MARCEL BARRERA 2009, DIARI EL PUNT

MARCEL BARRERA 2009


Barcelona i el circ: Oasi o miratge?
Marcel | diumenge, 21 de juny de 2009 | 19:28h

La ciutat de Barcelona protegeix el circ o el discrimina? La inauguració del festival Grec amb l'espectacle de circ Criatures, de la companyia italiana Arcipelago Circo Teatro, podria fer pensar en un intent de posar el circ a la mateixa alçada que altres arts escèniques com el teatre o la dansa. A la funció inaugural de dissabte dia 20 de juny que es va fer al Teatre Grec hi havia les màximes autoritats culturals actuals i passades, des del director de l'Institut de Cutura de Barcelona (Icub), Jordi Martí, fins al conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras. També hi era l'alcalde Jordi Hereu i Ferran Mascarell, màxim responsable de Cultura del consistori barceloní quan l'any 2003 el ple de l'Ajuntament va aprovar una ordenança que prohibeix l'exhibició d'animals salvatges. Des d'aleshores, els conflictes amb els circs han estat nombrosos i ha deixat de venir a la ciutat el Circo Mundial, una companyia que cada any presentava un cartell de luxe. A més, el circ francès Medrano i l'americà Ringling també han descartat Barcelona per a les seves gires. És per això que cal preguntar-se si la política que segueix la ciutat respecte al circ és la que cal. L'evident potenciació de la programació de circ al festival Grec i a les festes de la Mercè, així com la posada en marxa de l'espai de creació La Central del Circ al Fòrum, dóna com a resultat un oasi o és un miratge que amaga la persecució del circ? A la imatge del costat, una imatge de la parella hongaresa Golden Power
Diuen que el circ està en aquests inicis del segle XXI a la cresta de l’onada. Barcelona, que ha maltractat com poques ciutats al món els circs tradicional –Mundial i Raluy, per exemple- a causa de la radical ordenança que prohibeix l’exhibició d’animals salvatges, ha decidit obrir per primera vegada en 33 anys el seu buc insígnia cultural, el festival Grec, amb un espectacle circense que no era precisament una novetat en el circuit internacional i que prové de la factoria italiana d’Alessandro Serena, un reconegut director de nou circ que respecta la tradició -pista rodona- i al mateix temps intenta renovar el llenguatge de circ. Criatures, l’espectacle triat per inaugurar el Grec i inspirat en el poema Càntic de les Criatures, de Sant Francesc d’Assís, arrenca amb molta força, bon humor –correcte el paper del pallasso Claudio Bizimana- i excel•lents flics-flacs i exercicis acrobàtics a càrrec de nou artistes africans que van fer pujar l’adrelanina del públic amb els seus espectaculars salts a corda –amb el cul, amb l’esquena...- i els jocs amb esferes plenes de foc. Bons instants que van recordar els millors moments del Cirque du Soleil a Barcelona. Però l’espectacle, un cop arriba al seu equador, es va pansint a poc a poc, deixant lloc a coreografies amb elements com la lluna i calaveres que semblen més aviat un temps mort. El muntatge inclou un extraordinari moment sonor i de compenetració artista-públic. És quan el pallasso, amb un paraigua a la mà, fa aplaudir els 2.000 espectadors amb dos dits de la mà per simular la pluja. Màgic instant. Però aquesta entrada deixa pas a altres números –com la de la respiració en què va intervenir l’alcalde, Jordi Hereu- que no deixen de semblar una repetició. Un espectacle, doncs, de cara i creu. D’ampolla mig plena i mig buida al mateix temps. La segona part, El Jardí dels Estels, van ser quatre petits tastets de grans números que s’han vist els últims anys pels millors circs europeus, com el del perxista ucraïnès Dima Shine o el número de mà a mà a càrrec de la parella hongaresa Golden Power. La mare naturalesa -van ploure quatre gotes- va donar un cop de mà inesperat i va fer més real l’ambientació de navegació en alta mar que s’havia preparat amb la col•laboració dels alumnes de l’escola de circ Rogelio Rivel. La vetllada, sense portar darrere un gran espectacle, va ajudar a posar el circ al nivell que es mereix i a avançar en el seu reconeixement. Però atenció, que ningú no es confongui. El circ no estarà normalitzat a Barcelona fins que es flexibilitzi una normativa que discrimina les companyies que treballen amb animals. Que ningú oblidi això, per més inauguracions i festejos que es vulguin fer amb la bandera del circ.

El circ valencià Gran Fele rep el Premio Nacional de Circo
Marcel | dimecres, 24 de juny de 2009 | 19:49h

El circ dels Països Catalans està d'enhorabona. La companyia valenciana Gran Fele, fundada l'any 1993, ha obtingut el Premio Nacional de Circo 2008 que concedeix el ministeri de Culltura del govern espanyol i que està dotat amb 30.000 euros. El circ, dirigit per Rafael Pla Albiach (València, 1956), ha estat premiat "per la seva tajectòria creativa, la seva tasca de restauració i recuperació del circ, la formació de joves artistes, la col•laboració amb universitats, i la divulgació del circ de l'Estat en els àmbits internacionals". La cerimònia de lliurament dels premis es va celebrar dimarts dia 23 a Teruel. Aquest és el segon any consecutiu que el govern espanyol premia un artista de circ valencià. L'any passat el premi va recaure en el gran malabarista Picaso Júnior.


