta, davant de Correus, el Circ Raluy, que presenta l'únic espectacle de circ tradicional que es pot veure a la ciutat de Barcelona. Les funcions s'acaben també l'11 de gener. Per últim, a la plaça de toros Monumental s'ha instal•lat Cirkid, un espectacle de circ aquàtic especialment pensat per a la quitxalla.
dimecres, 31 de desembre de 2008
>
On és el més difícil encara?


circ

«CIRC RALUY 2008. HOMENATGE AL CIRC OLYMPIA» / MARCEL BARRERA.

Imatge de l'espectacular número del globus de la mort. Foto: JUANMA RAMOS
El circ Raluy té el patrimoni més gran i valuós que pot tenir una companyia de circ: història. Són ja quatre les generacions d'artistes de la família que porten a les venes aquest estrany virus que es diu circ. Alguns d'ells han fet grans proeses a les millors pistes. Luis Raluy i Iglesias, per exemple, va fer d'home canó al Cirque d'Hiver de París. Ara toca a les generacions més joves agafar el relleu i sortir a la petita i màgica pista del circ. Louisa Raluy, que fa dos anys va tenir un accident en caure en un emocionant número d'equilibris sobre boles, torna a fer l'exercici amb la seva germana Kerry. Aquesta vegada, les dues artistes emmarquen tot el número en un ball de tango.
Una de les grates sorpreses del nou espectacle és l'actuació de Rosa Raluy –filla del presentador de l'espectacle, Carles– amb un original i sensual número de cordes en M. Una altra de les novetats del muntatge, dedicat al circ estable que amb el nom d'Olympia va tenir Barcelona durant la primera meitat del segle XIX, és la nova coreografia del número de Niedziela Raluy, que si fa ben poc era una jove promesa, ara –amb només 15 anys– ja es pot dir que ha fet el salt a la categoria d'estrella. Cal fer alguna observació, però, respecte als canvis introduïts per Pat Bradford. El número d'equilibris dalt dels monocicles comença amb la silueta de Niedziela davant d'un cor vermell ple de llums. El canvi estètic respecte de l'anterior coreografia és radical, i el clima bucòlic s'ha transformat en ambient de discoteca. Niedziela és tan bona artista que necessàriament fa bona qualsevol coreografia. Qualsevol. Per tant, el número, i malgrat que ha estat girat com un mitjó, continua sent extraordinari. Boníssim. Ara bé, l'anterior versió era millor almenys en una cosa. Quan el presentador, Carles Raluy, anava anunciant els monocicles cada vegada més alts on havia de pujar Niedziela. Eren moments de sorpresa, una cosa cada vegada més escadussera en els espectacles de circ i que desapareix en aquesta nova versió del número. El públic ja no pot fer els ooooohs espontanis cada vegada que en Carles anunciava un monocicle més alt. Els canvis d'aparells, el més alt de 4 metres, queda devorat per la música. A més, el segell del circ tradicional i de retruc del circ Raluy, el del més difícil encara, ha desaparegut innecessàriament. Una llàstima.
L'absència del pallasso Monti (Joan Montanyès) per malaltia aquest cap de setmana ha obligat a fer alguns retocs en el programa del Raluy. En la vessant còmica, el pallasso portuguès Sandro li falta encara madurar una mica el seu estrambòtic personatge. Ara bé, l'entrada de l'orquestra funciona a la perfecció i Sandro treballa bé en aquest número i en el rock'n and roll.
El que no falla mai del programa del Raluy, fidel a la cita barcelonina des de fa dotze anys, és que sempre presenta un programa variat. Enguany hi ha exercicis de funambulisme a gran altura a càrrec de la parella de colombians Douglas Gerling, un ràpid i espectacular número del globus de la mort –una bicicleta circula dins un pèndol a vuit metres d'alçada– a càrrec del brasiler Fabrizio, un exercici d'acrobàcies còmiques a càrrec dels germans Dalton i un número de malabars protagonitzat per Jean & Wil ambientat en els anys trenta. El circ ha incorporat un nou bateria, conegut amb el nom de Jaume, que millora els resultats d'anys anteriors en l'aspecte musical. I no hi falla el pallasso Lluís Raluy, un carablanca especial que participa en un animat final de funció amb tota la troupe i acaba l'espectacle a les cortines al costat d'una ballarina clàssica. Preciosa imatge.
Companyia: Circ Raluy
Artistes: Douglas Gerling (globus de la mort i funambulisme), Rosa Raluy (cordes), Sebastyen (bàscula), Jean & Wil (malabars), Sandro Roque i Lluís Raluy (pallassos), Niedziela Raluy (monocicle), Louisa i Kerry Raluy (equilibris sobre boles), Carles Raluy (presentador)
Dia: 28 de desembre del 2008
Lloc: Port Vell. Moll de la Fusta de Barcelona. Fins a l'11 de gener

