dimecres, 4 d’abril de 2012

MARCEL BARRERA 2011, DIARI EL PUNT

1.4.3 Marcel Barrera

Bet Garrell, de Los Galindos, coordinarà un espectacle de circ
Marcel | divendres, 21 de gener de 2011 | 13:16h

Bet Garrell, de Los Galindos, s’encarregarà de la coordinació artística de l’espectacle que prepara l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) en col•laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona coincidint amb les festes de Santa Eulàlia de Barcelona, els pròxims dies 11 i 12 de febrer. L’elecció de Garrell l’ha realitzada una comissió paritària formada entre l’APCC i l’ICUB. La directora artística s’encarregarà a partir d’ara de la selecció dels artistes. S’han presentat un total de 45 companyies. L’espectacle Escenari de Circ s’emmarca en les festes de Santa Eulàlia, dedicades aquest any al circ.
























Una exposició a Barcelona repassa la vida de Paulina Schumann
Marcel | dimecres, 26 de gener de 2011 | 15:32h


A la imatge, Paulina de carablanca actuant amb el seu pare, Charlie Rivel.

Una petita exposició per a una gran i llarga vida a la pista de circ. Paulina Schumann, amazona, ballarina, carablanca, filla de Charlie Rivel i mil coses més, a només 21 dies de complir 90 anys d'edat, continua sent una artista de gran volada i més gran caràcter. Ho va demostrar durant la presentació, ahir en roda de premsa, de l'exposició Un segle de vida. Paulina Andreu Rivel Schumann, que es pot veure, comissariada per l'expert circense Jordi Jané i l'historiador italià Raffaele De Ritis, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona fins al dia 8 de maig.
Premi nacional de circ l'any 2008, Paulina va plorar durant la roda de premsa mentre recordava les entrades a la pista del seu pare, Charlie Rivel, i va fer riure explicant per què té accent en les set llengües que parla i per què, tot i néixer a Barcelona, no parla ni un borrall de català, tot i que sap dir “estàs com una pastanaga” i “estic fotut”, expressions que va aprendre del seu avi. Va ser enèrgica per defensar el seu torn de paraula a la taula, va divertir explicant els seus primers passos com a amazona i com va patir quan un cavall es va descontrolar i després, atès l'èxit perquè tothom es pensava que era part del número, li van demanar que fes el mateix exercici en totes les funcions. També va lamentar que els artistes actuals es limitin a una única disciplina, i va coincidir amb els comissaris de l'exposició en una cosa, la més important de totes: “El circ està fent ara el que jo feia fa 90 anys”. De fet, els comissaris de l'exposició i la mateixa Paulina consideren les seves coreografies un precedent del Cirque du Soleil.

Dures crítiques de Pinyol a Flavio Togni
Després de Barcelona, l'exposició es podrà veure al Circ Price de Madrid. El seu director, Pere Pinyol, va elogiar durant la presentació de la mostra la renovació que Paulina va portar al circ i va fer una dura crítica als vestits del domador italià Flavio Togni, que acaba de guanyar un clown d'or al festival de circ de Montecarlo: "És una vergonya els vestits que porta, s'hauria de retirar".
Article publicat als diaris el Punt i Avui. http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/361571-paulina-vida-de-circ.html

Jané i De Ritis van coincidir ahir que hi ha un abans i un després de Paulina, i que va saber renovar el llenguatge del circ del final de la dècada dels 40 i els 50 gràcies a la posada en escena dels seus números i a haver tingut una cura especial en els arranjaments musicals, la llum i el vestuari. Dos dels luxosos vestits es poden veure a una exposició que l'Arts Santa Mònica havia anunciat fa uns mesos com un recorregut per la nissaga dels Rivel i que ha acabat centrada en la figura de Paulina, que va dedicar-se a l'art eqüestre després de casar-se el 1946 amb Albert Schumann, membre d'un dels més importants circs europeus de meitat del segle XX. Per De Ritis, Paulina “és el resultat de dues dinasties de circ totalment oposades, la nòrdica representada pels Schumann i la mediterrània dels Rivel”. Jordi Jané va definir la mostra com a “modesta i volgudament elemental però en cap cas buida de contingut”. Autor de l'arbre genealògic de la nissaga Andreu-Rivels, Jané ha aconseguit material inèdit que fins ara es trobava en capses de sabates de la casa que Paulina té a Cubelles i que es pot veure a l'exposició. Entre el material trobat i altres fons documentals, hi ha moments de números eqüestres de Paulina i també la faceta de carablanca, d'equilibrista, i ballarina de l'artista, que té una espina clavada: no haver actuat mai a l'Estat espanyol en els moments de màxima esplendor.

