ISA GORSKY (-5/3/2012)
Benvolguts,
Des de La Central del Circ us hem de comunicar una notícia molt trista: la Isa Gorsky de La Grainerie se n’ha anat després de lluitar 6 mesos contra un càncer.
Molts de vosaltres l’heu conegut perquè heu fet una residència a La Grainerie, perquè heu presentat un projecte a la Isa o perquè hi heu actuat. Us remetem la carta que ens ha fet arribar l’equip de La Grainerie.
L’equip de La Central, vol expressar el seu condol i informar-vos que si sou per Toulouse i voleu acomiadar-vos de l’Isa:
Serà incinerada al “crématorium de Cornebarrieu” a les 10’30h demà dimarts 6 de març.
A partir de les 12h, a l’hora de dinar, la seva família i els seus amics us conviden a la Grainerie per a compartir els vostres records i els vostres testimonis artístics.
Si voleu fer arribar unes paraules a La Grainerie, les podeu enviar a contact@la-grainerie.net.
Comunicació La Central del Circ
Parc del Fòrum de Barcelona. Moll de la Vela, 2 08930 Sant Adrià del Besós (Barcelona)
Telf. (+34) 93 356 08 90
comunicacio@lacentraldelcirc.cat / www.lacentraldelcirc.cat
Toute l’équipe de la Grainerie a la tristesse de vous annoncer que notre Isa vient de s’éteindre ce 1er mars après un dernier combat de 6 mois contre un méchant cancer.
Isabelle Gorsky venait d’avoir 50 ans.
Elle était la première salariée de l’association « la Grainerie » fondée en 2002, et elle faisait partie de Saltobrank, l’équipe qui a créé et géré la première Grainerie en 1997.
Pendant plus de dix ans, elle a impulsé toutes les évolutions de la Grainerie, de l’utopie d’un projet associatif relayé par les collectivités, à la mise en place d’une équipe capable de prendre en main cette fabrique destinée à la création artistique, projet alternatif devenu pérenne tout en gardant ses valeurs initiales.
Et bien évidemment, ce 19 mars, jour de l’inauguration de la Grainerie, nous penserons à elle, aux années de sa vie où elle a œuvré inlassablement pour que cette fabrique des arts du cirque et de l’itinérance rayonne grâce à cet art populaire sur la métropole toulousaine et bien au-delà !
Faut dire qu’elle était la conductrice de Caravane de Cirques, la pourvoyeuse généreuse d’espaces de travail pour les équipes en création, la Louise Michel capable de mettre en grève la Grainerie en 5 minutes pour les luttes intermittentes, la pie qui chante à la sono du camion Sud dans les manifs pour dénoncer les injustices, celle qui était à la gauche de la gauche de la gauche, cette self made woman fragile et déterminée descendue de sa banlieue parisienne, cette fonceuse adepte du Qi Gong du mardi soir, cette partisane du bio et des circuits courts capable aussi de se damner pour un éclair au café, cette râleuse professionnelle à la Bacri, cette amie fidèle dévoreuse de bouquins, cette femme épanouie dans sa vie familiale … et vous pouvez en rajouter, nous n’en doutons pas ! A ses enfants Léa et Youri, à son compagnon Bruno, à sa famille et à ses proches, nous savons combien elle va manquer.
Nous, nous allons devoir nous résigner à vivre sans cette battante, si généreuse et chaleureuse, avec qui nous avons partagé tant d’intenses et beaux moments.
Isa sera incinérée au crématorium de Cornebarrieu à 10 h 30 ce mardi 6 mars. A partir de 12 h à la Grainerie, sa famille et ses proches vous invitent à venir partager vos témoignages, vos gestes artistiques, votre repas…
Si vous voulez envoyer vos condoléances à sa famille : Bruno Marcato, Youri et Léa, 16 avenue de Castres, 31500 Toulouse ou brunomarcato@wanadoo.fr
Si vous désirez laisser un témoignage, vous pouvez l'envoyer sur contact@la-grainerie.net.
Vous trouverez également un cahier à l’entrée de notre fabrique.
dilluns, 5 de març del 2012
dimecres, 29 de febrer del 2012
ÀNGEL AMIEVA, ELPUNTAVUI
Recull de notícies sobre Àngel Anmieva dels diaris El Punt i Avui, avui dia fusionats.
El passat dia 26 de febrer ens fa saber que Àngel Amieva, clown de professió, inicia un viatge en bicicleta fins a Pequín. No és el primer: durant anys, ha recorregut Amèrica Llatina fent riure als nens de totes les edats, que falta els deu fer amb tanta misèria humana. D'aquest viatge que ara emprèn en farà un blog, del que n'estarem pendents.
