dissabte, 7 d’abril de 2012

MARCEL BARRERA 2008 DIARI EL PUNT

MARCEL BARRERA 2008

dilluns, 21 d'abril de 2008
>
El Circ Cric remunta
Ofereix programació estable a Sant Esteve de Palautordera

MARCEL BARRERA. Barcelona
El Circ Cric aixeca el cap. Després d'aturar, el 2007, la gira pels problemes burocràtics, el pallasso Tortell Poltrona té un projecte per consolidar el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), a Sant Esteve de Palautordera. L'espai, que ha estat remodelat, obrirà al públic el pròxim diumenge 11 de maig amb una programació de circ estable.

+ El cuiner Santi Santamaria i Poltrona al Circ Cric
Circ a Sant Esteve de Palautordera. El Circ Cric ha deixat la carretera per quedar-se a la natura. Aquesta és l'aposta de present d'aquesta companyia, que fins al 31 de maig ofereix entre setmana sessions per a escolars i que els caps de setmana d'entre els dies 11 de maig i 27 de juliol farà funcions per a tota la família amb un programa semblant al que es va veure a Barcelona amb un gran èxit a final de l'any passat.
Paral•lelament, Tortell Poltrona i la seva mà dreta, la pallassa Montserrat Trias, volen tirar endavant al CRAC una programació de circ estable, coproduir espectacles, convidar companyies –ahir es va anunciar Circo de la Sombra i el grup francès Trotttola– i convertir el lloc en un espai fix d'assaig. Per a la programació de circ hi estarà molt a sobre l'empresa 23 Arts. Ja hi ha algunes coses concretes, com ara els cursos de pallassos que impartiran conjuntament Claret Clown i Tortell Poltrona, i la cessió d'espais per a residències dels grups Compagnie XY i Baró d'Evel, de la qual forma part el fill de Tortell Poltrona, Blai Mateu, que per cert ha decidit muntar el seu propi circ ambulant i incloure-hi un cavall.


LA REMODELACIÓ

De moment, al CRAC ja s'han fet obres de remodelació i s'han mogut 8.000 m³ de terra per instal•lar bé els dos circs que hi ha en un espai que ocupa 16.000 m² i que és a la falda del Montseny, en plena natura. Pels pròxims mesos, es treballa en una remodelació més extensa que podria costar 600.000 euros –es demanarà finançament a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona– i que inclourà una passarel•la per fer més fàcil l'accés al circ des del poble i un aparcament per a 115 vehicles. El projecte va ser avalat la setmana passada per bona part de la societat del Baix Montseny, des de l'Associació d'Empresaris Turístics fins al cuiner del Racó de Can Fabes, Santi Santamaria, i l'alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Salvador Cañellas, que durant presentació va dir que la remodelació «serà possible». Entre els projectes del CRAC, que es va crear el 1995 però que ara fa un pas endavan, hi ha també convidar companyies que no necessàriament seran de corrent del nou circ. Per a la tardor, el Circ Tonelly podria fer una estada d'unes setmanes. «No hi ha circs d'ara i d'abans, tots som contemporanis», va dir Poltrona poc després que Trias definís el projecte del CRAC: «El Montseny és una reserva de la biosfera i ara hi volem fer una reserva de circ.»

13 de març de 2008
>
El circ català ja té el seu full de ruta
Cultura presenta el pla integral de circ i anuncia una inversió pel 2008 de 2,4 milions, el doble que l'any passat

MARCEL BARRERA. Barcelona
Triple salt mortal del circ català, que després de mesos de negociacions entre el Departament de Cultura i l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya ja disposa d'un pla integral per normalitzar un sector històricament oblidat. Ahir, en un ambient de gran optimisme que semblava enterrar la crisi que va causar la interrupció de la gira del Circ Cric de Tortell Poltrona, l'any 2007, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va anunciar que el pressupost pel 2008 dedicat al circ serà de 2,4 milions d'euros –una xifra que dobla els 1,6 de l'any 2007– i va presentar una sèrie de mesures que permetrà a les companyies de circ rebre ajudes triennals, crear un circuit de quinze ciutats que es comprometin a programar circ, i reforçar les actuals residències d'artistes.

+ Estudiants, artistes, membres de l'associació APCC i tècnics del Departament de Cultura, ahir, al costat del secretari general del departament, Eduard Voltas, i el conseller Joan Manuel Tresserras, a la seu de Cultura, a Barcelona. Foto: ANDREU PUIG
El pla integral de circ, una mena de full de ruta de la professió i el govern, ha de servir perquè durant els pròxims anys es «dignifiqui i professionalitzi» el sector, segons va explicar ahir el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. Sobre quatre eixos –formació, creació, difusió i projecció nacional i internacional– gira un ampli document de 36 pàgines que ha estat consensuat per l'important segment de la professió que representa l'APCC, actualment amb uns 160 socis; però en què no han participat els circs tradicionals que habitualment estan de gira per Catalunya, com ara els circs Marton, Tonelli, Universal i Americano. Sí que s'ha tingut en compte l'opinió del Circ Cric de Tortell Poltrona, que tot i abandonar l'APCC fa uns mesos, ha presentat els últims dies una sèrie d'al•legacions de caràcter històric que finalment han estat acceptades pel Departament de Cultura.
El pla integral defineix un seguit de línies estratègiques que s'hauran d'anar perfilant els pròxims mesos i anys. Per exemple, entre les línies que s'obriran hi ha la possibilitat que companyies de circ catalanes, com ara Los Gingers, Zahir Circo i els Two Play, per posar-ne només tres exemples, puguin firmar convenis bilaterals amb Cultura que tindran una durada de tres anys i que permetran donar una estabilitat econòmica al grup que ara no tenen. Aquesta fórmula és la mateixa que s'està aplicant amb èxit amb els grups de teatre.
En l'àmbit de la creació i producció d'espectacles també es preveu que els contractes programa que Cultura subscrigui amb grans equipaments, com ara el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, incloguin en la seva programació espectacles de circ a través de produccions i coproduccions. El secretari general de Cultura, Eduard Voltas, no va voler parlar ahir d'establir quotes, però sí que va dir que «les coses han de canviar». El pla integral, que pot ser el motor que li fa falta al circ català per normalitzar-se, també preveu l'elaboració d'un mapa de formació de circ que inclogui des de la seva introducció en el lleure fins a la formació superior universitària, una reivindicació històrica de l'escola de circ Rogelio Rivel que en tot cas s'haurà d'articular a través de la taula de formació que s'ha creat i que està formada per dos departaments de la Generalitat, el de Cultura i el d'Educació, l'INEF, l'APCC, l'Institut del Teatre, l'Ateneu Popular de Nou Barris i la mateixa escola Rogelio Rivel. Una altra de les claus del pla integral és la creació d'un circuit de 15 ciutats –en un primer moment s'havia parlat de 30– que es comprometin a programar de manera «continuada» durant quatre anys espectacles circenses. Aquestes ciutats que estan negociant amb Cultura, una de les quals és Reus, tindrien la denominació de ciutats amigues del circ i formarien part d'una xarxa.
On han caigut bastants diners aquest any és en la residència d'artistes La Vela, de Vilanova i la Geltrú, que ha passat d'un pressupost de 52.000 euros de l'any passat a 520.000. El rumb que ha posat el departament per endreçar el circ també preveu que es reforci el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC) que encapçalen Tortell Poltrona i Montserrat Trias a Sant Esteve de Palautordera i que s'encarregui el projecte arquitectònic del Centre Roca Umbert de Granollers, que estarà dedicat al circ i a la dansa

Nous mercats - Facilitar la internacionalització dels creadors en col•laboració amb l'Institut Ramon Llull, que també facilitarà la presència del circ català en els grans esdeveniments internacionals.

