PALLASSSO, DANI BECERRA

El meu amic Dani Becerra, gran col·laborador amb l'APCC i amb qui compartirem la creació de l'inventari de l'antiga ACC, em fa aribar un text que defineix la paraula pallasso: payaso Uno de los personajes tradicionales de la commedia italiana era una especie de bufón, vestido con ropas estrafalarias confeccionadas con la misma tela burda que se usaba para recubrir los colchones de paja. Por esa razón, se le llamó pagliaccio, palabra formada a partir del italiano paglia 'paja', derivado del latín paleae, palearum. En francés, en la segunda mitad del siglo XVIII, se llamaba a este personaje paillasse, una antigua palabra que desde hacía cinco siglos significaba "bolsa de paja". En castellano, la palabra payaso aparece registrada en 1884, en un poema de Manuel Breton de los Herreros: Otro con importunas contorsiones Cual payaso en grotesca pantomima Piensa mover del pueblo las pasiones. Pero ya figuraba en el Diccionario de la Academia en su edición de 1817, como «el que en los volatines y fiestas semejantes hace el papel de gracioso, con ademanes, trages y gestos ridículos».

MARCEL BARRERA 2008 DIARI EL PUNT

MARCEL BARRERA 2008

dilluns, 21 d'abril de 2008
>
El Circ Cric remunta
Ofereix programació estable a Sant Esteve de Palautordera

MARCEL BARRERA. Barcelona
El Circ Cric aixeca el cap. Després d'aturar, el 2007, la gira pels problemes burocràtics, el pallasso Tortell Poltrona té un projecte per consolidar el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), a Sant Esteve de Palautordera. L'espai, que ha estat remodelat, obrirà al públic el pròxim diumenge 11 de maig amb una programació de circ estable.

+ El cuiner Santi Santamaria i Poltrona al Circ Cric
Circ a Sant Esteve de Palautordera. El Circ Cric ha deixat la carretera per quedar-se a la natura. Aquesta és l'aposta de present d'aquesta companyia, que fins al 31 de maig ofereix entre setmana sessions per a escolars i que els caps de setmana d'entre els dies 11 de maig i 27 de juliol farà funcions per a tota la família amb un programa semblant al que es va veure a Barcelona amb un gran èxit a final de l'any passat.
Paral•lelament, Tortell Poltrona i la seva mà dreta, la pallassa Montserrat Trias, volen tirar endavant al CRAC una programació de circ estable, coproduir espectacles, convidar companyies –ahir es va anunciar Circo de la Sombra i el grup francès Trotttola– i convertir el lloc en un espai fix d'assaig. Per a la programació de circ hi estarà molt a sobre l'empresa 23 Arts. Ja hi ha algunes coses concretes, com ara els cursos de pallassos que impartiran conjuntament Claret Clown i Tortell Poltrona, i la cessió d'espais per a residències dels grups Compagnie XY i Baró d'Evel, de la qual forma part el fill de Tortell Poltrona, Blai Mateu, que per cert ha decidit muntar el seu propi circ ambulant i incloure-hi un cavall.


LA REMODELACIÓ

De moment, al CRAC ja s'han fet obres de remodelació i s'han mogut 8.000 m³ de terra per instal•lar bé els dos circs que hi ha en un espai que ocupa 16.000 m² i que és a la falda del Montseny, en plena natura. Pels pròxims mesos, es treballa en una remodelació més extensa que podria costar 600.000 euros –es demanarà finançament a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona– i que inclourà una passarel•la per fer més fàcil l'accés al circ des del poble i un aparcament per a 115 vehicles. El projecte va ser avalat la setmana passada per bona part de la societat del Baix Montseny, des de l'Associació d'Empresaris Turístics fins al cuiner del Racó de Can Fabes, Santi Santamaria, i l'alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Salvador Cañellas, que durant presentació va dir que la remodelació «serà possible». Entre els projectes del CRAC, que es va crear el 1995 però que ara fa un pas endavan, hi ha també convidar companyies que no necessàriament seran de corrent del nou circ. Per a la tardor, el Circ Tonelly podria fer una estada d'unes setmanes. «No hi ha circs d'ara i d'abans, tots som contemporanis», va dir Poltrona poc després que Trias definís el projecte del CRAC: «El Montseny és una reserva de la biosfera i ara hi volem fer una reserva de circ.»

13 de març de 2008
>
El circ català ja té el seu full de ruta
Cultura presenta el pla integral de circ i anuncia una inversió pel 2008 de 2,4 milions, el doble que l'any passat

MARCEL BARRERA. Barcelona
Triple salt mortal del circ català, que després de mesos de negociacions entre el Departament de Cultura i l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya ja disposa d'un pla integral per normalitzar un sector històricament oblidat. Ahir, en un ambient de gran optimisme que semblava enterrar la crisi que va causar la interrupció de la gira del Circ Cric de Tortell Poltrona, l'any 2007, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va anunciar que el pressupost pel 2008 dedicat al circ serà de 2,4 milions d'euros –una xifra que dobla els 1,6 de l'any 2007– i va presentar una sèrie de mesures que permetrà a les companyies de circ rebre ajudes triennals, crear un circuit de quinze ciutats que es comprometin a programar circ, i reforçar les actuals residències d'artistes.

+ Estudiants, artistes, membres de l'associació APCC i tècnics del Departament de Cultura, ahir, al costat del secretari general del departament, Eduard Voltas, i el conseller Joan Manuel Tresserras, a la seu de Cultura, a Barcelona. Foto: ANDREU PUIG
El pla integral de circ, una mena de full de ruta de la professió i el govern, ha de servir perquè durant els pròxims anys es «dignifiqui i professionalitzi» el sector, segons va explicar ahir el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. Sobre quatre eixos –formació, creació, difusió i projecció nacional i internacional– gira un ampli document de 36 pàgines que ha estat consensuat per l'important segment de la professió que representa l'APCC, actualment amb uns 160 socis; però en què no han participat els circs tradicionals que habitualment estan de gira per Catalunya, com ara els circs Marton, Tonelli, Universal i Americano. Sí que s'ha tingut en compte l'opinió del Circ Cric de Tortell Poltrona, que tot i abandonar l'APCC fa uns mesos, ha presentat els últims dies una sèrie d'al•legacions de caràcter històric que finalment han estat acceptades pel Departament de Cultura.
El pla integral defineix un seguit de línies estratègiques que s'hauran d'anar perfilant els pròxims mesos i anys. Per exemple, entre les línies que s'obriran hi ha la possibilitat que companyies de circ catalanes, com ara Los Gingers, Zahir Circo i els Two Play, per posar-ne només tres exemples, puguin firmar convenis bilaterals amb Cultura que tindran una durada de tres anys i que permetran donar una estabilitat econòmica al grup que ara no tenen. Aquesta fórmula és la mateixa que s'està aplicant amb èxit amb els grups de teatre.
En l'àmbit de la creació i producció d'espectacles també es preveu que els contractes programa que Cultura subscrigui amb grans equipaments, com ara el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, incloguin en la seva programació espectacles de circ a través de produccions i coproduccions. El secretari general de Cultura, Eduard Voltas, no va voler parlar ahir d'establir quotes, però sí que va dir que «les coses han de canviar». El pla integral, que pot ser el motor que li fa falta al circ català per normalitzar-se, també preveu l'elaboració d'un mapa de formació de circ que inclogui des de la seva introducció en el lleure fins a la formació superior universitària, una reivindicació històrica de l'escola de circ Rogelio Rivel que en tot cas s'haurà d'articular a través de la taula de formació que s'ha creat i que està formada per dos departaments de la Generalitat, el de Cultura i el d'Educació, l'INEF, l'APCC, l'Institut del Teatre, l'Ateneu Popular de Nou Barris i la mateixa escola Rogelio Rivel. Una altra de les claus del pla integral és la creació d'un circuit de 15 ciutats –en un primer moment s'havia parlat de 30– que es comprometin a programar de manera «continuada» durant quatre anys espectacles circenses. Aquestes ciutats que estan negociant amb Cultura, una de les quals és Reus, tindrien la denominació de ciutats amigues del circ i formarien part d'una xarxa.
On han caigut bastants diners aquest any és en la residència d'artistes La Vela, de Vilanova i la Geltrú, que ha passat d'un pressupost de 52.000 euros de l'any passat a 520.000. El rumb que ha posat el departament per endreçar el circ també preveu que es reforci el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC) que encapçalen Tortell Poltrona i Montserrat Trias a Sant Esteve de Palautordera i que s'encarregui el projecte arquitectònic del Centre Roca Umbert de Granollers, que estarà dedicat al circ i a la dansa

Nous mercats - Facilitar la internacionalització dels creadors en col•laboració amb l'Institut Ramon Llull, que també facilitarà la presència del circ català en els grans esdeveniments internacionals.

Circ estable a Barcelona - En col•laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, impulsar la creació d'un circ estable a la ciutat que tingui un caràcter de servei públic.

Formació - Estudiar la possibilitat d'incloure els ensenyaments de circ en el sistema educatiu.
- Impulsar la regulació del professorat de circ a Catalunya.
- Integrar el circ en els programes escolars.

Circuit - Assolir el compromís dels grans equipaments, com ara el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure, de programar circ innovador i de qualitat, de manera estable i amb regularitat.

Difusió - Campanya de comunicació sobre el món del circ al final de l'any.

Marc legal - Elaborar un codi de bones pràctiques per als professionals del circ que serà un requisit per a l'atorgament de subvencions.
- Crear un servei d'assessorament jurídic i tècnic per a artistes, companyies, empresaris i equipaments públics.
- Una comissió mixta de seguiment vetllarà pel compliment del pla.

Pressupost - Augmentar els recursos destinats al circ i fer una proposta de pressupost per al període 2008-2011

dijous, 13 de març de 2008
>
«Avui és un dia històric»

El nou espai de creació que els artistes de circ tindran al Fòrum de Barcelona per assajar els seus números està previst que es pugui estrenar al juliol sota una lona que finançarà amb 400.000 euros l'Ajuntament de Barcelona, segons va informar ahir el consistori poc després de la presentació del pla. Aquest espai, que serà una lona i no dues com va anunciar el Departament de Cultura a través de la nota de premsa, serà provisional fins que el 2010 estigui a punt la rehabilitació del centre de creació, que estarà sota la placa fotovoltaica. La gestió de l'espai anirà a càrrec de l'APCC, i el cost de manteniment serà de 80.000 euros

dijous, 13 de març de 2008
>
L'espai de creació del Fòrum, pel juliol

El president de l'associació de circ APCC, Jordi Juanet, Boni; va qualificar ahir d'«històrica» la presentació del pla integral, text que en una primera fase va ser redactat per Lídia Gelabert, que va rebre la felicitació del conseller Tresserras. Ahir era un dia de felicitacions, i Jordi Jané, de l'APCC, va agrair també la feina que durant els últims anys ha realitzat Eduard Voltas, Berta Sureta i Sílvia Duran per a l'elaboració del document. L'artista Menu Carvajal va dir després de conèixer el document que el pla és «un pas endavant que ajudarà moltes companyies de circ actuals». En el mateix sentit es va expressar Josep Ventura, del grup de pallassos Els Excèntrics, per qui l'important del pla és la creació d'un circuit estable que permeti a les companyies actuar.

dijous, 13 de març de 2008
>

Jordi Juanet: «Avui és un dia històric pel circ»
El nou espai de creació que els artistes de circ tindran al Fòrum de Barcelona per assajar els seus números està previst que es pugui estrenar al juliol sota una lona que finançarà amb 400.000 euros l'Ajuntament de Barcelona, segons va informar ahir el consistori poc després de la presentació del pla. Aquest espai, que serà una lona i no dues com va anunciar el Departament de Cultura a través de la nota de premsa, serà provisional fins que el 2010 estigui a punt la rehabilitació del centre de creació, que estarà sota la placa fotovoltaica. La gestió de l'espai anirà a càrrec de l'APCC, i el cost de manteniment serà de 80.000 euros

dijous, 13 de març de 2008
>
Sortides encoratjadores a l'Euroregió
J.B.. Barcelona
L'associació Bidó, que gestiona l'Ateneu Popular Nou Barris de Barcelona, té previst repetir el projecte circense a l'Euroregió, finançat amb recursos de la Unió Europea. L'entitat va ser la impulsora d'una iniciativa que va permetre la residència i circulació de tres companyies de circ per fora del seu territori habitual. Així, per exemple, Páramo Cero (un grup que es va quedar sense lloc d'assaig a causa del desallotjament del local La Makabra) va poder avançar el seu espectacle en residències a França i obrir-se a aquest mercat. A més de Nou Barris, un punt vital del circ a Barcelona, també es van adherir al projecte europeu Camins de Circ, el Festival Animahu d'Osca, La Pay de Saragossa, Le Page d'Aventure d'Arles i La Grainerie de Balma. Avui s'obre el termini per presentar projectes pel 2008. Camins de Circ repetirà col•laboradors d'Aragó –a excepció de l'associació de Saragossa–, Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.
Camins de Circ va dotar amb 15.000 euros cada associació implicada, amb la qual cosa es va poder cedir un lloc per a assajos, i facilitar presentacions dels exercicis, a més del trasllat i del pagament del catxet d'espectacles. Páramo Cero, la companyia francesa I et O i el Circo Cruasán (Aragó) van fer altres actuacions aprofitant la xarxa de centres implicats. Els tres grups van rebre, a part dels 22.000 euros finançats per les entitats, 23.000 euros més en concepte de catxets de festivals com ara el Trapezi de Vilanova i actuacions al Caixafòrum, les festes del Pilar i la Caravana del Circ, a Balma (Migdia-Pirineus).
Sònia Martínez, de l'Ateneu Popular Nou Barris, creu que es van aconseguir els objectius de fomentar la circulació d'artistes, tant de professionals com d'emergents. Tot i que la diferència de la realitat del circ és palpable (a França hi ha molt de suport, mentre que a Aragó no es té consolidat ni un espai de formació), a l'estiu es van fer tallers per a joves als quals van assistir artistes de Barcelona i Tolosa. Els aragonesos van preferir celebrar les festes del Pilar, fet que Martínez promet que es valorarà per aquesta nova convocatoria

dijous, 13 de març de 2008
>
El Circ Cric valora positivament el pla integral
EL PUNT. Barcelona.
Montserrat Trias, directora del Circ Cric juntament amb Tortell Poltrona, va valorar ahir de manera positiva el document del pla integral perquè, «si es tenen els pressupostos», pot suposar un salt endavant per al circ català i perquè, a més, per primera vegada es reconeix el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), fundat el 1995 a Sant Esteve de Palautordera, com una residència d'artistes.

dijous, 13 de març de 2008
>
L'Ajuntament busca un espai per al circ estable, però no és una prioritat
El govern referma la seva «voluntat decidida» de fer l'equipament i espera notícies del consistori

MARCEL BARRERA. Barcelona
La construcció d'un circ estable a la ciutat de Barcelona que prengui el relleu de l'antic Circ Olympia que hi havia a la ronda de Sant Pau no és en aquests moments una prioritat del govern. La decisió de deixar en un segon pla aquesta infraestructura arriba després que l'associació de professionals de circ APCC hagi demanat que es prioritzin altres projectes més urgents, com ara crear un circuit per a les companyies, residències per a artistes i, sobretot, apostar pels centres de creació i les escoles. Amb tot, Cultura té la «voluntat decidida» de fer un circ i espera que l'Ajuntament de Barcelona trobi l'emplaçament que està buscant.

+ Tortell Poltrona, impulsor d'un circ estable a Barcelona, i Montserrat Trias al Circ Cric. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ


Poques coses importants respecte al circ estable han passat des que el maig del 2007 Tortell Poltrona va presentar amb el suport de quatre fundacions –Teatre Lliure, J.V. Foix, Joan Miró i Joan Brossa– i l'exalcalde de Barcelona Josep Maria Socias Humbert un manifest a favor d'un circ estable a la ciutat de Barcelona. La intenció era que el projecte es posés en marxa durant aquest any 2008 i d'una manera provisional en una lona permanent que s'havia d'instal•lar en un lloc cèntric, en algun punt del triangle que inclou les places d'Espanya i de les Glòries i la Gran Via de les Corts Catalanes. Deu mesos després del manifest, que encara es pot consultar al lloc web www.circolympia. cat, el més calent és a l'aigüera.