Capa i Espasa presenta «13. La casa encantada»
23/07/09 02:00 - GIRONA - EL PUNT
Notícies de ... Girona
El grup figuerenc Capa i Espasa presenta avui (22.30h), a la plaça dels Jurats de Girona, en el marc del cicle Escènit, la peça teatral d'humor gestual 13. La casa encantada. L'obra recorre a tots els tòpics sobre el cinema de terror per capgirar-los i deixar irreconeixibles escenes molt populars de films de referència del gènere, portant-les al terreny de l'humor absurd o surrealista. La peça, dirigida per Àngel Amieva, la interpreten el director, Marta López i David Moya.
Darrera actualització ( Dijous, 23 de juliol del 2009 02:00 )
El vigor de La Planeta
La sala gironina recull els fruits de la seva trajectòria i presenta una programació semestral en què manté la qualitat i para atenció a l'autoria contemporània
14/12/10 02:00 - GIRONA - DANI CHICANO
Notícies de ... Girona
…Tots els públics
El teatre gestual està representat per Marcel Tomàs i la seva dolça follia a Zirocco, i per Àngel Amieva, amb la paròdia cinematogràfica Eperando a G.
Així doncs, la sala La Planeta, a còpia d'aplicar la imaginació i de tenir cura de les companyies, manté el rumb i aconsegueix, juntament amb les sales alternatives de fora de Barcelona, poder contractar espectacles del programa Cultura en Gira, que fins ara tenia l'accés reservat als ajuntaments.
Darrera actualització ( Dimarts, 14 de desembre del 2010)
04/02/11 FIGUERES - DANI CHICANO
Notícies de ... Figueres
La companyia Capa i Espasa actua avui (21.00 h) al Teatre Municipal El Jardí, de Figueres, on presenta la peça de teatre d'humor gestual 13. La casa encantada, dirigida per Àngel Amieva, que és un dels intèrprets, juntament amb Marta López i David Moya. Amieva, que ha treballat amb els madrilenys Yllana, a partir de tot un seguit de referents cinematogràfics, va encadenant gags que deformen fins a la comicitat escenes emblemàtiques de films de terror prou coneguts.
Darrera actualització Divendres, 4 de febrer del 2011
Humor gestual a La Planeta
11/03/11 02:00 - GIRONA - J.C.L
El cartell promocional. Foto: El Punt.
1
Notícies de ... Girona
Capa i Espasa s'inspira en Beckett i el cinema amb l'obra ‘Esperando a G.'
El cinema sempre ha estat un referent i una constant en les obres de la companyia figuerenca Capa i Espasa. Si amb Clack! van concebre un divertit espectacle d'humor visual, en què es recreaven algunes de les millors escenes de la història del cinema, i amb 13 van articular l'obra a partir de la sàtira de les pel•lícules de terror, sobretot ambientades en cases encantades, ara, amb la seva última obra, Esperando a G., aboquen el seu habitual humor gestual a la paròdia dels gèneres cinematogràfics. Inspirant-se en el Tot esperant Godot de Samuel Beckett, l'humor esdevé l'ingredient essencial d'aquest espectacle, que representen avui a la sala La Planeta (22.00 h, 12 euros) i en què es dediquen a explicar la mateixa història de més de vint maneres diferents: a partir del cinema mut, el d'acció, el de terror, el cinema negre, el western... Raúl Cano (Yllana) i el també intèrpret Àngel Amieva en són els directors.
Darrera actualització ( Divendres, 11 de març del 2011)
RUTA D'UN CLOWN FIGUERENC
Pedalar a la recerca del riure
El clown Ángel Amieva farà una ruta amb bicicleta de Figueres a Pequín buscant quin tipus d'humor agrada a diverses cultures del món
26/02/12 02:00 - FIGUERES - JENNIFER OLBRICH
Enllaços relacionats
• La web del clown Ángel Amieva
Notícies de ... Figueres
“Vivim en un món marcat per l'agressivitat i la violència, en què l'humor sovint no arriba a tothom.” Aquest és el motiu que ha portat Ángel Amieva, clown, actor i director teatral figuerenc, a iniciar la Ruta del Riure, des de Figueres fins a Pequín. El projecte s'iniciarà el 4 de març i consisteix en una ruta en solitari amb bicicleta que creuarà els continents europeu i asiàtic, passant per tretze països. S'emporta cinquanta quilos d'equipatge i una gran preparació psicològica, més que física, per afrontar el repte.
El projecte busca portar el somriure a diferents cultures i combina les tres passions de l'artista: viatjar, el ciclisme i l'humor. “He dedicat mitja vida a l'esport i l'altra meitat, a fer riure. Es pot dir que el projecte m'ha escollit a mi i no a l'inrevés.” Persegueix dos grans objectius: oferir espectacles gratuïts d'humor a persones desfavorides i fer un estudi de camp per donar resposta a la pregunta “Què ens fa riure?” Tot això ho convertirà, quan torni, d'aquí a sis mesos, en un llibre i un documental.