Circ estable a Barcelona - En col•laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, impulsar la creació d'un circ estable a la ciutat que tingui un caràcter de servei públic.

Formació - Estudiar la possibilitat d'incloure els ensenyaments de circ en el sistema educatiu.
- Impulsar la regulació del professorat de circ a Catalunya.
- Integrar el circ en els programes escolars.

Circuit - Assolir el compromís dels grans equipaments, com ara el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure, de programar circ innovador i de qualitat, de manera estable i amb regularitat.

Difusió - Campanya de comunicació sobre el món del circ al final de l'any.

Marc legal - Elaborar un codi de bones pràctiques per als professionals del circ que serà un requisit per a l'atorgament de subvencions.
- Crear un servei d'assessorament jurídic i tècnic per a artistes, companyies, empresaris i equipaments públics.
- Una comissió mixta de seguiment vetllarà pel compliment del pla.

Pressupost - Augmentar els recursos destinats al circ i fer una proposta de pressupost per al període 2008-2011

dijous, 13 de març de 2008
>
«Avui és un dia històric»

El nou espai de creació que els artistes de circ tindran al Fòrum de Barcelona per assajar els seus números està previst que es pugui estrenar al juliol sota una lona que finançarà amb 400.000 euros l'Ajuntament de Barcelona, segons va informar ahir el consistori poc després de la presentació del pla. Aquest espai, que serà una lona i no dues com va anunciar el Departament de Cultura a través de la nota de premsa, serà provisional fins que el 2010 estigui a punt la rehabilitació del centre de creació, que estarà sota la placa fotovoltaica. La gestió de l'espai anirà a càrrec de l'APCC, i el cost de manteniment serà de 80.000 euros

dijous, 13 de març de 2008
>
L'espai de creació del Fòrum, pel juliol

El president de l'associació de circ APCC, Jordi Juanet, Boni; va qualificar ahir d'«històrica» la presentació del pla integral, text que en una primera fase va ser redactat per Lídia Gelabert, que va rebre la felicitació del conseller Tresserras. Ahir era un dia de felicitacions, i Jordi Jané, de l'APCC, va agrair també la feina que durant els últims anys ha realitzat Eduard Voltas, Berta Sureta i Sílvia Duran per a l'elaboració del document. L'artista Menu Carvajal va dir després de conèixer el document que el pla és «un pas endavant que ajudarà moltes companyies de circ actuals». En el mateix sentit es va expressar Josep Ventura, del grup de pallassos Els Excèntrics, per qui l'important del pla és la creació d'un circuit estable que permeti a les companyies actuar.

dijous, 13 de març de 2008
>

Jordi Juanet: «Avui és un dia històric pel circ»
El nou espai de creació que els artistes de circ tindran al Fòrum de Barcelona per assajar els seus números està previst que es pugui estrenar al juliol sota una lona que finançarà amb 400.000 euros l'Ajuntament de Barcelona, segons va informar ahir el consistori poc després de la presentació del pla. Aquest espai, que serà una lona i no dues com va anunciar el Departament de Cultura a través de la nota de premsa, serà provisional fins que el 2010 estigui a punt la rehabilitació del centre de creació, que estarà sota la placa fotovoltaica. La gestió de l'espai anirà a càrrec de l'APCC, i el cost de manteniment serà de 80.000 euros

dijous, 13 de març de 2008
>
Sortides encoratjadores a l'Euroregió
J.B.. Barcelona
L'associació Bidó, que gestiona l'Ateneu Popular Nou Barris de Barcelona, té previst repetir el projecte circense a l'Euroregió, finançat amb recursos de la Unió Europea. L'entitat va ser la impulsora d'una iniciativa que va permetre la residència i circulació de tres companyies de circ per fora del seu territori habitual. Així, per exemple, Páramo Cero (un grup que es va quedar sense lloc d'assaig a causa del desallotjament del local La Makabra) va poder avançar el seu espectacle en residències a França i obrir-se a aquest mercat. A més de Nou Barris, un punt vital del circ a Barcelona, també es van adherir al projecte europeu Camins de Circ, el Festival Animahu d'Osca, La Pay de Saragossa, Le Page d'Aventure d'Arles i La Grainerie de Balma. Avui s'obre el termini per presentar projectes pel 2008. Camins de Circ repetirà col•laboradors d'Aragó –a excepció de l'associació de Saragossa–, Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.
Camins de Circ va dotar amb 15.000 euros cada associació implicada, amb la qual cosa es va poder cedir un lloc per a assajos, i facilitar presentacions dels exercicis, a més del trasllat i del pagament del catxet d'espectacles. Páramo Cero, la companyia francesa I et O i el Circo Cruasán (Aragó) van fer altres actuacions aprofitant la xarxa de centres implicats. Els tres grups van rebre, a part dels 22.000 euros finançats per les entitats, 23.000 euros més en concepte de catxets de festivals com ara el Trapezi de Vilanova i actuacions al Caixafòrum, les festes del Pilar i la Caravana del Circ, a Balma (Migdia-Pirineus).
Sònia Martínez, de l'Ateneu Popular Nou Barris, creu que es van aconseguir els objectius de fomentar la circulació d'artistes, tant de professionals com d'emergents. Tot i que la diferència de la realitat del circ és palpable (a França hi ha molt de suport, mentre que a Aragó no es té consolidat ni un espai de formació), a l'estiu es van fer tallers per a joves als quals van assistir artistes de Barcelona i Tolosa. Els aragonesos van preferir celebrar les festes del Pilar, fet que Martínez promet que es valorarà per aquesta nova convocatoria

dijous, 13 de març de 2008
>
El Circ Cric valora positivament el pla integral
EL PUNT. Barcelona.
Montserrat Trias, directora del Circ Cric juntament amb Tortell Poltrona, va valorar ahir de manera positiva el document del pla integral perquè, «si es tenen els pressupostos», pot suposar un salt endavant per al circ català i perquè, a més, per primera vegada es reconeix el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), fundat el 1995 a Sant Esteve de Palautordera, com una residència d'artistes.

dijous, 13 de març de 2008
>
L'Ajuntament busca un espai per al circ estable, però no és una prioritat
El govern referma la seva «voluntat decidida» de fer l'equipament i espera notícies del consistori

MARCEL BARRERA. Barcelona
La construcció d'un circ estable a la ciutat de Barcelona que prengui el relleu de l'antic Circ Olympia que hi havia a la ronda de Sant Pau no és en aquests moments una prioritat del govern. La decisió de deixar en un segon pla aquesta infraestructura arriba després que l'associació de professionals de circ APCC hagi demanat que es prioritzin altres projectes més urgents, com ara crear un circuit per a les companyies, residències per a artistes i, sobretot, apostar pels centres de creació i les escoles. Amb tot, Cultura té la «voluntat decidida» de fer un circ i espera que l'Ajuntament de Barcelona trobi l'emplaçament que està buscant.