MARCEL BARRERA 2007 DIARI EL PUNT

dimarts, 4 de desembre de 2007
>
Circs i ajuntaments firmen la pau
Els municipis es comprometen a garantir llocs cèntrics i que hi hagi aigua i llum per a companyies com el Cric o el Raluy

MARCEL BARRERA. Barcelona
El circ va fer ahir un pas important per recuperar la seva dignitat i treure's de sobre la mala imatge que arrossega. Nou mesos després de la plantada del Circ Cric de Tortell Poltrona per les enormes traves burocràtiques, ahir els presidents de les dues entitats municipalistes, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i els empresaris Tortell Poltrona i Carles Raluy, van firmar un protocol que vol tancar per sempre els problemes per fer gira. Els municipis es comprometen a garantir una ubicació adequada i disposar de terrenys amb aigua, llum, desguàs i terra per a plantar la lona, mentre que els circs també es comprometen a deixar nets els terrenys complir les normatives dels municipis, evitar la publicitat enganyosa i no suspendre funcions.






+ Carles Raluy, Tortell Poltrona, Manuel Bustos, Joan Manuel Tresserras, Salvador Esteve, i Jordi Juanet, Boni; ahir durant la firma del protocol al Departament de Cultura. Foto: QUIM PUIG
Alguna cosa pot estar canviant. El protocol que ahir van firmar el presidents de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, i el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Salvador Esteve, juntament amb el conseller Tresserras i el president de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), Jordi Juanet, Boni, és un intent de donar facilitats als circs que fan gires per les ciutats i pobles de Catalunya i una mena de carta de drets i deures que ara hauran de ratificar mitjançant un formulari d'adhesió tots els municipis que ho desitgin. Els que ho facin tindran algunes obligacions, com per exemple «vetllar» perquè els terrenys siguin de fàcil accés amb transport públic i cotxe i disposin, a més, dels mínims serveis, com aigua i llum. Aquesta va ser una de les principals reivindicacions de Tortell Poltrona quan es va plantar amb el seu circ, una decisió que va empènyer el Departament de Cultura a negociar el protocol que ahir es va firmar amb les entitats municipalistes.
De moment, i tot i que el Circ Cric està omplint en totes les funcions que es fan al Teatre Lliure i la gira anterior també era un èxit de públic, Poltrona no té previst sortir de nou en ruta. El que manté la flama és el Circ Raluy. Ahir, el seu director, Carles Raluy, va dir que «espera» que el protocol «doni més facilitats als circs» i que s'acabin les «dificultats» que posen alguns ajuntaments, com per exemple el de la Bisbal d'Empordà. «No vol saber res de cap circ i ens ha prohibit instal•lar-nos-hi», segons va denunciar ahir Raluy. Es dóna el cas, paradoxalment, que en aquest municipi organitzen una fira de circ. Raluy també es va referir a la «competència deslleial» que fan alguns circs i que el protocol també intenta posar fre mitjançant un codi de bones pràctiques que obliga els circs a no fer publicitat enganyosa i a complir la legislació vigent en matèria de tractament d'animals.


L'AMERICANO MARXA

Tot i el protocol, la desbandada de circs continua, i seguint els passos del Cric i del Circo Mundial, que no visita Barcelona per la prohibició d'exhibir animals salvatges, el Circo Americano, una empresa catalana amb seu a Vila-sacra, a l'Alt Empordà, ha decidit que durant el 2008 no farà gira per Catalunya com acostumava a fer els últims anys. La causa, els enormes problemes que té per exhibir animals i trobar places –terreny, en argot circense.
El protocol, que busca millorar la qualitat dels circs amb lona, també resol una de les demandes del sector. Els ajuntaments hauran de nomenar un interlocutor únic, i l'autorització per a les funcions haurà d'estar sempre «condicionada a la presentació d'un informe favorable» per part de la regidoria de Cultura. Amb aquest acord, s'haurà acabat pels circs fer el viacrucis habituals per diferents regidories. El protocol preveu la creació d'una comissió de seguiment formada per 8 persones i que es reunirà dos cops l'any. Tresserras, el primer conseller que s'ha posat a treballar seriosament amb el circ, va qualificar el protocol com el «primer pas» per normalitzar el sector. La peça clau serà el pla integral de circ, que s'havia de presentar abans de final d'any però que finalment veurà la llum el pròxim mes de gener