Els espectacles es basaran principalment en la mímica, en el tipus d'humor slapstick comedy, usat en el cinema mut, i jugaran amb l'efecte sorpresa implicant directament els espectadors en els esquetxos. Algunes actuacions ja estan concretades prèviament, com és el cas de Croàcia, però la majoria s'organitzaran una vegada iniciada la ruta per evitar imprevistos. L'objectiu és recórrer cent quilòmetres diaris o bé pedalejar durant sis hores al dia, absorbint les impressions dels diferents països. “La bicicleta és el mitjà ideal. No és tan lent com anar a peu però tens temps de mirar als ulls de les persones.”
La idea de dur a terme el Projecte Riure va sorgir a causa de la necessitat d'experiència vital de l'artista, així com d'un moment personal i professional ideal.
El viatge d'Amieva es podrà seguir diàriament a través del bloc al seu web www.rodaclown.org.
Darrera actualització ( Diumenge, 26 de febrer del 2012)
El passat dia 26 de febrer ens fa saber que Àngel Amieva, clown de professió, inicia un viatge en bicicleta fins a Pequín. No és el primer: durant anys, ha recorregut Amèrica Llatina fent riure als nens de totes les edats, que falta els deu fer amb tanta misèria humana. D'aquest viatge que ara emprèn en farà un blog, del que n'estarem pendents.
Capa i Espasa presenta «13. La casa encantada»
23/07/09 02:00 - GIRONA - EL PUNT
Notícies de ... Girona
El grup figuerenc Capa i Espasa presenta avui (22.30h), a la plaça dels Jurats de Girona, en el marc del cicle Escènit, la peça teatral d'humor gestual 13. La casa encantada. L'obra recorre a tots els tòpics sobre el cinema de terror per capgirar-los i deixar irreconeixibles escenes molt populars de films de referència del gènere, portant-les al terreny de l'humor absurd o surrealista. La peça, dirigida per Àngel Amieva, la interpreten el director, Marta López i David Moya.
Darrera actualització ( Dijous, 23 de juliol del 2009 02:00 )
El vigor de La Planeta
La sala gironina recull els fruits de la seva trajectòria i presenta una programació semestral en què manté la qualitat i para atenció a l'autoria contemporània
14/12/10 02:00 - GIRONA - DANI CHICANO
Notícies de ... Girona
…Tots els públics
El teatre gestual està representat per Marcel Tomàs i la seva dolça follia a Zirocco, i per Àngel Amieva, amb la paròdia cinematogràfica Eperando a G.
Així doncs, la sala La Planeta, a còpia d'aplicar la imaginació i de tenir cura de les companyies, manté el rumb i aconsegueix, juntament amb les sales alternatives de fora de Barcelona, poder contractar espectacles del programa Cultura en Gira, que fins ara tenia l'accés reservat als ajuntaments.
Darrera actualització ( Dimarts, 14 de desembre del 2010)
04/02/11 FIGUERES - DANI CHICANO
Notícies de ... Figueres
La companyia Capa i Espasa actua avui (21.00 h) al Teatre Municipal El Jardí, de Figueres, on presenta la peça de teatre d'humor gestual 13. La casa encantada, dirigida per Àngel Amieva, que és un dels intèrprets, juntament amb Marta López i David Moya. Amieva, que ha treballat amb els madrilenys Yllana, a partir de tot un seguit de referents cinematogràfics, va encadenant gags que deformen fins a la comicitat escenes emblemàtiques de films de terror prou coneguts.
Darrera actualització Divendres, 4 de febrer del 2011
Humor gestual a La Planeta
11/03/11 02:00 - GIRONA - J.C.L
El cartell promocional. Foto: El Punt.
1
Notícies de ... Girona
Capa i Espasa s'inspira en Beckett i el cinema amb l'obra ‘Esperando a G.'
El cinema sempre ha estat un referent i una constant en les obres de la companyia figuerenca Capa i Espasa. Si amb Clack! van concebre un divertit espectacle d'humor visual, en què es recreaven algunes de les millors escenes de la història del cinema, i amb 13 van articular l'obra a partir de la sàtira de les pel•lícules de terror, sobretot ambientades en cases encantades, ara, amb la seva última obra, Esperando a G., aboquen el seu habitual humor gestual a la paròdia dels gèneres cinematogràfics. Inspirant-se en el Tot esperant Godot de Samuel Beckett, l'humor esdevé l'ingredient essencial d'aquest espectacle, que representen avui a la sala La Planeta (22.00 h, 12 euros) i en què es dediquen a explicar la mateixa història de més de vint maneres diferents: a partir del cinema mut, el d'acció, el de terror, el cinema negre, el western... Raúl Cano (Yllana) i el també intèrpret Àngel Amieva en són els directors.