EN MANS DE L'AJUNTAMENT

Ahir, prop d'un any després que el govern anunciés que s'estudiaria la viabilitat de fer un circ estable a Barcelona –com tenen les grans ciutats europees–, el secretari general de Cultura, Eduard Voltas, va dir que «la voluntat política decidida és que hi hagi un circ estable» a Barcelona. La decisió ara està, però, en mans de l'Ajuntament de Barcelona, segons va subratllar l'alt càrrec del govern. «Ens costa que l'Ajuntament de Barcelona està treballant en la recerca d'un lloc per al circ i estem en l'espera de notícies sobre aquesta qüestió», va dir Voltas, que hi va afegir que la intervenció del Departament de Cultura només «començarà a partir del moment que hi hagi un emplaçament». Coincidint amb la presentació de la campanya per a la creació d'un circ estable que va impulsar Tortell Poltrona i, a la qual s'hi han adherit Jordi Aspa i Beth Miralta, directors de la fira de circ Trapezi i recentment premiats amb el Premi Nacional de Cultura, va haver-hi especulacions sobre l'emplaçament. El mateix conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va dir que a la muntanya de Montjuïc hi havia dos llocs possibles.
A l'avinguda del Paral•lel de Barcelona, un grup de veïns han fet una campanya perquè el circ s'instal•li al solar on hi havia hagut l'antic Teatre Talia. Aquest lloc va ser ràpidament descartat per les seves reduïdes dimensions.
Durant el procés de negociació del pla integral, l'associació de professionals de circ APCC ha defensat que la creació en aquests moments d'un circ estable no era una prioritat, i que calia impulsar les escoles de circ i espais de creació i assaig com el que hi haurà a partir del juliol al Fòrum de Barcelona.



diumenge, 1 de juny de 2008
>
De cavalls i circ
«APASSIONATA» / MARCEL BARRERA

+ Un acròbata de la companyia
A falta de grans espectacles de circ a la ciutat de Barcelona –el Circ Xinès ha passat de llarg en la seva mini gira que ha fet per Catalunya i el Circo Mundial ja fa quatre anys que no ve a causa de la polèmica prohibició d'exhibir animals salvatges– durant aquest any 2008 s'han pogut veure dos espectacles relacionats amb la figura del cavall. El primer va ser Cavalia, un muntatge que amb un gran èxit de públic i crítica va estar durant un mes llarg al Fòrum. Aquest cap de setmana passat es va presentar al Palau Sant Jordi una nova edició d'Apassionata, un espectacle que consisteix a mostrar una successió de números de doma que es va poder veure dues vegades un sol dia. El resultat va ser irregular, amb una primera part bastant decebedora, malgrat bons efectes com els de l'aigua i, sobretot, un final denigrant per a la figura del pallasso –uns senyors seriosos es van emportar un excèntric mentre feia la clàssica entrada d'Els Xiulets–. La segona part, en canvi, va ser d'una gran qualitat tècnica i artística, i amb grans números com el que va presentar el jove espanyol Arafat Martín Ruiz, i les companyies de Petra Geshoneck, Hasta Luego, i François Jaquelin. Per cert, que durant la funció de la tarda un dels maquíssims cavalls cartoixans es va despistar i va anar a parar davant d'una de les taules instal•lades a l'entorn de l'escenari i que ocupava una família. Va quedar tot en un ensurt i l'espectacle va poder continuar
Director creatiu: Markus Gerlach.
Lloc: Palau Sant Jordi de Barcelona.
Dia: 24 de maig


divendres, 25 de juliol de 2008
>
El artistes de circ estrenen casa
Hereu i Tresserras inauguren al Fòrum un nou espai d'entrenament i creació

MARCEL BARRERA. Barcelona
Els joves artistes de circ ja tenen un espai on poden assajar en condicions els seus números i crear nous espectacles. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras –amb una corbata molt cirquera–, van inaugurar ahir la Central del Circ, un espai de 28 metres quadrats instal•lat al Fòrum que és de titularitat municipal i gestionat per l'Associació de Professionals de Circ (APCC). L'espai està obert nou hores diàries i assajar-hi un mes costa entre 20 i 30 euros.

+ D'esquerra a dreta, Francesc Narváez, Eduard Voltas, Joan M. Tresserras, Boni, Jordi Hereu, Jordi Martí, Ricard Panadès –amb la mà alçada– i Marta Borreguero, ahir. Foto: GABI MASSANA
El lloc, un circ de color blanc, és provisional en espera que l'any 2010 es pugui obrir a l'anomenada Gruta del Fòrum, al costat de la placa fotovoltaica, l'espai definitiu, les obres del qual és previst que puguin començar a finals del 2008 i que durin dos anys aproximadament.
En aquesta fase transitòria, els artistes ja poden utilitzar unes instal•lacions que formen part del programa Fàbriques per a la Creació, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, i que permeten assajar tant a artistes com a companyies números de trapezi, tela, equilibris o acrobàcies. De moment, hi ha uns set artistes, una de les quals és Mònica Alsina: «És un espai magnífic que té tots els mitjans; fins ara havia d'assajar a casa.»
La falta d'un espai per a la creació de circ es va posar de manifest quan l'any 2006 es va desallotjar la Makabra. La Central del Circ, que serà coordinada per Marta Borreguero, estarà oberta cada dia de deu del matí a set de la tarda, i les quotes van des dels 6 euros setmanals per als socis de l'APCC fins als 300 anuals per als que no són socis


divendres, 26 de setembre de 2008
>
Sobre Tarragona, el Circo Americano i ERC


la crònica

MARCEL BARRERA.
El Circo Americano s'ha fet una miqueta més petit. Ha passat de les tres pistes a una de sola; tot i que aquest canvi no ha fet canviar gent l'atractiu i l'emblema del circ: els números amb animals. Molts animals. Fins aquest diumenge es pot veure a preus molt econòmics (entre 15 i 30 euros els adults) un espectacle de circ purament tradicional que gràcies a la família italiana Faggioni es manté encara viu a Catalunya. El nou espectacle que es pot veure a Les Gavarres inclou tot allò que els aficionats del circ tradicional esperen veure de tant en tant. Foques (fan un equilibri amb una sola aleta), un carrusel d'animals exòtics –inclou un exemplar de rinoceront blanc–, un número de tigres de Bengala a càrrec del domador Ali, un número de tres elefants ensinistrats per Eros Faggioni, i un nou i gran número de gossos a càrrec de Folco. Sorprenent, enginyós, divertit, boig, ple de ritme... un excel•lent treball que obre la segona part d'un espectacle que presenta com a novetat un jove malabarista, Steve Michael, que treballa a fons a la pista i que promet una bona carrera artística; igual que un jove equilibrista de la família Folco que presenta un emocionant número d'escala lliure. A l'espectacle també hi ha un número de cercle aeri a càrrec de Debora, tot i que al muntatge, de dues hores de durada, es troba a faltar algun altre exercici realitzat des de les altures del circ. El Circo Americano, per alguns un circ a l'ancienne ja que manté intactes tots els codis del circ més clàssic, ha pogut actuar sense problemes a Tarragona, una ciutat que fa poc ha entrat a la xarxa de ciutats amigues del circ impulsada per la Generalitat i que, curiosament, està governada pel PSC i ERC, aquest últim partit molt actiu a la ciutat de Barcelona per aconseguir, quan manava a la capital catalana, que es prohibissin els números amb animals salvatges. Els barcelonins no van tenir la sort de veure fa uns mesos l'espectacle del Circo Americano, que a causa de la prohibició va presentar un espectacle mutilat. Ara, els tarragonins tenen la fortuna de veure aquest circ tal com és, sense censures ni retallades. Una bona oportunitat per gaudir d'un espectacle que està en perill d'extinció a Catalunya a causa de les traves d'alguns ajuntaments. Aquest no és el cas del de Tarragona.


dissabte, 11 d'octubre de 2008
>
El Circ Cric inicia nova temporada i un cabaret
El circ obre una oferta per a adults

MARCEL BARRERA. Barcelona
El Circ Cric de Tortell Poltrona amplia l'oferta i estrena una iniciativa, el cabaret Coluche, que, adreçat a un públic només adult, serà un espai de reflexió on es presentaran espectacles de pallassos els divendres a partir del 17 d'octubre. Paral•lelament, des d'avui i fins al 8 de desembre, el circ reprèn les seves funcions familiars.

+ El pallasso Tortell Poltrona torna avui a la pista del Circ Cric. Foto: EL PUNT
Molt lluny queden ja les gires. El Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), amb seu estable a Sant Esteve de Palautordera, a la falda del Montseny, ofereix aquesta tardor novetats importants. Els divendres a la nit hi haurà un cabaret que porta el nom de Coluche –el pallasso que aspirava a ser president de la República Francesa– i que inclourà les actuacions de la Companyia La Tal (17 d'octubre), la pallassa Alba Sarraute (dia 24), el cantant Albert Pla (7 de novembre), Los Dos Los (dia 14), el pallasso Marcel Gros (dia 21), el trio còmic Los Excéntricos (dia 28) i un cabaret ambulant que es farà el 5 de desembre i que estarà conduït per Alba Sarraute, que durant la presentació va reivindicar el «circ per a adults». Poltrona, per la seva banda, va definir el cabaret Coluche com un «espai per reflexionar sobre els éssers humans a partir de la visió dels pallassos». I és que després de cadascuna de les actuacions, que es faran al circ vell o al nou, hi haurà un debat entre l'artista i el públic.
Els dissabtes i els diumenges el CRAC no pararà l'activitat, que es va aturar el 27 de juliol passat després de 23 funcions, amb una assistència de 8.010 espectadors.


HOMENATGE A SÁNCHEZ

A partir d'avui, el Circ Cric reprèn les funcions familiars amb algunes novetats, com per exemple el número de corda volant que executa l'artista francesa Camille Sola o el de bàscula coreana, a càrrec del brasiler Luis Fernando Moura i l'argentí Martín Puyol, un dels líders de l'antiga Makabra.
Poltrona i Montserrat Trias, els directors del CRAC, han decidit dedicar aquesta temporada de tardor a Carmen Sánchez, una trapezista de 86 anys que es va quedar cega per un error mèdic als 34 anys i que encara no ha perdut la il•lusió de tornar a volar. La Nina de l'Espai, el seu nom artístic, té previst assistir a la funció que es farà avui a la tarda.
D'altra banda, en Tortell prepara amb Claret Papiol –la parella van ser els Germans Poltrona als anys vuitanta– un número que presentaran al Correllengua. Poltrona també ha estat nomenat recentment president de l'ONG Pallassos Sense Fronteres


dilluns, 3 de novembre de 2008
>
Circ sense números


circ

«CIRC AQUÀTIC» / MARCEL BARRERA.


+ El pallasso Johnny Bogino durant l'espectacle. Foto: A. PUIG
Alguns teòrics han observat des de fa temps la tendència de prescindir dels números de circ entesos com una unitat amb un principi i un final molt pautats. Cada vegada més els exercicis i el vestuari es justifiquen per una idea global d'espectacle. Cirque du Soleil és potser el paradigma d'aquest circ. El nou espectacle de Cirkid també és un bon exemple de la desaparició del número com a tal; com ja va passar en l'anterior muntatge –Circ de Venècia– de la companyia; també concebut amb encert per l'argentí Abel Martín. El muntatge és molt visual; gràcies a una pista d'aigua i uns sortidors que, combinats amb exercicis aeris, mostren imatges boniques i plàstiques pel xoc de l'aigua amb el cos. A més, l'aigua permet introduir una variació en l'entrada clàssica de la corda que deixa el públic estupefacte. Aquesta entrada, juntament amb les represes, estan protagonitzades amb gran dignitat pel pallasso Johnny Bogino, que s'adapta perfectament a un muntatge ambientat en el fons del mar que inclou grans animals de plàstic transportats per homes de negre. Amb aquest espectacle, el madrileny Manuel González segurament s'ha fet definitivament gran com a empresari. El muntatge és el més complet des del naixement de Cirkid, l'any 2005; encara que la seva duració comença a ratllar l'escàndol –només tres quarts d'hora cadascuna de les dues parts– i es troba a faltar algun número fort. La troupe d'artistes xinesos, que presenten exercicis de malabarismes amb barrets i salts a l'anella, es veu encara poc madura. Bon nivell mostra l'equilibrista Cao Xiaoli, la malabarista Shirley i els acròbates d'un número de salts amb corda. El número d'equilibris de plats xinesos mereix un punt i apart, ja que estan enganxats. Veure el circ ple és sempre un gran goig, però veure espectadors amb criatures pels passadissos perquè hi ha més gent que seients fa basarda. L'espectacle es pot veure, té ritme i és entretingut
Director artístic: Abel Martín
Dia: 19 d'octubre del 2008
Lloc: plaça de toros Monumental. Fins al gener


dilluns, 10 de novembre de 2008
>
Albert Pla va al circ
El cantautor actua al Cabaret Coluche, la nova iniciativa del Circ Cric de Tortell Poltrona al Montseny. En una nit excèntrica, Pla es va moure entre Leo Bassi i els «pallassos de la tele»

MARCEL BARRERA. Barcelona
Amb uns grans sabatots de pallasso cedits per Tortell Poltrona, el cantautor Albert Pla va sortir divendres a la nit a la pista rodona del Circ Cric, instal•lat al Montseny, i va dir allò que encara mantenen viu les àvies per referir-se al més gran espectacle del món. «Estic content d'estar al circu», va exclamar Pla posant un gran èmfasi en la u.
Albert Pla va ser al circ i va fer circ, trencant la quarta paret del teatre i dominant la pista rodona a la perfecció, tenint en compte el públic del davant però també el dels laterals. Pla és un pallasso –com el va definir Tortell Poltrona en la presentació– que podríem situar, vista la seva actuació, entre Leo Bassi, per la seva llengua viperina, i l'ucraïnès Houch ma Houch, per les seves gesticulacions com un pop; encara que quan Pla es va acostar al públic a cantar amb unes banyes que li feien llumetes tenia una retirada amb el delirant pallasso italià Fumagalli quan fa l'entrada de la mel amb les antenes d'abella. Durant l'actuació, Pla també va fer allò tan típic dels pallassos de la tele, Gabi, Fofó i Miliki, d'encreuar les cames al ritme de la música. Primer la cama dreta, després l'esquerra, després una altra vegada la dreta... Pla excèntric i eclèctic a la vegada. Pla pallasso.
CANÇÓ DEDICADA
Davant d'unes 500 persones, algunes de les quals es van desplaçar des de Girona per escoltar-lo, Pla va cantar temes anticlericals, antiamericans –va cremar simbòlicament amb una cigarreta tots els estats– i existencialistes, i va dedicar al final de la funció a en Jaume Mateu –Tortell Poltrona– una bonica i delicada cançó d'una escola del Montseny –Pla va viure en aquesta muntanya durant uns anys– on els nens no aprenen matemàtiques ni derivades, sinó a ser uns somiatruites. Un sector del públic no va parar de demanar-li que cantés Kikiriki, fins que Pla hi va accedir. Una cançó que va haver d'interrompre, per cert, quan aquest sector fanàtic li trepitjava la lletra.
PINTURES I BOTIFARRA
El concert s'emmarca en una nova iniciativa que amb el nom de Cabaret Coluche ha posat en marxa cada divendres fins al 5 de desembre el Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera. Les setmanes vinents hi actuaran Los Dos Los, Marcel Gros i Los Excéntricos, i el dia 5 hi haurà una sessió de cabaret que conduirà la pallassa Alba Sarraute, que s'ha encarregat de la decoració interior del circ vell, on per cert els espectadors poden veure pintures de circ del seu pare, el músic Jorge Sarraute, i menjar per només 4 euros unes botifarres del Montseny que són, senzillament, celestials.

dilluns, 10 de novembre de 2008
>
Debut de Luara, la filla d'en Tortell
Luara Mateu (Barcelona, 1997), la filla petita de Tortell Poltrona i Montserrat Trias –els dos directors del Circ Cric–, va debutar dissabte passat en l'espectacle de circ presentant un número aeri de tela. Durant les últimes temporades, Luara havia fet de mossa de pista. Dissabte també es va estrenar per primera vegada al nou circ, inaugurat a Barcelona el 2006, un número de trapezi volant. Les funcions del Circ Cric es fan cada dissabte (17.30 h) i diumenge (11.30 h) fins al pròxim dilluns 8 de desembre



dimarts, 11 de novembre de 2008
>
Els millors pallassos del món a Cornellà
Bello Nock, Jigalov i Totó Chabri actuaran en la 13a edició del Memorial Charlie Rivel entre el 21 i el 30 de novembre

MARCEL BARRERA. Barcelona
Bello Nock, Andrei Jigalov i Totó Chabri. Els seus noms són absolutament desconeguts a Catalunya, però han estat caps de cartell dels millors circs del món, com el nord-americà Ringling o l'alemany Roncalli. Tots ells es podran veure durant les 11 funcions que es faran entre el 21 i el 30 de novembre al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà, que enguany arriba a la seva 13a edició amb un pressupost de 400.000 euros. El programa del festival inclourà una antologia dels espectacles d'Oriol Boixader, un pallasso català, i es concedirà el premi del festival, el Nas d'Or, a Llorenç Massot (Barcelona, 1937), que culminarà amb aquest reconeixement un excel•lent any que l'ha portat al festival de circ més prestigiós de tots, el de Montecarlo.