L’escola de circ Rogelio Rivel rep una subvenció de 179.000 euros
Marcel | dilluns, 7 de febrer de 2011 | 17:25h

L’escola de circ Rogelio Rivel va rebre l’any 2010 una subvenció de 179.800 euros procedents del Consell Nacional de les Arts i la Cultura (Conca) per a finançar les seves activitats, i La Central del Circ, també a Barcelona, va rebre una subvenció de 140.000 euros. Així mateix, el Conca també va concedir altres subvencions relacionades amb la formació d’artistes: 25.700 euros per als cursos organitzats pel col•lectiu Cronopis de Mataró, i 7.600 euros per al Circ Petit, a Pineda de Mar.
La quarta edució del festival 1,2,3 Pallasso, que es va celebrar el mes de juny a Tiana, va rebre 71.800 euros procedents del Conca, i l’Associació de Professionals de Circ de Catalnya (APCC) va tenir una subvenció de 65.400 euros per a l’organització activitats. Per la seva banda, el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC) va tenir 15.300 euros per organitzar el Cabaret Coluche a Sant Esteve de Palautordera, i la revista de circ Zirkòlika va rebre 25.500 euros per a difondre les arts del circ. L’associació Tub d’assaig 7.70, formada per quatre grups i que organitza des de fa dos anys un festival de circ a Terrassa, va rebre 11.000 euros. També van rebre subvencions el nou espectacle de Ton Muntané Katraska Fisi-c -16.400 euros- l’associació de pallassos d’hospital Pallapupas -3.300 euros- i Pessic de Circ -3.300 euros.


El circ català s'exhibeix avui i demà a l'Espai Bonnemaison
Marcel | divendres, 11 de febrer de 2011 | 10:27h

Gran oportunitat per al circ aquest cap de setmana a les festes de Santa Eulàlia de Barcelona. Més de 20 companyies de malabars, aeris, pallassos, acrobàcia i contorsionisme, en el que es pot considerar una mostra sense precedents del circ català, actuaran en tres cabarets que es faran avui i demà a les deu de la nit a l'espai Francesca Bonnemaison, i dissabte a les 12 del migdia a la plaça Joan Coromines, a Ciutat Vella. Aquestes actuacions, que estan dirigides per Bet Garrell, de Los Galindos, es completaran amb actuacions de Jordi Joanet, Boni, al Teatre Poliorama, i del circ de Nou Barris i l'espectacle Cíclicus al carrer.
La iniciativa busca ser una plataforma de difusió del circ –es preveu l'assistència de programadors de tot Catalunya– i sorgeix després que els més de 200 socis de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) van decidir per votació destinar 12.000 euros del premi nacional de circ que van rebre el 2009 a mostrar les seves creacions. “Encara costa molt que els teatres programin circ, esperem que amb aquests cabarets els teatres ens obrin les seves portes”, explica Laia Alzueta, gerent de l'associació. A la imatge, el malabarista Fernando Pose, premi de circ Zirkòlika i un dels artistes de la gala. (L'article continua). Article publicat al diari El Punt: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/368907-les-actuacions-de-circ-punt-central-de-santa-eulalia.html