L'APCC obté el Premi Nacional de Circ
Marcel | dimarts, 30 de juny de 2009 | 09:20h

El circ català era fa només 5 anys un sector atomitzat, amb molts interessos enfrontats, personalismes antagònics i encara es refeia de la trencadissa que va haver-hi a l’Associació de Circ de Catalunya uns anys abans. Després d’unes jornades que es van fer l’octubre del 2004 a l’Ateneu de 9 Barris de Barcelona en homenatge a Joan Armengol, la cosa va anar canviant. Les jornades van servir per gestar el que pocs mesos després va acabar sent l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), una entitat que amb quasi 5 anys ha aconseguit cohesionar bona part del sector circense català, negociar el pla integral del circ de la Generalitat, participar en l’elaboració de la xarxa de ciutats amigues del circ, impulsar un protocol per als circs ambulants i gestionar projectes com La Central del Circ, l’espai de creació instal•lat al Fòrum i impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el departament de Cultura de la Generalitat. La imatge és de Manel Sala, Ulls, i es va fer durant un viatge organitzat per l’APCC per veure circ a París.


La gran paradoxa
Marcel | dilluns, 6 de juliol de 2009 | 20:36h

El pensador francès Montesquieu, tan escrupulós amb les lleis i amb la separació de poders, estaria avui escrivint un assaig dels seus si visqués a Barcelona i hagués llegit als diaris el gran triomf del torero José Tomás -veure imatge- a la plaça de toros Monumental. Sis toros va matar ahir el torero de Galapagar (Madrid) just al mateix lloc on l'any 2004 l'Ajuntament de Barcelona va prohibir al Circo Mundial presentar un número de tigres i un altre d'elefants. La pregunta cau pel seu propi pes. Quina coherència té el cos legal que regna en aquesta ciutat? Perquè es prohibeix l'exhibició d'animals salvatges en circs -només en circs!!!- i en canvi es permet la matança pública dels toros i l'exhibició de feres al Saló de l'Automòbil? Sisplau, que algú doni una resposta i ràpid. I, sobretot, que el departament de Cultura que encapçala Joan Manuel Tresserras no concedeixi a Barcelona, ara que s'ha obert la convocatòria pública, la distinció de Ciutat Amiga del Circ. Seria com donar una medalla a algú que no se la mereix.


Neix una ‘universitat’ per aprendre a fer de pallasso
Marcel | dimarts, 14 de juliol de 2009 | 21:15h


Aprendre a fer de pallasso serà possible. Els grans mestres de les pallassades estan a punt per fer de professors. El còmic nord-americà Jango Edwards està impulsant en una antiga fàbrica de Granollers un centre d’ensenyament d’aquest art tan antic com de vegades menyspreat. El diari El Periódico de Catalunya ha publicat un article on s’expliquen detalls del projecte que es posarà en marxa el pròxim mes octubre. Aquest és el text del treball periodístic firmat per Gemma Tramullas.
Per fi hi haurà un lloc on es pugui estudiar seriosament això que fem tan de broma», diu il•lusionada la pallassa Pepa Plana, una de les reclutes de l’exèrcit de còmics que, capitanejats per Jango Edwards, faran classe a l’escola internacional de pallassos que obrirà a l’octubre a l’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert de Granollers (Vallès Oriental). L’ambiciós projecte vol reunir els millors clowns per passar el testimoni de la professió a una nova generació.
«El món, més que mai, necessita humor –assegura Jango Edwards que, després de 40 anys d’actuacions, s’ha retirat temporalment dels escenaris per impulsar aquest i altres projectes–. Jo ja sóc gran i ha de quedar alguna cosa quan nosaltres ja no hi siguem».
Aquest «nosaltres» engloba professionals de la talla de l’italià Leo Bassi, l’escocès Johnny Melville, el francès Pipo Sosman, la nord-americana Laura Herts i l’argentí Loco Brusca, que seran professors convidats durant el primer curs del Nouveau Clown Institute de Granollers, un intensiu d’un mes que començarà a l’octubre. El mateix Edwards, juntament amb Joan Montanyès Monti, el rus Slava Polunin i l’historiador Raffaele de Ritis, portaran el pes de les classes.

ALTRES FITXATGES / Pepa Plana i els Excèntrics, entre d’altres, s’incorporaran al projecte de cara a la primavera que ve i Edwards també vol convèncer Tortell Poltrona perquè s’hi afegeixi. En un futur, el Nouveau Clown Institute funcionaria com un campus universitari que comptaria amb una biblioteca i un arxiu audiovisual especialitzats en circ, un espai de consulta i base de dades a internet, un centre de producció d’espectacles i un hotel per a aprenents de pallasso.
«Les classes que comencen a l’octubre formen part d’un curs pilot que es repetirà a la primavera per veure si el projecte de l’institut pot funcionar», confirma Teresa Llobet, directora de la Roca Umbert Fàbrica de les Arts, l’antiga fàbrica de Granollers reconvertida en espai cultural. Llobet subratlla que, tal com preveu el Pla Integral de Circ de la Generalitat, la Roca Umbert formarà part del mapa del circ a Catalunya juntament amb la fàbrica de creació La Central, al Fòrum, l’espai La Vela de Vilanova i la Geltrú i el Centre d’Arts Escèniques de Reus.
Com molts altres altres projectes circenses, aquest també arrenca amb molta il•lusió i pocs diners. El centre té Jango Edwards com a ideòleg, que a hores d’ara encara busca gerent. La pàgina de facebook del pallasso ja ha rebut 900 peticions d’informació sobre el curs que comença a la tardor i que només té 15 places. «Primer va ser Amsterdam i després París. Des que Pere Pinyol va impulsar el circ al Fòrum 2004, Catalunya s’està convertint en un focus d’atracció de clowns», diu Edwards, que els últims anys ha actuat a la sala Almazen, el planter de pallassos de Barcelona.