+ Tortell Poltrona, impulsor d'un circ estable a Barcelona, i Montserrat Trias al Circ Cric. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ


Poques coses importants respecte al circ estable han passat des que el maig del 2007 Tortell Poltrona va presentar amb el suport de quatre fundacions –Teatre Lliure, J.V. Foix, Joan Miró i Joan Brossa– i l'exalcalde de Barcelona Josep Maria Socias Humbert un manifest a favor d'un circ estable a la ciutat de Barcelona. La intenció era que el projecte es posés en marxa durant aquest any 2008 i d'una manera provisional en una lona permanent que s'havia d'instal•lar en un lloc cèntric, en algun punt del triangle que inclou les places d'Espanya i de les Glòries i la Gran Via de les Corts Catalanes. Deu mesos després del manifest, que encara es pot consultar al lloc web www.circolympia. cat, el més calent és a l'aigüera.


EN MANS DE L'AJUNTAMENT

Ahir, prop d'un any després que el govern anunciés que s'estudiaria la viabilitat de fer un circ estable a Barcelona –com tenen les grans ciutats europees–, el secretari general de Cultura, Eduard Voltas, va dir que «la voluntat política decidida és que hi hagi un circ estable» a Barcelona. La decisió ara està, però, en mans de l'Ajuntament de Barcelona, segons va subratllar l'alt càrrec del govern. «Ens costa que l'Ajuntament de Barcelona està treballant en la recerca d'un lloc per al circ i estem en l'espera de notícies sobre aquesta qüestió», va dir Voltas, que hi va afegir que la intervenció del Departament de Cultura només «començarà a partir del moment que hi hagi un emplaçament». Coincidint amb la presentació de la campanya per a la creació d'un circ estable que va impulsar Tortell Poltrona i, a la qual s'hi han adherit Jordi Aspa i Beth Miralta, directors de la fira de circ Trapezi i recentment premiats amb el Premi Nacional de Cultura, va haver-hi especulacions sobre l'emplaçament. El mateix conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va dir que a la muntanya de Montjuïc hi havia dos llocs possibles.
A l'avinguda del Paral•lel de Barcelona, un grup de veïns han fet una campanya perquè el circ s'instal•li al solar on hi havia hagut l'antic Teatre Talia. Aquest lloc va ser ràpidament descartat per les seves reduïdes dimensions.
Durant el procés de negociació del pla integral, l'associació de professionals de circ APCC ha defensat que la creació en aquests moments d'un circ estable no era una prioritat, i que calia impulsar les escoles de circ i espais de creació i assaig com el que hi haurà a partir del juliol al Fòrum de Barcelona.



diumenge, 1 de juny de 2008
>
De cavalls i circ
«APASSIONATA» / MARCEL BARRERA

+ Un acròbata de la companyia
A falta de grans espectacles de circ a la ciutat de Barcelona –el Circ Xinès ha passat de llarg en la seva mini gira que ha fet per Catalunya i el Circo Mundial ja fa quatre anys que no ve a causa de la polèmica prohibició d'exhibir animals salvatges– durant aquest any 2008 s'han pogut veure dos espectacles relacionats amb la figura del cavall. El primer va ser Cavalia, un muntatge que amb un gran èxit de públic i crítica va estar durant un mes llarg al Fòrum. Aquest cap de setmana passat es va presentar al Palau Sant Jordi una nova edició d'Apassionata, un espectacle que consisteix a mostrar una successió de números de doma que es va poder veure dues vegades un sol dia. El resultat va ser irregular, amb una primera part bastant decebedora, malgrat bons efectes com els de l'aigua i, sobretot, un final denigrant per a la figura del pallasso –uns senyors seriosos es van emportar un excèntric mentre feia la clàssica entrada d'Els Xiulets–. La segona part, en canvi, va ser d'una gran qualitat tècnica i artística, i amb grans números com el que va presentar el jove espanyol Arafat Martín Ruiz, i les companyies de Petra Geshoneck, Hasta Luego, i François Jaquelin. Per cert, que durant la funció de la tarda un dels maquíssims cavalls cartoixans es va despistar i va anar a parar davant d'una de les taules instal•lades a l'entorn de l'escenari i que ocupava una família. Va quedar tot en un ensurt i l'espectacle va poder continuar
Director creatiu: Markus Gerlach.
Lloc: Palau Sant Jordi de Barcelona.
Dia: 24 de maig


divendres, 25 de juliol de 2008
>
El artistes de circ estrenen casa
Hereu i Tresserras inauguren al Fòrum un nou espai d'entrenament i creació

MARCEL BARRERA. Barcelona
Els joves artistes de circ ja tenen un espai on poden assajar en condicions els seus números i crear nous espectacles. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras –amb una corbata molt cirquera–, van inaugurar ahir la Central del Circ, un espai de 28 metres quadrats instal•lat al Fòrum que és de titularitat municipal i gestionat per l'Associació de Professionals de Circ (APCC). L'espai està obert nou hores diàries i assajar-hi un mes costa entre 20 i 30 euros.

+ D'esquerra a dreta, Francesc Narváez, Eduard Voltas, Joan M. Tresserras, Boni, Jordi Hereu, Jordi Martí, Ricard Panadès –amb la mà alçada– i Marta Borreguero, ahir. Foto: GABI MASSANA
El lloc, un circ de color blanc, és provisional en espera que l'any 2010 es pugui obrir a l'anomenada Gruta del Fòrum, al costat de la placa fotovoltaica, l'espai definitiu, les obres del qual és previst que puguin començar a finals del 2008 i que durin dos anys aproximadament.
En aquesta fase transitòria, els artistes ja poden utilitzar unes instal•lacions que formen part del programa Fàbriques per a la Creació, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, i que permeten assajar tant a artistes com a companyies números de trapezi, tela, equilibris o acrobàcies. De moment, hi ha uns set artistes, una de les quals és Mònica Alsina: «És un espai magnífic que té tots els mitjans; fins ara havia d'assajar a casa.»
La falta d'un espai per a la creació de circ es va posar de manifest quan l'any 2006 es va desallotjar la Makabra. La Central del Circ, que serà coordinada per Marta Borreguero, estarà oberta cada dia de deu del matí a set de la tarda, i les quotes van des dels 6 euros setmanals per als socis de l'APCC fins als 300 anuals per als que no són socis