Foto: EL PUNT


+ A dalt, el veterà pallasso excèntric Totó Chabri. A baix, el rus Andrei Jigalov durant una actuació. Al seu costat, el pallasso americanosuís Bello Nock. Tots tres seran les estrelles de les gales Euroclowns, que celebra 10 anys. Foto: EL PUNT
«Amb tots vostès i procedent del Ringling & Barnum, el circ més gran de tot el món... Bello Nock!» Aquesta típica fórmula circense per presentar un número podria ser perfectament articulada el pròxim divendres dia 21 de novembre, quan és previst que s'estreni la primera de les 11 funcions de la nova edició d'Euroclowns, que enguany està d'aniversari ja que celebra 10 anys que seran recordats amb una exposició de fotografies, cartells i material divers. El preu de les entrades per veure la sisena edició de la gala, que té caràcter biennal i està dirigida per Genís Matabosch, és de 15 euros per als adults i de 6 euros per als infants d'entre 3 i 12 anys.
Bello Nock, que ja va actuar a Cornellà l'any 2000 i és conegut al circ Ringling pels seus salts per damunt dels elefants –la batuda, en argot circense– i les acrobàcies al llit elàstic, serà l'estrella de l'espectacle; però al seu costat hi haurà també figures de primeríssima fila. El veterà artista belga Totó Chabri, que l'any passat va actuar al Cirque d'Hiver de París, té entre el seu repertori un hilarant número en què es disfressa de ballarina.
El rus Andrei Jigalov, que té entre el seu repertori un sorprenent i màgic número que fa amb aigua i un barret de copa alta, serà també un dels artistes convidats de l'Euroclowns després d'haver estat l'estrella del circ Krone.
El cartell de la gala, que es farà a l'interior d'un circ amb capacitat per a 1.100 persones que estarà instal•lat a la plaça de Catalunya de Cornellà, també inclou les actuacions del suís André, un pallasso excèntric que els últims anys ha estat de gira amb circs de França; el peruà Pitillo, que va actuar per primera vegada a l'Estat en la passada edició del festival d'Albacete; el portuguès César Díaz, i el trio de pallassos catalans Els Martini. Un dels components de la troupe, Llorenç Massot, que actua amb els seus fills Serge i David; rebrà el dia 21 el Nas d'Or honorífic que cada dos anys es lliura al festival. El reconeixement a tota una trajectòria també el van rebre l'any 1994 Mary Sampere o Emilio Aragón, Miliki, l'any 2000. Durant el festival també es podrà degustar un menú en diferents restaurants que ha preparat el Col•lectiu Gastronòmic de Cornellà.


TRENTA REPRESENTACIONS

En total, el festival ha programat una trentena de representacions en diferents escenaris com la plaça de Catalunya, el cinema Pisa, la plaça de Sant Ildefons i el Museu Agbar, on es podrà veure de manera gratuïta el dia 30 Pep Callau i els Pepsicolen, i a la companyia de titelles txeca Karromato. El pallasso català Oriolo, que ha actuat al prestigiós circ alemany Roncalli, presentarà en un cicle els seus dos espectacles actuals –El primer concert i Restaurant Tú Tree– i oferirà una estrena absoluta –Triàlegs– juntament amb Gregor Acuña i Javier Centeno. En l'any del 25è aniversari de la mort de Charlie Rivel, el festival que porta el seu nom projectarà el dia 27 de novembre la pel•lícula protagonitzada per Ferran Rañé El pallasso i el fürer.


FINANÇAMENT

José Manuel González, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, una de les administracions que juntament amb la Generalitat, el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Cornellà financen el festival, va dir ahir que Euroclowns «es consolida com el millor espectacle de circ produït a Catalunya i que la Diputació estarà al costat del festival sempre que es mantingui el nivell».
Precisament portar els millors pallassos del món, i per tant amb els catxets més alts, suposa una gran inversió que ha anat en detriment de la difusió del festival, segons va reconèixer ahir la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà, Rocío García; que va dir que després de la crisi del festival de fa quatre anys, quan el consistori sufragava el 60% del cost, s'«ha avançat molt i l'Ajuntament ja no es troba tan sol». García, que va dir que l'Ajuntament finança ara al voltant del 30%, també va explicar que el festival «aposta per les companyies catalanes». El programa inclou produccions catalanes, com el pallasso Marcel Gros, la companyia Two Play o Leandre & Cia La Tal. El festival també estarà al costat de les escoles. És previst que hi passin 6.000 nens i nenes


diumenge, 23 de novembre de 2008
>
Pallassos contra la crisi
El festival de Cornellà s'obre amb el rus Andrei Jigalov com a gran estrella

MARCEL BARRERA. Cornellà de Llobregat





Foto: GABRIEL MASSANA

+ A l'esquerra, Bello Nock després de caure malament del llit elàstic. A dalt, el rus Jigalov –amb barret– amb Miranov en l'entrada de la xocolatina; i a baix, el belga Toto Chabri fent de ballarina; divendres, a Cornellà. Foto: GABRIEL MASSANA
Ous trencats, caigudes, bufetades... Això és, i ja és molt en els temps que corren, el Festival de Pallassos de Cornellà. És a dir, molts fets i molt poques paraules, tal com proclama sovint el president de la Generalitat, José Montilla; que va ser alcalde de Cornellà durant el mandat en què va néixer el festival. Potser arran d'aquesta experiència vital se li va acudir aquest eslògan electoral quan va començar a veure, cap al 1984, les astracanades de Tortell Poltrona, un dels primers directors.
Ara fa justament deu anys que va néixer, en el marc del festival, la gala Euroclowns, que es va crear per presentar els pallassos de circ i que aquest any, com gairebé sempre, ha programat un cartell de luxe de primera fila internacional. El circ no es va acabar d'omplir del tot la nit de l'estrena, en què va actuar el pallasso rus Andrei Jigalov i el seu partenaire Alex Miranov –parlant durant la seva actuació en català– igual que els grans triomfadors de la vetllada.


DEBUT A CATALUNYA

Era la primera actuació de Jigalov a Catalunya, i les seves hilarants entrades de la xocolatina i de l'aigua no van decebre gens. Fet una autèntica pelleringa, Jigalov va intentar fer la punyeta del dret i del revés a Miranov en el seu intent infructuós de tocar el clarinet. Sortides enginyoses i execució de geni de l'humor. Un gran Jigalov va actuar a Cornellà divendres a la nit, en la primera de les funcions que es perllongaran fins al diumenge que ve al circ instal•lat a la plaça Catalunya.
Una altra de les estrelles anunciades, Bello Nock, no va brillar tant. Amb tres aparicions –el cub, el llit elàstic i el trapezi– s'esperava una mica més de protagonisme d'aquest pallasso, icona del circ Ringling dels Estats Units.


RENÉ CONVENÇ

La pauta de la funció la va marcar més Pitillo, un jove pallasso peruà que encara té molt de camí per córrer. El pallasso suís René va fer que el públic fes servir la imaginació en el número de la pesca, i va demostrar les seves bones aptituds i que amb números breus i concisos també es pot lluir. César Díaz, de Portugal, va allargar massa una actuació amb un bon final, i el llegendari belga Toto Chabri va demostrar que els pallassos no es jubilen mai i que, amb 80 anys a l'esquena es mou com un marrec, tant en el número del Carrega i descarrega com en el de la ballarina amb pits i ous. El català Llorenç Massot (Barcelona, 1937) va rebre el premi Nas d'Or i, amb els seus dos fills, David i Sergi, va fer xalar el públic amb una divertida entrada musical.


EL FUTUR DEL FESTIVAL

En el tret de sortida oficial, l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, va recordar que només fa quatre anys havia donat per mort el festival a causa de la falta de finançament; i que després de l'alarma el festival és «viu i té ganes de fer moltes més coses», gràcies al compromís dels governs català i es panyol. És una gran notícia. Hem passat de tenir un riure gelat a tenir-ne un altre de consolidat

.
dimarts, 16 de desembre de 2008
>
Efervescència de circ per Nadal
El Raluy i l'Ateneu estrenen a Barcelona, a Vic neix el Circ Ozó i a Vilanova es presenta la producció «Capgirat»

MARCEL BARRERA. Barcelona
Nadal és època de circ. I el circ a Catalunya viu un moment de recuperació. Bona prova d'aquesta febre és que enguany neix a Vic el Circ Ozó, una nova companyia ambulant que estrena el primer espectacle el 20 de desembre a la capital d'Osona. Cites obligades són també a l'Ateneu de Nou Barris de Barcelona, que presenta Oníricus, un espectacle dirigit per Brian Mongard sobre una màquina que fabrica somnis. També a Barcelona, el Circ Raluy torna al Moll de la Fusta, amb un espectacle de circ tradicional que vol ser un homenatge a l'Olympia, el circ estable que hi va haver a la ciutat. A Vilanova i la Geltrú, l'artista Marcel Escolano dirigeix l'espectacle Capgirat a La Vela, un espai creat fa 12 anys que enguany ha rebut un impuls important.


Foto: JUANMA RAMOS EL PUNT ALBERT CASTAÑER

Foto: JUANMA RAMOS EL PUNT ALBERT CASTAÑER

A dalt, una imatge de la nova companyia del Circ Raluy, la setmana passada. Baix, el nou circ itinerant Ozó, que estrenarà a Vic, i imatge de la funció d'Oníricus, que es podrà veure a l'Ateneu de Nou Barris. Foto: JUANMA RAMOS EL PUNT ALBERT CASTAÑER





Aquestes són unes quantes de les ofertes circenses més destacades d'aquest Nadal a Catalunya.


LA VELA, A VILANOVA I LA GELTRÚ.
El projecte gestat durant més d'una dècada de La Vela, situada a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, treu el cap a poc a poc en el panorama circense català com a residència d'artistes i també com a espai d'exhibició. Precisament, un dels motors d'aquest circ català, l'artista Marcel Escolano, de la companyia Los Galindos, dirigeix un espectacle que amb el nom de Capgirat busca jugar amb les emocions i les sensibilitats. Entre els artistes, Anicet Leone farà de pallasso i s'enfilarà al pal xinès, Ricardo Gallardo farà equilibris i Manuel Sebastián, Sebas, farà malabars. L'espectacle s'estrena a La Vela, amb capacitat per a 400 persones, el dia 20 de desembre, i s'hi podrà veure fins al 4 de gener, en un total de 7 funcions que es faran a les 5 de la tarda i a les 12 del migdia a preus populars de 5 euros per als infants i 10 euros per als adults.

CIRC RALUY.
La presència d'aquest circ a Barcelona per Nadal ja és tot un clàssic. Fa dotze anys que s'instal•la al Moll de la Fusta. Aquest any avança una setmana el debut, davant de Correus, i recupera per a l'espectacle les entrades del pallasso Joan Montanyès, Monti, que després d'haver actuat al festival de circ de Grenoble i d'haver dirigit dos anys el Price, el circ estable de Madrid, torna al Raluy amb estrenes i un homenatge que vol fer a Charlie Rivel, en els 25 anys de la seva mort. L'espectacle d'aquest any està dedicat al circ estable que hi va haver a Barcelona, l'Olympia, i que es va enderrocar el 1947. El públic fidel que ja té el Raluy durant la temporada a Barcelona es tornarà a trobar aquest any amb els pallassos Lluïset i Sandro, i la jove equilibrista Niedziela, que ha canviat la coreografia del seu número tan aplaudit i amb només 15 anys ja té ofertes del circ estable Krone, un dels més prestigiosos d'Europa. El programa del Raluy recupera un número d'equilibris sobre boles que fa dos anys va provocar una important lesió a Louisa Raluy, que torna a executar el número amb Kerry Raluy. També presenta una companyia d'acròbates procedents del circ alemany Flic-Flac, i un número de roda de la mort.

CIRC D'HIVERN DE L'ATENEU DE NOU BARRIS.
Cita obligada per als aficionats al circ contemporani. Brian Mongard dirigeix el nou espectacle del Circ d'Hivern, una producció anual de l'Ateneu de Nou Barris que aquest any arriba a la 13a edició amb Oníricus, un espectacle definit pel director com un «conte» que gira entorn d'una màquina que fabrica somnis. Els set artistes que pujaran a l'escenari de l'Ateneu provenen del teatre i del circ, com ara Adriano Marçal, que va actuar ara fa unes temporades al Circ Cric de Tortell Poltrona; Íngrid Martín, procedent d'una companyia de circ i teatre de Mèxic, i Joe Mourão, un acròbata brasiler polifacètic que domina la tècnica del cable i la barra fixa. Les funcions, que costen entre 5 i 10 euros, es faran fins al dia 7 de gener, i es recomana espavilar-se amb les entrades perquè no es fan reserves i els últims anys s'han esgotat les localitats.

CIRC OZÓ.
Es podria convertir en el símbol de la recuperació del circ a Catalunya. El 20 de desembre estrena a Vic, concretament al recinte firal El Sucre, aquest nou circ itinerant, de 29 metres de diàmetre i que amb la forma original de plat volador presenta Ícari, un muntatge de circ contemporani dirigit per Jordi Borrell basat en les acrobàcies aèries –quadrant, trapezi, corda, entre d'altres– i que inclou música en directe. Els preus per a les funcions, que es faran fins al 4 de gener, oscil•len entre els 8 i els 25 euros. El projecte del nou circ, dirigit per Ricard Panadès, Enrico Tomba i Oleh Mihal, començarà la gira per Catalunya el mes de març.

CIRKID.
La companyia, que va estrenar un espectacle aquàtic el 17 d'octubre, continua fent-ne les funcions a la plaça de toros Monumental de Barcelona. A partir del 22 de desembre en canvia els horaris, i presenta funcions diàries de dilluns a divendres i tres el dissabte i el diumenge.

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA.
El trio de pallassos catalanofrancesos Los Excéntricos, format per Josep Ventura, Marceline Khan i Zaza, presenten entre el 18 de desembre i el 4 de gener a la sala Tallers del TNC l'espectacle Rococó Bananas, estrenar el mes de maig al teatre La Unió de Sant Cugat i presentat al circ Price de Madrid

Circ d'Hivern - Ateneu de Nou Barris de Barcelona.

Circ Raluy - Moll de la Fusta de Barcelona. Davant de Correus

Cirkid - Plaça de toros Monumental de Barcelona

La Vela - Masia de Can Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú

Circ Ozó - Recinte firal El Sucre de Vic

Los Excéntricos - Teatre Nacional de Catalunya (TNC


dilluns, 29 de desembre de 2008
>
Els somnis del circ d'hivern
L'Ateneu Popular de 9 Barris presenta «Oníricus», un muntatge fresc i amè amb la música de Josep Maria Baldomà com a protagonista

MARCEL BARRERA. Barcelona


+ Brian Mongard en el paper del doctor Lazlo a Onírucus, la 13a edició del Circ d'Hivern de l'Ateneu de 9 Barris. Foto: A.C.


A l'espectacle del circ d'hivern que presenta aquest Nadal l'Ateneu de 9 Barris podríem dir que li passa el mateix que quan posem a bullir aigua per a la verdura o els macarrons. La cosa comença més aviat freda, després passa a tenir una bona escalforeta i finalment hi ha l'explosió de l'ebullició. Sobre el gust de l'espectacle Oníricus, passa com quan fem una paella. A mesura que passa l'estona i es van posant condiments és més bona. I respecte a les expectatives de l'espectacle, també és força clar. Un dels al•licients de la producció anual d'El Bidó de Nou Barris, que aquest any ha arribat a una meritòria tretzena edició, és com quan obrim un meló. Pot sortir més o menys bo. I aquest any segur que es vendrà bé. La història de l'espectacle és tan senzilla com eficaç. El científic Lazlo (Brian Mongard, que també és el creador de l'espectacle) enllesteix una màquina més semblant a les dels anys de la industrialització que a les actuals. Aquest aparell, que ocupa tot l'escenari del teatre de l'Ateneu, té la fantàstica peculiaritat que converteix els somnis en realitat. A partir d'aquí, dos sapastres entremaliats intentaran sabotejar l'invent. Un d'aquests perepunyetes és Adriano de Carvalho Marçal, que ja se'l va poder veure fa unes quantes temporades al Circ Cric amb un bon número de trapezi. En aquesta ocasió, més enllà d'algun equilibri aïllat i de bones aptituds acrobàtiques, se'n surt bé amb un personatge còmic que està acompanyat per un segon esbirro, Joe Moura, que també fa equilibris dalt la corda i, com la majoria d'artistes, fa de ratolí.
Tècnicament, el muntatge inclou algun cop d'efecte com ara el d'Íngrid Marín en el paper de Mudra que passeja per l'aire enganxada dels cabells; però en conjunt és decebedor. Ni el números de teles ni el de contorsió ni el de funambulisme aconsegueixen llum pròpia en un espectacle en què la gran novetat és que es tracta d'un musical circense; un fet sens dubte singular que el diferencia de la resta de circs d'hivern i que permet acabar amb una cançó coral que, si se'n treballés una miqueta més l'afinació, recordaria els moments més brillants de la pel•lícula Mary Poppins. El responsable de la creació musical és Josep Maria Baldomà, un lleidatà que ha compost unes melodies enganxoses per fer volar la imaginació que tenen l'èxit assegurat.
En el procés de creació de l'espectacle, cal lamentar la baixa per malaltia a última hora de l'alacantina Rebecca Pardo, que ha estat substituïda amb solidesa per Manuela Gracián, artista de la companyia Circo Oxidado, que també s'ha ocupat del vestuari. Durant les sessions escolars anteriors a Nadal, l'espectacle –que inclou un divertit monstre que engoleix persones– ha funcionat perfectament.
Sense les pretensions d'altres edicions, i deixant de banda el missatge final que les màquines s'han de fer servir amb moderació i que et poden ajudar però no et resoldran la vida, l'espectacle passa molt bé, és fresc i entretingut. Durant les estrenes del circ d'hivern sempre hi ha l'ocasió per deixar anar una idea a l'aire. Normalment és l'històric Joan López, de la companyia Desastrosus Circus, qui li toca la papereta de pujar a l'escenari i fer el discurset. Fa uns anys, en plena onada d'ocupacions a Barcelona, va recordar que el projecte cultural de l'Ateneu havia començat precisament amb l'ocupació de l'antiga fàbrica. Aquest any va tocar parlar a Yoyi (Aurora Álvarez), la cara indissociable del bar. Aquesta popular dona va recordar que l'Ateneu concep el circ com «una eina de transformació social». I és que, com assenyala el missatge final de l'espectacle, no fa falta cap màquina per fer realitat els somnis. Prova d'això es troba a Nou Barris mateix. L'Ateneu està intentant aconseguir sense cap andròmina la seva particular revolució a poc a poc. Dia a dia.


dimarts, 30 de desembre de 2008
>
Tres circs per Nadal


la proposta

MARCEL BARRERA.
B arcelona s'omple de circs per Nadal. Des de fa més de deu anys, hi ha dues cites obligades a la ciutat. Una és la del Circ d'Hivern, una producció del Bidó de Nou Barris que enguany arriba a la tretzena edició amb un muntatge de circ musical que sota el nom d'Oniricus presenta a l'Ateneu de 9 Barris la història d'un científic que fa funcionar una màquina que fa els somnis realitat. Ideal per a un públic familiar, es pot veure fins a l'11 de gener. D'altra banda, des de fa 12 anys, s'instal•la al Moll de la Fusta, davant de Correus, el Circ Raluy, que presenta l'únic espectacle de circ tradicional que es pot veure a la ciutat de Barcelona. Les funcions s'acaben també l'11 de gener. Per últim, a la plaça de toros Monumental s'ha instal•lat Cirkid, un espectacle de circ aquàtic especialment pensat per a la quitxalla.
dimecres, 31 de desembre de 2008
>
On és el més difícil encara?


circ

«CIRC RALUY 2008. HOMENATGE AL CIRC OLYMPIA» / MARCEL BARRERA.

