La meva segona vinculació (la primera comença a la infància) amb el món del circ m’està donant moltes satisfaccions, de persones que es recorden perfectament del meu pare, tot i que morís trenta anys enrera: la directora de la biblioteca de Nou Barris se’n recordava perfectament quan ella era bibliotecària a la Central i el meu pare consultava llibres, el Fany, pallasso enfarinat, ànima de l’Associació de pallassos de Madrid que m’invità a visitar el seu Museu, a qui vaig telefonar fa uns dies, la Pinito del Oro a qui també vaig telefonar, i ara tu, són només alguns exemples del reconeixement actual d’una memòria que no s’esborra.

La opció de buscar-nos a la adreça del carrer Còrsega hauria donat resultat ja que la meva família i ha viscut (hi viu encara una germana meva) des de 1942. Però no cal lamentar-nos pel que hauria pogut passar sinó concentrar-nos en el present i futur.

El meu pare va començar la revista CIRCO el novembre de 1956 fins a finals del 1962. Un exemplar de cada una, enquadernades en dos volumens, els he conservat i formen avui part del llegat dipositat a la biblioteca. Així són accessibles a tothom. Ell hi va posar el millor de si mateix, assumint tots els papers editorials i el risc econòmic. Deia, escrivia, que era l’única al món. Seria veritat. En la revista els meus germans i jo, jo sóc el petit de cinc, escriviem les cròniques dels circs que passaven per Barcelona, des de 1959 fins al final. M’alegra de saber que algú ha mencionat la revista, ja que em semblava, vist des de la visió actual, que ningú se’n recordava. M’encantarà tenir una còpia dels articles teus on la menciones.

Ell va escriure i es publicà varis llibres: “Diálogos en el Circo” era un extracte dels articles de la revista. Jo en tinc un exemplar que ara mateix té la biblioteca Nou Barris a fi d’escanejar-lo.”10 anys de Circ”, també està a la biblioteca un exemplar i jo en tinc un altre. Un tercer llibre, un llibret, el publicà el 1968 sobre la Pinito del Oro.

Jo personalment prefereixo dos llibres no publicats: “La capsa de les sorpreses” on descriu amb tot detall, potser massa i tot, la seva trajectòria des de 1954 fins a 1968, com s’acosta al món del circ com a base d’una eventual obra literària que pretén escriure i que el cautiva, describint les grandesses del circ i, sorpresivament per mi, també la cara oculta, de la que ell no parlava mai: els suicidis, els empresaris mediocres, els directors de diaris mesquins, etc. L’original l’he entregat a la Biblioteca, jo en tinc una fotocòpia.

El segon llibre el titula “Elegia del circ”, és una descripció teòrica d’una programa de circ, amb exemples concrets de números d’animals, de pallassos, icaris, contorsionistes. Jo l’he copiat integrament i l’he entregat a la biblioteca en disket. Així doncs també el tinc.

He entregat també a la biblioteca del circ la llista d’articles publicats a Cavall Fort en la època de l’Albert Jané (ara que m’adono de la coincidència de cognoms, sou família?), qui me’ls honorà quan els hi vaig demanar a la mort del meu pare. També el vaig trobar a l’enterrament de l’Oriol Ruiz i Elias, cosí meu, membre del Patronat de la Fundació Cavall Fort. L’Albert Jané, a qui a penes conec, admirava i respectava l’obra del pare. No tot els articles publicats a Cavall Fort són de circ, alguns tracten d’animals, altres de la mar, altres del seu pare, Josep Elias i Juncosa, gran divulgador dels esports i amic del pallaso Antonet des de 1905. Així que la biblioteca decidirà quins articles té com a part del fons circence.

No coneixia el Sr. Josep Vinyes fins que el vaig trobar en una nadala dibuixada per Soler-Jové, on el meu pare hi escriví unes línies. Sé que té un museu que no he vist.

De fet, la meva dedicació a la obra circenca del meu pare només és una part de la aproximació a la seva obra, també dedicada a Gaudí i a la geografia de pobles, viles i ciutats catalanes. I el meu pare és una part, encara que important, de la meva aproximació a la vida i obra de centenars d’altres familiars.