divendres, 26 de setembre de 2008
>
Sobre Tarragona, el Circo Americano i ERC


la crònica

MARCEL BARRERA.
El Circo Americano s'ha fet una miqueta més petit. Ha passat de les tres pistes a una de sola; tot i que aquest canvi no ha fet canviar gent l'atractiu i l'emblema del circ: els números amb animals. Molts animals. Fins aquest diumenge es pot veure a preus molt econòmics (entre 15 i 30 euros els adults) un espectacle de circ purament tradicional que gràcies a la família italiana Faggioni es manté encara viu a Catalunya. El nou espectacle que es pot veure a Les Gavarres inclou tot allò que els aficionats del circ tradicional esperen veure de tant en tant. Foques (fan un equilibri amb una sola aleta), un carrusel d'animals exòtics –inclou un exemplar de rinoceront blanc–, un número de tigres de Bengala a càrrec del domador Ali, un número de tres elefants ensinistrats per Eros Faggioni, i un nou i gran número de gossos a càrrec de Folco. Sorprenent, enginyós, divertit, boig, ple de ritme... un excel•lent treball que obre la segona part d'un espectacle que presenta com a novetat un jove malabarista, Steve Michael, que treballa a fons a la pista i que promet una bona carrera artística; igual que un jove equilibrista de la família Folco que presenta un emocionant número d'escala lliure. A l'espectacle també hi ha un número de cercle aeri a càrrec de Debora, tot i que al muntatge, de dues hores de durada, es troba a faltar algun altre exercici realitzat des de les altures del circ. El Circo Americano, per alguns un circ a l'ancienne ja que manté intactes tots els codis del circ més clàssic, ha pogut actuar sense problemes a Tarragona, una ciutat que fa poc ha entrat a la xarxa de ciutats amigues del circ impulsada per la Generalitat i que, curiosament, està governada pel PSC i ERC, aquest últim partit molt actiu a la ciutat de Barcelona per aconseguir, quan manava a la capital catalana, que es prohibissin els números amb animals salvatges. Els barcelonins no van tenir la sort de veure fa uns mesos l'espectacle del Circo Americano, que a causa de la prohibició va presentar un espectacle mutilat. Ara, els tarragonins tenen la fortuna de veure aquest circ tal com és, sense censures ni retallades. Una bona oportunitat per gaudir d'un espectacle que està en perill d'extinció a Catalunya a causa de les traves d'alguns ajuntaments. Aquest no és el cas del de Tarragona.


dissabte, 11 d'octubre de 2008
>
El Circ Cric inicia nova temporada i un cabaret
El circ obre una oferta per a adults

MARCEL BARRERA. Barcelona
El Circ Cric de Tortell Poltrona amplia l'oferta i estrena una iniciativa, el cabaret Coluche, que, adreçat a un públic només adult, serà un espai de reflexió on es presentaran espectacles de pallassos els divendres a partir del 17 d'octubre. Paral•lelament, des d'avui i fins al 8 de desembre, el circ reprèn les seves funcions familiars.

+ El pallasso Tortell Poltrona torna avui a la pista del Circ Cric. Foto: EL PUNT
Molt lluny queden ja les gires. El Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), amb seu estable a Sant Esteve de Palautordera, a la falda del Montseny, ofereix aquesta tardor novetats importants. Els divendres a la nit hi haurà un cabaret que porta el nom de Coluche –el pallasso que aspirava a ser president de la República Francesa– i que inclourà les actuacions de la Companyia La Tal (17 d'octubre), la pallassa Alba Sarraute (dia 24), el cantant Albert Pla (7 de novembre), Los Dos Los (dia 14), el pallasso Marcel Gros (dia 21), el trio còmic Los Excéntricos (dia 28) i un cabaret ambulant que es farà el 5 de desembre i que estarà conduït per Alba Sarraute, que durant la presentació va reivindicar el «circ per a adults». Poltrona, per la seva banda, va definir el cabaret Coluche com un «espai per reflexionar sobre els éssers humans a partir de la visió dels pallassos». I és que després de cadascuna de les actuacions, que es faran al circ vell o al nou, hi haurà un debat entre l'artista i el públic.
Els dissabtes i els diumenges el CRAC no pararà l'activitat, que es va aturar el 27 de juliol passat després de 23 funcions, amb una assistència de 8.010 espectadors.


HOMENATGE A SÁNCHEZ

A partir d'avui, el Circ Cric reprèn les funcions familiars amb algunes novetats, com per exemple el número de corda volant que executa l'artista francesa Camille Sola o el de bàscula coreana, a càrrec del brasiler Luis Fernando Moura i l'argentí Martín Puyol, un dels líders de l'antiga Makabra.
Poltrona i Montserrat Trias, els directors del CRAC, han decidit dedicar aquesta temporada de tardor a Carmen Sánchez, una trapezista de 86 anys que es va quedar cega per un error mèdic als 34 anys i que encara no ha perdut la il•lusió de tornar a volar. La Nina de l'Espai, el seu nom artístic, té previst assistir a la funció que es farà avui a la tarda.
D'altra banda, en Tortell prepara amb Claret Papiol –la parella van ser els Germans Poltrona als anys vuitanta– un número que presentaran al Correllengua. Poltrona també ha estat nomenat recentment president de l'ONG Pallassos Sense Fronteres


dilluns, 3 de novembre de 2008
>
Circ sense números


circ

«CIRC AQUÀTIC» / MARCEL BARRERA.


+ El pallasso Johnny Bogino durant l'espectacle. Foto: A. PUIG
Alguns teòrics han observat des de fa temps la tendència de prescindir dels números de circ entesos com una unitat amb un principi i un final molt pautats. Cada vegada més els exercicis i el vestuari es justifiquen per una idea global d'espectacle. Cirque du Soleil és potser el paradigma d'aquest circ. El nou espectacle de Cirkid també és un bon exemple de la desaparició del número com a tal; com ja va passar en l'anterior muntatge –Circ de Venècia– de la companyia; també concebut amb encert per l'argentí Abel Martín. El muntatge és molt visual; gràcies a una pista d'aigua i uns sortidors que, combinats amb exercicis aeris, mostren imatges boniques i plàstiques pel xoc de l'aigua amb el cos. A més, l'aigua permet introduir una variació en l'entrada clàssica de la corda que deixa el públic estupefacte. Aquesta entrada, juntament amb les represes, estan protagonitzades amb gran dignitat pel pallasso Johnny Bogino, que s'adapta perfectament a un muntatge ambientat en el fons del mar que inclou grans animals de plàstic transportats per homes de negre. Amb aquest espectacle, el madrileny Manuel González segurament s'ha fet definitivament gran com a empresari. El muntatge és el més complet des del naixement de Cirkid, l'any 2005; encara que la seva duració comença a ratllar l'escàndol –només tres quarts d'hora cadascuna de les dues parts– i es troba a faltar algun número fort. La troupe d'artistes xinesos, que presenten exercicis de malabarismes amb barrets i salts a l'anella, es veu encara poc madura. Bon nivell mostra l'equilibrista Cao Xiaoli, la malabarista Shirley i els acròbates d'un número de salts amb corda. El número d'equilibris de plats xinesos mereix un punt i apart, ja que estan enganxats. Veure el circ ple és sempre un gran goig, però veure espectadors amb criatures pels passadissos perquè hi ha més gent que seients fa basarda. L'espectacle es pot veure, té ritme i és entretingut
Director artístic: Abel Martín
Dia: 19 d'octubre del 2008
Lloc: plaça de toros Monumental. Fins al gener


dilluns, 10 de novembre de 2008
>
Albert Pla va al circ
El cantautor actua al Cabaret Coluche, la nova iniciativa del Circ Cric de Tortell Poltrona al Montseny. En una nit excèntrica, Pla es va moure entre Leo Bassi i els «pallassos de la tele»