divendres, 28 de setembre de 2007

Dempeus

circ

«LA VEILLÉE DES ABYSSES» / MARCEL BARRERA.
Hi ha una estona molt còmica en l'espectacle en què un dels acròbates intenta seure en una cadira, tot i que mil i una dificultats porten tots els ardus intents fins al fracàs més absolut. És una seqüència de l'espectacle que es va fer al TNC com a obertura de la temporada 2007/2008 i que ben bé podria ser un número còmic al Roncalli, per exemple, un dels circs més prestigiosos d'Europa. Però el de les cadires no és un número aïllat, sinó que forma part d'un conjunt ple de ritme, amb idees originals i ben executades, i l'excel•lent tècnica que demostren els cinc artistes amb els seus flic-flacs dalt de l'escenari. Ambientat en un entorn bèl•lic, es van succeint moltes situacions ocurrents, com ara quan alguns dels artistes fan mèrits perquè un guardià obri una reixa que hi ha a l'escenari –el gir final del número fa que el públic aplaudeixi espontàniament– o quan un sofà es menja i escup els artistes. Així fins a un reguitzell de gags, tots enginyosos, divertits, contemporanis i amb un gran treball gestual de l'elenc d'artistes. L'espectacle, amb una escenografia en què gairebé tot està estripat –partitura, sofà, teló–, comença amb una gran ventada i acaba amb una gran tempesta en alta mar, i, com explica el responsable de la creació i de la posada en escena, James Thiérrée, «la història s'escapa». «Realment –explica en el programa de mà– m'hauria agradat explicar-vos unes històries..., perdó, una història..., però, malauradament, se m'escapa.» En el món del circ actual, sempre hi ha el dilema de si cal explicar històries o no, i en aquest camp els puristes i els renovadors viuen enfrontats. Un espectacle com el presentat al TNC segur que ajuda a reconciliar posicions. Multidisciplinari, amb circ, dansa i teatre gestual i visual, els vuitanta minuts que dura el muntatge, que s'acaba diumenge, passen com si res. El públic va respondre dimecres a la nit com poques vegades en un dia d'estrena. Es va aixecar de les butaques per aplaudir amb ganes i intensitat durant cinc minuts un gran treball. Una nit d'èxit.

Creació i posada en escena: James Thiérrée
Artistes: Raphaëlle Boitel, Niklas Ek, Thiago Martins, James Thiérrée, Uma Ysamat
Dia: 26 de setembre
Lloc: Teatre Nacional de Catalunya. Fins al dia 31


dimecres, 7 de novembre de 2007
>
Torna el Circ Cric
Poltrona fitxa al pallasso Leandre Ribera per a les funcions al Teatre Lliure

MARCEL BARRERA. Barcelona
Vuit mesos després de la gran plantada, torna el Circ Cric. Ho farà amb la seva lona més gran davant el Teatre Lliure només durant 17 funcions, ja que segons el pallasso Tortell Poltrona «tot i que en un any s'ha avançat més que en 25, encara s'està lluny de la solució» per tornar a sortir de gira per Catalunya. En el nou espectacle, que incorpora més dones que mai, els directors del circ, Tortell Poltrona i Montse Trias, han fet un fitxatge estel•lar: el pallasso Leandre Ribera.