14 Octubre 2003
El Fons Elias

La Biblioteca Nou Barris rep una important donació per al seu fons de circ

Jordi Elias i Campins va néixer a
Barcelona l'any 1912. Fou escriptor,
especialitzat en circ. La seva afecció al
circ li venia del seu pare, el qual preferia
mil vegades una actuació de circ, que
anar al cinema o al teatre. I va ser al Circ
Olímpia que, de ben petit, va descobrir el
fascinant món del circ i en va fer un refe-
rent en la seva vida.

Per tal de documentar-se per elaborar
els seus articles, s'havia incorporat a
diversos circs ambulants, per la qual
cosa va tenir relació amb grans artistes
de circ com Rogelio, Polo i René Rivels,
Popey, els germans Tonetti, Pinito del
Oro, Troupe Arata, Trío Helios, el clown
Beby, Duo Farias, el faquir Sager,
Hermanos Martini, Kaniska, Los Apollo,
Los Álava, entre molts d'altres.

De l'any 1956 al 1962 va editar la revista
Circo, en la qual, entre molts col.labora-
dors, també hi tenien una columna
("Cinco hermanos van al circo") els
seus fills, fent la crítica de la darrera
actuació de circ que havien vist. Aquesta
publicació, segons Elias, era l'única al
món que es publicava mensualment.

També va col•laborar a la Hoja del Lunes,
així com també havia escrit algun article
per la revista Destino, La Veu de
Catalunya, La Vanguardia i El Mundo
Deportivo. És autor d'obres de temàtica
diversa com: Gaudí, assaig biogràfic
(1961), Diàlogos en el circo (1962), Deu
anys de circ (1964), Historietes ximples
(1965), Viatge per la costa catalana
(1966) i Pobles, viles i ciutats: Altafulla,
Balaguer, Malgrat, Tàrrega (1966).


Al llarg de la seva vida, va anar formant
una gran col•lecció de fotografies, llibres,
retalls de premsa, cartes, postals i altres
documents relacionats amb el circ, que
han estat donats a la biblioteca Nou
Barris pels seus hereus, per tal que es
conservi i es posi a l'abast dels investi-
gadors, estudiants i usuaris en general.
Entre aquest fons, hi ha un manuscrit
inèdit que porta per nom La capsa de les
sorpreses, on explica totes les vicissi-
tuds que va viure, al llarg dels anys,
immers en el món del circ i, com he dit al
principi, acompanyant artistes i compan-
yies per diferents llocs del país.

La biblioteca Nou Barris està molt agraï-
da d'aquest gest, tan generós, fet pel
seu fill Joaquim, en nom dels seus ger-
mans i familiars. En aquests moments,
després de revisar tots els documents,
s'està processant el fons per tal de
posar-lo disponible i fer-ne la màxima
difusió.

Estem segurs que aquest fons, per la
seva condició de documents únics, com
ho són els manuscrits i les fotografies, o
bé exhaurits com és el cas dels llibres,
atraurà molts investigadors, historiadors,
alumnes i usuaris interessats en aquest art.

18-1-2004 Copio la carta del director de Cavall Fort que m'envià quan li vaig demanar a quins números havien publicat articles del pare:

Senyor Joaquim Elias
Barcelona


Benvolgut amic,
Corresponent a la seva amable carta tenim el goig
de fer-li arribar el material de Cavall Fort que conté treballs
del seu pare, senyor Jordi Elias (q.e.p.d.), que fou tan apreciat
col.laborador de la nostra revista.

Desgraciadament no disposem d'exemplars de tots els
números que hem publicat fins ara. Per això, fins i tot a fi de po-
der-li enviar segons quins exemplars, ho hem hagut de fer per mitjà
l'àlbum sencer. En altres casos no ens queda ni tan sols l'album.

Li preguem que accepti aquest material com a obsequi,
ja que tenim molt goig de poder-l'hi oferir.

Quedem a la seva disposició i el saludem molt aten-
tament.

Cavall Fort Albert Jané