dimarts, 20 de juliol del 2010

FIRA DEL CIRC DE LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

FIRA DEL CIRC DE LA BISBAL DEL 16 AL 18 DE JULIOL 2010

Vaig gaudir de la Fira veient:

1.- Els pallassos INTRINGULIS, en el marc infantil de les escoles velles, dos augustos clàssics en el sentit tradicional de la paraula. Durant una hora cautivaren la atenció de nens de totes les edats, amb pantomimes ben escenificades, quasi en silenci absolut, ben gesticulat. Els auguro un esplèndid futur.

2.- A tempo: queda anunciat l’espectacle com a aeri. Oportunitat perduda. Espectacle esplèndid si durés la meitat de la meitat: magnífica màstil dominat per un jove elàstic que s’hi enfila i hi juga des de l’alçada. També m’agradà el balanceig aeri d’una trapezista que es columpiava dibuixant diverses postures,
A pesar de la música en directa, dels balls atlètics dels 3 components en pista, la suma de part feia un tot no prou definit.

3.- Ciclistes còmics Happy Stars: bé, el propi títol defineix l’espectacle, número ben aconseguit si el propòsits és distreure. Cap meravella dalt de la bici. Milers de joves els superen en habilitat.

4.- Trio Zindare, quadrant: Els últims minuts foren el que s’esperava d’un número de quadrant, manifestats després d’una introducció còmica massa llarga.

5.- FERNANDO POSE: malabarista que mou amb 9 pilotes de rebot contra una plataforma situada a nivell de terra: pocs malabaristes en el món tenen aquest domini. La meva admiració més profunda per un treball presentat amb gran encert per un artista que hauria de tenir un ressò i prestigi més alt d’acord amb els seus mèrits.

6.- MIMIRICHI: CLOWNS UNCRAÏNESOS: Primera categoria. Només aquest espectacle ja faria que a la programació li valgués un cum laude. Tres pallassos fan participar el públic de la ironia i el riure a cor que vols. Llàstima que acabés. En plena plaça del castell medieval, ben il•luminat l’escenari, amb un únic decorat de paper, part essencial en la proposta que se’ns presenta i que acaba a miques com no podria ser d’altra manera, els tres pallassos se’ns presenten com el que hauríem de ser tots plegats: nens enjogassats.

7.- MR. STETS: corda, titelles, malabars: primera categoria mundial per aquest danès afincat entre nosaltres, guanyador del Premi Nacional de Circ amb Rodó, artista vinculat a la desapareguda Makabra: espectacle fascinador, suggerent, captivador.

8.- La pallassa Mandarina es responsabilitzà el diumenge al matí d’acontentar els nens. Ho aconseguí? Potser només a mitges, que no és tampoc poc.

Diu el programa que la oferta era de 125 espectacles, jo en vaig veure 8. Lamento no haver gaudit de l’Alba Sarraute, Los Herrerita, el pallasso Gregor Wollny i tots els que ni tant sols conec. No tenim do de la ubiqüitat. Fins l’any vinent.
El meu humil suggeriment als responsables de la programació seria que reflexionin profundament abans de tirar endavant la pròxima cita pel 2011. Però no és només una opinió.