El circ Ringling a València i altres notícies
Marcel | dijous, 30 de juliol de 2009 | 19:26h
Tota i trobar-nos en plena canícula d’estiu, les últimes setmanes s’han produït novetats en el món del circ. S’ha conegut el qui serà el director de la nova edició del Circ d’Hivern de 9 Barris, un espectacle molt esperat cada Nadal tan pel públic com per la crítica. El xup-xup que sempre es crea abans de saber-se el creador ja ha parat. Leandre Ribera, que va dirigir Rodó -un espectacle molt conceptual que es va emportar el Premi Nacional de Circ- tornarà a trepitjar l’escenari de l’Ateneu per posar en escena un nou muntatge ambientat en aquest cas en el circ tradicional. Per una altra banda, des de fa unes setmanes que es coneixen ja les dates de les úniques actuacions als Països Catalans de la gira europea del circ nord-americà Ringling. Seran els dies 19, 20, 21 i 22 de novembre al Velòdrom municipal de València. Una oportunitat única per veure un dels circs més antics i més grans també de tot el món. Sense anar tan enllà en el temps, tot aquest estiu es pot veure per les comarques gironines el Circo Italiano, que porta un espectacle de circ tradicional entretingut amb exhibició d’animals –la preciosa girafa Tomy,, zebres, llames del perú i un hipopòtam nan- i bons números d’escala lliure, trapezi, hula-hoop i malabars. També està de gira per aquestes comarques el Circo Americano. Una mica més avall del mapa, a Torredembarra, s’instal•la aquest estiu el Circ Raluy. També se celebren efemèrides. Aquest mes de juliol s’ha complert el primer aniversari de la inauguració de l’espai de creació i assaig La Central del Circ, impulsat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, cal remarcar dues notes positives. La potent programació que enguany ha ofert la fira de circ de La Bisbal d’Empordà, amb una menció especial per a la parella Full House. Divertidíssim espectacle on es combina el virtuosisme, la comicitat i els jocs de paraules. Esplèndid i un gran descobriment gràcies a la fira de la Bisbal. Sembla també que funciona amb certa regularitat un espai alternatiu de circ en una antiga nau del Poblenou de Barcelona. Un espai molt interessant per anar seguint i que agafa el relleu natural de La Makabra, desallotjada pels Mossos d’Esquadra l’any 2006. Per últim, una noticia. Ricard Panadès, un històric del circ català vinculat durant molts anys a l’Ateneu de 9 Barris i en projectes empresarials com Circ Gottesco o Circ Ozó, ha fitxat pel Circ Raluy.


Barcelona dobla per la Mercè els espectacles de circ a Montjuïc
Marcel | dissabte, 5 de setembre de 2009 | 11:12h

Després de la bona acollida de l’any passat, l’Ajuntament de Barcelona prepara per segon any consecutiu i durant quatre dies Circ al Castell, una proposta que entre els dies 24 i 27 de setembre es podrà veure en el marc de les festes de la Mercè a l’interior i pels voltants del castell de Montjuïc de Barcelona. Com a novetats d’aquesta excel•lent iniciativa organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona hi ha una ampliació dels dies -es passa de 2 a 4- i un combinat de circ que es farà en una carpa instal•lada al fossat del castell i que el programa de la festa major asegura que presentarà un “seguit de grans artistes de circ que oferiran actuacions de petit format”.


El Circ Cric tornarà a fer gires per Catalunya a partir de la tardor del 2010
Marcel | diumenge, 27 de setembre de 2009 | 21:03h

Dos anys i mig després de la històrica plantada que el Circ Cric va fer en la seva gira per Catalunya, la troupe més carismàtica del circ català tornarà a la carretera. Serà a partir de la tardor de l’any 2010, segons ha confirmat Tortell Poltrona en una entrevista que publicarà la revista Presència el pròxim diumenge dia 4 d’octubre, coincidint amb el debut del Circ Cric al Teatre Lliure



La princesa Estefania de Mònaco defensa en un vídeo els circs amb animals
Marcel | divendres, 2 d'octubre de 2009 | 18:58h

La princesa Estefania de Mònaco defensa en un vídeo que es pot veure a la pàgina web www.ecapress.info la presència dels animals en els circs. La princesa, que ha col•laborat en una ofensiva de l'European Circus Associations (ECA) en defensa dels circs tradicionals, és actualment presidenta del comitè organitzador del Festival Internacional de Circ de Montecarlo, un certamen que se celebra cada mes de gener i que va fundar a començament dels anys 70 el príncep Rainier per potenciar les arts del circ. L'ECA també ha anunciat accions legals contra Àustria, després que el defensor del poble de la Comissió Europea va assenyalar que la prohibició d'exhibir animals vulnera l'article 49 del Tractat Europeu.


