TOTÓ VALLÈS MARTINI, RAMON BECH, JORDI ELIAS

Ahir el meu amic Ramon Bech em regalà i dedicà el seu llibre “Totó, Biografía de un payaso” publicat per la Colección Javier Sáinz Moreno, presentat en el marc del Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres celebrat aquest darrer mes de març.

Me l’he llegit d’una tirada, quasi dos-centes cinquanta immillorables pàgines dedicades exquisitament al que fou un excels pallasso durant cinquanta anys (s’inicià al seu barri d’Hostafrancs de Barcelona el 1946 amb dotze anys essent empresari de si mateix!), espectador infatigable del desaparegut Circ Olimpia i de tants d’altres, contractat per tots els millors circs europeus, amic dels nens (quina il•lusió li feia quan un nen li feia un petó!), profundament enamorat de la seva Rose-Marie amb qui compartí vint-i-quatre hores diàries durant quasi cinquanta anys, i gran amic dels seus amics, entre els quals el meu pare Jordi Elias, jo mateix, l’autor del llibre Ramon Bech, el seu company de trio Martini Juanito del Castillo i la seva família, en Genis Matabosch i en Marcel Barrera i tots els amants del circ de bona voluntat.

He explicat ja, algun cop per escrit, que els Germans Martini visitaven el meu pare a finals dels anys cinquanta. Les trobades tenien dues parts: la primera era seriosa, entre ells, tancats al minúscol despatx, una simple habitació del pis, des d’on el pare editava i escrivia la revista “Circo” al final dels anys cinquanta-inicis dels seixanta. Però al cap de molta estona, la porta s’obria i els meus germans i jo érem invitats a incorporar-nos a la conversa on els Germans Martini ens explicaven les paròdies que estaven preparant. Però no ho feien amb paraules sinó escenificant-les amb gestos i expressions facials que ens feien plorar de tant riure. I com en Ramon Bech explica puntualment, el meu pare els augurà en varis articles publicats a les pàgines de El Mundo Deportivo un futur esplendorós en el món del circ, com així fou i no podia ser d’altra manera, donada la gran professionalitat que posaven en assajar i estudiar el timing de les seves entrades i paròdies, estudiant els grans mestres europeus, començant naturalment pels locals i millorant tot el que els altres pallassos havien ja creat, sense mai simplement copiar.

Moltes vicisituts hagué de passar en Totó per tirar endavant la seva vida, professional i personal: canvis de països, d’idiomes, de psicologia individual i col•lectiva dels diferents públics (llatins, escandinaus, alemanys…), successius canvis de companys (uns més aportadors de talent que d’altres que foren exactament el contrari, fins a trobar la compenetració professional amb la seva Rose-Marie durant dècades amb qui ja compartia la vida personal i una filla, l’Alícia a qui tragué també a l’escenari quan calgué.

I ens deixà, de sobte, sense avisar, el setembre de l’any passat. El despedirem al Tanatori de Calella, on ens consolàrem mútuament tots els que l’estimàrem.
Al novembre acudirem a un acte a l’ajuntament de Cornellà on el recordàrem i ja en Ramon Bech ens anuncià el present llibre i algunes anècdotes de la seva creació conjunta amb en Totó i en Juanito ens explicà algunes vivències i paròdies que junts visqueren.

I ara aquest goig de llibre, emmarcat dins la col•lecció que Javier Sáinz Moreno ens complau a compartir juntament amb les Històries del circ a Mèxic i a Xile i les Memòries de la gran Pinito del Oro ja publicades i de gratíssima lectura.

I sobretot aquesta biografia de’n Totó, hem d’aprendre fins al moll de l’òs totes les seves virtuts humanes i professionals, com a part de la nostra memòria col•lectiva sense la qual no seríem més que animals.

Quim Elias