MARCEL BARRERA. Barcelona
Amb uns grans sabatots de pallasso cedits per Tortell Poltrona, el cantautor Albert Pla va sortir divendres a la nit a la pista rodona del Circ Cric, instal•lat al Montseny, i va dir allò que encara mantenen viu les àvies per referir-se al més gran espectacle del món. «Estic content d'estar al circu», va exclamar Pla posant un gran èmfasi en la u.
Albert Pla va ser al circ i va fer circ, trencant la quarta paret del teatre i dominant la pista rodona a la perfecció, tenint en compte el públic del davant però també el dels laterals. Pla és un pallasso –com el va definir Tortell Poltrona en la presentació– que podríem situar, vista la seva actuació, entre Leo Bassi, per la seva llengua viperina, i l'ucraïnès Houch ma Houch, per les seves gesticulacions com un pop; encara que quan Pla es va acostar al públic a cantar amb unes banyes que li feien llumetes tenia una retirada amb el delirant pallasso italià Fumagalli quan fa l'entrada de la mel amb les antenes d'abella. Durant l'actuació, Pla també va fer allò tan típic dels pallassos de la tele, Gabi, Fofó i Miliki, d'encreuar les cames al ritme de la música. Primer la cama dreta, després l'esquerra, després una altra vegada la dreta... Pla excèntric i eclèctic a la vegada. Pla pallasso.
CANÇÓ DEDICADA
Davant d'unes 500 persones, algunes de les quals es van desplaçar des de Girona per escoltar-lo, Pla va cantar temes anticlericals, antiamericans –va cremar simbòlicament amb una cigarreta tots els estats– i existencialistes, i va dedicar al final de la funció a en Jaume Mateu –Tortell Poltrona– una bonica i delicada cançó d'una escola del Montseny –Pla va viure en aquesta muntanya durant uns anys– on els nens no aprenen matemàtiques ni derivades, sinó a ser uns somiatruites. Un sector del públic no va parar de demanar-li que cantés Kikiriki, fins que Pla hi va accedir. Una cançó que va haver d'interrompre, per cert, quan aquest sector fanàtic li trepitjava la lletra.
PINTURES I BOTIFARRA
El concert s'emmarca en una nova iniciativa que amb el nom de Cabaret Coluche ha posat en marxa cada divendres fins al 5 de desembre el Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera. Les setmanes vinents hi actuaran Los Dos Los, Marcel Gros i Los Excéntricos, i el dia 5 hi haurà una sessió de cabaret que conduirà la pallassa Alba Sarraute, que s'ha encarregat de la decoració interior del circ vell, on per cert els espectadors poden veure pintures de circ del seu pare, el músic Jorge Sarraute, i menjar per només 4 euros unes botifarres del Montseny que són, senzillament, celestials.

dilluns, 10 de novembre de 2008
>
Debut de Luara, la filla d'en Tortell
Luara Mateu (Barcelona, 1997), la filla petita de Tortell Poltrona i Montserrat Trias –els dos directors del Circ Cric–, va debutar dissabte passat en l'espectacle de circ presentant un número aeri de tela. Durant les últimes temporades, Luara havia fet de mossa de pista. Dissabte també es va estrenar per primera vegada al nou circ, inaugurat a Barcelona el 2006, un número de trapezi volant. Les funcions del Circ Cric es fan cada dissabte (17.30 h) i diumenge (11.30 h) fins al pròxim dilluns 8 de desembre



dimarts, 11 de novembre de 2008
>
Els millors pallassos del món a Cornellà
Bello Nock, Jigalov i Totó Chabri actuaran en la 13a edició del Memorial Charlie Rivel entre el 21 i el 30 de novembre

MARCEL BARRERA. Barcelona
Bello Nock, Andrei Jigalov i Totó Chabri. Els seus noms són absolutament desconeguts a Catalunya, però han estat caps de cartell dels millors circs del món, com el nord-americà Ringling o l'alemany Roncalli. Tots ells es podran veure durant les 11 funcions que es faran entre el 21 i el 30 de novembre al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà, que enguany arriba a la seva 13a edició amb un pressupost de 400.000 euros. El programa del festival inclourà una antologia dels espectacles d'Oriol Boixader, un pallasso català, i es concedirà el premi del festival, el Nas d'Or, a Llorenç Massot (Barcelona, 1937), que culminarà amb aquest reconeixement un excel•lent any que l'ha portat al festival de circ més prestigiós de tots, el de Montecarlo.


Foto: EL PUNT


+ A dalt, el veterà pallasso excèntric Totó Chabri. A baix, el rus Andrei Jigalov durant una actuació. Al seu costat, el pallasso americanosuís Bello Nock. Tots tres seran les estrelles de les gales Euroclowns, que celebra 10 anys. Foto: EL PUNT
«Amb tots vostès i procedent del Ringling & Barnum, el circ més gran de tot el món... Bello Nock!» Aquesta típica fórmula circense per presentar un número podria ser perfectament articulada el pròxim divendres dia 21 de novembre, quan és previst que s'estreni la primera de les 11 funcions de la nova edició d'Euroclowns, que enguany està d'aniversari ja que celebra 10 anys que seran recordats amb una exposició de fotografies, cartells i material divers. El preu de les entrades per veure la sisena edició de la gala, que té caràcter biennal i està dirigida per Genís Matabosch, és de 15 euros per als adults i de 6 euros per als infants d'entre 3 i 12 anys.
Bello Nock, que ja va actuar a Cornellà l'any 2000 i és conegut al circ Ringling pels seus salts per damunt dels elefants –la batuda, en argot circense– i les acrobàcies al llit elàstic, serà l'estrella de l'espectacle; però al seu costat hi haurà també figures de primeríssima fila. El veterà artista belga Totó Chabri, que l'any passat va actuar al Cirque d'Hiver de París, té entre el seu repertori un hilarant número en què es disfressa de ballarina.
El rus Andrei Jigalov, que té entre el seu repertori un sorprenent i màgic número que fa amb aigua i un barret de copa alta, serà també un dels artistes convidats de l'Euroclowns després d'haver estat l'estrella del circ Krone.
El cartell de la gala, que es farà a l'interior d'un circ amb capacitat per a 1.100 persones que estarà instal•lat a la plaça de Catalunya de Cornellà, també inclou les actuacions del suís André, un pallasso excèntric que els últims anys ha estat de gira amb circs de França; el peruà Pitillo, que va actuar per primera vegada a l'Estat en la passada edició del festival d'Albacete; el portuguès César Díaz, i el trio de pallassos catalans Els Martini. Un dels components de la troupe, Llorenç Massot, que actua amb els seus fills Serge i David; rebrà el dia 21 el Nas d'Or honorífic que cada dos anys es lliura al festival. El reconeixement a tota una trajectòria també el van rebre l'any 1994 Mary Sampere o Emilio Aragón, Miliki, l'any 2000. Durant el festival també es podrà degustar un menú en diferents restaurants que ha preparat el Col•lectiu Gastronòmic de Cornellà.