El Circo de los Horrores es presenta a Barcelona
Marcel | dijous, 15 d'octubre de 2009 | 23:24h



Han hagut de passar ni més ni menys que tres anys des de l’estrena del Circo de los Horrores perquè aquesta aventura artística d’estètica gòtica i terrorífica de Suso Silva (Ourense, 1962) arribés a la ciutat de Barcelona. Una llarga espera que ha fet que, finalment, l’espectacle no s’hagi presentat amb el circ ambulant sinó amb el format de sala. Fins al dia 18 d’octubre es pot veure al Teatre Victòria de Barcelona.


Greu accident d'un jove acròbata durant un assaig al Cirque du Soleil
Marcel | diumenge, 18 d'octubre de 2009 | 12:17h
Un acròbata que s'entrenava a la seu del Cirque du Soleil a Montreal va resultar greument ferit al caure d'un gronxador divendres al matí, i ara es troba entre la vida i la mort a l'Hospital del Sagrat Cor de Montreal, segons publica el web aucirque.com citant fonts del diari digital Rue Fontenac.

El jove artista ucraïnès de 24 anys Olexander Jourov va patir lesions greus al cap després de l’accident i va ser traslladat a l’hospital del Sagrat Cor, on va ser intervingut d'urgència. "Una vegada que ens vam adonar que el seu estat era molt greu, vam traslladar-lo al serveis d’urgències. Quinze minuts després era a l'hospital ", va dir Benoit Garneau, portaveu d'emergències sanitàries. El portaveu del circ, Tania Ormejuste va donar pocs detalls sobre l'accident, i es va limitar a dir que en totes les activitats de formació contínua es prenen mesures per garantir que l’acròbata rebi la millor atenció. Olexander Jourov està vincular al Cirque du Soleil des de juny de 2009.
En el moment de l’accident estava executant la sèrie titulada "The Sun", que fa set anys va estrenar Cirque du Soleil. Es tracta d’un aparell semblant a un gronxador que arriba a fer una rotació de 360 graus. L’artista va caure del gronxador a una alçada de 10 a 15 peus i va colpejar el terra amb el cap. Dos inspectors han investigat durant 16 hores l’accident. "Intentarem entendre el que ha passat i, possiblement, evitar la repetició de fets similars", va dir Pierre Turgeon, portaveu de la investigació.


Mor l’acròbata del Cirque du Soleil Olexander Jourov després de patir un accident
Marcel | diumenge, 18 d'octubre de 2009 | 21:33h

Olexander Jourov, acròbata ucraïnès de només 24 anys, ha mort avui a causa de les greus ferides que li va causar la caiguda que divendres es va fer durant un entrament a les instal•lacions que el Cirque du Soleil té a Montreal, segons informa un teletip de l’agència France Press.

L’artista, que estava enrolat amb el circ quebequès des del mes de juny, va caure d’una altura de cinc metres mentre s’entrenava en una gronxadora russa. L’accident ha commocionat la companyia quebequesa. El seu fundador, Guy Laliberté, ha expressat el condol als pares i a la família de l’artista i ha dit a Ràdio Canadà que tota la companyia està de dol i que aquest drama posa en primer pla el coratge que diàriament han de tenir els artistes de circ. La mort de l’artista coincideix amb la celebració dels 25 anys del Cirque du Soleil.


El pallasso rus Slava presenta el seu viatge "delirant" al festival Temporada Alta
Marcel | dijous, 22 d'octubre de 2009 | 22:22h


Plat fort a Girona aquest cap de setmana. Slava Polunin, un dels pallassos més pretigiosos, actua fins diumenge al Teatre Municipal de Girona, en el marc del Festival Internacional de Teatre Temporada Alta. Després de passar més de 15 anys treballant al Cirque du Soleil, Polunin recupera un projecte que havia deixat aparcat i presenta el seu propi espectacle: Slava's snowshow.

L’espectacle que Slava presenta a Girona és un muntatge amb neu, pilotes gegants i 13 clowns entranyables que formen un ritual màgic construït sense paraules, sobre imatges en moviment, jocs, fantasia, contes i somnis que es despleguen sota la carpa d'un circ. Una de les seves característiques principals és que no hi ha dues funcions iguals per diversos factors, com la interacció del públic o que, segons que ha explicat el pallasso rus, que "al xou està prohibit assajar: 5 minuts abans de sortir els artistes saben quin paper faran, així té una estructura irregular, tot és una mica caòtic". El muntatge és un viatge delirant sense paraules a l'imaginari de l'artista, on les idees i les emocions s'expressen principalment a través de la neu.
En aquest sentit, Slava Polunin ha apuntat en declaracions recollides per l’agència EFE que l'espectacle genera sensacions diferents a cada espectador: "Si es pregunta a un nen, dirà que és molt divertit, un avi dirà que va plorar, un professor destacarà el llenguatge nou, tothom veu coses diferents". Polunin, que ha assegurat que "m'és molt difícil explicar l'espectacle amb paraules", ha indicat que "al principi del xou jo treballo i el públic mira, i al final, ells treballen i jo miro".
El clown, que ha assegurat que la tercera professió d'un pallasso és la de metge "perquè cura ànimes i intenta obrir una porta perquè tots visquin millor", ha apuntat que "normalment una persona veu en un clown una cosa que li agradaria fer i no fa". Aquest espectacle, que s'ha anat modificant des de la seva creació "perquè està viu", s'ha presentat per 60 països i ha estat vist per més de dos milions i mig de persones. Arriba a Girona avalat no només per la crítica, sinó també per l'obtenció d'un gran nombre de premis tant a Europa com als Estats Units. El muntatge es podrà veure al teatre Municipal de Girona fins diumenge, i posteriorment viatjarà a València