Darrera actualització ( Divendres, 11 de març del 2011)
RUTA D'UN CLOWN FIGUERENC
Pedalar a la recerca del riure
El clown Ángel Amieva farà una ruta amb bicicleta de Figueres a Pequín buscant quin tipus d'humor agrada a diverses cultures del món
26/02/12 02:00 - FIGUERES - JENNIFER OLBRICH
Enllaços relacionats
• La web del clown Ángel Amieva
Notícies de ... Figueres
“Vivim en un món marcat per l'agressivitat i la violència, en què l'humor sovint no arriba a tothom.” Aquest és el motiu que ha portat Ángel Amieva, clown, actor i director teatral figuerenc, a iniciar la Ruta del Riure, des de Figueres fins a Pequín. El projecte s'iniciarà el 4 de març i consisteix en una ruta en solitari amb bicicleta que creuarà els continents europeu i asiàtic, passant per tretze països. S'emporta cinquanta quilos d'equipatge i una gran preparació psicològica, més que física, per afrontar el repte.
El projecte busca portar el somriure a diferents cultures i combina les tres passions de l'artista: viatjar, el ciclisme i l'humor. “He dedicat mitja vida a l'esport i l'altra meitat, a fer riure. Es pot dir que el projecte m'ha escollit a mi i no a l'inrevés.” Persegueix dos grans objectius: oferir espectacles gratuïts d'humor a persones desfavorides i fer un estudi de camp per donar resposta a la pregunta “Què ens fa riure?” Tot això ho convertirà, quan torni, d'aquí a sis mesos, en un llibre i un documental.
Els espectacles es basaran principalment en la mímica, en el tipus d'humor slapstick comedy, usat en el cinema mut, i jugaran amb l'efecte sorpresa implicant directament els espectadors en els esquetxos. Algunes actuacions ja estan concretades prèviament, com és el cas de Croàcia, però la majoria s'organitzaran una vegada iniciada la ruta per evitar imprevistos. L'objectiu és recórrer cent quilòmetres diaris o bé pedalejar durant sis hores al dia, absorbint les impressions dels diferents països. “La bicicleta és el mitjà ideal. No és tan lent com anar a peu però tens temps de mirar als ulls de les persones.”
La idea de dur a terme el Projecte Riure va sorgir a causa de la necessitat d'experiència vital de l'artista, així com d'un moment personal i professional ideal.
El viatge d'Amieva es podrà seguir diàriament a través del bloc al seu web www.rodaclown.org.
Darrera actualització ( Diumenge, 26 de febrer del 2012)
CHARLOT, EL GRAN DICTADOR, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM
Ahir dia 28 febrer 2012 la cadena La Sexta 3 passa la pel·lícula "El gran dictador".
Mirem què en diu Viquipèdia:
The Great Dictator
--------------------------------------------------------------------------------
Fitxa tècnica
-------------------------------------------------------------------------------
Direcció: Charles Chaplin
Producció: Charles Chaplin
Guió: Charles Chaplin
Protagonistes: Charles Chaplin
Paulette Goddard
Jack Oakie
--------------------------------------------------------------------------------
Dades i xifres
--------------------------------------------------------------------------------
País: Estats Units
Data d'estrena: 1940
Gènere: Comèdia dramàtica
Bèl·lica
Duració: 124 min.
Idioma: Anglès
--------------------------------------------------------------------------------
Companyies
--------------------------------------------------------------------------------
Distribució: United Artists
Pressupost: 2.000.000 US$
--------------------------------------------------------------------------------
Fitxa sobre “The Great Dictator” a IMDb
--------------------------------------------------------------------------------
Valoracions
--------------------------------------------------------------------------------
IMDb
FilmAffinity
El Gran dictador (The Great Dictator) és una pel·lícula dirigida l'any 1940 per Charles Chaplin. És una paròdia del nazisme i dels dictadors Hitler i Mussolini.
A l'escena final, Chaplin surt del seu personatge i parla al públic en primera persona, enaltint els valors més nobles de l'home, convertint la pel·lícula en un missatge de pau i llibertat.
Taula de continguts
1 Argument
2 Repartiment
3 Comentaris
4 Dades
5 Curiositats
Argument
Al final de la Primera Guerra Mundial, un soldat de l'exèrcit de Tomania, per salvar la vida de l'oficial Schultz en el seu avió, sofreix un accident i perd la memòria, i roman en un hospital durant anys. Quan, encara amnèsic, escapa de l'hospital, torna a la seva ciutat, on obre de nou la seva antiga barberia situada al gueto. Els temps han canviat. El país és governat pel dictador Astolfo Hynkel, i existeix una brutal persecució contra els jueus.
Una de les joves del gueto, la bella Hannah, defensa el barber quan és acorralat per membres de les forces de seguretat de Hynkel. Ambdós s'enamoren i han de sofrir les vexacions de la dictadura, encara que tenen el respir de la protecció de Schultz, que reconeix el barber, i d'un curt període de pau amb els jueus mentre Hynkel tracta d'aconseguir finançament d'un banquer jueu per a les seves ambicions de dominació global.