Poltrona i Leandre, al centre, amb la troupe. / Foto: ROS RIBAS
«Ens agradaria sortir de gira, però no tenim programat fer-ho durant el 2008.» Poltrona va ser clar ahir sobre el retorn del Cric, que serà temporal. L'estrena serà dissabte i el Cric actuarà durant poquets dies, del 10 de novembre al 9 de desembre, amb una única funció els dissabtes i dues els diumenges.
El Cric torna amb forces renovades i gràcies al Teatre Lliure amb un espectacle dirigit per Manel Trias que inclou 12 artistes i 7 músics dirigits per l'inseparable músic de Poltrona, Víctor Ammann. Per cert, que l'orquestra incorpora la violista Joana Fugaroles. Entre les novetats hi ha la presència de Leandre Ribera, director de Rodó, l'espectacle que va aconseguir el premi nacional de circ el 2006. «Vaig descobrir en Tortell quan jo tenia 10 anys, i ara estic descobrint un món, el del circ, que em pensava que havia desaparegut», va comentar ahir Leandre, que va donar les gràcies per l'«oportunitat» que suposa estar al circ, on ja havia actuat en substitució de Poltrona en dues ocasions. Leandre farà una reinterpretació del número clàssic del mirall i una aparició amb uns globus. De l'espectacle Rodó també hi ha la parella Candice i Joan Ramon Graell, que presentaran un espectacular número de quadrant aeri. Amb tot, el Cric es vol allunyar del virtuosisme i ser un espectacle «proper i amb humanitat», segons Trias. El Cric permetrà descobrir artistes catalans però que només han actuat a l'estranger. És el cas de la parella Agnès Fustagueras i Martí Soler, formats a l'escola de circ francesa Fratellini. En l'espectacle, que Montse Trias va definir «com la unió dels contraris», també hi haurà un número de roda alemanya, a càrrec de la canadenca Saint Hyacinthe, malabars, a càrrec de l'argentí Fernando Melki i el francès Antoine Hulon; corda, que presentarà la brasilera Carol Correa, i trapezi. Per a aquesta disciplina, el Circ Cric recupera Ruby Rowat. Tortell Poltrona també hi intervindrà, tot i que amb menys entrades que en l'última gira. Farà l'entrada de l'òpera i, atenció, traurà alguns ous.

El circ estable va fent passos

Poltrona, que impulsa amb l'exalcalde Josep Maria Socías Humbert un circ estable, va dir que s'han iniciat «contactes» perquè la Generalitat i l'Ajuntament participin en la Fundació Olympia. Quan se li va preguntar si el pla integral per estructurar el sector avança lentament, va dir que la Generalitat «no té les coses fàcils». Escoltava les declaracions Eduard Voltes, secretari general del Departament de Cultura, que va dir als periodistes que el protocol per evitar conflictes es firmarà amb els ajuntaments a final de mes, i el pla integral, abans del 2008.

MARCEL BARRERS 2004 DIARI EL PUNT

diumenge, 16 de maig de 2004
>
Trapezi recupera el seu nivell més bo
Els acròbates de la companyia francesa Isis destaquen en un festival que havia començat a mig gas

MARCEL BARRERA . Reus
El nivell artístic de la vuitena edició de Trapezi va pujar divendres a la nit, quan es van poder veure els millors espectacles fins ara del festival, que avui es clausura després de cinc dies de frenètica activitat i d'una arrencada de la fira que ha estat segurament més fluixa que d'altres anys, sobretot pel que fa al nombre d'espectadors als muntatges. Fins ahir al vespre, la millor companyia que havia passat per la fira era la francesa Isis, una troupe d'artistes que van presentar Ultimat'Homme , un espectacle ple de força, ritme i virtuosisme. La companyia francesa Vent d'Autant va estrenar un divertit muntatge que s'engloba dins el nou corrent de circ francès, dins el qual també hi ha Cie-Le Nadir, la companyia que va presentar un sensual muntatge de corda a l'aire lliure.

+ La companyia Les Acrobats Amoreaux, ahir a la tarda al teatre Baix Camp; i el sensual número de Cie-Le Nadir, divendres a la nit al parc Sant Jordi. Foto: ABRAHAM SEBASTIÀ/JUDIT FERNÁNDEZ.