TRENTA REPRESENTACIONS

En total, el festival ha programat una trentena de representacions en diferents escenaris com la plaça de Catalunya, el cinema Pisa, la plaça de Sant Ildefons i el Museu Agbar, on es podrà veure de manera gratuïta el dia 30 Pep Callau i els Pepsicolen, i a la companyia de titelles txeca Karromato. El pallasso català Oriolo, que ha actuat al prestigiós circ alemany Roncalli, presentarà en un cicle els seus dos espectacles actuals –El primer concert i Restaurant Tú Tree– i oferirà una estrena absoluta –Triàlegs– juntament amb Gregor Acuña i Javier Centeno. En l'any del 25è aniversari de la mort de Charlie Rivel, el festival que porta el seu nom projectarà el dia 27 de novembre la pel•lícula protagonitzada per Ferran Rañé El pallasso i el fürer.


FINANÇAMENT

José Manuel González, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, una de les administracions que juntament amb la Generalitat, el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Cornellà financen el festival, va dir ahir que Euroclowns «es consolida com el millor espectacle de circ produït a Catalunya i que la Diputació estarà al costat del festival sempre que es mantingui el nivell».
Precisament portar els millors pallassos del món, i per tant amb els catxets més alts, suposa una gran inversió que ha anat en detriment de la difusió del festival, segons va reconèixer ahir la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà, Rocío García; que va dir que després de la crisi del festival de fa quatre anys, quan el consistori sufragava el 60% del cost, s'«ha avançat molt i l'Ajuntament ja no es troba tan sol». García, que va dir que l'Ajuntament finança ara al voltant del 30%, també va explicar que el festival «aposta per les companyies catalanes». El programa inclou produccions catalanes, com el pallasso Marcel Gros, la companyia Two Play o Leandre & Cia La Tal. El festival també estarà al costat de les escoles. És previst que hi passin 6.000 nens i nenes


diumenge, 23 de novembre de 2008
>
Pallassos contra la crisi
El festival de Cornellà s'obre amb el rus Andrei Jigalov com a gran estrella

MARCEL BARRERA. Cornellà de Llobregat





Foto: GABRIEL MASSANA

+ A l'esquerra, Bello Nock després de caure malament del llit elàstic. A dalt, el rus Jigalov –amb barret– amb Miranov en l'entrada de la xocolatina; i a baix, el belga Toto Chabri fent de ballarina; divendres, a Cornellà. Foto: GABRIEL MASSANA
Ous trencats, caigudes, bufetades... Això és, i ja és molt en els temps que corren, el Festival de Pallassos de Cornellà. És a dir, molts fets i molt poques paraules, tal com proclama sovint el president de la Generalitat, José Montilla; que va ser alcalde de Cornellà durant el mandat en què va néixer el festival. Potser arran d'aquesta experiència vital se li va acudir aquest eslògan electoral quan va començar a veure, cap al 1984, les astracanades de Tortell Poltrona, un dels primers directors.
Ara fa justament deu anys que va néixer, en el marc del festival, la gala Euroclowns, que es va crear per presentar els pallassos de circ i que aquest any, com gairebé sempre, ha programat un cartell de luxe de primera fila internacional. El circ no es va acabar d'omplir del tot la nit de l'estrena, en què va actuar el pallasso rus Andrei Jigalov i el seu partenaire Alex Miranov –parlant durant la seva actuació en català– igual que els grans triomfadors de la vetllada.


DEBUT A CATALUNYA

Era la primera actuació de Jigalov a Catalunya, i les seves hilarants entrades de la xocolatina i de l'aigua no van decebre gens. Fet una autèntica pelleringa, Jigalov va intentar fer la punyeta del dret i del revés a Miranov en el seu intent infructuós de tocar el clarinet. Sortides enginyoses i execució de geni de l'humor. Un gran Jigalov va actuar a Cornellà divendres a la nit, en la primera de les funcions que es perllongaran fins al diumenge que ve al circ instal•lat a la plaça Catalunya.
Una altra de les estrelles anunciades, Bello Nock, no va brillar tant. Amb tres aparicions –el cub, el llit elàstic i el trapezi– s'esperava una mica més de protagonisme d'aquest pallasso, icona del circ Ringling dels Estats Units.


RENÉ CONVENÇ

La pauta de la funció la va marcar més Pitillo, un jove pallasso peruà que encara té molt de camí per córrer. El pallasso suís René va fer que el públic fes servir la imaginació en el número de la pesca, i va demostrar les seves bones aptituds i que amb números breus i concisos també es pot lluir. César Díaz, de Portugal, va allargar massa una actuació amb un bon final, i el llegendari belga Toto Chabri va demostrar que els pallassos no es jubilen mai i que, amb 80 anys a l'esquena es mou com un marrec, tant en el número del Carrega i descarrega com en el de la ballarina amb pits i ous. El català Llorenç Massot (Barcelona, 1937) va rebre el premi Nas d'Or i, amb els seus dos fills, David i Sergi, va fer xalar el públic amb una divertida entrada musical.


EL FUTUR DEL FESTIVAL

En el tret de sortida oficial, l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, va recordar que només fa quatre anys havia donat per mort el festival a causa de la falta de finançament; i que després de l'alarma el festival és «viu i té ganes de fer moltes més coses», gràcies al compromís dels governs català i es panyol. És una gran notícia. Hem passat de tenir un riure gelat a tenir-ne un altre de consolidat

.
dimarts, 16 de desembre de 2008
>
Efervescència de circ per Nadal
El Raluy i l'Ateneu estrenen a Barcelona, a Vic neix el Circ Ozó i a Vilanova es presenta la producció «Capgirat»

MARCEL BARRERA. Barcelona
Nadal és època de circ. I el circ a Catalunya viu un moment de recuperació. Bona prova d'aquesta febre és que enguany neix a Vic el Circ Ozó, una nova companyia ambulant que estrena el primer espectacle el 20 de desembre a la capital d'Osona. Cites obligades són també a l'Ateneu de Nou Barris de Barcelona, que presenta Oníricus, un espectacle dirigit per Brian Mongard sobre una màquina que fabrica somnis. També a Barcelona, el Circ Raluy torna al Moll de la Fusta, amb un espectacle de circ tradicional que vol ser un homenatge a l'Olympia, el circ estable que hi va haver a la ciutat. A Vilanova i la Geltrú, l'artista Marcel Escolano dirigeix l'espectacle Capgirat a La Vela, un espai creat fa 12 anys que enguany ha rebut un impuls important.


Foto: JUANMA RAMOS EL PUNT ALBERT CASTAÑER

Foto: JUANMA RAMOS EL PUNT ALBERT CASTAÑER

A dalt, una imatge de la nova companyia del Circ Raluy, la setmana passada. Baix, el nou circ itinerant Ozó, que estrenarà a Vic, i imatge de la funció d'Oníricus, que es podrà veure a l'Ateneu de Nou Barris. Foto: JUANMA RAMOS EL PUNT ALBERT CASTAÑER





Aquestes són unes quantes de les ofertes circenses més destacades d'aquest Nadal a Catalunya.


