dijous, 15 d’abril de 2004

Esborrany de les paraules que vaig dir a la taula rodona del dia 16 d'abril

Barcelona, 15 d'abril de 2004

Bona nit, benvinguts i ben trobats. Dic ben trobats perquè el que fa que ens trobem junts aquí avui és un aconteixement d'índole ben agradable: heu volgut acompanyar-nos als hereus de Jordi Elias i Campins a l'acte de la firma de la donació del Fons Elias, tant els textos que ell escriví com dels llibres, fotografies i gravats que ell acumul.là durant quasi vint anys.

Per aquesta voluntat d'acostar-vos a la seva memòria, a la seva obra, em cal immediatament donar-vos les gràcies, a tots, en nom propi i dels meus germans i nebots, que avui també m'acompanyen.

D'inici, les gràcies a l'Ajuntament de Barcelona, físicament el dipositari del Fons, a través d'aquesta biblioteca especialitzada en circ. El fet d'haver rebut el fons no és el més important que la seva directora i el seu equip han fet. El més important ha sigut estimar-lo des del primer moment quan s'adonaren del valor històric que tenia i entengueren immediatament com podia ser vital per totes les persones que actualment i en el futur puguin estimar el circ. Gràcies Emília Sànchez per aconseguir que el pare avui estigui a casa, a l'Ajuntament de la seva ciutat, rebent el calor de tants enamorats del món del circ, tu que l'aprecies encara més especialment ja que el tractares trenta anys enrera a la Biblioteca Central on ell investigava!.

Gràcies als periodistes que m'acompanyen, en Jordi Jané i en Marcel Barrera, ambós crítics i cronistes del Circ, a ells els toca valorar-lo històricament millor que a mi. Els dos ens han fet sentir la vigència i la importància de la figura i els escrits del pare. En Jordi Jané em permetrà que expliqui ara una petita anècdota del que acabo de mencionar: ell acaba de publicar i presentar un meravallesós llibre sobre Li-Chang, un xinès de Badalona, de nom Joan Forns, gran mag il·lusionista que, durant seixanta cinc anys de professió. recorregué el món encantant tots els públics. Magnífic llibre per un magnífic artista, que actuà en circs per tot el món. I en Jordi Jané, en escriure el llibre, en repassar la vida i obra de Li-Chang, menciona que el pare escriví ja l'any 1957 sobre l'il·lusionista a la revista Circo i al llibre "10 anys de circ" l'any 1964. I això, tot i que ell i jo no ens coneixíem en aquell moment.

No em toca a mi valorar històricament la figura de Jordi Elias. Els seus escrits i la seva obra parlen per ell. Però jo us voldria transmetre unes grans veritats. Els meus germans i jo, saberem de la existència d'aquesta biblioteca quan el diari El País en féu una crònica de la seva inauguració. I entenguerem que era una oportunitat per tornar els escrits del pare a la vida, era perquè enteníem que eren valuosos que els volíem posar a disposició pública, no perquè no els apreciessim. I els prenguerem i portàrem. Vaig tenir la sort de que m'hi acompanyés la nostra neboda Marina, néta de l'avi a qui no conegué. Però a qui va descobrir. I ho saborejà encara més per ser ella artista de teatre i pallasso professional. I quina nova satisfacció per mi, l'haver fet descobrir l'avi a una néta.

I ara us parlaré de mi: jo vaig prendre els llibres escrits i la seva biblioteca, les fotografies, els articles als diaris, les revistes Circo i altres documents i ho vaig entregar, potser des de la distància, després de dècades que no sentir-m'hi involucrat. Però el cuc interior, nascut a la infància, quan amb els germans haviem vist tots els espectacles que passàvem per Barcelona i fet les corresponents cròniques publicades a la revista Circo amb el títol de Cinco hermanos van al circo, va començar a reviure: m'he posat a rellegir els llibres, els articles, he parlat amb tantes persones, incloses les de d'aquesta taula i algunes altres que es recorden encara avui del pare amb emoció i dels seus escrits de fa cinquanta i quaranta anys, com la Pinito del Oro o el pallasso enfarinat Fany, que jo m'he posat a reviure el meu passat i fer-lo present. En quan al futur, el temps ho dirà, no descarto tornar a formar part del conjunt de nosaltres que viviu aquest espectacle com a part pròpia. Aquesta serà la conclusió d'aquest procés que hem emprès amb la Biblioteca de Nou Barris

En quan als llibres, ja sabeu que escriví “Diálogos en el circo » l'any 1962 i « 10 anys de circ », l'any 1964. A mi personalment, què voleu que us digui, m'agraden especialment els llibres no publicats. Quina ironia! « La capsa de les sorpreses » fou escrit l'agost de 1968 com a les seves memòries, ell n'és el protagonista. Explica en tres-centes pàgines com la sorpresa que tingué l'any 1954 quan s'acostà a un circ buscant-hi un marc per un escrit literari i tot el que veié el cautivà, ja per sempre i en féu el centre no d'un exercici de creació sinó d'una crònica en prosa, de la prosa de la vida. I així començà a fer articles pel diaris, sobretot La Hoja del Lunes, el Diario de Barcelona i El Mundo deportivo, redaccions que, per dir tota la veritat, crec que no estimaven gaire el circ i/o els articles del pare. I féu la crònica dels circs que passaven per Barcelona i per Catalunya, tot i que no dubtà a desplaçar-se a altres ciutat espanyoles quan l'espectacle s'ho mereixia. I deixa constància de la mediocritat dels directors de circ, empresaris que mantenien programes mediocres, atraccions importants fins a esgotar-les sense cap innovació. També menciona una altra cara del món del circ: la cara menys vistosa, la de la convivència difícil en espais reduïts, la de la psicologia atormentada en oposició a la felicitat aparent.

El segon llibre inèdit es titula Elegia del circ, on descriu amb detall un hipotètic programa circenc amb tots els seus números d'artistes i/o d'animals, explicitant uns exemples vivencials de la majoria d'ells. Crec que és molt pedagògic. Us ofereixo la possibilitat de publicar-los sense condicions.

I per acabar voldria mencionar el nostre agraïment pel ressò que aquesta donació ha tingut en la Escola de Circ Rogelio Rivel, vinculada a aquest districte, única a Catalunya, alguns dels seus membres ens acompanyen avui aquí. Voldria fer menció del seu Combinat de Circ que han organitzat aquest mes d'abril, que l'han dedicat a la memòria del pare, a la seva persona i obra, combinat que, per altra banda, ha tingut força categoria, que els meus germans i nebots hem disfrutat enormement i que el pare hauria gaudit encara més. Es fàcil d'imaginar la emoció que hem sentit de sentir-nos reconeguts per tots vosaltres per una obra de la que només en som hereus. Moltes gràcies.