1-4-2004
Dimecres 31 de març truco al Lluís Permanyer, el periodista de La Vanguardia, a qui a penes conec ja que només hem tingut una conversa ara farà un any. Ell havia escrit a La Vanguardia un article on mencionava que el pare era la única persona que ja l'any 1961 en el seu llibre sobre Gaudí menciona els escarafalls que féu Clemenceau l'any 1915 quan veié la façana de la Pedrera. El meu cosí i amic Oriol Canals i Guilera em va donar l'article i jo per email li vaig agraïr. Així que un dia me'l vaig trobar per les Rambles, ell dret davant d'un edifici de la plaça de l'Arc del Teatre esperant la lluminositat adequada per fer una fotografia a la façana. I jo que me li acosto, em presento i comencem una conversa caballeresca en la qual li reitero la satisfacció sobre la menció que féu del pare, em pregunta per ell, li explico que, a més de Gaudí, escriví sobre circ, ell mostra interès, li explico la donació que estem organitzant els germans, ell està encantat, tant que em demana que l'informi quan es faci l'acte de la firma. A continuació surt a la conversa que jo també sóc Guilera, ell coneix els Guilera Valls de Sant Feliu de Codines, i els Canals Guilera, ja que són veïns al carrer de Casp (després sabré per l'Oriol Canals i Guilera com n'era d'amic amb en Ramon). Aleshores jo li dic que hauria d'haver conegut el tiet Josep Mª Guilera que escrivia a La Vanguardia. I tant que sí, em diu. Així que ell conexia l'obra del pare sobre Gaudí, llibre que llegí a la biblioteca de la Universitat i tres branques Guilera. Déu n'hi dó!
Així que el truco per fer-li saber que l'acte de la firma és el dia 15. Parlo amb el contestador, ell amb el meu i jo el visito a La Vanguardia. Parlem uns minuts, ja ens tutegem, em demana unes notes per ser publicades, si li sembla escaient, el dia dimarts dia 13, a títol d'informació de l'acte.
I els hi porto dijous dia 1. Quan vaig a entregar-les a recepció, ell surt del diari i fem una passejada junts fins a la plaça Urquinaona. I seguim parlant del pare, de Gaudí i de la família. M'agraeix les notes i jo a ell l'atenció que hi posa. Les notes són les següents:


1-4-2004
APUNTS SOBRE LA VIDA I OBRA DE JORDI ELIAS I CAMPINS


Té una entrada a la Enciclopèdia Catalana, escrita per Sebastià Gasch

Era fill de Josep Elias i Juncosa, “Corredisses”, que també té una entrada a la Enciclopèdia Catalana, com a esportista i impulsor, practicant i divulgador de l’esport; creador del Comité Olimpic Català l’any 1913. Gran amic dels pallassos Antonet i Grock des de 1904, fou gran espectador de circ acompanyat dels seus fills.

Nascut a Barcelona l’any 1912, des de 1954, any en el que publica la primera nota a Destino, fins a 1972 en que morí, Jordi Elias i Campins fou un enamorat del circ, creant i editant de 1956 fins a 1962 58 números de la revista Circo, única al món, fet que el portà a incorporar-se com un més dels artistes a la vida nòmada de les companyies. En ella féu participar els seus cinc fills com a cronistes i severs crítics dels espectacles circencs que passaven per Barcelona en una secció que es titulava Cinco hermanos van al Circo de 1959 fins a 1962.


Escrivi tres llibres publicats per ell mateix:

Diálogos en el Circo el 1962, recull dels millors articles publicats a la revista Circo,

10 anys de circ, publicat l’any 1964, on retrata el món del circ des de 1954 fins a 1963

i Pinito del Oro, una vida en el trapecio, el 1968, artista amb qui l’uní una gran amistat i admiració professional des de que ella retornà a Espanya l’any 1956 fins que es retirà l’any 1960, després d’haver triomfat durant sis anys a la pista central del Circ Ringling, el el més fastuós dels Estats Units.

Dos llibres més resten inèdits, La capsa de les sorpreses i Elegia del circ. El primer, escrit el 1968, reflexa, com si fós el seu diari personal, les seves vivències des del moment en que s’aproxima al món del circ l’any 1955 pensant que fora el marc d’un treball literari però que el captiva per la seva sinceritat però que el porta a decidir fer-ne de cronista a través d’articles periodístics fins a la creació de la pròpia revista Circo esmentada, explicant tots els circ que passen per Barcelona i Catalunya, amb alguns episodis a Madrid, Vàlencia, Bilbao i Sant Sebastià.

El segon llibre Elegia del circ és un repàs dels números de circ que ha vist, teoritzant la excel·lència de cada exercici i explicitant els millors artistes: pallassos, inclòs Charlie Rivel, a qui tractà llargament; féres de tot tipus, malabaristes, icaris, contorsionistes; tot tipus de numeros amb animals des de óssos fins a gossos, cavalls, tigres, lleons, elefants.

Féu centenars de cròniques i crítiques circenques a La hoja del lunes, però sobretot a El Mundo Deportivo i al Diario de Barcelona, dedicà especial atenció a les criatures a través de col·laboracions a Cavall Fort.

Mencionàvem Charlie Rivel, a qui Federico Gallo dedicà un programa de Esta es su vida de Televisió Espanyola l’any 1962. Jordi Elias féu en aquest programa una presentació del món del circ i concretament dels pallassos.

A partir de 1964 fins a la seva mort l’any 1972, fou el corresponsal a Espanya de la revista francesa Le circ dans l’Univers, editada per Le Club du Circ, de París.

El seu nom quedà potser oblidat, com a conseqüència de la poca atenció que la societat dóna al món del circ. Però els estudiosos i amants del circ el recorden i mencionen, encara avui, com a peça cabdal de la tenacitat amb que s’autoimposà de deixar constància de tots els esdeveniments circencs que passaven a la ciutat i al país, amb especial menció a la qualitat tècnica i humana dels artistes que hi intervenien.

A part dels llaços familiars que els unien, tingué molt amistat personal i admiració personal amb Mary Santpere, a qui dedicà diversos articles, especialment quan ella es presentà a la plaça de toros de Les Arenes, a Barcelona l’any 1971, tot i que ella debutà com a august l’any 1950.

Per complementar aquests apunts, adjunto:

- Nota necrològica publicada a Destino el juny de 1972 escrita per Sebastià Gasch, on queda reflexada la seva personalitat professional.
- Butlletí editat per la Biblioteca de Nou Barris l’octubre de 2003 on dona notícia de la recepció del Fons Elias.
- Inventari, bé que provisional del contingut del Fons Elias recepcionat per la Biblioteca de Nou Barris. Té data 8-1-2004.
- Carta del 29 de març 2004 on l’Escola de Circ de l’Ateneu Popular de Nou Barris dedica el seu Combinat de Circ a la memòria de Jordi Elias i Campins.


Quedo a la teva disposició. Al mòbil 600.43.29.92, aquesta Setmana Santa al 972.46.90.73 o a la adreça gginebro@hotmail.com

Atentament,

Joaquim Mª Elias