La negativa, per part del banquer jueu, a concedir el préstec motiva la represa de l'opressió en el gueto. Schultz cau en desgràcia perquè s'encara amb el dictador per la seva falta d'humanitat i ha d'amagar-se amb els jueus. La persecució fa que el barber i Schultz siguin enviats a un camp de concentració.
Hynkel decideix envair Osterlich, però la intromissió del líder de Bacteria, Benzino Napaloni, l'obliga a convidar-lo i ser diplomàtic, diplomàcia que desemboca en una ridícula guerra de menjar i pastissos entre els dos dictadors.
Hannah i les persones del gueto fugen cap a Osterlich, però al cap de poc s'inicia la invasió des de Tomania. Llavors, quan el barber i Schultz s'escapen, Hynkel és detingut per error per les seves pròpies tropes, per la seva gran semblança amb el barber. El barber és pres per Hynkel i conduït a la tribuna per fer un discurs sobre l'inici de la conquesta del món.
En comptes d'això, el barber exhorta la humanitat a lluitar contra la mecanització de l'home, contra les dictadures i la discriminació, i a recuperar l'humanisme: «Ho lamento molt, però no vull ser dictador. No vull conquerir ni governar ningú. Desitjo ajudar a tothom: jueus, gentils, blancs o negres… La nostra saviesa ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència ens ha fets dur i dolents. Pensem massa i sentim poc. Més que maquinària, necessitem bondat i tendresa… Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos!».
Mentre la multitud aplaudeix, diu: «M'escoltes Hannah? Allà on estiguis, mira cap amunt, Hannah!».
Hannah, a la seva nova casa, arrasada de nou pels invasors, dirigeix la mirada al cel amb esperança, i sobre aquest rostre es fon la imatge.
Repartiment
Charles Chaplin: Barber jueu / Astolfo Hynkel, dictador de Tomania (en referència a Adolf Hitler)
Paulette Goddard: Hannah
Jack Oakie: Benzino Napaloni, dictador de Bacteria (en referència a Benito Mussolini)
Reginald Gardiner: comandant Schultz
Henry Daniell: Garbitsch (en referència a Joseph Goebbels)
Billy Gilbert: Herring (en referència a Hermann Wilhelm Göring)
Maurice Moscovich: senyor Jaeckel
Emma Dunn: senyora Jaeckel
Bernard Gorcey: senyor Mann
Comentaris
El gran dictador és una sàtira del feixisme, i en particular Adolf Hitler i el seu nacionalsocialisme, oposats als demòcrates i als comunistes.
Va ser també la primera pel·lícula amb diàlegs sonors de Chaplin. Tot i així, la mímica ocupa el primer pla. Cal remarcar l'escena en què Hynkel juga amb el globus terraqüi, que acaba explotant-li a les mans.
En aquesta pel·lícula Chaplin fa una agra sàtira de Hitler, filmada quan la Segona Guerra Mundial ja havia començat. Chaplin hi interpreta dos personatges. La pel·lícula no s'estrenà a Alemanya fins a 1958 -encara que era una de les pel·lícules predilectes que Hitler tenia en el seu cinema particular-, i va obtenir els seus majors èxits després del 1945.
Quan més endavant conegué la barbàrie dels camps d'extermini, Chaplin, segons recullen les seves memòries publicades l'any 1964 va afirmar: "Si haguès tingut coneixement dels horrors dels camps de concentració alemanys no hauria pogut rodar la pel·lícula, no hauria pogut burlar-me de la demència homicida dels nazis. No obstant això, estava decidit a ridiculitzar la seva absurda mística en relació amb una raça de sang pura".
Aquesta obra mestra té una gran càrrega de moralitat i és plena de paròdies i crítiques cap a un sistema polític tan fort com era el nazi. Al final de la pel·lícula Chaplin ens sorprèn amb un manifest tremendament emotiu on exposa l'horror de la guerra i com és de terrible per a les persones estar sotmeses sota la figura d'un dictador.
Dades
Estrena als Estats Units: 15 d'octubre del 1940, Nova York.
Estrena a Espanya: 30 d'abril del 1976
Reestrena: novembre del 2002.
[modifica] CuriositatsLa pel·lícula va estar censurada a Espanya (1940–1975), a Alemanya i a Irlanda.
A banda de ser la primera pel·lícula dialogada de Chaplin, va ser l'última en la qual apareix vestit -més o menys- com Charlot, el petit vagabund. En la pel·lícula de Richard Attenborough, Chaplin (1992), Robert Downey Jr., que feia el paper de Chaplin, deia: «Sé que el parlar serà la fi de Charlot, això segur. Però almenys se n'anirà dient alguna cosa en la qual crec».