Imatge de l'espectacular número del globus de la mort. Foto: JUANMA RAMOS
El circ Raluy té el patrimoni més gran i valuós que pot tenir una companyia de circ: història. Són ja quatre les generacions d'artistes de la família que porten a les venes aquest estrany virus que es diu circ. Alguns d'ells han fet grans proeses a les millors pistes. Luis Raluy i Iglesias, per exemple, va fer d'home canó al Cirque d'Hiver de París. Ara toca a les generacions més joves agafar el relleu i sortir a la petita i màgica pista del circ. Louisa Raluy, que fa dos anys va tenir un accident en caure en un emocionant número d'equilibris sobre boles, torna a fer l'exercici amb la seva germana Kerry. Aquesta vegada, les dues artistes emmarquen tot el número en un ball de tango.
Una de les grates sorpreses del nou espectacle és l'actuació de Rosa Raluy –filla del presentador de l'espectacle, Carles– amb un original i sensual número de cordes en M. Una altra de les novetats del muntatge, dedicat al circ estable que amb el nom d'Olympia va tenir Barcelona durant la primera meitat del segle XIX, és la nova coreografia del número de Niedziela Raluy, que si fa ben poc era una jove promesa, ara –amb només 15 anys– ja es pot dir que ha fet el salt a la categoria d'estrella. Cal fer alguna observació, però, respecte als canvis introduïts per Pat Bradford. El número d'equilibris dalt dels monocicles comença amb la silueta de Niedziela davant d'un cor vermell ple de llums. El canvi estètic respecte de l'anterior coreografia és radical, i el clima bucòlic s'ha transformat en ambient de discoteca. Niedziela és tan bona artista que necessàriament fa bona qualsevol coreografia. Qualsevol. Per tant, el número, i malgrat que ha estat girat com un mitjó, continua sent extraordinari. Boníssim. Ara bé, l'anterior versió era millor almenys en una cosa. Quan el presentador, Carles Raluy, anava anunciant els monocicles cada vegada més alts on havia de pujar Niedziela. Eren moments de sorpresa, una cosa cada vegada més escadussera en els espectacles de circ i que desapareix en aquesta nova versió del número. El públic ja no pot fer els ooooohs espontanis cada vegada que en Carles anunciava un monocicle més alt. Els canvis d'aparells, el més alt de 4 metres, queda devorat per la música. A més, el segell del circ tradicional i de retruc del circ Raluy, el del més difícil encara, ha desaparegut innecessàriament. Una llàstima.
L'absència del pallasso Monti (Joan Montanyès) per malaltia aquest cap de setmana ha obligat a fer alguns retocs en el programa del Raluy. En la vessant còmica, el pallasso portuguès Sandro li falta encara madurar una mica el seu estrambòtic personatge. Ara bé, l'entrada de l'orquestra funciona a la perfecció i Sandro treballa bé en aquest número i en el rock'n and roll.
El que no falla mai del programa del Raluy, fidel a la cita barcelonina des de fa dotze anys, és que sempre presenta un programa variat. Enguany hi ha exercicis de funambulisme a gran altura a càrrec de la parella de colombians Douglas Gerling, un ràpid i espectacular número del globus de la mort –una bicicleta circula dins un pèndol a vuit metres d'alçada– a càrrec del brasiler Fabrizio, un exercici d'acrobàcies còmiques a càrrec dels germans Dalton i un número de malabars protagonitzat per Jean & Wil ambientat en els anys trenta. El circ ha incorporat un nou bateria, conegut amb el nom de Jaume, que millora els resultats d'anys anteriors en l'aspecte musical. I no hi falla el pallasso Lluís Raluy, un carablanca especial que participa en un animat final de funció amb tota la troupe i acaba l'espectacle a les cortines al costat d'una ballarina clàssica. Preciosa imatge.
Companyia: Circ Raluy
Artistes: Douglas Gerling (globus de la mort i funambulisme), Rosa Raluy (cordes), Sebastyen (bàscula), Jean & Wil (malabars), Sandro Roque i Lluís Raluy (pallassos), Niedziela Raluy (monocicle), Louisa i Kerry Raluy (equilibris sobre boles), Carles Raluy (presentador)
Dia: 28 de desembre del 2008
Lloc: Port Vell. Moll de la Fusta de Barcelona. Fins a l'11 de gener

MARCEL BARRERA 2007 DIARI EL PUNT

dimarts, 4 de desembre de 2007
>
Circs i ajuntaments firmen la pau
Els municipis es comprometen a garantir llocs cèntrics i que hi hagi aigua i llum per a companyies com el Cric o el Raluy

MARCEL BARRERA. Barcelona
El circ va fer ahir un pas important per recuperar la seva dignitat i treure's de sobre la mala imatge que arrossega. Nou mesos després de la plantada del Circ Cric de Tortell Poltrona per les enormes traves burocràtiques, ahir els presidents de les dues entitats municipalistes, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i els empresaris Tortell Poltrona i Carles Raluy, van firmar un protocol que vol tancar per sempre els problemes per fer gira. Els municipis es comprometen a garantir una ubicació adequada i disposar de terrenys amb aigua, llum, desguàs i terra per a plantar la lona, mentre que els circs també es comprometen a deixar nets els terrenys complir les normatives dels municipis, evitar la publicitat enganyosa i no suspendre funcions.






+ Carles Raluy, Tortell Poltrona, Manuel Bustos, Joan Manuel Tresserras, Salvador Esteve, i Jordi Juanet, Boni; ahir durant la firma del protocol al Departament de Cultura. Foto: QUIM PUIG
Alguna cosa pot estar canviant. El protocol que ahir van firmar el presidents de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, i el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Salvador Esteve, juntament amb el conseller Tresserras i el president de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), Jordi Juanet, Boni, és un intent de donar facilitats als circs que fan gires per les ciutats i pobles de Catalunya i una mena de carta de drets i deures que ara hauran de ratificar mitjançant un formulari d'adhesió tots els municipis que ho desitgin. Els que ho facin tindran algunes obligacions, com per exemple «vetllar» perquè els terrenys siguin de fàcil accés amb transport públic i cotxe i disposin, a més, dels mínims serveis, com aigua i llum. Aquesta va ser una de les principals reivindicacions de Tortell Poltrona quan es va plantar amb el seu circ, una decisió que va empènyer el Departament de Cultura a negociar el protocol que ahir es va firmar amb les entitats municipalistes.
De moment, i tot i que el Circ Cric està omplint en totes les funcions que es fan al Teatre Lliure i la gira anterior també era un èxit de públic, Poltrona no té previst sortir de nou en ruta. El que manté la flama és el Circ Raluy. Ahir, el seu director, Carles Raluy, va dir que «espera» que el protocol «doni més facilitats als circs» i que s'acabin les «dificultats» que posen alguns ajuntaments, com per exemple el de la Bisbal d'Empordà. «No vol saber res de cap circ i ens ha prohibit instal•lar-nos-hi», segons va denunciar ahir Raluy. Es dóna el cas, paradoxalment, que en aquest municipi organitzen una fira de circ. Raluy també es va referir a la «competència deslleial» que fan alguns circs i que el protocol també intenta posar fre mitjançant un codi de bones pràctiques que obliga els circs a no fer publicitat enganyosa i a complir la legislació vigent en matèria de tractament d'animals.


L'AMERICANO MARXA

Tot i el protocol, la desbandada de circs continua, i seguint els passos del Cric i del Circo Mundial, que no visita Barcelona per la prohibició d'exhibir animals salvatges, el Circo Americano, una empresa catalana amb seu a Vila-sacra, a l'Alt Empordà, ha decidit que durant el 2008 no farà gira per Catalunya com acostumava a fer els últims anys. La causa, els enormes problemes que té per exhibir animals i trobar places –terreny, en argot circense.
El protocol, que busca millorar la qualitat dels circs amb lona, també resol una de les demandes del sector. Els ajuntaments hauran de nomenar un interlocutor únic, i l'autorització per a les funcions haurà d'estar sempre «condicionada a la presentació d'un informe favorable» per part de la regidoria de Cultura. Amb aquest acord, s'haurà acabat pels circs fer el viacrucis habituals per diferents regidories. El protocol preveu la creació d'una comissió de seguiment formada per 8 persones i que es reunirà dos cops l'any. Tresserras, el primer conseller que s'ha posat a treballar seriosament amb el circ, va qualificar el protocol com el «primer pas» per normalitzar el sector. La peça clau serà el pla integral de circ, que s'havia de presentar abans de final d'any però que finalment veurà la llum el pròxim mes de gener


divendres, 28 de setembre de 2007

Dempeus

circ

«LA VEILLÉE DES ABYSSES» / MARCEL BARRERA.
Hi ha una estona molt còmica en l'espectacle en què un dels acròbates intenta seure en una cadira, tot i que mil i una dificultats porten tots els ardus intents fins al fracàs més absolut. És una seqüència de l'espectacle que es va fer al TNC com a obertura de la temporada 2007/2008 i que ben bé podria ser un número còmic al Roncalli, per exemple, un dels circs més prestigiosos d'Europa. Però el de les cadires no és un número aïllat, sinó que forma part d'un conjunt ple de ritme, amb idees originals i ben executades, i l'excel•lent tècnica que demostren els cinc artistes amb els seus flic-flacs dalt de l'escenari. Ambientat en un entorn bèl•lic, es van succeint moltes situacions ocurrents, com ara quan alguns dels artistes fan mèrits perquè un guardià obri una reixa que hi ha a l'escenari –el gir final del número fa que el públic aplaudeixi espontàniament– o quan un sofà es menja i escup els artistes. Així fins a un reguitzell de gags, tots enginyosos, divertits, contemporanis i amb un gran treball gestual de l'elenc d'artistes. L'espectacle, amb una escenografia en què gairebé tot està estripat –partitura, sofà, teló–, comença amb una gran ventada i acaba amb una gran tempesta en alta mar, i, com explica el responsable de la creació i de la posada en escena, James Thiérrée, «la història s'escapa». «Realment –explica en el programa de mà– m'hauria agradat explicar-vos unes històries..., perdó, una història..., però, malauradament, se m'escapa.» En el món del circ actual, sempre hi ha el dilema de si cal explicar històries o no, i en aquest camp els puristes i els renovadors viuen enfrontats. Un espectacle com el presentat al TNC segur que ajuda a reconciliar posicions. Multidisciplinari, amb circ, dansa i teatre gestual i visual, els vuitanta minuts que dura el muntatge, que s'acaba diumenge, passen com si res. El públic va respondre dimecres a la nit com poques vegades en un dia d'estrena. Es va aixecar de les butaques per aplaudir amb ganes i intensitat durant cinc minuts un gran treball. Una nit d'èxit.

Creació i posada en escena: James Thiérrée
Artistes: Raphaëlle Boitel, Niklas Ek, Thiago Martins, James Thiérrée, Uma Ysamat
Dia: 26 de setembre
Lloc: Teatre Nacional de Catalunya. Fins al dia 31


dimecres, 7 de novembre de 2007
>
Torna el Circ Cric
Poltrona fitxa al pallasso Leandre Ribera per a les funcions al Teatre Lliure

MARCEL BARRERA. Barcelona
Vuit mesos després de la gran plantada, torna el Circ Cric. Ho farà amb la seva lona més gran davant el Teatre Lliure només durant 17 funcions, ja que segons el pallasso Tortell Poltrona «tot i que en un any s'ha avançat més que en 25, encara s'està lluny de la solució» per tornar a sortir de gira per Catalunya. En el nou espectacle, que incorpora més dones que mai, els directors del circ, Tortell Poltrona i Montse Trias, han fet un fitxatge estel•lar: el pallasso Leandre Ribera.

Poltrona i Leandre, al centre, amb la troupe. / Foto: ROS RIBAS
«Ens agradaria sortir de gira, però no tenim programat fer-ho durant el 2008.» Poltrona va ser clar ahir sobre el retorn del Cric, que serà temporal. L'estrena serà dissabte i el Cric actuarà durant poquets dies, del 10 de novembre al 9 de desembre, amb una única funció els dissabtes i dues els diumenges.
El Cric torna amb forces renovades i gràcies al Teatre Lliure amb un espectacle dirigit per Manel Trias que inclou 12 artistes i 7 músics dirigits per l'inseparable músic de Poltrona, Víctor Ammann. Per cert, que l'orquestra incorpora la violista Joana Fugaroles. Entre les novetats hi ha la presència de Leandre Ribera, director de Rodó, l'espectacle que va aconseguir el premi nacional de circ el 2006. «Vaig descobrir en Tortell quan jo tenia 10 anys, i ara estic descobrint un món, el del circ, que em pensava que havia desaparegut», va comentar ahir Leandre, que va donar les gràcies per l'«oportunitat» que suposa estar al circ, on ja havia actuat en substitució de Poltrona en dues ocasions. Leandre farà una reinterpretació del número clàssic del mirall i una aparició amb uns globus. De l'espectacle Rodó també hi ha la parella Candice i Joan Ramon Graell, que presentaran un espectacular número de quadrant aeri. Amb tot, el Cric es vol allunyar del virtuosisme i ser un espectacle «proper i amb humanitat», segons Trias. El Cric permetrà descobrir artistes catalans però que només han actuat a l'estranger. És el cas de la parella Agnès Fustagueras i Martí Soler, formats a l'escola de circ francesa Fratellini. En l'espectacle, que Montse Trias va definir «com la unió dels contraris», també hi haurà un número de roda alemanya, a càrrec de la canadenca Saint Hyacinthe, malabars, a càrrec de l'argentí Fernando Melki i el francès Antoine Hulon; corda, que presentarà la brasilera Carol Correa, i trapezi. Per a aquesta disciplina, el Circ Cric recupera Ruby Rowat. Tortell Poltrona també hi intervindrà, tot i que amb menys entrades que en l'última gira. Farà l'entrada de l'òpera i, atenció, traurà alguns ous.

El circ estable va fent passos

Poltrona, que impulsa amb l'exalcalde Josep Maria Socías Humbert un circ estable, va dir que s'han iniciat «contactes» perquè la Generalitat i l'Ajuntament participin en la Fundació Olympia. Quan se li va preguntar si el pla integral per estructurar el sector avança lentament, va dir que la Generalitat «no té les coses fàcils». Escoltava les declaracions Eduard Voltes, secretari general del Departament de Cultura, que va dir als periodistes que el protocol per evitar conflictes es firmarà amb els ajuntaments a final de mes, i el pla integral, abans del 2008.

MARCEL BARRERS 2004 DIARI EL PUNT

diumenge, 16 de maig de 2004
>
Trapezi recupera el seu nivell més bo
Els acròbates de la companyia francesa Isis destaquen en un festival que havia començat a mig gas

MARCEL BARRERA . Reus
El nivell artístic de la vuitena edició de Trapezi va pujar divendres a la nit, quan es van poder veure els millors espectacles fins ara del festival, que avui es clausura després de cinc dies de frenètica activitat i d'una arrencada de la fira que ha estat segurament més fluixa que d'altres anys, sobretot pel que fa al nombre d'espectadors als muntatges. Fins ahir al vespre, la millor companyia que havia passat per la fira era la francesa Isis, una troupe d'artistes que van presentar Ultimat'Homme , un espectacle ple de força, ritme i virtuosisme. La companyia francesa Vent d'Autant va estrenar un divertit muntatge que s'engloba dins el nou corrent de circ francès, dins el qual també hi ha Cie-Le Nadir, la companyia que va presentar un sensual muntatge de corda a l'aire lliure.

+ La companyia Les Acrobats Amoreaux, ahir a la tarda al teatre Baix Camp; i el sensual número de Cie-Le Nadir, divendres a la nit al parc Sant Jordi. Foto: ABRAHAM SEBASTIÀ/JUDIT FERNÁNDEZ.