Una de les feines més complicades ha estat la selecció dels artistes, tot i que finalment han quedat poques propostes excloses a causa de baixes d'última hora i algunes lesions imprevistes. Segons Garrell, “hem procurat no repetir tècniques i mostrar el màxim d'artistes, per repartir el premi entre tots els socis”. Aquesta nova iniciativa de Santa Eulàlia busca “potenciar i visibilitzar les arts del circ, en la línia del que ja es fa a la Mercè”, explica Marta Almirall, cap de festes de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).
Entre els artistes que actuaran als cabarets hi ha l'equilibrista Boris Ribas, que ha fet diverses temporades al Circ Cric; Los Herrerita, que cada any animen els carrers de Reus durant el Trapezi, o Fernando Pose, malabarista que recentment ha rebut el premi Zirkòlika de circ al millor artista. La capacitat de l'espai Bonnemaiseon està limitada a 300 places i es recomana reservar amb antelació les localitats, que són gratuïtes, per veure el que es preveu que sigui una gran festa del circ català. Paral•lelament als cabarets, a la sala La Cuina, es projectaran números de circ. Aquestes sessions, batejades amb el nom de Circnema, estaran animades per Vicky Soisse i Alba Sarraute.

Cabarets de l'APCC: Una festa per capítols
Marcel | diumenge, 13 de febrer de 2011 | 12:06h

S'imaginen celebrar un casament un dia amb la família de la núvia i l'endemà mateix amb la del nuvi? O veure el primer acte d'una òpera en un teatre i el segon acte l'endemà a l'aire lliure? Doncs aquest és el curiós plantejament, si fa no fa, que ha fet aquest cap de setmana l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC).

Per celebrar el premi nacional de circ 2009 i reivindicar que les companyies de circ català han de poder entrar a les programacions dels teatres, l'APCC ha organitzat, amb la col•laboració de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), una festa intermitent que va començar divendres a la nit a l'espai Francesca Bonnemaison de Barcelona amb una gala presentada per Joan Arqué, que va aixecar els aplaudiments de les 300 persones que omplien el teatre després de demanar espais d'exhibició per als artistes de circ.
Durant la gala es va fer més que evident que és una emergència nacional trobar llocs adequats per fer circ. La roda alemanya que comandava Diego Díaz, de la companyia LapOeT va topar, per falta d'espai, contra la taula del músic Emanuel Nallín. A punt va estar que taula i ordinadors volessin pels aires. El conat d'accident no va eclipsar un dels grans moments de la nit. La poètica d'aquest bonic número, juntament amb el malabarista Fernando Pose, van ser els més aplaudits d'una nit on van actuar Boris Ribas, Dico Lover, Los Herrerita i Txupi. També va aparèixer en diverses ocasions durant la gala un altre papu del circ: l'ordenança de l'Ajuntament de Barcelona contra els circs amb animals. “En aquesta ciutat es fan ordenances per tot, tindrem problemes si vostè intenta presentar aquí el seu número d'animals”, va dir pedagògicament Joan Arqué a Yuri –Oriol Linán–, el domador romanès de l'ós Fufur. Després de patir amb la roda alemanya, el públic es va partir de riure amb la divertidíssima paròdia d'Els Mortimers.
Ahir, tot i estar al pic de l'hivern, el temps va acompanyar i moltes famílies van veure a la plaça Joan Coromines la segona part de la festa, un combinat de números aeris de circ, animats per una esplèndida Alba Sarraute en el paper de Laia, que va treure a la pista una Laia autèntica, d'uns deu anys d'edat, per celebrar el seu sant.
La companyia Capicua –Iris Mur, Rebeca Gutiérrez i Yolanda Gutiérrez– va trencar el gel amb un número d'escapisme i trapezi que va ser àgil, sorprenent i captivador, mentre que Estropicio –Ruth Gascón i Asvin López– es va mostrar com una sòlida parella. A la nit, un altre tros de la festa. El tercer i definitiu cabaret. A la imatge de Quim Puig, el grup Las Estropicio, ahir a la plaça Joan Coromines. Article publicat a El Punt Barcelona. http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/369765-festa-per-capitols.html