Interessant entrevista de la periodista Teresa Bruna al pallasso Slava
Marcel | divendres, 23 d'octubre de 2009 | 18:02h

El diari Avui publica en la seva edició del 23 d'octubre del 2009 una interessant entrevista al pallasso rus Slava Polunin firmada per la periodista Teresa Bruna. L'artista, que actua fins diumenge al Festival Temporada Alta, a Girona, reflexiona sobre el paper del pallasso, l'origen de les coses, de la neu com a imatge de la vida i de la trobada que organitza amb el nom El Congrés dels Ximplets. A continuació reproduïm l'entrevista.

Slava Polunin és un d'aquells clowns que sorgeixen com perles rares. Va entrar a formar part del Cirque du Soleil l'any 1993 i ja hi va introduir traces del seu Slava's Snowshow, un univers únic en el qual arrossega el públic en la neu i l'atrapa, literalment, amb el seu poder de seducció. Aquests és, doncs, el seu espectacle des de sempre, cada dia diferent. Una creació viva tan minimalista com visual, imprevisible i inclassificable, que ha emocionat prop de 3 milions d'espectadors de diversos punts del món. Fins diumenge és el torn dels de Girona, dins del festival Temporada Alta.

Ja sé que costa, però expliqui'ns una mica l'espectacle...
L'he fet 4.000 vegades i sempre és com conèixer una noia nova! És com una pel•lícula de Fellini, un somni que comença, acaba, de sobte passa alguna cosa... És un joc d'imatges lliures que es relacionen. Per exemple, al principi hi ha algú que es vol penjar i, si estira la corda, a l'altre extrem veu una altra persona que també es vol penjar. l ja ho obliden, perquè l'altre es un món tan interessant, tan gran, que... qui pensa a escanyar-se quan hi ha tantes coses maques al teu voltant?
Hi ha una moralina, doncs...
Al final, una tempesta enorme posa potes enlaire tot el que hi ha a escena. Per a alguns és el punt final que esborra tot el que existia i per a altres és el naixement. Això té relació amb la Rússia d'avui però també arribarà a altres països. És com preguntar al públic si necessita una tempesta per destruir coses o les necessita per crear un món nou i millorar.
I la neu, quin sentit té?
És el vestit de núvia, és el full blanc de paper per a un poeta i, a la vegada, és símbol de mort, de fred. És bellesa i por, és un drama amagat dins d'una imatge de gel. És el símbol de la vida.
Per què cada vegada és diferent?
Perquè no és un espectacle. Jo m'ofereixo i la gent ho rep i serà així mentre pugui oferir misteri. Però no es rep sempre igual. A Anglaterra ho fem més petit, a França més poètic i a Espanya més passional. Generalment, jo començo fent coses mentre em miren i acabem al revés.
I no ha perdut mai el control?
És que no en cal, és ple de llibertat. Només he de reunir gent bona perquè no hi hagi violència.
Defineixi'm el clown
És el metge que cura les nostres ànimes. Tothom veu en ell el que voldria fer i no gosa. Per exemple: un clown veu un munt de plats i els trenca perquè li agrada el soroll que fan. Encara que després els hagi de pagar, el seu desig és mes poderós que els diners. Està content perquè, després del seu xou, la gent entra en harmonia. Ell regala amor perquè en rep.
Per què està trist, de vegades?
Perquè va més enllà, fa tragicomèdia. ¿Saps que lligar el tràgic amb el còmic és una vella tradició russa? Si a la sala hi ha russos i anglesos, una meitat plora i l'altra riu! De petit, quan anava a veure El xicot, de Chaplin, plorava fins a la matinada. I m'agradava. Des de llavors sóc clown.
Al seu espectacle ha construït un món en petit que fa sentir la gent lliure. Pensa que, a poc a poc, pot canviar el món?
No s'ha de canviar ni transformar res, només reconstruir. De petits volíem ser feliços, oi?
Doncs jo intento retornar a la gent el que té a dins, oblidat. Esperem que quan vegin l'espectacle comenci la seva transformació. Als que som dintre ens passa, és com una malaltia que s'encomana. Esperem que arribi ben amunt.
Com tria els actors?
Van venint. Vam començar dos, però, amb el temps, ho trobava avorrit. Ara som 5, 10 o 20. I qui hi vulgui participar! Fa tants anys que funciona que és impossible espatllar-ho. Cada vegada que ve algú nou, el transforma.
Vostè els anomena "els nens".
És que són com nens que juguen, a la companyia està prohibit assajar. Mai segueixen cap regla, són àcrates sense llei ni tradició que tenen com a únic objectiu el plaer, viure el moment. I són feliços perquè és impossible que un clown no sigui feliç després d'aquest xou. És el seu poder.
Què és el Congrés de Ximplets?
Una trobada amb els millors clowns del món que vam fer fa poc. Al principi el públic va acomiadar la lògica i al final tothom celebrava ser ximplet. Els catalans teniu sort, aquí viuen Jango Edwards, Leo Bassi...
I pallasses, la Pepa Plana, l 'Alba Sarraute, ve molt la Nola Rae...
'Doncs l'any que ve repetiré el Congrés per a dones boges. Hi haurà festa de pijames, ball de noces... Que vinguin! Que vingui tothom que tingui coses a dir!