LA VELA, A VILANOVA I LA GELTRÚ.
El projecte gestat durant més d'una dècada de La Vela, situada a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, treu el cap a poc a poc en el panorama circense català com a residència d'artistes i també com a espai d'exhibició. Precisament, un dels motors d'aquest circ català, l'artista Marcel Escolano, de la companyia Los Galindos, dirigeix un espectacle que amb el nom de Capgirat busca jugar amb les emocions i les sensibilitats. Entre els artistes, Anicet Leone farà de pallasso i s'enfilarà al pal xinès, Ricardo Gallardo farà equilibris i Manuel Sebastián, Sebas, farà malabars. L'espectacle s'estrena a La Vela, amb capacitat per a 400 persones, el dia 20 de desembre, i s'hi podrà veure fins al 4 de gener, en un total de 7 funcions que es faran a les 5 de la tarda i a les 12 del migdia a preus populars de 5 euros per als infants i 10 euros per als adults.

CIRC RALUY.
La presència d'aquest circ a Barcelona per Nadal ja és tot un clàssic. Fa dotze anys que s'instal•la al Moll de la Fusta. Aquest any avança una setmana el debut, davant de Correus, i recupera per a l'espectacle les entrades del pallasso Joan Montanyès, Monti, que després d'haver actuat al festival de circ de Grenoble i d'haver dirigit dos anys el Price, el circ estable de Madrid, torna al Raluy amb estrenes i un homenatge que vol fer a Charlie Rivel, en els 25 anys de la seva mort. L'espectacle d'aquest any està dedicat al circ estable que hi va haver a Barcelona, l'Olympia, i que es va enderrocar el 1947. El públic fidel que ja té el Raluy durant la temporada a Barcelona es tornarà a trobar aquest any amb els pallassos Lluïset i Sandro, i la jove equilibrista Niedziela, que ha canviat la coreografia del seu número tan aplaudit i amb només 15 anys ja té ofertes del circ estable Krone, un dels més prestigiosos d'Europa. El programa del Raluy recupera un número d'equilibris sobre boles que fa dos anys va provocar una important lesió a Louisa Raluy, que torna a executar el número amb Kerry Raluy. També presenta una companyia d'acròbates procedents del circ alemany Flic-Flac, i un número de roda de la mort.

CIRC D'HIVERN DE L'ATENEU DE NOU BARRIS.
Cita obligada per als aficionats al circ contemporani. Brian Mongard dirigeix el nou espectacle del Circ d'Hivern, una producció anual de l'Ateneu de Nou Barris que aquest any arriba a la 13a edició amb Oníricus, un espectacle definit pel director com un «conte» que gira entorn d'una màquina que fabrica somnis. Els set artistes que pujaran a l'escenari de l'Ateneu provenen del teatre i del circ, com ara Adriano Marçal, que va actuar ara fa unes temporades al Circ Cric de Tortell Poltrona; Íngrid Martín, procedent d'una companyia de circ i teatre de Mèxic, i Joe Mourão, un acròbata brasiler polifacètic que domina la tècnica del cable i la barra fixa. Les funcions, que costen entre 5 i 10 euros, es faran fins al dia 7 de gener, i es recomana espavilar-se amb les entrades perquè no es fan reserves i els últims anys s'han esgotat les localitats.

CIRC OZÓ.
Es podria convertir en el símbol de la recuperació del circ a Catalunya. El 20 de desembre estrena a Vic, concretament al recinte firal El Sucre, aquest nou circ itinerant, de 29 metres de diàmetre i que amb la forma original de plat volador presenta Ícari, un muntatge de circ contemporani dirigit per Jordi Borrell basat en les acrobàcies aèries –quadrant, trapezi, corda, entre d'altres– i que inclou música en directe. Els preus per a les funcions, que es faran fins al 4 de gener, oscil•len entre els 8 i els 25 euros. El projecte del nou circ, dirigit per Ricard Panadès, Enrico Tomba i Oleh Mihal, començarà la gira per Catalunya el mes de març.

CIRKID.
La companyia, que va estrenar un espectacle aquàtic el 17 d'octubre, continua fent-ne les funcions a la plaça de toros Monumental de Barcelona. A partir del 22 de desembre en canvia els horaris, i presenta funcions diàries de dilluns a divendres i tres el dissabte i el diumenge.

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA.
El trio de pallassos catalanofrancesos Los Excéntricos, format per Josep Ventura, Marceline Khan i Zaza, presenten entre el 18 de desembre i el 4 de gener a la sala Tallers del TNC l'espectacle Rococó Bananas, estrenar el mes de maig al teatre La Unió de Sant Cugat i presentat al circ Price de Madrid

Circ d'Hivern - Ateneu de Nou Barris de Barcelona.

Circ Raluy - Moll de la Fusta de Barcelona. Davant de Correus

Cirkid - Plaça de toros Monumental de Barcelona

La Vela - Masia de Can Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú

Circ Ozó - Recinte firal El Sucre de Vic

Los Excéntricos - Teatre Nacional de Catalunya (TNC


dilluns, 29 de desembre de 2008
>
Els somnis del circ d'hivern
L'Ateneu Popular de 9 Barris presenta «Oníricus», un muntatge fresc i amè amb la música de Josep Maria Baldomà com a protagonista

MARCEL BARRERA. Barcelona


+ Brian Mongard en el paper del doctor Lazlo a Onírucus, la 13a edició del Circ d'Hivern de l'Ateneu de 9 Barris. Foto: A.C.


A l'espectacle del circ d'hivern que presenta aquest Nadal l'Ateneu de 9 Barris podríem dir que li passa el mateix que quan posem a bullir aigua per a la verdura o els macarrons. La cosa comença més aviat freda, després passa a tenir una bona escalforeta i finalment hi ha l'explosió de l'ebullició. Sobre el gust de l'espectacle Oníricus, passa com quan fem una paella. A mesura que passa l'estona i es van posant condiments és més bona. I respecte a les expectatives de l'espectacle, també és força clar. Un dels al•licients de la producció anual d'El Bidó de Nou Barris, que aquest any ha arribat a una meritòria tretzena edició, és com quan obrim un meló. Pot sortir més o menys bo. I aquest any segur que es vendrà bé. La història de l'espectacle és tan senzilla com eficaç. El científic Lazlo (Brian Mongard, que també és el creador de l'espectacle) enllesteix una màquina més semblant a les dels anys de la industrialització que a les actuals. Aquest aparell, que ocupa tot l'escenari del teatre de l'Ateneu, té la fantàstica peculiaritat que converteix els somnis en realitat. A partir d'aquí, dos sapastres entremaliats intentaran sabotejar l'invent. Un d'aquests perepunyetes és Adriano de Carvalho Marçal, que ja se'l va poder veure fa unes quantes temporades al Circ Cric amb un bon número de trapezi. En aquesta ocasió, més enllà d'algun equilibri aïllat i de bones aptituds acrobàtiques, se'n surt bé amb un personatge còmic que està acompanyat per un segon esbirro, Joe Moura, que també fa equilibris dalt la corda i, com la majoria d'artistes, fa de ratolí.
Tècnicament, el muntatge inclou algun cop d'efecte com ara el d'Íngrid Marín en el paper de Mudra que passeja per l'aire enganxada dels cabells; però en conjunt és decebedor. Ni el números de teles ni el de contorsió ni el de funambulisme aconsegueixen llum pròpia en un espectacle en què la gran novetat és que es tracta d'un musical circense; un fet sens dubte singular que el diferencia de la resta de circs d'hivern i que permet acabar amb una cançó coral que, si se'n treballés una miqueta més l'afinació, recordaria els moments més brillants de la pel•lícula Mary Poppins. El responsable de la creació musical és Josep Maria Baldomà, un lleidatà que ha compost unes melodies enganxoses per fer volar la imaginació que tenen l'èxit assegurat.
En el procés de creació de l'espectacle, cal lamentar la baixa per malaltia a última hora de l'alacantina Rebecca Pardo, que ha estat substituïda amb solidesa per Manuela Gracián, artista de la companyia Circo Oxidado, que també s'ha ocupat del vestuari. Durant les sessions escolars anteriors a Nadal, l'espectacle –que inclou un divertit monstre que engoleix persones– ha funcionat perfectament.
Sense les pretensions d'altres edicions, i deixant de banda el missatge final que les màquines s'han de fer servir amb moderació i que et poden ajudar però no et resoldran la vida, l'espectacle passa molt bé, és fresc i entretingut. Durant les estrenes del circ d'hivern sempre hi ha l'ocasió per deixar anar una idea a l'aire. Normalment és l'històric Joan López, de la companyia Desastrosus Circus, qui li toca la papereta de pujar a l'escenari i fer el discurset. Fa uns anys, en plena onada d'ocupacions a Barcelona, va recordar que el projecte cultural de l'Ateneu havia començat precisament amb l'ocupació de l'antiga fàbrica. Aquest any va tocar parlar a Yoyi (Aurora Álvarez), la cara indissociable del bar. Aquesta popular dona va recordar que l'Ateneu concep el circ com «una eina de transformació social». I és que, com assenyala el missatge final de l'espectacle, no fa falta cap màquina per fer realitat els somnis. Prova d'això es troba a Nou Barris mateix. L'Ateneu està intentant aconseguir sense cap andròmina la seva particular revolució a poc a poc. Dia a dia.