Montecarlo: Cruïlla de circ
Marcel | dilluns, 14 de febrer de 2011 | 16:49h


La icona actual del circ contemporani català, el pallasso Leandre Ribera, guanyador del premi nacional de circ l’any 2006 per l’espectacle Rodó, es passejava a finals de gener per la meca del circ tradicional, el festival internacional de Montecarlo, entre tigres, elefants, cavalls, camells, parades de crispetes, música de fanfàrria i trapezistes amb malles. En un moment en què el circ català viu –gràcies a l’emergència de nous grups i un major compromís de les administracions públiques - una embranzida que es traduirà aquesta primavera amb la inauguració del flamant nou espai d’assaig i creació de Barcelona que durant dos anys ha estat ocupant un espai provisional al Fòrum, Montecarlo continua sent, juntament amb altres models, un referent del circ català, com ho demostra la presència aquest any de Ribera i l’any passat d’una comitiva de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). (L'article continua). Aquest article s'ha publicat al número 2033 de la revista Presència el dia 16 de febrer de 2011. A la imatge, el contorsionista rus Roman Khapersky.

Després del recent retorn a la carretera del Circ Cric de Tortell Poltrona i de l’èxit dels premis de la revista de circ Zirkòlika el circ català afronta aquest 2011 el final del primer pla integral de circ i viu un debat que divideix la professió: la necessitat o no de reivindicar davant de les administracions un circ estable. Els detractors de la iniciativa consideren que executar un projecte tan ambiciós serviria només per cruspir-se tots els recursos. El que convé, expliquen, és no acumular tots els diners en un únic projecte i normalitzar el circ diversificant projectes per repartir millor el pressupost. Per contra, els que aixequen la bandera del circ estable creuen que és la manera de donar sortida a les companyies, les quals no disposen d’un espai d’exhibició adequat per a presentar els seus espectacles. Aquesta tesi assenyala que estan sorgint molts centres de creació i formació que serviran de ben poca cosa si no hi ha llocs d’exhibició perquè les produccions arribin al gran públic.

Algunes vegades les dificultats són més que evidents. En una actuació de la companyia Daraomai al Foment Artístic i Cultural de Sant Joan Despí, en el marc de Cultura en Gira del departament de Cultura, la companyia va haver d’improvisar un espai a la platea, després de comprovar que l’escenari era massa inclinat per a les acrobàcies de l’espectacle 1,2,3 Poma. En una taula rodona organitzada per l’APCC, van expressar la necessitat d’un circ estable Alfred Fort, del TNC; Cèsar Compte, del CAER de Reus, i Ricardo Szwarcer, del festival Grec. En canvi, va rebutjar-ho el director del Mercat de les Flors, Cesc Casadesús. L’APCC, fins ara totalment reàcia a un circ estable, comença a canviar d’opinió.
Tot i aquest debat obert a la professió, sembla que Montecarlo també podria servir de mirall per al circ català, ja que l’Ajuntament de Barcelona –impulsora del centre de creació al Fòrum- estudia utilitzar una lona com a seu estable per a un futur circ. Aquest circ, prèvia reforma i adaptació, seria la que durant dos anys ha estat seu de l’espai de creació de La Central. S’estaria optant per deixar d’una banda el model de Madrid, que va inaugurar el 2007 el circ de pedra Price, i seguir el model de Montecarlo, que té una lona permanent instal•lada a Fontvieille, una zona pròxima al Port de la ciutat i al costat d’un jardí de roses que el príncep Rainier va dedicar a Grace Kelly.
Premi per a Togni i Nock
Tot i que el nivell del festival ha estat aquest any una mica per sota d’altres edicions, a Montecarlo s’han vist exercicis inèdits en la història del circ, com el primer triple mortal en planxa -tres voltes a l’aire amb el cos completament estirat- a càrrec del circ Nikoulin de Moscou.
La glòria de la 35ª edició del festival, presidit des de l’any 2006 per la princesa Estefania, també se l’han emportat dos noms ja consolidats del panorama circense actual. Al domador italià Flavio Togni, que va presentar 5 números i va portar tots els seus animals a la luxosa ciutat, només li faltava l’Arca de Noè: 5 tigres, 5 elefants, 4 camells i més de 10 cavalls. El clown d’or estava cantat, i reforça encara més l’idili entre Montecarlo i el veterà artista, que va ajudar a fer néixer el festival i suma a aquest clown d’or als tres premis de plata aconseguits els anys 1976, 1993, i 1998.
Nock i el seu cabell
El pallasso nord-americà Bello Nock, que va passar desaparcebut pel festival de pallassos de Cornellà l’any 2008, va obtenir també el clown d’or, l’estatueta que per un artista de circ representa tocar el cel amb les mans. Pallasso de grans espais –bona part de la seva carrera ha estat al circ nord-americà de tres pistes Ringling Bros Barnum et Bailey- té una gran gran capacitat de comunicació. El seu riure comença semblant a un anunci de dentifrici, però amb amb poca estona a la pista Bello Nock ja és un amic. Mai un pallasso que està tan lluny pot semblar tant proper. Encaixa les mans amb els més menuts, està sempre present a la pista i es deixa tocar el seu llarg, misteriós i punxegut cabell ros, que va protagonitzar una de les rodes de premsa més divertides que es recorden a Montecarlo. Vesteix amb corbatí, crea una empatia especial i és capaç de saltar del trapezi, del llit elàstic, i fins i tot presentar un número d’ensinistrament de vaques.