La companyia Circo Americano presenta el seu espectacle amb animals a Tarragona, Vinaròs i Castelló
Marcel | diumenge, 1 de novembre de 2009 | 14:39h

Elefants, feres, trapezistes, foques... El Circo Americano, que va arribar a Catalunya procedent d’Itàlia durant els anys 70, es manté fidel als seus principis de presentar un espectacle de circ seguint el model tradicional que tan arrelat està a Itàlia o França i que a Catalunya representen dos únics circs: el Raluy i l’Americano. La companyia de la família Faggioni actua fins avui al parc de Les Gavarres, a Tarragona, després del seu èxit a Terrassa i abans de continuar la gira per Vinaròs i Castelló.


Tradició i modernitat al circ
Marcel | divendres, 6 de novembre de 2009 | 18:36h
El passat dia 5 de novembre es va celebrar a Fira Mediterrània, a Manresa, una taula rodona a l'entorn de la tradició i la modernitat en el circ. Aquesta és la ponència que vaig presentar.

PONÈNCIA FIRA MEDITERRÀNIA TRADICIÓ I MODERNITAT. (5 NOV 2009)


Els últims anys s’està instal•lant la idea, molt particularment a Catalunya, que el circ tradicional s’està morint a poc a poc (o que té els dies comptats) a causa d’una concepció de l’espectacle absolutament caduca, allunyada de la qualitat, i pròpia d’altres temps. Paral•lelament, estan florint, tot i el dèficit històric d’infraestructures, projectes interessants vinculats al nou circ i es compta amb la presència, encara que amb comptagotes, de les companyies de nou circ punteres a nivell internacional. M’estic referint ara al Cirque Eloize o als 7 dits de la mà, per posar només dos exemples. És evident, i hi ha experiències com el Cirque du Soleil que ho demostren. Tradició i modernitat no són conceptes antagònics, sinó que es poden retroalimentar. La companyia del Québec és un exemple de com fusionar alhora les arts de carrer, el noveau cirque francès i el circ clàssic i oferir un espectacle innovador tant en la concepció de l’espectacle com en els recursos tècnics. A Catalunya hi ha exemples també d’espectacles on la idea clàssica d’espectacle es fusiona amb una certa idea de contemporaneïtat. Tranuites Circus, de Lluís Llach, és un exemple que aquesta convivència és possible. Artistes de gran talent com Carles Santos i Pascal Comelade també s’han endinsat en el món del circ per portar-lo a altres dimensions allunyades dels codis de la tradició. Tot i que hi ha exemples d’aquesta convivència, i s’ha de seguir el rastre d’artistes com Blai Mateu, els dos conceptes de circ es giren en aquests moments l’esquena a casa nostra. Alguns dels motius són aquests.

Companyies emblemàtiques del circ català que havien nascut a inicis dels anys 80 seguint el model d’espectacle clàssic, com el Circ Cric de Tortell Poltrona, s’allunyen cada vegada més de la tradició.
Companyies de circ tradicional continuen tancades en elles mateixes, rebutjant qualsevol estímul a la creació artística. El circ tradicional, com manifestava fa pocs dies el pallasso Leo Bassi, representen el conservadurisme artístic. Alguns circs tradionals que treballen a Catalunya s’han enfrontat massa sovint als ajuntaments, i ha calgut elaborar per part de la Generalitat un codi de bones pràctiques.
Falta d’empresaris que apostin, com els anys 60 i 70, per grans espectacles de circ que portin primeres figures de la pista. Els intents que hi ha hagut els últims anys en aquesta línia (per exemple, el Gay Circus) no han quallat.
Es poden veure en aquests moments a Catalunya bons espectacles de circ contemporani (he citat abans la companyia Eloize) però no de circ tradicional. I això és un dèficit important. El públic català no té l’oportunitat de veure espectacles de circ tradicional, ni a les places i carrers ni pels mitjans de comunicació públics. Per TV3 només es difon circ quan es tracta del Cirque du Soleil o del Circ Cric. Qui coneix a Catalunya l’artista valencià Picaso Júnior, que ha triomfat a mig món amb els seus malabarismes; o el trio de pallassos franco-catalans Martini, que aquest Nadal actuen en una de les places més prestigioses d’Europa, el Cirque d’Hivern de París?
Els diners públics destinats a l’exhibició de circ van adreçats, principalment i molt majoritàriament, al circ conteporani. Els festivals Trapezi de Reus, Grec de Barcelona només aposten per una determinada concepció de circ. Les formacions polítiques, o no tenen en compte el circ o bé aposten per potenciar única i exclusivament el circ contemporani, com es pot comprovar llegint els diferents programes electorals.
Tot i que la llei de protecció dels animals aprovada pel Parlament de Catalunya no fa cap referència als circs, alguns ajuntaments han aprovat ordenances contra els espectacles amb animals salvatges. El cas més emblemàtic és el de Barcelona, que té en vigor una normativa que prohibeix els animals salvatges en circs i espais públics. Aquest fet ha comportat nombroses polèmiques els últims anys amb els circs tradicionals