dimarts, 30 de desembre de 2008
>
Tres circs per Nadal


la proposta

MARCEL BARRERA.
B arcelona s'omple de circs per Nadal. Des de fa més de deu anys, hi ha dues cites obligades a la ciutat. Una és la del Circ d'Hivern, una producció del Bidó de Nou Barris que enguany arriba a la tretzena edició amb un muntatge de circ musical que sota el nom d'Oniricus presenta a l'Ateneu de 9 Barris la història d'un científic que fa funcionar una màquina que fa els somnis realitat. Ideal per a un públic familiar, es pot veure fins a l'11 de gener. D'altra banda, des de fa 12 anys, s'instal•la al Moll de la Fusta, davant de Correus, el Circ Raluy, que presenta l'únic espectacle de circ tradicional que es pot veure a la ciutat de Barcelona. Les funcions s'acaben també l'11 de gener. Per últim, a la plaça de toros Monumental s'ha instal•lat Cirkid, un espectacle de circ aquàtic especialment pensat per a la quitxalla.
dimecres, 31 de desembre de 2008
>
On és el més difícil encara?


circ

«CIRC RALUY 2008. HOMENATGE AL CIRC OLYMPIA» / MARCEL BARRERA.

Imatge de l'espectacular número del globus de la mort. Foto: JUANMA RAMOS
El circ Raluy té el patrimoni més gran i valuós que pot tenir una companyia de circ: història. Són ja quatre les generacions d'artistes de la família que porten a les venes aquest estrany virus que es diu circ. Alguns d'ells han fet grans proeses a les millors pistes. Luis Raluy i Iglesias, per exemple, va fer d'home canó al Cirque d'Hiver de París. Ara toca a les generacions més joves agafar el relleu i sortir a la petita i màgica pista del circ. Louisa Raluy, que fa dos anys va tenir un accident en caure en un emocionant número d'equilibris sobre boles, torna a fer l'exercici amb la seva germana Kerry. Aquesta vegada, les dues artistes emmarquen tot el número en un ball de tango.
Una de les grates sorpreses del nou espectacle és l'actuació de Rosa Raluy –filla del presentador de l'espectacle, Carles– amb un original i sensual número de cordes en M. Una altra de les novetats del muntatge, dedicat al circ estable que amb el nom d'Olympia va tenir Barcelona durant la primera meitat del segle XIX, és la nova coreografia del número de Niedziela Raluy, que si fa ben poc era una jove promesa, ara –amb només 15 anys– ja es pot dir que ha fet el salt a la categoria d'estrella. Cal fer alguna observació, però, respecte als canvis introduïts per Pat Bradford. El número d'equilibris dalt dels monocicles comença amb la silueta de Niedziela davant d'un cor vermell ple de llums. El canvi estètic respecte de l'anterior coreografia és radical, i el clima bucòlic s'ha transformat en ambient de discoteca. Niedziela és tan bona artista que necessàriament fa bona qualsevol coreografia. Qualsevol. Per tant, el número, i malgrat que ha estat girat com un mitjó, continua sent extraordinari. Boníssim. Ara bé, l'anterior versió era millor almenys en una cosa. Quan el presentador, Carles Raluy, anava anunciant els monocicles cada vegada més alts on havia de pujar Niedziela. Eren moments de sorpresa, una cosa cada vegada més escadussera en els espectacles de circ i que desapareix en aquesta nova versió del número. El públic ja no pot fer els ooooohs espontanis cada vegada que en Carles anunciava un monocicle més alt. Els canvis d'aparells, el més alt de 4 metres, queda devorat per la música. A més, el segell del circ tradicional i de retruc del circ Raluy, el del més difícil encara, ha desaparegut innecessàriament. Una llàstima.
L'absència del pallasso Monti (Joan Montanyès) per malaltia aquest cap de setmana ha obligat a fer alguns retocs en el programa del Raluy. En la vessant còmica, el pallasso portuguès Sandro li falta encara madurar una mica el seu estrambòtic personatge. Ara bé, l'entrada de l'orquestra funciona a la perfecció i Sandro treballa bé en aquest número i en el rock'n and roll.
El que no falla mai del programa del Raluy, fidel a la cita barcelonina des de fa dotze anys, és que sempre presenta un programa variat. Enguany hi ha exercicis de funambulisme a gran altura a càrrec de la parella de colombians Douglas Gerling, un ràpid i espectacular número del globus de la mort –una bicicleta circula dins un pèndol a vuit metres d'alçada– a càrrec del brasiler Fabrizio, un exercici d'acrobàcies còmiques a càrrec dels germans Dalton i un número de malabars protagonitzat per Jean & Wil ambientat en els anys trenta. El circ ha incorporat un nou bateria, conegut amb el nom de Jaume, que millora els resultats d'anys anteriors en l'aspecte musical. I no hi falla el pallasso Lluís Raluy, un carablanca especial que participa en un animat final de funció amb tota la troupe i acaba l'espectacle a les cortines al costat d'una ballarina clàssica. Preciosa imatge.
Companyia: Circ Raluy
Artistes: Douglas Gerling (globus de la mort i funambulisme), Rosa Raluy (cordes), Sebastyen (bàscula), Jean & Wil (malabars), Sandro Roque i Lluís Raluy (pallassos), Niedziela Raluy (monocicle), Louisa i Kerry Raluy (equilibris sobre boles), Carles Raluy (presentador)
Dia: 28 de desembre del 2008
Lloc: Port Vell. Moll de la Fusta de Barcelona. Fins a l'11 de gener