Les companyies franceses Cie-Le Nadir i Vent d'Autant van presentar divendres a la nit dos espectacles en la línia del corrent de nou circ que es treballa a França i que monopolitza l'edició d'enguany de la fira de circ Trapezi. Els arguments dels dos muntatges que es van poder veure seguits eren molt similars. El desig cap a una noia i la correlació d'exercicis per assolir la fita. En el cas de la companyia Le Nadir, amb els números de corda en un espectacle molt sensual, que va acabar amb els equilibris de dos artistes que feien el número penjats de la corda i sota l'aigua que queia de dalt l'escenari. En el cas de l'espectacle de pagament Entre temps de Vent d'Autant, que encara es pot veure avui a la tarda al circ del parc Sant Jordi, el denominador comú també era l'amor i el desig, tot i que en un to molt desenfadat. Dos espectacles que van pujar el nivell artístic d'aquesta vuitena edició, que havia començat amb un espectacle inaugural a càrrec de la companyia Treteux Du Coeur Volant que no va satisfer les expectatives d'un públic acostumat a veure muntatges espectaculars que fan companyies com Les Arts Auts, aquests dies al Fòrum Barcelona 2004. Amb una temperatura més aviat freda, des de les graderies del parc Sant Jordi es va veure el millor grup fins ara d'aquesta fira Trapezi. L'espectacle Ultimat'Homme, de la companyia francesa Isis, tot i que amb artistes d'Etiòpia i Suècia, va presentar un interessantíssim muntatge en què barrejava el nou circ amb els números més tradicionals i que protagonitzen nou artistes virtuosos del malabarisme i l'acrobàcia. Destaca de la funció el magistral número de diàbolos, com a exemple del circ tradicional, i una posada en escena de l'explosió d'una bomba en un carrer, com a exemple del circ més nou. Tot i el bon nivell que es va veure al parc Sant Jordi, no hi havia gaire gent en els espectacles, sobretot en el d'Ex madame V... peça de música i cordes, que va començar amb cadires buides. La majoria de persones va preferir quedar-se al centre de la ciutat. Encara costa bastant que la gent pugi al parc Sant Jordi. Tot i que no s'observava aquests primers dies de festival l'efervescència de gent d'altres anys, en la jornada d'ahir els reusencs van sortir al carrer i la ciutat era un autèntic circ a l'aire lliure, amb més de 21 escenaris, molts dels quals presenten espectacles d'entre mitja hora i una hora de manera simultània


dimarts, 24 d'agost de 2004
>
El Fòrum serveix
Prop de 50.000 persones han comprovat que existeix un circ allunyat d'aquells espectacles ronyosos dels anys 60

MARCEL BARRERA .

+ Prop de 19.000 espectadors han vist amb motiu del Fòrum de les Cultures el Circ Romanès, el primer circ gitano d'Europa. Foto: ORIOL DURAN
El Fòrum és útil. Eficaç i transformador! Els visitants, milers cada dia, en poden treure un enorme profit. Qui en dubtava? Ecologistes, feministes, nacionalistes, cosmopolites, esquàters, periodistes, arquitectes i polítics l'han criticat del dret i del revés per molt diverses raons i una sempre es repeteix: que el Fòrum no serveix absolutament per a res. Bona raó per posar-lo en qüestió si a més el pressupost es pot acostar a 3.000 milions d'euros. Però tots, tots ells l'espifien. S'equivoquen. Des que va començar, han passat pels tres circs que han visitat aquesta cosa que es diu Fòrum prop de 49.000 persones. Primer va ser la companyia francesa Les Arts Auts, que en menys funcions de les previstes -nou a causa de l'accident que van tenir dos trapezistes- va congregar 8.110 espectadors. Després es va presentar Monti & Cia, el tercer circ català ambulant, que va estrenar la seva lona comprada de segona mà. Pel nou circ, que va aconseguir omplir cada dia les seves graderies, hi van passar 22.000 persones. El tercer que s'ha instal•lat al Fòrum és el Romanès, el primer circ zíngar d'Europa, que va atreure el públic com un imant el ferro i que va marxar la setmana passada per donar pas a partir d'avui al Baobab, un circ provinent de Guinea. Si Les Arts Auts van demostrar la potència del circ contemporani francès, Monti & Cia va evidenciar l'auge artístic i empresarial que viuen les arts circenses a Catalunya i el Circ Romanès, que al pot petit hi ha la bona confitura. Les tres companyies han ajudat a alliberar els 50.000 espectadors de la imatge que ben segur tenien del circ. Un lloc pestilent, brut i ronyós on es guarden tigres i lleons esquelètics, alimentats amb pa i aigua, per poder-los exhibir. Era el circ dels anys seixanta. Per aquí no ha passat el circ italià Orfei ni l'autralià Royalle, dos grans circs que tenen els animals sota la cura de veterinaris i en perfecte estat. ¿Qui deia que el Fòrum no canviava la visió de l món de la gent? Segurament destinar 3.000 milions a aquest objectiu pot semblar una mica car. Però s'ha de dir. Si una cosa funciona i té èxit al Fòrum Barcelona 2004 és el circ. El món potser no canviarà a partir del mes d'octubre, quan el Fòrum s'acabi, però la visió que molta gent tindrà del circ haurà fet un gir copernicà. Gràcies. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. El Fòrum és útil