Les companyies franceses Cie-Le Nadir i Vent d'Autant van presentar divendres a la nit dos espectacles en la línia del corrent de nou circ que es treballa a França i que monopolitza l'edició d'enguany de la fira de circ Trapezi. Els arguments dels dos muntatges que es van poder veure seguits eren molt similars. El desig cap a una noia i la correlació d'exercicis per assolir la fita. En el cas de la companyia Le Nadir, amb els números de corda en un espectacle molt sensual, que va acabar amb els equilibris de dos artistes que feien el número penjats de la corda i sota l'aigua que queia de dalt l'escenari. En el cas de l'espectacle de pagament Entre temps de Vent d'Autant, que encara es pot veure avui a la tarda al circ del parc Sant Jordi, el denominador comú també era l'amor i el desig, tot i que en un to molt desenfadat. Dos espectacles que van pujar el nivell artístic d'aquesta vuitena edició, que havia començat amb un espectacle inaugural a càrrec de la companyia Treteux Du Coeur Volant que no va satisfer les expectatives d'un públic acostumat a veure muntatges espectaculars que fan companyies com Les Arts Auts, aquests dies al Fòrum Barcelona 2004. Amb una temperatura més aviat freda, des de les graderies del parc Sant Jordi es va veure el millor grup fins ara d'aquesta fira Trapezi. L'espectacle Ultimat'Homme, de la companyia francesa Isis, tot i que amb artistes d'Etiòpia i Suècia, va presentar un interessantíssim muntatge en què barrejava el nou circ amb els números més tradicionals i que protagonitzen nou artistes virtuosos del malabarisme i l'acrobàcia. Destaca de la funció el magistral número de diàbolos, com a exemple del circ tradicional, i una posada en escena de l'explosió d'una bomba en un carrer, com a exemple del circ més nou. Tot i el bon nivell que es va veure al parc Sant Jordi, no hi havia gaire gent en els espectacles, sobretot en el d'Ex madame V... peça de música i cordes, que va començar amb cadires buides. La majoria de persones va preferir quedar-se al centre de la ciutat. Encara costa bastant que la gent pugi al parc Sant Jordi. Tot i que no s'observava aquests primers dies de festival l'efervescència de gent d'altres anys, en la jornada d'ahir els reusencs van sortir al carrer i la ciutat era un autèntic circ a l'aire lliure, amb més de 21 escenaris, molts dels quals presenten espectacles d'entre mitja hora i una hora de manera simultània


dimarts, 24 d'agost de 2004
>
El Fòrum serveix
Prop de 50.000 persones han comprovat que existeix un circ allunyat d'aquells espectacles ronyosos dels anys 60

MARCEL BARRERA .

+ Prop de 19.000 espectadors han vist amb motiu del Fòrum de les Cultures el Circ Romanès, el primer circ gitano d'Europa. Foto: ORIOL DURAN
El Fòrum és útil. Eficaç i transformador! Els visitants, milers cada dia, en poden treure un enorme profit. Qui en dubtava? Ecologistes, feministes, nacionalistes, cosmopolites, esquàters, periodistes, arquitectes i polítics l'han criticat del dret i del revés per molt diverses raons i una sempre es repeteix: que el Fòrum no serveix absolutament per a res. Bona raó per posar-lo en qüestió si a més el pressupost es pot acostar a 3.000 milions d'euros. Però tots, tots ells l'espifien. S'equivoquen. Des que va començar, han passat pels tres circs que han visitat aquesta cosa que es diu Fòrum prop de 49.000 persones. Primer va ser la companyia francesa Les Arts Auts, que en menys funcions de les previstes -nou a causa de l'accident que van tenir dos trapezistes- va congregar 8.110 espectadors. Després es va presentar Monti & Cia, el tercer circ català ambulant, que va estrenar la seva lona comprada de segona mà. Pel nou circ, que va aconseguir omplir cada dia les seves graderies, hi van passar 22.000 persones. El tercer que s'ha instal•lat al Fòrum és el Romanès, el primer circ zíngar d'Europa, que va atreure el públic com un imant el ferro i que va marxar la setmana passada per donar pas a partir d'avui al Baobab, un circ provinent de Guinea. Si Les Arts Auts van demostrar la potència del circ contemporani francès, Monti & Cia va evidenciar l'auge artístic i empresarial que viuen les arts circenses a Catalunya i el Circ Romanès, que al pot petit hi ha la bona confitura. Les tres companyies han ajudat a alliberar els 50.000 espectadors de la imatge que ben segur tenien del circ. Un lloc pestilent, brut i ronyós on es guarden tigres i lleons esquelètics, alimentats amb pa i aigua, per poder-los exhibir. Era el circ dels anys seixanta. Per aquí no ha passat el circ italià Orfei ni l'autralià Royalle, dos grans circs que tenen els animals sota la cura de veterinaris i en perfecte estat. ¿Qui deia que el Fòrum no canviava la visió de l món de la gent? Segurament destinar 3.000 milions a aquest objectiu pot semblar una mica car. Però s'ha de dir. Si una cosa funciona i té èxit al Fòrum Barcelona 2004 és el circ. El món potser no canviarà a partir del mes d'octubre, quan el Fòrum s'acabi, però la visió que molta gent tindrà del circ haurà fet un gir copernicà. Gràcies. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. El Fòrum és útil

TOTÓ VALLÈS MARTINI, RAMON BECH, JORDI ELIAS

Ahir el meu amic Ramon Bech em regalà i dedicà el seu llibre “Totó, Biografía de un payaso” publicat per la Colección Javier Sáinz Moreno, presentat en el marc del Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres celebrat aquest darrer mes de març.

Me l’he llegit d’una tirada, quasi dos-centes cinquanta immillorables pàgines dedicades exquisitament al que fou un excels pallasso durant cinquanta anys (s’inicià al seu barri d’Hostafrancs de Barcelona el 1946 amb dotze anys essent empresari de si mateix!), espectador infatigable del desaparegut Circ Olimpia i de tants d’altres, contractat per tots els millors circs europeus, amic dels nens (quina il•lusió li feia quan un nen li feia un petó!), profundament enamorat de la seva Rose-Marie amb qui compartí vint-i-quatre hores diàries durant quasi cinquanta anys, i gran amic dels seus amics, entre els quals el meu pare Jordi Elias, jo mateix, l’autor del llibre Ramon Bech, el seu company de trio Martini Juanito del Castillo i la seva família, en Genis Matabosch i en Marcel Barrera i tots els amants del circ de bona voluntat.

He explicat ja, algun cop per escrit, que els Germans Martini visitaven el meu pare a finals dels anys cinquanta. Les trobades tenien dues parts: la primera era seriosa, entre ells, tancats al minúscol despatx, una simple habitació del pis, des d’on el pare editava i escrivia la revista “Circo” al final dels anys cinquanta-inicis dels seixanta. Però al cap de molta estona, la porta s’obria i els meus germans i jo érem invitats a incorporar-nos a la conversa on els Germans Martini ens explicaven les paròdies que estaven preparant. Però no ho feien amb paraules sinó escenificant-les amb gestos i expressions facials que ens feien plorar de tant riure. I com en Ramon Bech explica puntualment, el meu pare els augurà en varis articles publicats a les pàgines de El Mundo Deportivo un futur esplendorós en el món del circ, com així fou i no podia ser d’altra manera, donada la gran professionalitat que posaven en assajar i estudiar el timing de les seves entrades i paròdies, estudiant els grans mestres europeus, començant naturalment pels locals i millorant tot el que els altres pallassos havien ja creat, sense mai simplement copiar.

Moltes vicisituts hagué de passar en Totó per tirar endavant la seva vida, professional i personal: canvis de països, d’idiomes, de psicologia individual i col•lectiva dels diferents públics (llatins, escandinaus, alemanys…), successius canvis de companys (uns més aportadors de talent que d’altres que foren exactament el contrari, fins a trobar la compenetració professional amb la seva Rose-Marie durant dècades amb qui ja compartia la vida personal i una filla, l’Alícia a qui tragué també a l’escenari quan calgué.

I ens deixà, de sobte, sense avisar, el setembre de l’any passat. El despedirem al Tanatori de Calella, on ens consolàrem mútuament tots els que l’estimàrem.
Al novembre acudirem a un acte a l’ajuntament de Cornellà on el recordàrem i ja en Ramon Bech ens anuncià el present llibre i algunes anècdotes de la seva creació conjunta amb en Totó i en Juanito ens explicà algunes vivències i paròdies que junts visqueren.

I ara aquest goig de llibre, emmarcat dins la col•lecció que Javier Sáinz Moreno ens complau a compartir juntament amb les Històries del circ a Mèxic i a Xile i les Memòries de la gran Pinito del Oro ja publicades i de gratíssima lectura.

I sobretot aquesta biografia de’n Totó, hem d’aprendre fins al moll de l’òs totes les seves virtuts humanes i professionals, com a part de la nostra memòria col•lectiva sense la qual no seríem més que animals.

Quim Elias

MARCEL BARRERA 2006-DIARI EL PUNT

MARCEL BARRERA 2006
3-1-2006 El Punt

> Un circ fantasma que és una meravella

circ sueños con paraíso

MARCEL BARRERA.

Companyia: Circo Paraíso
Director artístic: Kiko Hernández
Coreografia: Vitali Vidinieiev
Orquestra: Stones
Director musical: Mario Castilla
Data i lloc: 30 de desembre. Fòrum de Barcelona. Fins al 8 de gener
Números: Larissa i Sergei (trapezi), Olga Roixtxupkina, Natalia Sirenco (acrobàcies), Viatxeslav Gontar i Vitali Grabarenko (malabarisme i equilibrisme), Denis Terski i Dmitri Iarescu (xarxa aèria), Cristina Madiarova (contorsionisme), Valentina Rugaeva Amazonka (cercle), Oleksii Kriatxek (cinta).
Instal•lat al Fòrum de Barcelona, el circ Paraíso ofereix un espectacle sobre gel nodrit d'artistes de l'Est d'Europa d'una indubtable qualitat artística. Amb uns jocs de làser espectaculars, el muntatge és del tot recomanable tot i la curta durada -mitja hora- de les dues parts de l'espectacle. La parella de trapezistes russos Larissa i Sergey presenten un número exquisit, ple de força i de qualitat tècnica. L'actuació acaba amb l'àgil lliscant a poc a poc i en suspens en el cos del portador. Al final, i abans de caure al buit, els peus s'enganxen com dues anelles. També és remarcable un número de la parella ucraïnesa Denis Terski i Dmitri Iarescu a partir de la xarxa aèria. Un número superb que no té res a envejar al Cirque du Soleil. I és que aquesta proposta de circ, la del Paraíso, segueix la petja del Du Soleil, amb una proposta artística molt similar. A partir del naufragi d'un vaixell al Pol Nord es va succeint tot l'espectacle, amb cantant i orquestra en directe. Tot un luxe per a un muntatge que es mereix una molt millor resposta del públic de Barcelona. El dia anunciat per a l'estrena de l'espectacle es va haver d'anul•lar per problemes tècnics. El vent i el mal temps van fer ajornar de nou l'inici de les funcions. El desfasament entre la campanya publicitària i el dia final de l'estrena està fent que el muntatge passi totalment desapercebut i que les funcions es facin, en una lona amb capacitat per a prop de 2.000 persones, amb la grada semibuida; amb entrades que no superen les 40 persones. La professionalitat dels artistes és molt remarcable en cadascuna de les seves actuacions, i potser encara hi ha temps per a un comiat més càlid per a uns bons artistes, diversos dels quals han estat premiats al festival de circ que se celebra des de fa 30 anys a Montecarlo i que han estat campions del món de gimnàstica. Per a aquells que s'animin, que hi vagin ben abrigats -fa molt fred- i abans del dia 9 de gener. Val la pena.


4-1-2006 El Punt
> Prop de 3.000 persones van cada dia al circ a Barcelona aquest Nadal

Set circs diferents s'instal•len a la ciutat, una xifra rècord per a un art que arrossega nou públic
MARCEL BARRERA. Barcelona
Més circs que mai a Barcelona. Durant aquestes festes de Nadal se'n poden veure a la ciutat un total de set, una xifra rècord que obre un gran interrogant. Hi ha prou públic de circ per a tants espectacles? De les set propostes que hi ha a la cartellera, cinc estan tenint èxit. Els circs Raluy, Cirkid, Zavatta, Circ d'Hivern i Universal es mostren contents amb el nombre d'espectadors que van a les funcions, mentre que el circ Paraíso i el circ Marton estan punxant de manera estrepitosa. Cada dia van al circ una mitjana de 3.000 persones, repartides en les 12 funcions que els dies laborables s'organitzen a la ciutat. En algunes propostes de circ s'està detectant un nou públic per a aquests espectacles.

+ El pallasso Joan Montanyès, Monti, durant una actuació recent al circ Raluy. Foto: GABRIEL MASSANABarcelona té actualment més circs que Roma o París, amb una llarga tradició circense, i molts més que el parell d'espectacles que de manera fixa es veuen a la ciutat cada Nadal. Els habituals són el Circ d'Hivern que organitza l'Ateneu de Nou Barris i el circ Raluy, que cada any des del 1998 s'instal•la al Port Vell. Carles Raluy, el seu director, assegura que van venir amb «por» a la ciutat perquè la presència de tants circs els pogués afectar. A l'hora de la veritat han tingut «més públic que mai», comenta. El dia 1 de gener van tenir uns 700 espectadors en cadascuna de les dues funcions de la tarda. «Estem molt contents de com està responent el públic de Barcelona; cada any en tenim més», afegeix.
L'empresari del Cirkid, Manuel González, tenia a Barcelona la seva prova de foc. I les coses li van bastant bé. Té una mitjana d'ocupació d'un 65%, quan les seves previsions eren d'un 50%. «Estem per sobre de les expectatives», explica. Amb capacitat per a 980 espectadors, la mitjana és d'unes 650. Com en el cas del circ Raluy, la funció de primera hora de la tarda sempre té més tirada que la del vespre, en què la presència de públic és lleugerament menor. L'èxit de públic farà que «tornem segur a Barcelona, encara que potser no serà per Nadal», comenta l'empresari. Per González, és «impossible» que amb tants circs a Barcelona «tots marxin contents». Efectivament. L'altra cara de la moneda és el Paraíso, curiosament el primer que va arribar i a qui pitjor li van les coses. Giordanov Banchev admet el desastre i assegura que mai s'havia trobat amb una situació tan desastrosa des que va començar a fer d'empresari, l'any 1972. Sembla que el circ hagi trepitjat merda. La campanya publicitària que li va costar alguns centenars de milers d'euros se'n va anar en orris. La data anunciada per a l'estrena es va haver d'ajornar. Al Fòrum no es poden clavar les estaques a terra i es van haver de llogar uns pilons. Després, el fort vent va impedir instal•lar el circ. Moltes entrades que es van vendre a través de la caixa es van retornar. A les funcions hi van de mitjana unes 40 persones, encara que se n'han fet amb 300 i també amb 13.
Alguns circs que no tenen gaires costos estan contents amb poca gent. És el cas del circ Zavatta, on de mitjana hi van unes 300 persones, segons explica el seu director, Alex Zavatta. «Anem fent, no ens podem queixar», comenta. Aquest circ està instal•lat als terrenys de Can Dragó, al districte de Nou Barris, un lloc que s'està consolidant com un «bon espai» per als circs, segons admet el seu director. A aquests circs, amb poca gent, el dia 1 hi havia 60 persones, els surten els números. Estan tan bé en aquest espai que ja han demanat a l'Ajuntament de Barcelona una pròrroga de les funcions, que en principi s'acabaven el dia 8. Al circ Marton, instal•lat a Nou Barris, les coses no li van gaire bé i ha anul•lat moltes funcions previstes per la falta de públic.
El Circ d'Hivern de l'Ateneu de Nou Barris està consolidat. Enguany celebra el desè aniversari i l'assistència de públic ha anat creixent fins a superar els 6.000 espectadors cada temporada nadalenca. Enguany, el percentatge d'ocupació és del 100%. «Cada dia de funció s'omplen les 320 butaques», comenta Àlex Ayaso, de l'Ateneu de 9 Barris. Ayaso afegeix que no han notat enguany la presència de més circs a la ciutat. «Cada circ té el seu espai.» El que ha detectat Ayaso és la presència de nou públic per a aquests tipus d'espectacles.


4-1-2006 El Punt
> Els circs Paraíso i Zavatta prorroguen la seva estada

EL PUNT. Barcelona

Tot i els problemes que ha tingut el circ Paraíso en la seva estada a Barcelona, la companyia ha decidit prorrogar les funcions una setmana mes -fins al 15 de gener- i rebaixar el preu de les seves localitats. Amb les noves tarifes, l'entrada més cara costarà 20 euros i la més barata, 10, per als nens de fins a 14 anys, discapacitats i les persones més grans de 60 anys. Els membres del Club Super3 hi entren gratis. El circ Zavatta també ha anunciat la intenció de quedar-se una setmana més.

7-1-2006 El Punt
Un bon circ modest

circ zavatta

MARCEL BARRERA.