Els rètols que es veuen en els carrers del gueto són escrits en esperanto. L'únic mot que apareix en anglès és jew (jueu). L'alemany que parla Hynkel és inventat: només una o dues paraules són en alemany autèntic.
El germà de Charles Chaplin, Sidney, va fer unes curioses filmacions en color del rodatge, on veiem una escena que finalment va ser eliminada.
El propi Adolf Hitler va demanar que li posessin la pel·lícula, no una, sinó dues vegades, però mai no es van saber els seus comentaris.
Ens troben davant una obra mestra no sols de la filmografia de Chaplin, sinó també del cinema de totes les èpoques.
Mirem què en diu Viquipèdia:
The Great Dictator
--------------------------------------------------------------------------------
Fitxa tècnica
-------------------------------------------------------------------------------
Direcció: Charles Chaplin
Producció: Charles Chaplin
Guió: Charles Chaplin
Protagonistes: Charles Chaplin
Paulette Goddard
Jack Oakie
--------------------------------------------------------------------------------
Dades i xifres
--------------------------------------------------------------------------------
País: Estats Units
Data d'estrena: 1940
Gènere: Comèdia dramàtica
Bèl·lica
Duració: 124 min.
Idioma: Anglès
--------------------------------------------------------------------------------
Companyies
--------------------------------------------------------------------------------
Distribució: United Artists
Pressupost: 2.000.000 US$
--------------------------------------------------------------------------------
Fitxa sobre “The Great Dictator” a IMDb
--------------------------------------------------------------------------------
Valoracions
--------------------------------------------------------------------------------
IMDb
FilmAffinity
El Gran dictador (The Great Dictator) és una pel·lícula dirigida l'any 1940 per Charles Chaplin. És una paròdia del nazisme i dels dictadors Hitler i Mussolini.
A l'escena final, Chaplin surt del seu personatge i parla al públic en primera persona, enaltint els valors més nobles de l'home, convertint la pel·lícula en un missatge de pau i llibertat.
Taula de continguts
1 Argument
2 Repartiment
3 Comentaris
4 Dades
5 Curiositats
Argument
Al final de la Primera Guerra Mundial, un soldat de l'exèrcit de Tomania, per salvar la vida de l'oficial Schultz en el seu avió, sofreix un accident i perd la memòria, i roman en un hospital durant anys. Quan, encara amnèsic, escapa de l'hospital, torna a la seva ciutat, on obre de nou la seva antiga barberia situada al gueto. Els temps han canviat. El país és governat pel dictador Astolfo Hynkel, i existeix una brutal persecució contra els jueus.
Una de les joves del gueto, la bella Hannah, defensa el barber quan és acorralat per membres de les forces de seguretat de Hynkel. Ambdós s'enamoren i han de sofrir les vexacions de la dictadura, encara que tenen el respir de la protecció de Schultz, que reconeix el barber, i d'un curt període de pau amb els jueus mentre Hynkel tracta d'aconseguir finançament d'un banquer jueu per a les seves ambicions de dominació global.
La negativa, per part del banquer jueu, a concedir el préstec motiva la represa de l'opressió en el gueto. Schultz cau en desgràcia perquè s'encara amb el dictador per la seva falta d'humanitat i ha d'amagar-se amb els jueus. La persecució fa que el barber i Schultz siguin enviats a un camp de concentració.
Hynkel decideix envair Osterlich, però la intromissió del líder de Bacteria, Benzino Napaloni, l'obliga a convidar-lo i ser diplomàtic, diplomàcia que desemboca en una ridícula guerra de menjar i pastissos entre els dos dictadors.
Hannah i les persones del gueto fugen cap a Osterlich, però al cap de poc s'inicia la invasió des de Tomania. Llavors, quan el barber i Schultz s'escapen, Hynkel és detingut per error per les seves pròpies tropes, per la seva gran semblança amb el barber. El barber és pres per Hynkel i conduït a la tribuna per fer un discurs sobre l'inici de la conquesta del món.
En comptes d'això, el barber exhorta la humanitat a lluitar contra la mecanització de l'home, contra les dictadures i la discriminació, i a recuperar l'humanisme: «Ho lamento molt, però no vull ser dictador. No vull conquerir ni governar ningú. Desitjo ajudar a tothom: jueus, gentils, blancs o negres… La nostra saviesa ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència ens ha fets dur i dolents. Pensem massa i sentim poc. Més que maquinària, necessitem bondat i tendresa… Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos!».
Mentre la multitud aplaudeix, diu: «M'escoltes Hannah? Allà on estiguis, mira cap amunt, Hannah!».
Hannah, a la seva nova casa, arrasada de nou pels invasors, dirigeix la mirada al cel amb esperança, i sobre aquest rostre es fon la imatge.