Salts de canguelis i d'admiració
A banda dels professionals, enguany hi havia a la graderia del circ una família d’Olot que es va desplaçar expressament per veure el festival i algunes proeses. Davis Dell Acqua, de 32 anys, aixecant-se a poc a poc de terra amb el braç amunt tot aguantant en equilibri el cap del seu germà Ronny, o les 6 xineses de la troupe Dalian, que van aconseguint amb una gran força i equilibri saltar d’una bicicleta en moviment a una altra i quedar-se dempeus. Super Silva, que dalt de tot de la cúpula del circ va saltar d’un trapezi volant a un de fixe per quedar-se arrapat al trapezi cap per avall, sense cap mena de seguretat. Molts espectadors van fer petits salts, però a les seves còmodes butaques i tocant de peus a terra. I es van aixecar de les seves cadires, però en aquest cas no com a reacció de canguelis sinó d’entusiasme, després de veure la canadenca Valérie Inertie amb un número brillantíssim i precís de roda Cyr –una mena de hula-hoop de 2 metres de diàmetre- que ha creat amb l’ajuda de l’inventor d’aquest aparell, Daniel Cyr.
Montecarlo ha reunit aquest any més de 200 artistes i ha provat un original experiment artístic. Quasi 40 bombers de París, pertanyents a la brigada de gimnàstica, han estat preparant acrobàcies de terra i exercicis de barres paral•leles durant tot un any.
Procedent dels països de l’Est s’han vist excel•lents exercicis. Si ja es difícil reposar a terra amb les cames estirades, el contorsionista rus Andrey Romanovski fa possible caminar amb les cames estirades, tot donant bots a terra. Els pròxims mesos, el festival de Montecarlo serà vist per milions de persones, gràcies als drets que compren les televisions europees. Televisió de Catalunya reposa una vegada i una altra els espectacles del Cirque du Soleil. Emetre el festival de Montecarlo seria obrir una nova porta al circ i acabar de construir un mirall a mig fer.

Topada amb la crisi
Just quan sortia del forat, el circ català s’ha topat amb la crisi econòmica. El pla integral de circ no s’ha traduït amb inversions importants per al desenvolupament del sector. La fira de circ de la Bisbal d’Empordà està en perill per la falta d’ajuts, la fira Trapezi de Reus i el festival de pallassos de Cornellà han retallat el pressupost, i el Consell Nacional de Cultura i de les Arts (Conca) ha congelat els ajuts al circ i destinarà l’any 2011 un total de 300.000 euros, la mateixa quantitat que l’any 2010. Per contra, a la ciutat de Barcelona la cap de Festes, Marta Almirall, està donant un important impuls al circ amb una potent programació a les Festes de la Mercè.