Companyia: Circo Zavatta
Data i lloc: 1 de gener. Terrenys de Can Dragó de Barcelona. Fins al dia 22.
Números: Zdenek i Rosa (malabarismes), Nikita i Melissa (teles i quadrant aeri), Enrique (equilibris), Troupe Giovanni (perxa), Patricia Bogino (equilibris), Álex Zavatta (pallasso).
Les dificultats de penetrar en una ciutat com Barcelona sense una bona butxaca són enormes. Gegantines. La patacada, a més, pot ser descomunal si no hi ha darrere un nom comercial conegut. D'origen italià, fa nou anys que el Circo Zavatta fa itineraris per tot l'Estat espanyol, i aquest Nadal per primera vegada ha trepitjat Barcelona en un espai, el de Can Dragó, que s'està consolidant com un bon lloc per als circs. Les coses li van bastant bé, i sense un gran desplegament comercial el públic respon a una proposta modesta que conserva la màgia del circ amb una pista elevada, potser l'única que hi ha a l'Estat. L'espectacle, sobretot en la primera part, té un bon ritme i presenta números que funcionen molt bé, com el de malabarismes del txec Zdenek -boles, pilotes i caixes-. De manera progressiva, els exercicis amb les pilotes i les caixes es van complicant i atrapen el públic a ritme de música russa. Els equilibris de Patricia Bogino també funcionen damunt la pista. En el paper de ninja, aguanta un catan amb la boca amb un doble equilibri. Manté dreta l'espasa i ho fa en escala lliure. El circ, que ha decidit prorrogar la seva estada a Barcelona 15 dies, fins al 22; comença amb un número d'equilibris amb un sol braç a càrrec d'Enrique. És un número que inclou un únic exercici però cada vegada amb una execució més difícil. Sense gaires pretensions ni complexitats, funciona molt bé per obrir l'espectacle. Álex Zavatta presenta en la primera part la clàssica entrada de pallassos de la ràdio, i tanca la funció amb una entrada musical. Nikita i Melissa presenten els números aeris de tela -amb un bon descens- i de quadrant aeri. Dues actuacions molt dignes. Sense l'animositat amb què es tracta al Circ Raluy, el Zavatta es limita a informar el públic durant les funcions que els camells i cavalls no es poden exhibir sobre la pista. I, evidentment, al final de l'espectacle són moltes les famílies que es lamenten de no poder veure els animals. La serp pitó que s'exhibeix en un dels números i que es pot tocar no deixa de ser una anècdota. L'espectacle també inclou un número de màgia i un de perxa a càrrec de la companyia brasilera Giovanni, que ha actuat els últims anys al circ Victor Hugo Cardinali de Portugal. Una bona oportunitat per veure un espectacle humil fet amb tot l'amor que es pot tenir pel circ.


12-1-2006 El Punt

El KRTU inaugura una exposició sobre el circ català, que es vol portar a Girona i la Bisbal

«L'art del risc» es pot visitar fins al 5 de març al CCCB

MARCEL BARRERA. Barcelona
Una exposició organitzada pel KRTU que es podrà visitar fins al 5 de març al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) recull per primera vegada la història del circ contemporani català i mostra imatges, per exemple, d'actuacions de Charlie Rivel i d'un joveníssim Tortell Poltrona. Circ contemporani català. L'art del risc es vol portar també a Girona i a festivals de circ com ara el de la Bisbal d'Empordà.

+ Imatge de l'interior de l'exposició, ahir. Foto: ANDREU PUIG

L'exposició, amb un pressupost de 180.000 euros, té un format mitjà i neix com una mostra itinerant, comissariada pel crític de circ Jordi Jané i el professor Joan Maria Minguet (UAB). En la mostra es poden veure des del primer Circ Cric de Tortell Poltrona de l'any 1978, que anava amb animals, fins a una recent actuació del pallasso Monti i Cia al circ alemany Roncalli i el Cirkus Klezmer que va produir l'any passat l'Ateneu Popular de 9 Barris. També es pot veure una entrada de Charlie Rivel i actuacions dels pallassos Los Excéntricos, dels monociclistes Boni i Karoli i del Fakir Kirman. Hi ha moltes imatges que formen part ja de la història, com ara l'interior de l'Olympia, el circ estable que va tenir Barcelona; fotos de Circ Perillós, i Joan Miró i Joan Brossa a l'interior d'un circ.
Joan Maria Minguet va explicar les dificultats amb què s'han trobat per trobar material. «Els artistes no han tingut cura de conserva-lo», va comentar. «Espero que l'exposició serveixi perquè a partir d'ara tinguin la sensació que fan cultura.» Per Minguet, que va suggerir la conveniència que un arxiu aglutini tot el material, el circ ha estat «desdenyat des del punt de vista cultural a Catalunya i a Espanya». Els objectes que hi ha volen «mostrar la precarietat amb què han treballat els artistes catalans durant aquests 30 anys», segons Jordi Jané, per qui els artistes han estat «autèntics herois».


Mascarell es mostra obert a
modificar l’ordenança de Barcelona que prohibeix els animals al circ

18 EL PUNT X Dimarts, 17 de gener del 2006 SOCIETAT
MARCEL BARRERA / Barcelona
J Després de 15 mesos de polèmiques amb els circs que visiten Barcelona, el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Ferran Mascarell, s’ha mostrat disposat a intervenir i «escoltar» les raons que té l’Associació de Professionals del Circ (APCC) per modificar l’ordenança municipal que prohibeix els animals salvatges a la pista. Mascarell ha declarat que parlarà també amb «altres regidors implicats», en referència a Jordi Portabella, per mantenir o revisar la normativa aprovada per unanimitat l’any 2003.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell, intervindrà en la polèmica dels animals al circ. / GABRIEL MASSANA
Diu que «escoltarà» l’associació de circ i que parlarà amb el regidor Jordi Portabella
Les polèmiques amb els circs Mundial i la més recent amb el Raluy juntament amb la demanda dels professionals del circ de canviar l’ordenança comencen a fer efecte a l’Ajuntament de Barcelona.
El regidor de Cultura, Ferran Mascarell, que sempre s’havia mantingut en un segon terme en aquesta controvèrsia, ha expressat a El Punt la seva «total disposició» a escoltar els arguments de l’APCC per modificar l’ordenança i posteriorment parlar amb «els regidors implicats», en referència al regidor republicà Jordi Portabella.«L’Ajuntament de Barcelona té en aquests moments la posició establerta per la norma, però tot es pot mantenir i tot es pot canviar», va afegir Mascarell, que va admetre que no hi ha opinions «comunes» sobre aquest tema dins el govern municipal. Mascarell, per primera vegada, obre una escletxa que permet revisar una ordenança criticada els últims mesos per CiU i el PP. Portabella opina Jordi Portabella s’ha mostrat convençut que en el moment de fer les declaracions Mascarell «desconeixia les nombroses reunions que s’han fet amb representants del circ tant en l’àmbit català com l’europeu». En aquestes trobades, segons el regidor republicà, «moltes persones que estan en l’àmbit del circ han donat suport incondicional a l’ordenança, mentre que algunes altres no». Portabella no va voler esmentar els noms dels defensors de la normativa en entendre que formen part de «converses personals». Positiu, per l’APCC Sobre la demanda de l’APCC de revisar el text que prohibeix els animals salvatges, Portabella ha assenyalat que «sempre ens reunim amb tothom qui ho demana i en aquest cas ho farem amb molt de gust quan es dirigeixin a nosaltres».
Per la seva banda, el portaveu de l’APCC, Ricard Panadès, ha valorat de manera «molt positiva» la reacció de Mascarell d’escoltar l’entitat i espera que serveixi per canviar una «mesura arbitrària i poc rigorosa aprovada d’esquena a la professió». «L’Ajuntament ha d’obrir els ulls a una realitat i replantejar-se la normativa», va concloure.


19-1-2006 El Punt

> El festival de circ de Montecarlo recupera els millors números en el seu 30è aniversari

MARCEL BARRERA. Barcelona
El festival de circ de Montecarlo, que comença aquest vespre i durarà fins al 26 de gener vinent, celebra enguany el seu 30è aniversari i recupera per a l'ocasió els números que han obtingut el premi Clown d'Or. Entre els artistes que sortiran a la pista hi ha els pallassos russos Jigalov i Popov, el malabarista Kris Kremo, les troupes de funàmbuls Quiros i Vélez, el domador d'elefants Flavio Togni i els ensinistradors de feres Alex i Martin Lacey. A banda de presentar una antologia dels números, el festival organitza una sèrie d'exposicions temàtiques i una gran parada pels carrers de Mònaco. En aquesta cercavila circense es podran veure els artistes i els nombrosos animals que actuen al festival.


4.300 artistes
Creat l'any 1974, durant tres dècades el festival ha presentat 4.300 artistes, que han participat en 910 números de circ. Els diferents jurats del festival han concedit 53 Clowns d'Or. Els artistes formats als països de l'antic bloc comunista lideren amb diferència el rànquing de premis. Del mig centenar de màximes distincions, 11 han anat a parar a mans d'artistes russos, 9 per a troupes de la Xina i el mateix nombre per a gent formada a Corea del Nord. Per modalitats, els números d'acrobàcia han estat, amb 38 guardons, els més premiats; seguit de les entrades còmiques, que n'han rebut 12, i dels números d'ensinistrament d'animals, amb 11. Després de la mort del príncep Rainier, que va fundar el que es considera millor festival de circ del món, enguany el festival està presidit per primer cop per la princesa Estefania.


23-1-2006 E Punt

> El bo i millor del circ

El Festival Internacional de Circ de Montecarlo presenta els números més aplaudits dels últims trenta anys, per primer cop sense el príncep Rainier, fundador de l'esdeveniment

MARCEL BARRERA. Montecarlo


+ Alexander Lacey dins el cap d'un lleó, a Montecarlo. Foto: CHARLY GALLO.
En el primer any sense el príncep Rainier, Monterarlo manté viva la flama del circ. Aquest any, en el 30è aniversari del festival, serà recordat per haver vist els millors en tot. Els malabaristes Kris Kremo i Anthony Gatto, els domadors Alexander i Martin Lacey, els Errani i els pallassos David Larible i Jigalov van presentat, entre d'altres, la millor antologia de circ que hi ha en aquests moments en el mercat. Només van fallar els números aeris. Per motius polítics no van poder actuar els trapezistes de Corea del Nord Pyongiang, la troupe que curiosament més premis s'ha endut en la història del festival.
Montecarlo continuarà organitzant el millor festival de circ tradicional del món. La mort de Rainier, fundador del festival, no ha suposat cap fre i la princesa Estefania s'ha fet càrrec de l'organització del certamen, que aquest any ha convidat alguns dels números premiats en els 30 anys de festival. Un Clown d'Or, dels primers, va ser per al rus Oleg Popov, un mite en el circ: cinquanta anys de feina a les espatlles i amb un estil en què predominen les imatges poètiques. Al contrari del també pallasso rus Jigalov: la seva carrera de pallasso excèntric puja com l'escuma, i les porcades que fa a la pista i el símbol de victòria es comencen a fer populars. En el capítol de pallassos, l'italià Fumagalli i la seva parella, Daris Huesca, van presentar el número de la mel que tant va entusiasmar l'any 2004 en el Festival de Pallassos de Cornellà. Els Goty's, de Barcelona i que es presenten en el programa com a augustos catalans, van tenir una actuació decebedora. El públic en cap moment va respondre al número de l'aigua que van fer juntament amb Petit Gogou, el presentador. Segur que van passar un mal moment davant la fredor dels espectadors, que també van estar gèlids amb els trapezistes de Kiev, Sarytchev, els quals portaven un número massa tecnificat. Però a banda d'aquests dos moments, l'èxit estava assegurat. A la pista hi havia els millors, i en pràcticament cada número el públic es posava dempeus per aplaudir. Algunes vegades li va costar una mica, és cert, pero en altres va saltar d'entusiasme. Per exemple, amb el mà a mà d'Alexis Brothers, una parella que va presentar un número impressionant de força i equilibri. O amb la parella de la troupe xinesa de Guangzhou: ella es va posar de puntentes sobre els dos braços estirats del noi. Per virtuosisme tampoc es van quedar curts la troupe russa Puzanovi, que va repetir el quintuple salt mortal a la bàscula de fa quatre anys.
De malabaristes també hi havia el bo i millor del mercat. Anthony Gatto és dels pocs que s'enfronta a set pilotes a la vegada i a dotze cercles, en dos exercicis brillants i únics. D'altra banda, Kris Kremo ja és una llegenda de l'espectacle, no només del circ. Els malabarismes que fa amb les capses i els tres barrets, el ritme, la rapidesa de moviments i també el sentit de l'humor que expressa amb el públic fan de Kremo un artista formidable. Entre els espectacles aeris, els més fluixos del festival, va sobresortir la parella Mouvance, que balla un tango molt notable. Els trapezistes de Pyongiang no han pogut venir degut a la crisi política que actualment hi ha entre el règim de Corea del Nord i Occident per la fabricació d'armament nuclear. Entre els números d'animals hi destaquen les actuacions dels germans Martin i Alexander Lacey. Aquest últim va fer estremir el públic posant el cap dins un lleó, mentre que el seu germà va patir una caiguda i va poder aixecar a temps un pal en el moment que les lleones van fer el gest d'atacar el domador. Aquest any, com a homenatge a Rainier, els monegascos van sortir al carrer durant una cercavila amb els cavalls del Circ Knie, que a la pista havia hipnotitzat amb el seu carrousel i els elefants de Favio Togni. Un gran festival ja per a la història.


27-2-2006 El Punt

Amb una tradició de circ que t...

"«yin yang»"

circ

MARCEL BARRERA. ""
Amb una tradició de circ que té més de 2.000 anys –l’edat d’or de l’acrobàcia neix el 220 aC, durant la dinastia Han–, els xinesos són uns mestres i un referent ineludible a tot el món. L’espectacle, que perfectament es podria haver inspirat en la història de Tàrraco i les gestes romanes, és una evolució molt interessant respecte a les últimes propostes del Gran Circ Nacional Xinès, en una gira produïda per Stardust Circus Internacional.
Yin Yang està molt més occidentalitzat -músiques diverses, vestits dissenyats a París i llums– que l’anterior espectacle Zensation (2002) i que propostes de circ xineses recents, com ara el Cirque Phenix, que ha passat fa poc per Montpeller, i la companyia de Tianjin (Festival de Temporada Alta, 2004). Tots mantenen un nivell de primera categoria, però a Yin Yang hi ha una aproximació a l’estètica contemporània.
Trapezi volant
El número de trapezi volant, el primer de la segona part, és esfereïdor: en el panorama circense actual només és comparable en tècnica, virtuosisme i espectacularitat a la companyia de trapezistes de Corea del Nord Pyongyang –la troupe que més premis ha guanyat al festival de Montecarlo– i està molt per sobre del que va presentar el Cirque du Soleil amb el seu muntatge Alegria l’any 1998. Només alguns exercicis que fan feredat: llançament de l’àgil des d’una gronxadora coreana i doble mortal abans d’agafar-se al portador, o bé llançaments d’esquena, amb el perill de no encaixar les mans.
Espectaculars són també els números de bàscula, que inclouen un triple mortal amb xanques i un salt mortal a cinquena altura que el dia de l’estrena no va acabar de sortir rodó del tot. La miscel•lània que s’acaba amb 16 noies damunt d’una sola bicicleta és sensacional. Aquest número és un clàssic del circ xinès, com ho és també el número d’equilibris amb cadires, que sempre és un plaer veure tot i la lentitud necessària que requereix l’exercici final, en què set artistes es posen cap per avall en equilibri.
En general, la segona part de l’espectacle és molt més completa i equilibrada que la primera, en què es fa notar el ritme monòton inherent a tot circ xinès. Destaquen en aquesta primera part la perxa xinesa, amb 18 artistes plens de força i energia que grimpen també en una perxa oscil•lant, l’equilibri de plats xinesos –acostumats a veure les pantomimes d’altres circs és una delícia– i l’últim número, una dansa aèria sobre tela amb una estètica molt contemporània i uns exercicis a l’aire corprenedors i plens de sensualitat. La resta de números de la primera part –acrobàcies amb anelles, diàbolos i malabarismes amb barrets– estan bé i tenen tots un bon nivell, però de vegades semblen allargats artificialment. Sobretot en el marc en què parlem, un circ xinès, alguns vestits són de gust dubtós. El que xoca visualment és que es passi d’una estètica Walt Disney a una de tradicional xinesa sense que això ens ajudi a entendre la concepció global de l’espectacle. En un dels pocs números que no són col•lectius, les contorsionistes Wu Di i Zhang Xue delecten els espectadors –molt actius durant tota la funció amb els seus aplaudiments espontanis– amb un exercici en què combinen les contorsions amb els equilibris de gerros de porcellana xinesa. Alguns dels equilibris es fan aguantant tot el cos amb la boca repenjada. L’espectacle, que als Països Catalans només s’ha pogut veure a les ciutats d’Alacant, València i, ara, Tarragona, és d’una altíssima qualitat artística i molt recomanable per a tots els públics. Deixar-s’ho perdre seria una verdadera pena.