Repartiment
Charles Chaplin: Barber jueu / Astolfo Hynkel, dictador de Tomania (en referència a Adolf Hitler)
Paulette Goddard: Hannah
Jack Oakie: Benzino Napaloni, dictador de Bacteria (en referència a Benito Mussolini)
Reginald Gardiner: comandant Schultz
Henry Daniell: Garbitsch (en referència a Joseph Goebbels)
Billy Gilbert: Herring (en referència a Hermann Wilhelm Göring)
Maurice Moscovich: senyor Jaeckel
Emma Dunn: senyora Jaeckel
Bernard Gorcey: senyor Mann
Comentaris
El gran dictador és una sàtira del feixisme, i en particular Adolf Hitler i el seu nacionalsocialisme, oposats als demòcrates i als comunistes.
Va ser també la primera pel·lícula amb diàlegs sonors de Chaplin. Tot i així, la mímica ocupa el primer pla. Cal remarcar l'escena en què Hynkel juga amb el globus terraqüi, que acaba explotant-li a les mans.
En aquesta pel·lícula Chaplin fa una agra sàtira de Hitler, filmada quan la Segona Guerra Mundial ja havia començat. Chaplin hi interpreta dos personatges. La pel·lícula no s'estrenà a Alemanya fins a 1958 -encara que era una de les pel·lícules predilectes que Hitler tenia en el seu cinema particular-, i va obtenir els seus majors èxits després del 1945.
Quan més endavant conegué la barbàrie dels camps d'extermini, Chaplin, segons recullen les seves memòries publicades l'any 1964 va afirmar: "Si haguès tingut coneixement dels horrors dels camps de concentració alemanys no hauria pogut rodar la pel·lícula, no hauria pogut burlar-me de la demència homicida dels nazis. No obstant això, estava decidit a ridiculitzar la seva absurda mística en relació amb una raça de sang pura".
Aquesta obra mestra té una gran càrrega de moralitat i és plena de paròdies i crítiques cap a un sistema polític tan fort com era el nazi. Al final de la pel·lícula Chaplin ens sorprèn amb un manifest tremendament emotiu on exposa l'horror de la guerra i com és de terrible per a les persones estar sotmeses sota la figura d'un dictador.
Dades
Estrena als Estats Units: 15 d'octubre del 1940, Nova York.
Estrena a Espanya: 30 d'abril del 1976
Reestrena: novembre del 2002.
[modifica] CuriositatsLa pel·lícula va estar censurada a Espanya (1940–1975), a Alemanya i a Irlanda.
A banda de ser la primera pel·lícula dialogada de Chaplin, va ser l'última en la qual apareix vestit -més o menys- com Charlot, el petit vagabund. En la pel·lícula de Richard Attenborough, Chaplin (1992), Robert Downey Jr., que feia el paper de Chaplin, deia: «Sé que el parlar serà la fi de Charlot, això segur. Però almenys se n'anirà dient alguna cosa en la qual crec».
Els rètols que es veuen en els carrers del gueto són escrits en esperanto. L'únic mot que apareix en anglès és jew (jueu). L'alemany que parla Hynkel és inventat: només una o dues paraules són en alemany autèntic.
El germà de Charles Chaplin, Sidney, va fer unes curioses filmacions en color del rodatge, on veiem una escena que finalment va ser eliminada.
El propi Adolf Hitler va demanar que li posessin la pel·lícula, no una, sinó dues vegades, però mai no es van saber els seus comentaris.
Ens troben davant una obra mestra no sols de la filmografia de Chaplin, sinó també del cinema de totes les èpoques.
dilluns, 27 de febrer del 2012
EDUARDO DAVID, CARLO MÔ, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM
EDUARDO DAVID (-2/2012)
En Carlo Mô em fa arribar aquesta necrol·lògica:
No se si muchos conocisteis a este monologista y actor comico o visteis su longeva obra "3 MONOLOGOS DE RISA" (creo que es la obra que mas tiempo ha estado programada en el Teatreneu).
Pero ayer me enteré de la tristisima noticia de que EDUARDO DAVID nos ha dejado.
Personalmente compartimos cenas, algun proyecto , cervezas y camerino un monton de veces tras acabar el su representacion y nosotros empezabamos la nuestra.
Ratos en los que siempre te recomendaba una pelicula , obra de teatro ,libro ... y chistes ( bastante malos , la verdad pero nos hacia reir igual).
Estoy muy triste y me entere de su desaparicion casi de casualidad y solo queria comunicar a los que le conocisteis que ... se fue .
Se fue en su Argentina y aqui casi ni nos enteramos .
Ivan Campillo me comento de juntarnos los que lo conociamos para brindar por el o montar algun bolo-homenaje ...algo .
Seria hermoso, os mantendre informados
No se si hay otra vida despues de esta pero si la hay seguro que ya le han programado sus "3 MONOLOGOS DE RISA".