TOTÓ VALLÈS MARTINI, RAMON BECH, JORDI ELIAS

Ahir el meu amic Ramon Bech em regalà i dedicà el seu llibre “Totó, Biografía de un payaso” publicat per la Colección Javier Sáinz Moreno, presentat en el marc del Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres celebrat aquest darrer mes de març.

Me l’he llegit d’una tirada, quasi dos-centes cinquanta immillorables pàgines dedicades exquisitament al que fou un excels pallasso durant cinquanta anys (s’inicià al seu barri d’Hostafrancs de Barcelona el 1946 amb dotze anys essent empresari de si mateix!), espectador infatigable del desaparegut Circ Olimpia i de tants d’altres, contractat per tots els millors circs europeus, amic dels nens (quina il•lusió li feia quan un nen li feia un petó!), profundament enamorat de la seva Rose-Marie amb qui compartí vint-i-quatre hores diàries durant quasi cinquanta anys, i gran amic dels seus amics, entre els quals el meu pare Jordi Elias, jo mateix, l’autor del llibre Ramon Bech, el seu company de trio Martini Juanito del Castillo i la seva família, en Genis Matabosch i en Marcel Barrera i tots els amants del circ de bona voluntat.

He explicat ja, algun cop per escrit, que els Germans Martini visitaven el meu pare a finals dels anys cinquanta. Les trobades tenien dues parts: la primera era seriosa, entre ells, tancats al minúscol despatx, una simple habitació del pis, des d’on el pare editava i escrivia la revista “Circo” al final dels anys cinquanta-inicis dels seixanta. Però al cap de molta estona, la porta s’obria i els meus germans i jo érem invitats a incorporar-nos a la conversa on els Germans Martini ens explicaven les paròdies que estaven preparant. Però no ho feien amb paraules sinó escenificant-les amb gestos i expressions facials que ens feien plorar de tant riure. I com en Ramon Bech explica puntualment, el meu pare els augurà en varis articles publicats a les pàgines de El Mundo Deportivo un futur esplendorós en el món del circ, com així fou i no podia ser d’altra manera, donada la gran professionalitat que posaven en assajar i estudiar el timing de les seves entrades i paròdies, estudiant els grans mestres europeus, començant naturalment pels locals i millorant tot el que els altres pallassos havien ja creat, sense mai simplement copiar.

Moltes vicisituts hagué de passar en Totó per tirar endavant la seva vida, professional i personal: canvis de països, d’idiomes, de psicologia individual i col•lectiva dels diferents públics (llatins, escandinaus, alemanys…), successius canvis de companys (uns més aportadors de talent que d’altres que foren exactament el contrari, fins a trobar la compenetració professional amb la seva Rose-Marie durant dècades amb qui ja compartia la vida personal i una filla, l’Alícia a qui tragué també a l’escenari quan calgué.

I ens deixà, de sobte, sense avisar, el setembre de l’any passat. El despedirem al Tanatori de Calella, on ens consolàrem mútuament tots els que l’estimàrem.
Al novembre acudirem a un acte a l’ajuntament de Cornellà on el recordàrem i ja en Ramon Bech ens anuncià el present llibre i algunes anècdotes de la seva creació conjunta amb en Totó i en Juanito ens explicà algunes vivències i paròdies que junts visqueren.

I ara aquest goig de llibre, emmarcat dins la col•lecció que Javier Sáinz Moreno ens complau a compartir juntament amb les Històries del circ a Mèxic i a Xile i les Memòries de la gran Pinito del Oro ja publicades i de gratíssima lectura.

I sobretot aquesta biografia de’n Totó, hem d’aprendre fins al moll de l’òs totes les seves virtuts humanes i professionals, com a part de la nostra memòria col•lectiva sense la qual no seríem més que animals.

Quim Elias