6-3-2006 El Punt
Una nit especial

"El Circ Cric comença amb èxit la seva estada de dos mesos a la muntanya de Montjuïc. El pallasso Tortell Poltrona critica la ultradreta amb una paròdia del cop d’Estat del 23-F"

MARCEL BARRERA / GABRIEL MASSANA. "Barcelona"

Montjuïc és aquests dies una mica més màgica. El Circ Cric va estrenar amb èxit divendres a la nit un espectacle que reivindica el circ com a part de la cultura, promou el valor de la solidaritat, fa un cant a la vida, es mofa de les llargues obres de la Sagrada Família i inclou una paròdia protagonitzada per Tortell Poltrona de l’entrada de Tejero al Congrés dels Diputats el 23-F. La nit de l’estrena es recordarà. El Cric tornava a Barcelona tres anys després, i estrenava una impol•luta lona blanca. El públic que va omplir les graderies no es va posar dempeus al final de la funció –sí que ho va fer el dibuixant de circ Joan Soler-Jové– però els cops de peus i els xiulets manifestaven una enorme satisfacció. L’orquestra, dirigida per Víctor Ammann, té un paper impagable durant tot l’espectacle i acompanya amb gran harmonia els moviments dels trapezistes Nanda Dutra i Adriano Marçal, i dels acròbates Julían González i Leticia Garcia, que en el seu número d’equilibris, mà a mà, van fer pujar fins al màxim la temperatura del circ. La roda alemanya de Quique Aguilera i Luciano Martín també va elevar els decibels. Els malabaristes Ramiro Vergaz i Dani Cercos van demostrar la seva categoria. Poltrona, que acaba de ser avi, va presentar quatre entrades: la rosa, on mostra el caràcter entremaliat però, sobretot, l’amor cap a la professora Titat (Montserrat Trias); la mítica puça; la bomba, que va crear per fer riure els infants de Bòsnia, i la mosca, que va deixar embadalits els més menuts de Barcelona. Sílvia Compte, amb les seves patinades, presenta un divertit i sensual número. Guga, una mica fatxenda, rep cops a tort i a dret a la barra. Tècnics, cuiners, el grup The Mortimers... Tots formen part de la funció, que toca la fibra i transmet amor fraternal. Espectacle rodó i absolutament recomanable. Fins al 7 de maig.


25-3-2006 El Punt
Pupitres i gomes

El saló Expodidàctica exposa les novetats en material escolar

MARCEL BARRERA BARCELONA
Expodidàctica, que es pot visitar fins avui a Fira de Barcelona, mostra al llarg dels seus 90 estands totes les novetats en material i equipament escolar. L’empresa Milan, per exemple, coneguda per les seves arxifamoses gomes d’esborrar, presenta un nou model de pot de pintura de 125 ml. És el més petit del mercat. «Un nen amb aquest envàs pot imitar ara millor el que fan el mestres», segons explica Dolors Berengüí, que comenta que el nou producte de la marca incorpora un tap amb aplicador. L’empresa Crom 2 fa molts anys que visita el saló. En el seu espai, presenta tota la seva gamma de productes: cadiretes, taules d’ordinadors, prestatgeries... De pupitres perquè hi treballin els alumnes, n’hi ha de dos tipus. L’individual, que ara s’estila molt perquè és més espaiós per a l’alumne, i el bipolar de dues places que es feia servir molt antigament i que molts centres encara compren. Que les cadires estiguin subjectades al pupitre evita molts sorolls dels alumnes inquiets. «Algunes escoles també els prefereixen perquè és un sol moble de només quatre potes i és més fàcil de netejar el terra», explica Josep Fernández, de l’empresa Crom 2.
Taquilles de colors
En un dels estands només hi ha taquilles d’acer inoxidable. Francesc Rodríguez, delegat a Catalunya de l’empresa Taquicel, comenta els servei que ofereixen: «Nosaltres –relata – venem taquilles a les escoles perquè els alumnes puguin deixar allà els llibres de text i el material escolar sense necessitat de carregar tot el pes a l’esquena».
Hi ha taquilles de colors, encara que el delegat no les recomana tant perquè els grafits són més difícils de netejar. En aquests moments, hi ha 400 centres educatius que tenen taquilles d’aquesta empresa, que es fa càrrec del manteniment i és una de les poques que les deixa en règim de lloguer. «El material queda a prop dels alumnes i és fàcil que es faci malbé; la majoria de les empreses només ofereixen a les escoles taquilles de compra perquè no es volen arriscar», comenta Fernández.
En un dels estands, hi ha una caravana de fusta i al costat Elisabet Tomàs, de la companyia Tot Circ. Des de fa cinc anys, el grup organitza tallers per a escolars en una lona estable que té a la localitat de Copons, a l’Alt Anoia. El grup no es pot queixar de l’èxit de la iniciativa. Per a la temporada que ve de març a juliol ja no hi ha entrades, i ara es reserven per a la del 2007/2008. Per aquest circ a la natura, hi han passat 30.000 persones.


23/8/2006 El Punt

Poltrona en forma
circ

«CIRC CRIC» / MARCEL BARRERA


+ El pallasso Tortell Poltrona. Foto: EL PUNT
Que el pallasso Tortell Poltrona presenti les entrades de La puça, Les cadires o el Shakespeare no és cap notícia de primera magnitud. Fa quasi 30 anys que de manera intermitent rescata aquests números realment incombustibles. Clàssics. El que comença a ser rellevant és l'evolució de les seves entrades, la maduresa que ha assolit l'artista damunt la pista i la comunió que aconsegueix tenir amb el públic cada vegada que salta a la pista. Des del primer instant trenca qualsevol paret que hi pugui haver entre la pista i la graderia, i fa una cosa dificilíssima: arrencar la rialla de menuts i grans.
La primera part del nou espectacle del Circ Cric, que ha començat la cinquena gira, està pràcticament monopolitzada per les seves entrades. El número de La puça està brodat, el del Micròfon, ple de recursos inesperats i en el del Shakespeare aconsegueix una interessant rèplica amb la professora Titat i té uns prolegòmens que recomanen no anar massa mudat a la funció. Amb cara de murri i posat de trapella, llença ous al ritme de la música de manera indiscriminada. I és clar, toca a qui toca.
A la segona part, presenta l'apoteòsica entrada d'equilibri amb les cadires, en què Poltrona conserva la màxima circense del «més difícil encara». I per tancar la funció, canta òpera i acaba amb un pastís a la cara. Com bé diu durant la funció, és el millor número de circ que es fa i es desfà. I certament, amb aquesta entrada Poltrona assoleix autèntica poesia circense. Fantàstic moment que durant la funció de diumenge a Vilanova va compartir amb un cosí germà. El pallasso demostra en aquest espectacle que domina tot solet la pista a la perfecció, i els qui el vagin a veure veuran un pallasso suant la cansalada, ple d'energia i vitalitat i en un estat de gràcia formidable.
Pel que fa a la resta, li manca encara una mica de recorregut. Hi ha números, com ara el de barra fixa, un pèl desconcertants. Tot i que per una banda Boris Ribas apunta i mostra una bona tècnica, es troba a faltar molt treball de comicitat en el seu paper de ballarina clàssica amb tutú.
El número de corda volant de Maxime Mestre, que obre la segona part de la funció, és trepidant i espectacular; i el mà a mà de la valenciana Sílvia Navarro amb l'argentí Fernando Melki és un bon número de circ, tot i que sembla que els artistes pateixin massa quan fan algunes acrobàcies. El número de trapezi volant té la limitació de l'espai aeri, que es resoldrà una vegada el Cric viatgi amb la nova lona, més alta per poder exhibir aquests números. I què es pot dir de l'orquestra de set músics que dirigeix Víctor Ammann? Ens porta a una altra dimensió.


6/11/2006

pallasso Joan Montanyès dirigirà el nou circ Price de Madrid

El nou equipament, amb capacitat per a 2.000 persones, s'estrenarà per Nadal

MARCEL BARRERA. Barcelona
El pallasso català Joan Montanyès, més conegut com a Monti, ha estat nomenat primer director artístic del circ Price de Madrid, un nou equipament de l'Ajuntament de Madrid que s'estrenarà aquest Nadal a la capital de l'Estat amb capacitat per a 2.105 persones i una pista de tretze metres. Montanyès, que durant el 2006 ha estat de gira amb el circ Raluy, disposa del consens de tot el sector del circ espanyol per tirar endavant el projecte. «Em sento molt il•lusionat i ple d'energia», comenta.
U n altre català a Madrid. El circ Price, un equipament amb capacitat per a 2.105 persones i una pista de tretze metres, estarà dirigit per Joan Montanyès, el pallasso conegut per la companyia Monti i Cia i pels espectacles com Utopista, representat al Teatre Nacional de Catalunya. L'Ajuntament de Madrid, propietari de l'espai, l'ha nomenat primer director de l'equipament estable (no es tracta de cap envelat sinó d'un edifici construït al centre de la ciutat) que disposa també d'una sala d'exposicions, projeccions i que permet fer circ sobre aigua, gràcies a una pista hidràulica. Entre els projectes també hi ha el de crear un centre de documentació.
«L'objectiu és obrir les portes a tot el sector del circ, tant contemporani com tradicional, i que sigui un lloc de referència», explica Joan Montanyès, que per a començaments de l'any 2007 prepara una gala inaugural en què assistiran figures de l'antic circ estable que, amb el mateix nom de Price, havia tingut Madrid. Amb aquest equipament, la capital de l'Estat s'afegeix a la llarga llista de localitats que, com París i Moscou, ofereixen programacions de circ durant tot l'any en un edifici estable i no ambulant. L'espai rodó del circ, que disposa d'una pista que es pot ampliar fins a vint metres, es pot transformar en un escenari a la italiana per fer-hi concerts i teatre. Monti té damunt la taula algunes propostes, com per exemple de la Fura dels Baus.
El nomenament de Monti té el consens del sector del circ espanyol, entre els quals hi ha els empresaris dels circs Mundial i Americano. El circ Price farà produccions pròpies i també contractarà espectacles.


La música i el pallasso centraran la 12a edició del memorial Charlie Rivel

El festival es farà a Cornellà entre els dies 17 i 26

MARCEL BARRERA. Cornellà de Llobregat
El festival internacional de pallassos de Cornellà torna amb força. Entre els dies 17 i 26 de novembre, 33 artistes d'arreu del món participaran en la 12a edició, que enguany estarà dedicada a la música i el pallasso, i com a novetats inclourà més funcions d'Euroclowns i estrenarà Clown Free, una marató de pallassos al carrer. També hi haurà exposicions i xerrades.

The Latin Music Comedy Explosion actuaran a l'auditori de Cornellà el dia 25.
El programa inclou aquest any més espectacles de carrer amb la intenció que el festival sigui més proper a la gent de Cornellà i la comarca, i s'han programat actuacions al centre comercial Llobregat. També hi haurà un cicle de conferències a l'Ateneu Barcelonès, exposicions i l'estrena com a espai del dipòsit de les aigües, un lloc circular que substitueix el centre social Titan. El tema d'aquesta edició, la dotzena des que va néixer l'any 1984, serà la música i el pallasso, a l'entorn del qual es faran diverses activitats. Un concert de música de circ a l'auditori i una exposició que es veurà al Centre Cultural García Nieto.
La gala Euroclowns es presentarà durant dos caps de setmana en un circ que estarà instal•lat a la plaça Catalunya de Cornellà. «Presentem els pallassos de més prestigi internacional que hi ha actualment», segons Genís Matabosch, director del festival. Els artistes convidats de la cinquena edició d'Euroclowns, que s'estrenarà el pròxim dia 17, són els pallassos catalans Los Gotys, el rus Evgueni Smarlowsky, els francesos Pieric i Pipo Sosman, l'espanyol Tony Tonitos –que va actuar fa dos anys a Barcelona i va obtenir el Premio Nacional de Circo el 2005– i l'anglès Donimo, un jove talent, segons Matabosch, que com la resta de pallassos actuarà amb la música de l'orquestra dirigida per Carmino d'Angelo. Com a noms propis del programa, destaquen Manel Vallès, Totó, que rebrà el dia 17 de novembre el Nas d'Or del festival, i Àlex Navarro, que presentarà tres espectacles els dies 24 i 25 de novembre. El festival, que fa dos anys semblava que estava en perill, enguany està reforçat gràcies a la Generalitat i al Ministeri de Cultura, que han augmentat les seves aportacions. El pressupost és de 447.000 euros, 48.000 més que fa dos anys. Aquest suport obre «noves expectatives», segons la regidora de Cultura, Rocío García. L'Ajuntament estudia que el festival, actualment bianual, es pugui fer cada any.


20-11-2006 El Punt
Cornellà homenatja al pallasso Totó

El festival de pallassos de Cornellà arrenca amb el rus Smarlowsky i el francès Pipo com a grans estrelles

MARCEL BARRERA. Cornellà de Llobregat
Després de 60 anys com a pallasso de pista recorrent els grans circs europeus i, just en l'any de la seva retirada, Manel Vallès Totó (Barcelona, 1933) va rebre divendres el Nas d'Or de la 12a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Membre dels Germans Martini i Martini-Llata, Totó va dir durant l'acte de lliurament que el premi suposa la «culminació» de la seva carrera. El festival de pallassos, que se celebra des del 1984 en memòria de Charlie Rivel, ha arrencat aquest cap de setmana amb bona nota per a Clownfree, una nova iniciativa per obrir més el festival a la gent, i amb un artista destacadíssim que va deixar el públic bocabadat amb la seva màgia en la gala de circ Euroclowns: el rus Evgueni Smarlowski.

+ El pallasso Manel Vallès Totó després de rebre el Nas d'Or, al costat de l'alcalde de Cornellà. Foto: GABRIEL MASSANA
El pallasso Totó va viure una gran nit divendres a Cornellà, una ciutat principi i final de la seva dilatada trajectòria de més de mig segle. «La primera pallassada la vaig fer a Cornellà, quan el primer dia d'escola, l'any 1939, vaig caure de la cadira i tota la classe es va posar a riure», explica Totó, que 67 anys després d'aquesta anècdota va fer riure el públic que omplia el circ de Cornellà amb el seu comentari: «La professora em posava de cara a la paret; deuria ser una paret mestra perquè vaig acabar fent de pallasso».
Totó, que va tenir paraules elogioses per a Ross Marie, la seva dona que va conèixer en un circ a Suècia i després va ser la seva partenaire amb els Germans Totó, va actuar en molts dels circs d'Amorós i Osvaldo Silvestrini, empresaris catalans protagonistes d'una exposició de cartells i material, comissariada pels figuerencs Genís Matabosch i Ramon Bech, que es va inaugurar dissabte al Castell de Cornellà després de tres anys d'investigació.
El festival sembla haver superat la crisi que planava fa dos anys, quan l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, va demanar ajudes econòmiques per mantenir-lo. Una de les persones artífex d'aquestes ajudes va ser Caterina Mieras, exconsellera de Cultura que va triplicar els diners i que divendres era a la llotja del circ. Mieras va rebre un especial agraïment de l'alcalde Balmón. que també va donar les gràcies al diputat d'ERC Joan Tardà; i a Carles Navales, director de la revista La Factoría, per haver donat suport al festival en moments difícils.


ELS GOTYS, SATISFETS

La nit encara va donar més satisfaccions. La dels pallassos catalans Els Gotys, que ahir reconeixien que la presència al festival i la bona resposta del públic els havia fet «treure d'una vegada una espina que tenien clavada de no actuar a Catalunya». Els Gotys, que faran tota la temporada que ve al circ nacional de Finlàndia, han actuat en els circs més prestigiosos d'Europa i fer-ho aquí era una «assignatura pendent», segons van assenyalar.
Un dels habituals a cada edició del festival és José Montilla, futur president de la Generalitat i que ahir va anar a veure l'espectacle de bombolles de Pep Bou que es va fer al museu Agbar, un nou espai que s'ha guanyat. Montilla era alcalde de Cornellà quan va néixer el festival en memòria del pallasso Charlie Rivel, l'any 1984. Precisament la filla del pallasso, Paulina Rivel, va assistir a la funció de divendres a la nit, que també va comptar amb Tortell Poltrona i Monti, acabat de nomenar director del nou circ Price de Madrid, com a espectadors. La funció, que sota el nom d'Euroclowns, es pot veure fins el pròxim diumenge, inclou entrades del rus Evgueni Smarlowsku i del pallasso francès Pipo Sosman, que va tancar la gala Euroclowns tocant amb l'orquestra de Carmino d'Angelo i amb percussió un emotiu cant dels adéus. Alguns van trobar a faltar un número conjunt entre Pipo i Pieric, com van fer fa alguns anys també a Cornellà.
La funció de divendres la va tancar l'acròbata espanyol Tony Tonitos, que ahir manifestava el mèrit de portar la crème de la crème dels pallassos de l'escena internacional i de presentar. «És increïble com ens hem adaptat tots els artistes, crec que aconseguim un espectacle amb ritme», segons Tonitos, que va ser premi nacional de circ d'Espanya el 2005 per les seves acrobàcies i el triple mortal que fa en un llit elàstic de 3,5 metres per 2,5 i amb 101 molles.
La iniciativa de fer una marató de pallassos al carrer sembla que ha funcionat i obre un camí per a l'organització, que valora molt positivament Clown Free, una nova experiència que va tenir molta gent.
El festival de pallassos tot just ha començat i continua aquesta setmana amb espectacles de pallassos al circ per a escoles, conferències a l'Ateneu Barcelonès d'experts internacionals, actuacions al carrer i inclús un concert que es farà el pròxim dimecres a l'Auditori de Cornellà, a càrrec d'una orquestra dirigida pel francès Carmino d'Angelo, sobre música exclusivament de circ. Diumenge al matí, la Cobla Contemporània també interpretarà música de circ a ritme de sardana. Tots els balladors hauran de portar posar, això sí, un nas de pallasso.
Canalitzar l'energia creativa del món del circ