Los que le conocisteis dedicarle la primera sonrisa que os encontreis . el se empeñaba en conseguirlas .
Mô
En Carlo Mô em fa arribar aquesta necrol·lògica:
No se si muchos conocisteis a este monologista y actor comico o visteis su longeva obra "3 MONOLOGOS DE RISA" (creo que es la obra que mas tiempo ha estado programada en el Teatreneu).
Pero ayer me enteré de la tristisima noticia de que EDUARDO DAVID nos ha dejado.
Personalmente compartimos cenas, algun proyecto , cervezas y camerino un monton de veces tras acabar el su representacion y nosotros empezabamos la nuestra.
Ratos en los que siempre te recomendaba una pelicula , obra de teatro ,libro ... y chistes ( bastante malos , la verdad pero nos hacia reir igual).
Estoy muy triste y me entere de su desaparicion casi de casualidad y solo queria comunicar a los que le conocisteis que ... se fue .
Se fue en su Argentina y aqui casi ni nos enteramos .
Ivan Campillo me comento de juntarnos los que lo conociamos para brindar por el o montar algun bolo-homenaje ...algo .
Seria hermoso, os mantendre informados
No se si hay otra vida despues de esta pero si la hay seguro que ya le han programado sus "3 MONOLOGOS DE RISA".
Los que le conocisteis dedicarle la primera sonrisa que os encontreis . el se empeñaba en conseguirlas .
Mô
dimarts, 21 de febrer del 2012
CHARLOT, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM
Diu La Vanguardia del dia 15 de febrer que si bé Charles Chaplin deia haver nascut el dia 16 d'abril de 1886 a Londres, arxius recentment desclassificats no poden demostrar-ho a través de cap document. Investigat Charlot pels serveis secrets británics a petició dels americans sota la sospita se simpaties comunistes i de que el seu nom era Israel Thornstein, la conclusió fou que no nasqué a la Gran Bretanya o no amb aquest nom, ni amb el de Harley, nom artístic de la seva mare.
dilluns, 13 de febrer del 2012
TINA KNIE, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM
TINA KNIE (1921-7/1/2011)
Décès de Tina Knie à l'âge de 89 ans
Tina Knie est décédée vendredi à l'âge de 89 ans. Elle était l'épouse de Rolf Knie senior, ancien directeur du Cirque National Suisse Knie. Elle laisse derrière elle deux enfants, sept petits-enfants et deux arrière-petits-enfants.
Tina Knie, responsable de la caisse entre les années 1950 et 1980, était quotidiennement en contact avec le public, a indiqué le cirque dans un communiqué. Son époux, le dompteur d'éléphants Rolf, était décédé en 1997.
http://www.petercircus.com/article-deces-de-tina-knie-64518679.html
deces de Tina KNIE
Madame Tina KNIE est décédée le 7 janvier a l'age de 89 ans. Elle etait l'epouse de Rolf KNIE Senior (décédé en 1997) et la Maman de Louis KNIE Senior et de Franco KNIE.
Décès de Tina Knie à l'âge de 89 ans
Tina Knie est décédée vendredi à l'âge de 89 ans. Elle était l'épouse de Rolf Knie senior, ancien directeur du Cirque National Suisse Knie. Elle laisse derrière elle deux enfants, sept petits-enfants et deux arrière-petits-enfants.
Tina Knie, responsable de la caisse entre les années 1950 et 1980, était quotidiennement en contact avec le public, a indiqué le cirque dans un communiqué. Son époux, le dompteur d'éléphants Rolf, était décédé en 1997.
http://www.petercircus.com/article-deces-de-tina-knie-64518679.html
deces de Tina KNIE
Madame Tina KNIE est décédée le 7 janvier a l'age de 89 ans. Elle etait l'epouse de Rolf KNIE Senior (décédé en 1997) et la Maman de Louis KNIE Senior et de Franco KNIE.
INES PALMIRI, HISTÒRIA SENTIMENTAL A TÍTOL PÒSTUM
INES PALMIRI (-21/12/2010)
www.circusfans.it
Apprendiamo solo ora della scomparsa di Ines Palmiri, acrobata di rilievo negli anni 30 e nell'immediato dopoguerra, sorella di Egidio Palmiri, presidente dell' Ente Naz. Circhi.
Alla Famiglia Palmiri, le sentite condoglianze dello staff Circusfans.
(mt)
21/12/2010 19.34.59
www.circusfans.it
Apprendiamo solo ora della scomparsa di Ines Palmiri, acrobata di rilievo negli anni 30 e nell'immediato dopoguerra, sorella di Egidio Palmiri, presidente dell' Ente Naz. Circhi.
Alla Famiglia Palmiri, le sentite condoglianze dello staff Circusfans.
(mt)
21/12/2010 19.34.59
Subscriure's a:
Missatges (Atom)