Respecte a aquest punt m’estendré una mica més. L’any 2003 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat de tots els partits polítics amb representació al consistori una normativa que posteriorment s’ha demostrat asfixiant per als circs tradicionals, fins al punt que Barcelona, amb l’única excepció del Raluy, està en aquests moments orfe del vell concepte de circ. La normativa, de la qual se n’han desmarcat CiU i PP a causa de les enormes polèmiques i de les situacions ridícules que ha portat aquesta normativa, és clarament discriminatòria amb els circs i una greu amenaça per a un espectacle que, cal no oblidar-ho, va ser reconegut l’any 2005 com a part de la cultura europea. Una part de la cultura europea que en aquests moments està sent clarament perseguida a Catalunya, ja que el mal exemple de Barcelona, que paradoxalment vol ser declarada ciutat amiga del circ, s’ha estès per ciutats mitjanes i dues capitals més del país: Lleida i també Girona. Una ordenança que ha provocat situacions ridícules i kafkianes amb els circs Mundial, Raluy, Universal i el fakir Kirman, entre d’altres, i ha allunyat una concepció de circ dels espectadors. Per tant, mentre el circ contemporani es fomenta el tradicional es persegueix. I quan la política passa per davant de la cultura, doncs els sentiments et porten entre la pena i la indignació. Si bé és cert que hi ha un purisme en el circ tradicional que rebutja qualsevol manifestación artística que no es transmeti via sanguínia, també és cert que el circ contemporani s’ha arrepenjat en un discurs anti-tradicional per fer marketing del seu producte. Des de quan per vendre un producte es destaca allò que no té. Quants espectacles contemporanis s’han venut amb l’etiqueta de “no té animals”? Un espectacle que no tingui animals no ha de ser un mèrit. És simplemente una opció artística.
L’actual auge del que es pot entendre com a circ contemporani o circ nou enfront una certa decadència de l’anomenat circ tradicional es pot entendre des de molts punts de vista. El circ català en tota la seva extensió beu de diferents tradicions. L’actual circ contemporani manté una clara línia de continuïtat amb les arts de carrer que van explotar amb molta força els anys 70 a Catalunya, i per la seva proximitat geogràfica s’ha alimentat molt, amb un cert mimetisme, del noveau circ que va néixer a França. Però el circ català crec que té un segell propi que neix de les companyies Picatrons o La Tràgica. També hi ha una llarga tradició de circ clàssic a casa nostra, encara que per una o altra raó en aquests moments una boira espessa tapa la llum que hi ha en d’altres punts d’Europa. Moltes vegades es posa França com a exemple a seguir, oblidant que en aquest país el circ clàssic gaudeix d’una extraordinària salut i conviu amb el nou circ. Però hi ha dos motius, a banda de la prohibició dels animals, pels quals el circ tradicional no aixeca el vol. Per una banda la poca traça empresarial per tirar endavant projectes de circ (molts s’han estrellat els últims anys) i per una altra la poca acceptació –desafecció, podríem dir- d’un públic que en general viu el circ com un trauma infantil. Per això són importants, encara que insuficients, campanyes de sensibilització com la que va engegar fa un any el departament de Cultura a través d’espots televisius. En la història recent del circ català hi ha figures importants que han deixat un important llegat per conèixer més de la nostra tradició circense. Em refereixo a personatges clau del segle XX com Xavier Fàbregas, Sebastià Gasch, Jordi Elias o Josep Vinyes, el qual veia el circ com l’empresa que primer absorvia les novetats i que va ser pioner, entre d’altres, en les grans campanyes publicitàries exteriors a les ciutats i va deixar-se influir per altres espectacles com el music-hall. Un model de circ tradicional que apostava constantment per la renovació i que es trobava allunyat del conservadurisme de moltes de les companyies actuals que fan gira .
En un any que coincidia amb els 25 anys de la mort de Charlie Rivel ha sobtat, i molt, la falta d’homenatges i de records per un artista nascut a Cubelles que va ser una estrella a tot Europa. Curiosament, alguns sectors del circ català reivindiquen més la figura de Rogelio Rivel, mentor i mestre de tota una generació d’artistes catalans. Però dels dos germans s’alimenta el circ català. Rogelio dóna nom a una escola de circ que va ajudar a fer créixer. Sense Charlie Rivel no hi hauria una sala d’exposicions permanente dedicat a la figura del pallasso de Cubelles, i segurament no existiria tampoc el festival internacional de pallassos de Cornellà que va néixer en memòria del genial artista just després de la seva mort. El circ català beu de totes aquestes fonts, i segurament en aquests dos germans hi ha una dualitat i una dialèctica entre dues maneres d’entendre l’espectacle que s’han perllongat fins ara. Però aquest punt només l’apunto. I el més important. La tradició d’anar al circ com qui va al teatre, a l’òpera o al cinema està de baixa, ja que Catalunya no disposa d’un espai de referència per anar als circs com pot passar a París, on per Nadal s’instal•len quasi tots a l’espai conegut com la Pelluse de Reuilly. Barcelona havia tingut aquest espai de referència i també l’ha perdut. Tota la zona de la rambla i la plaça Catalunya.
Catalunya és terra de circ i ho continuarà sent. El circ continuarà venint de Catalunya. Fins i tot es pot aceptar com a espectacle de circ un muntatge que renuncia a tot, i a tot alhora; des de la pista rodona fins a la successió de números. Però hem d’entendre aquest espectacle amb tota la seva dimensió. Admirant qualsevol moviment vingui d’on vingui, denunciant les injustícies estimant el circi no només l ostra capelleta.


