BONI, PER MARCEL BARRERA

diumenge, 2 de maig de 2010

Amb permís del seu autor , us copio el post que Marcel Barrera ha inserit al seu bloic sobre l'espectacle de Boni a l'Almeria Teatre. (Nota: entre altres coses, aprenc que els amalbars es fan amb masses i no amb maces, com jo he escrit.)




Jordi Juanet "Boni" presenta el seu nou espectacle a l'Almeria Teatre
Marcel | divendres, 30 d'abril de 2010 | 19:09h

Assajar és patir, explica Jordi Juanet Boni en el seu últim espectacle estrenat a l’Almeria Teatre de Barcelona. Una reflexió que fa dalt de l’escenari juntament amb d’altres preguntes existencials que es fan molts artistes al llarg de la seva trajectòria professional. Fart que li caiguin les masses una vegada i una altra quan assaja, tip de repetir els mateixos exercicis de malabars un dia i un altre, el nou espectacle titulat Backstage ens presenta un Boni més introspectiu que mai, amb confidències que pocs artistes fan damunt d’un escenari: Tinc 47 anys i en fa 27 que estic dalt dels escenaris, a mi el que m’agrada és menjar-me una paella amb els amics. Té sentit el que faig? Ho deixo, no ho deixo, ho deixo… es pregunta com si fos Hamlet. Boni passeja davant del públic tots els seus dubtes que el corsequen i les sensacions que ha tingut quan ha hagut de trepitjar escenaris d’èxits i fracassos. Ho fa amb un humor amb to de tragèdia. Un Boni molt diferent al que estàvem acostumats a veure amb en Karoli, a la Ciutat dels Prodigis del Circ d’Hivern o pels carrers i places de Catalunya amb el seu espectacle per a tots els públics In Situ. Una mena d’humanoide que també li serveix de confessor l’acompanya durant tot l’espectacle, li fa de rèplica i li aconsella que es dediqui al teatre de text, una recomanació que intenta seguir fins que veu que l’atracció per les masses pot molt mes que la força del text. L’espectacle ens despulla un Boni desconegut fins ara, que en aquest espectacle que es pot veure a l’Almeria Teatre fins diumenge repeteix la imatge que ja s’ha convertit en un clàssic en ell: quan toca amb l’ímpetu d’aquells rockers que mai moren la bateria imaginària. Un dels moments més brillants de l’espectacle és quan es transforma en Víctor Kee, el famós malabarista que va triomfar al Cirque du Soleil. Boni imita el seu popular número, els moviments del malabarista ucraïnès i la seva estètica sideral. Qui vulgui anar a veure el nou Boni que busca la seva identitat i un bon treball d’interpretació té temps fins aquest diumenge.

BONI, ULLS-MANEL SALA

La fotografia del meu post anterior sobre l'espectacle de Boni a l'Almeria Teatre és de l'Ulls, en Manel Sala, gran fotògraf, millor amic.
No deixeu de llegir i gaudir del seu treball al seu blog:

http://circ-manelsala-ulls.blogspot.com/

També en Boni té un web digne de prestar-hi atenció:

www.boni.cat

Segur que els dos us encantaran.

BONI

Fou l'estiu de l'any 2004. Era durant la setmana de circ a La Bisbal de l'Empordà. El dia és 15 de juliol. La hora, les 6 de la tarda. Cal dir que fa un sol espaterrant, que cau de ple sobre els espectadors? L'espectacle In situ el protagonitza Boni durant una hora llarga. La espectadora més menuda és la meva/nostra néta Maria, de 14 mesos, que dreta i immòbil sobre la meva cama, no es perd detall del que veu, captivada per les imatges que se li apareixen i assimila. Boni, monociclista, malabarista, músic i showman amb i sense instruments, es posa el públic a la butxaca des del primer minut, amb qui estableix una complicitació i col•laboració que dóna un magnífic resultat. Tots gaudim enormement i quedem satisfets. I la meva néta començà així una aproximació als espectacles circenses que, anys després, encara li dura, per enorme satisfacció pòstuma del seu besavi.

Ara, uns anys després, Boni ens presenta a l'Almeria Teatre del barri de Gràcia de Barcelona, un nou espectacle, de nom Blackstage, "Darrera l'escenari". Eficaç, directe, viu, sincer, humà, tècnic, el seu espectacle no el fa suposadament damunt d'un escenari davant el públic sinó darrera les cortines en un assaig previ a començar la funció. Circ dins del circ. El seu diàleg amb un autòmata li permet d'explicar-se, d'esplaiar-se. I tant si ho fa! Amb una sinceritat a prova de bomba ens explica els seus sentiments i cansaments (diu que té 47 anys i més que assajar li agrada menjar-se una paella amb els amics), els èxits de públic que ha gaudit i els moments no tant triunfants. I ho domina tot: la tècnica dels malabars amb anelles i maces, els alts monocicles, les minúscoles bicicletes.

Però. sobretot domina la oferta d'un espectacle sincer, honest, proper, alegre, viu. NO deixeu d'anar a l'Almeria Teatre i de seguir aquest gran artista tan nostre.