dissabte, 20 de març de 2010

Slava Polunin

Una setmana després de veure l'espectacle Snowshow del pallasso Slava Polunin al teatre Coliseum de Barcelona, encara no sé si aquest fet m'ha passat realment o estic sotmès i sumergit en un somni del que no he despertat. Però visualitzo un munt de contrastos de formes i colors (l'Slava el veig vestit de groc i els seus ajudants de verd amb gran orelleres amb ales horitzontals caminant com a pingüins, tots ells amb uns sabatots propis del paper que representen), de moviments (no apren mai quiets) i de silencis onírics (no diuen res però ho insinuen tot amb el gest i la mirada), em veig rodejat d'altres espectadors com jo embolicats per una gran malla de telaranya, captius en aquest somni. També em veig convertit com els altres espectadors en nen que intercanvia complicitat amb l'escenari i els seus pallassos, i ens tirem mútuament pel cap milions de volves de neu disfressades de confetti prèviament caigudes del cel (serà del cel de teatre que no deu tenir sostre, o realment en té?) i ens responem mútuament amb un somriure de complicitat, mentre com nens joiosos donem manotades a unes pilotes gegantines de tots colors que volen cel amunt fins a caure de nou als nostres braços enlairats. Espectacle rodat per trenta països, inclosa la Temporada Alta gironina de l'any passat, i vist per milions d'espectadors que s'han emocionat al tornar a la seva infància. Jo, content, de ser un d'ells. Us recomano el catàleg amb magnífiques logrades fotografies que reflexen aquesta pluja de colors i moviment.