Manresa. 5 de novembre de 2009
La carismàtica Yoyi, nova sòcia de l’associació de circ APCC
Marcel | dilluns, 16 de novembre de 2009 | 23:14h

La carismàtica i popular Aurora Álvarez, Yoyi, s’ha fet sòcia de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC). Cap de serveis de l’Ateneu Popular de 9 Barris, se la pot veure sempre atrafegada a l’altra banda de la barra del bar. Durant el passat mes d’octubre també s’han incorporat a l’APCC l’empresari Àngel Pruna, membre de l’empresa Accés a les Altures ACCIALT; i l’artista Antonia González, de la companyia La Troupe del Camaleón.


El Conca estudia canviar els criteris per a les subvencions al circ
Marcel | divendres, 20 de novembre de 2009 | 21:13h
Els criteris per concedir les subvencions al circ podrien canviar. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) ha enllestit l'enquesta sobre les ajudes a la creació artística i el pensament contemporani iniciada al juny, segons ha informat l'agència de notícies EFE. Han respost a l'enquesta, que té l'objectiu de dissenyar el lliurament de les futures subvencion, un total de 569 dels 7.000 creadors consultats. Segons un comunicat fet públic aquesta setmana, l'enquesta i l'informe que s'han elaborat "permetran aprofundir en la reforma d'aquestes ajudes, buscant la manera de fer-les més transparents, eficaces i entenedores per als seus usuaris". Fins ara, les subvencions eren lliurades per l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural, però el Conca, un ens creat a principi d'aquest any pel Parlament, s'encarregarà d'aquesta tasca en el futur. A la imatge, el nou president del Conca, Francesc Guardans.


El festival de Pallassos de Cornellà i la residència de circ La Vela de Vilanova busquen nous directors
Marcel | dilluns, 30 de novembre de 2009 | 21:20h

L’empresari Genís Matabosch al capdavant del festival de Pallassos de Cornellà i Bienve Moya com a responsable de la residència La Vela de Vilanova i la Geltrú seran substituïts els pròxims mesos per noves cares. Temps hi haurà –el tema es mereix una profunda reflexió- per analitzar la marxa de Genís Matabosch, que es dedicarà a partir d’ara a l’ambiciós projecte que hi ha en marxa a la ciutat d’Albacete per tirar endavant un festival internacional i un museu dedicat al circ. A la imatge, l'empresari Genís Matabosch.


Les obres de La Central del Circ de Barcelona, amb retard
Marcel | dimecres, 16 de desembre de 2009 | 00:38h


L’espai de creació de circ que l’Ajuntament de Barcelona ha de construir al Fòrum va amb una mica de retard, segons que ha avançat aquesta setmana el nou president electe de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), Josep Antoni Hernández “Joselito.” El calendari previst preveia que les obres de l’espai definitiu, que té un cost d’1,5 milions d’euros i ha estat dissenyat pels arquitectes Xavier Ruscalleda i Marta Lorenzo (XXM Arquitectes), comencessin abans d’acabar aquest any 2009 per poder disposar del nou espai d’entrenament a finals del 2011. Els treballs, però, encara no han començat, segons Joselito, que assumeix la direcció de l’APCC en substitució de Jordi Juanet Boni i després de dos anys com a vocal de l’associació. Joselito és membre de la companyia TT, ha format part de Cortocirquito i entre els anys 2001 i 2009 ha estat codirector de Curtcirkit, el festival de circ de Montgat. A la imatge, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, durant la inauguració de la carpa provisional de La Central del Circ, l’any 2008.


Llits al TNC: una petita decepció
Marcel | divendres, 18 de desembre de 2009 | 19:19h

Un quàdruple salt mortal dins un circ és una de les coses més belles i emocionants que es poden arribar a veure. És, per descriure-ho de la millor manera, indescriptible. Fa uns anys, al festival internacional de Montecarlo que des de fa 34 anys se celebra al principat, es va poder veure en una mateixa funció -una de les més memorables que es recorden- dos quàdruples salts mortals. El primer, dalt d’una barra russa, i el segon, en un número de trapezi gran volant a càrrec de la companyia Pyongiang, de Corea del Nord. Amb l’argument d’aconseguir fer un quàdruple salt mortal arrenca, precisament, l’espectacle Llits, que dijous a la nit va estrenar el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb direcció de Lluís Donés i música de Lluís Llach, que no va assistir a l’estrena.


Cara i creu dels circs de Nadal
Marcel | dilluns, 28 de desembre de 2009 | 21:29h

El Raluy presenta un bon espectacle encara que amb masses alts i baixos, mentre que l’Ateneu de 9 Barris l’encerta amb el muntatge Limbus dirigit per Leandre Ribera, i el TNC decep amb l’espectacle Llits. Aquests són els pros i contres a tenir en compte abans d’anar-los a veure. A la imatge, Fabricio Texeira durant el número del globus de la mort.