El circ, un espectacle que es va anticipar molts anys al que després s'ha considerat creació multidisciplinària, ha patit força, amb crisis continuades. Encara sembla que plana la mala imatge que va generar els anys seixanta i setanta quan va voler atreure el públic traint la pròpia essència amb espectacles que tenien referents televisius.
No obstant això, des de fa uns anys, artistes i circs com ara Tortell Poltrona, Monti i Raluy han aconseguit actualitzat, renovar i donar dimensió contemporània al circ, un espectacle que té capacitat per renovar-se a partir de la pròpia tradició.
Però al circ hi falten infraestructures. A Catalunya s'ha invertit molt en teatres i equipaments culturals, i gens en circ. A Madrid, per exemple, no han seguit aquesta política, i per Nadal hi estrenaran un circ estable.
Cal que a Catalunya s'inclogui el circ en les programacions de teatre, i que es creï a tot el territori un circuit perquè els circs ambulants s'hi puguin instal•lar sense les dificultats que tenen ara.
Hi ha la part positiva dels festivals que se celebren al país. El Festival de Pallassos a Cornellà, el festival Trapezi a Reus i la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d'Empordà. Aquestes iniciatives donen un sentit i un impuls a molts dels artistes que lluiten per un reconeixement del circ que ni tan sols s'hauria de plantejar perquè és evident.
El circ té una gran potencialitat a Catalunya. Hem estat terra de grans artistes de la pista, de pallassos que han projectat internacionalment les seves revolucionàries aportacions. A l'Estat francès i a Alemanya han tingut cura d'aquest art, i ara per ara són a anys llum respecte del que passa a Catalunya. Però no hi ha res perdut. Hi ha l'energia creadora, el talent i la il•lusió, però cal saber trobar el sistema per canalitzar-los. Ara és un bon moment per fer-ho.
> Gran Smarlowsky
circ

MARCEL BARRERA / «EUROCLOWNS 5».
Tot i que amb un públic bastant fred durant molts moments de la funció, la cinquena edició d'Euroclowns passa amb nota alta i com a una cita novament imprescindible. Sobretot, pel rus Evgueni Smarlowski, que uneix gràcia i talent en un número inoblidable. Dins un bagul, amb sornegueria, aquest artista hi posa un conill i una serp. La solució sembla fàcil quan amb cara de murri està punt d'obrir la caixa. Però, al final, qui es menja a qui? S'ha de veure. Smarlowski també fa aparèixer una senyora amb un abric de pells que pren vida. L'abric, és clar. Què passa? Millor veure-ho perquè és formidable. Màgic.
Donimo, el pallasso anglès que està fent carrera als Estats Units, mostra una bona tècnica del gest i efectes espectaculars, com ara l'electrocutament amb el micròfon. Els Gotys presenten les entrades d'El Mirall i Els Ocellets; totes dues impecables en la seva execució. En la primera, van acostar-se a la llotja per abraçar Manel Vallès Totó, que va rebre el Nas d'Or en un dels moments més bonics de la nit. Pieric, almenys en la funció de divendres, va donar un ritme lent a la primera part de l'espectacle. La segona part d'Euroclowns va ser molt millor. Old Regnas, procedent d'Anglaterra, va presentar un número espectacular amb un gos que no parava de posar-li obstacles. Espectacular, com el nou vestit blanc de Genís Matabosch. Pipo Sosman va posar, juntament amb l'orquestra de deu músics de Carmino d'Angelo, el toc musical amb la seva concertina, les boles i unes ampolles musicals. Euroclowns 5, una bona gala de circ.


> El festival internacional de pallassos de Cornellà consolida el seu futur

Avui es tanca el memorial Charlie Rivel, que l'Ajuntament estudiarà fer cada any

MARCEL BARRERA. Barcelona
La festa s'acaba a Cornellà. La 12a edició del festival de pallassos es clausura avui amb les marionetes d'Herta Franckel, actes al carrer i les últimes funcions d'Euroclowns, la gala de circ que hauran vist més de 8.000 persones des que va començar fa 10 dies el memorial Charlie Rivel. Les administracions que han donat suport al festival, que va néixer el 1984 amb periodicitat biennal, estudiaran ara la viabilitat econòmica de fer-lo cada any. El seu director, Genís Matabosch, es mostra molt satisfet dels resultats del festival, que sembla que ha consolidat un model que aposta pels pallassos de pista i per les gales de circ.

+ Old Regnas a la gala de circ Euroclowns. Foto: GABRIEL MASSANA

Tot i que encara no hi ha dades oficials, sembla que el nombre d'espectadors del festival haurà crescut de manera important –fa dos anys hi van passar 18.400 persones– i que els ingressos per la venda d'entrades s'hauran duplicat respecte a l'any 2004. A més, la nova proposta de Clownfree, una marató d'espectacles al carrer, ha obtingut una bona resposta i en properes edicions es podria ampliar a dos o tres dies. «El canvi climàtic [al novembre sembla que ja no fa fred] ens permetrà fer una programació de carrer cada vegada més potent», explicava ahir Genís Matabosch, que va assenyalar que fer el festival cada any «dependrà de l'estudi de viabilitat». Per Matabosch «seria positiu perquè permetria consolidar-lo dins el programa de festivals internacionals i faria més fàcil demanar ajudes». «Les diferents administracions –afegeix– ens van donar un vot de confiança i crec que no s'han equivocat.» La regidora Rocío García ja havia anunciat que s'estudiarien fórmules perquè desaparegués el «buit» que hi ha els anys senars, quan no hi ha festival. Enguany s'ha provat amb èxit una via de finançament que s'intentarà reforçar. La dels patrocinadors privats. Al centre comercial va actuar divendres amb èxit Àlex Navarro, que amb una careta de mono va acaparar l'atenció de milers de persones ficant el nas en la rutina de la gent.
Durant aquesta setmana, l'orquestra de Carmino d'Angelo va oferir un brillant concert de música de circ, que va acabar amb l'himne del festival cantat per la coral de Cornellà, dirigida per Ferran Abril. El pallasso rus Arnheim també ha presentat un interessant espectacle en què combina la poesia visual amb números clàssics de pallassos de pista. Per avui s'espera al circ a José Montilla, en el que seria un dels primers actes públics del nou president de la Generalitat

«El circ a Rússia ha desaparegut»

El pallasso de Bielorússia Evguene Smarlovski va dir ahir que l'art del circ a Rússia «ha desaparegut» des de la caiguda del comunisme, l'any 1989. «Ara cada regió de l'antiga URSS té el seu circ i això el debilita, a més els professors marxen a l'estranger», va afegir Smarlovski. L'artista està preocupat perquè el nivell artístic a Europa és «bastant baix». Smarlovski ha presentat a Cornellà un número de màgia amb serps i conills que fa 24 anys que realitza. Sobre la prohibició dels animals, va dir que és una «beneiteria».

Memòries d'un pallasso

El crític de circ d'El Punt Marcel Barrera publica una aproximació a Tortell Poltrona

la crònica

MANUEL CUYÀS.


Marcel Barrera, periodista d'El Punt i un dels dos crítics de circ en actiu que hi ha a Catalunya –l'altre és Jordi Jané, de l'Avui– acaba de treure un llibre sobre el pallasso Tortell Poltrona que es titula Animal de circ. Fa uns mesos, l'emprenedor Ton Barnils havia fundat l'editorial Dau, i per arrencar l'empresa va pensar a publicar dues petites peces biogràfiques, dos retrats periodístics. Un va estar dedicat a la consellera Montserrat Tura i l'altre, a Tortell Poltrona. Intentar unir aquestes dues personalitats, voler-hi trobar uns trets comuns és complicat, però l'editor es deu entendre. La qüestió és que el treball sobre el pallasso va recaure en Marcel Barrera i que el resultat és un llibre que a més a més d'explicar la vida i facetes diverses del protagonista és una reivindicació del circ en tota la seva extensió.
El circ, diguem-ho aviat, és una forma d'espectacle que està molt desprestigiada entre les generacions dels que eren nens entre els anys cinquanta i setanta. Els circs que van haver de veure aquells nens eren uns establiments plens de pedaços i sargits poblats de lleons arnats, d'uns pallassos que només tenien ulls per a aquella espectadora de la primera fila i uns mestres de cerimònies que per poc que et distreguessis ja t'havien encolomat una bossa de garapinyades a canvi de tot el capital que portaves a la butxaca. Aquells circs eren una pena, i quan es van voler modernitzar a base d'introduir-hi numerets de la televisió ja van fer directament plorar.
Hi ha gent d'aquella generació que no ha tornat al circ, ni hi tornarà mai més de la vida. N'hi ha una altra que ha reincidit a condició només de visitar el Circ du Soleil, que és sofisticat com un aparador de Loewe i perfumat com Sephora. Hi ha, per fi, els que primer amb tota la prevenció i després amb més decisió han acabat reconeixent que encara que en matèria de circ hi ha molta palla i molt engany, també és cert que existeixen circs que presenten grans i molt emocionants espectacles. Com en tot. Com en teatre, com en cine, com en ballet o com en música filharmònica. I pel que fa a Catalunya, una de les persones que més ha contribuït a divulgar el circ d'enginy i qualitat és el Tortell Poltrona que un dels dos crítics del país acaba de retratar.
La feina de pallasso, en les condicions que Tortell Poltrona l'ha portada a terme des que va sentir l'estranya vocació, deu ser una de les més difícils del món. Una cosa és ser de família de pallassos i treballar en un circ consolidat i amb seguretat social, i una altra cosa és començar de zero i haver-te de fer tu mateix la vela, que és el que va haver de fer Tortell Poltrona amb el Circ Cric de la seva creació. El primer pallasso pot concentrar-se a fer només riure. El segon, en Tortell, ha de superar el mal humor d'haver de demanar permisos i subvencions, d'haver d'anar de finestreta en finestreta i d'haver de calcular l'IVA. Fer riure després de tot això vol molt mèrit i ja fa aplaudir d'avançada. Però és que a més a més Tortell Poltrona va fundar un dia Pallassos Sense Fronteres, que té com a missió repartir alegries no entre aquells que riuen sols perquè tenen la vida solucionada sinó entre aquells nens mutilats per una bomba de la guerra de Croàcia o per qualsevol bomba de qualsevol guerra.
El llibre de Marcel Barrera sobre Tortell Poltrona es va presentar l'altre dia a L'Horiginal, un local destinat a lectures poètiques que es troba davant del Macba. Tortell Poltrona primer va rondinar una mica, no pel llibre sinó per algunes incomprensions professionals, però tot seguit es va posar en situació i va conduir els espectadors a un viatge espacial muntats en un coet que era un sobret de te. Jo hi era i els asseguro que el viatge es va produir i que els espectadors eren tots gent feta i refeta d'aquella que costa molt enganyar.

CULTURA - ESPECTACLES EL PUNT | Diumenge, 24 de desembre del 2006
circ | «circ de nadal»
Ronaldinho i el circ
_ Artistes: Suso Clown (pallasso), Enric Clown
(pallasso de represa), Manuel i David Mirantes
(doma de cavalls), Ángel Egea (malabars), Los
Guerrero (funambulisme a gran altura), Fliying
Neves (trapezi) i Troupe Royal (mà a mà).
Companyia: Cirkid.
Dia: 16 de desembre de 2006.
Lloc: Plaça de toros Monumental de Barcelona.
Fins al 7 de gener.
MARCEL BARRERA

Quan Ronaldinho va marcar fa uns dies un gran gol de xilena amb una impressionant acrobàcia contra el Vila-real, professionals del circ van plantejar potser seriosament la necessitat que el jugador brasiler s’apunti com a soci de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). Més enllà de les corregudes, les seves filigranes fan que els barcelonistes vegin circ del bo al Camp Nou. Ho reconeix fins i tot en Joaquim Maria Puyal en les seves retransmissions. Si hi ha marge per a la millora, Ronaldinho hauria de veure gent del circ que fa malabarismes amb la pilota, com el madrileny Jesús Fornier –que amb els seus tocs espectaculars deu estar actuant en algun lloc– i passar un momentet per la Monumental. Ángel Egea ofereix un número d’equilibri amb unes pilotes de futbol ple de ritme i força, sense ni un moment de respir ni un segon de repòs. Tot se succeeix a un ritme frenètic. Bon número, encara que potser li falta un final més arrodonit. Egea ja va actuar l’any passat al Cirkid, que per segon any consecutiu arriba a Barcelona, aquest cop sota la direcció artística de Jesús Silva, Suso Clown. El pallasso gallec presenta una entrada, la del cinema, en què el públic es recargola de riure. Funciona a la perfecció i Suso deixa anar tot el seu talent gestual. En l’aspecte artístic, l’espectacle presenta una primera part un pèl ensuciada i lenta, amb una coreografia que inclou una nena i un cavall a la pista. Aquest moment es dilata massa en el temps. Es fa massa llarg. Si ni el Cirque du Soleil –com es va veure amb Dralion– no aconsegueix de vegades omplir la pista amb bones coreografies, doncs imaginin un espectacle amb molts menys recursos humans, tècnics i materials. La bona teca costa massa d’arribar, però quan arriba...Mamma mia! Ángel Egea ho fa primer, i els trapezistes brasilers Neves, després, que tanquen la primera part amb un bon número que inclou salts mortals, piruetes i un lluït exercici en què es creuen les figures a l’aire. A la segona part, un elegant número de cavalls a càrrec de la parella espanyola Manuel i David Mirantes. El pallasso Enric Clown compleix a la perfecció el seu paper d’omplir les represes o pauses i té una bona comunicació amb el públic infantil. En el número de mà a mà la parella romanesa Royal ho prova, però el nivell està per sota del conjunt de l’espectacle, l’estrella del qual són Los Guerreros, una parella de funambulistes a gran altura que presenta el millor número. Fa posar el cor en un puny quan travessen la maroma, a dalt de tot del circ, caminant en un pilar de dos. Gran moment.

25-12-2006
> Ha nascut una estrella



circ

«EL CIRC DE SARA» / MARCEL BARRERA.


+ L'artista Luciano Martín a la roda alemanya. Foto: NEUS SABORIDO
L'Ateneu Popular de Nou Barris, que com bé va recordar Joan López durant la nit de l'estrena d' El circ de Sara va néixer arran d'una ocupació –de la mateixa manera que el col•lectiu La Makabra volia ara tirar endavant un projecte autogestionat a Can Ricart– presenta aquest any l'11a edició del Circ d'hivern amb un espectacle enginyós, entretingut i magistralment dirigit per Piero Steiner amb l'ajuda de Ricard Panadès, que han volgut presentar una fórmula intel•ligent. Sota un format de circ contemporani, l'univers i l'atmosfera és de circ pur. Tradicional. El resultat de l'amalgama és excel•lent; amb moments altament hilarants com el número de les acrobàcies sobre una taula, o profundament sensibles com els de la perxa, a càrrec d'Adrià Cordoncillo; o caricatures perfectes, com la que es veu a la banda del circ. La història que entrellaça els números és senzilla, gens rebuscada. En un circ d'un lloc desconegut desapareix de sobte un lleó i hi ha un gran enrenou, però la troupe ha de tirar endavant. A contrarellotge s'han de buscar números com sigui per presentar-los a les funcions. Hi ha trapezi –amb un número titulat de manera brillant Les siameses voladores– perxa xinesa, roda alemanya, un de peses –amb una madame àtila que encarna esplèndidament Sarina Röhr– i encara que no aparegui com a gènere en el programa de l'espectacle –estaria bé incloure-ho– hi ha pallassos, molts pallassos. Luciano Martín i Kike Aguilera van fundar l'any passat la companyia Zahir Circo i han estat de gira amb el Circ Cric de Tortell Poltrona amb un número que no té res a veure amb l'humor: la roda alemanya. Ara es presenten com tot un descobriment de la comicitat amb una versió de l'entrada clàssica del mirall que és, senzillament, meravellosament divertida, i un joc entre ells dos que funciona a la perfecció. Els vuit artistes estan tots a un nivell alt, amb un treball col•lectiu que no declina ni un moment, però Luciano Martín, un argentí que viu a Barcelona, desborda talent en cada segon de l'espectacle. Se'n parlarà molt d'aquest noi, segur. El conjunt de l'espectacle té l'èxit més que assegurat quan circuli per teatres. Amb una música original que té tot els elements per poder-se editar, El circ de Sara recupera aquella aliança amb el circ tradicional que hi havia a La ciutat dels prodigis (2003) i s'havia perdut amb els dos últims espectacles de l'Ateneu: Circus Klezmer (2004) i Rodó (2005). Amb un punt crític, això sí –l'espectacle denuncia les enganyifes d'alguns circs itinerants que fan més de firaires que cultura–, se li entreveu molta simpatia cap aquest format d'espectacle que té, certament, un futur incert en aquest món globalitzat i dominat per l'audiovisual. Potser per això –és mera especulació– en l'espectacle apareix esporàdicament un home enigmàtic, sense cap, que a l'inici de la funció se l'anomena destí. Cap a on va, el circ?, es deu preguntar tota l'estona.
Idea original: Piero Steiner i Ricard Panadès.
Artistes: Ondine awen Korn (corda, perxa xinesa), Kike Aguilera (roda alemanya, acrobàcies, pallasso), Luciano Martín (roda alemanya, acrobàcies, perxa xinesa)
Adrià Cordoncillo (perxa xinesa), Philine Dahlmann (acrobàcies, trapezi), Elske Van Gelder (acrobàcies, trapezi), Sarina Röhr (actriu), Frédéric Filiatre (home sense cap i música).
Dia: 16 de desembre de 2006.
Lloc: Ateneu Popular de Nou Barris. Barcelona. Fins al 7 de gener.