Com fa 30 anys
Les noves generacions d’artistes catalans segueixen els passos que Tortell Poltrona feia 30 anys enrere i viatgen a Montecarlo per veure els espectacles del festival, que tot i celebrar-se a només 600 quilòmetres des de l’any 1974, emetre’s per cadenes de televisió de mig Europa i ser el més important del continent, encara és poc conegut a Catalunya. El circ català, que intenta aixecar el cap des del 2004 i busca una identitat pròpia, mira una mica cap a Montecarlo, però també fa servir els binocles per acostar-se al nou circ francès i a les noves tendències del Canadà i els països del nord d’Europa.

Tortell Poltrona estrena un nou espectacle a Reus
Marcel | dijous, 17 de febrer de 2011 | 12:17h

El pallasso Tortell Poltrona ultima aquests dies els preparatius per al nou espectacle de sala que, amb coproducció amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), estrenarà el dia 16 d'abril al Teatre Bartrina de Reus. L'artista, que compta amb Mario Gas a la direcció i amb Claret Papiol com a ajudant de direcció, farà una reflexió sobre la vida i la mort a partir de textos de Pepe Viyuela. Aquesta és la fitxa tècnica de l'espectacle i un text de Tortell Poltrona sobre un muntatge que arrencarà amb un cotxe de nen petit i un cotxe de morts.
"Les trifulgues d'un pallasso sol que afronta el seu traspàs. A escena, el pallasso prepara el seu darrer instant, a punt per moment final. No vol deixar cap detall a la improvisació, no vol donar feina a ningú. No vol deixar cap detall a la improvisació, no vol donar feina a ningú.
No és un comiat, és una manera d'entendre la vida, perseguint amb la tendresa i el riure uns instants d'eternitat.

El riure i el plor, els extrems es toquen i la realitat és relativa. Necessita riure per sobreviure, per fer més comprensible la petitesa de la seva existència. Marxa però n'arriba un altre. Tot és substituïble . Tot plegat, una grimèjia, tant per qui ve com per qui se'n van, ningú no es queda on està.
Un tema transcendental tractat sense transcendència, amb quotidianitat i sentit de l'humor.

Des de les èpoques més remotes, el pallasso és la persona pagada per fer riurer, i ho fa per sobre de totes les coses que no som capaços d'entendre".
Tortell Poltrona

PALLASSO: Tortell Poltrona
IDEA ORIGINAL: Tortell Poltrona
GUIÓ: Jaume Mateu amb la col•laboració de Pepe Viyuela
DIRECCIÓ: Mario Gas
DIRECCIÓ MUSICAL: Víctor Ammann
ESPAI SONOR: Roc Mateu
DISSENY IL•LUMINACIÓ: Quico Gutiérrez
ASSESSOR ARTÍSTIC: Pepe Viyuela
CONSTRUCCIÓ D'ARTILUGIS I MAQUINÀRIA, MANIPULACIÓ D'OBJECTES: Nartxi Azkargorta
VESTUARI I ESCENOGRAFIA: Antonio Belart, Emma Escolano





Los Excéntricos, Premi Nacional de Circ 2011
Marcel | dilluns, 21 de febrer de 2011 | 23:54h

Els pallassos Josep Ventura (L’hospitalet de Llobregat, 1953), Marceline Khan (Forbach, França, 1952) i Zazà (Mont-Faucon, França, 1952), han estat premiats avui amb el Premi Nacional de Circ. El proper dissabte 2 d'abril es lliuraran al Palau de la Generalitat els Premis Nacionals de Cultura 2011, el màxim reconeixement institucional a la cultura i la creació a Catalunya. L'acte serà presidit pel president Artur Mas i comptarà amb la participació dels consellers del CoNCA que, com a instrument al servei de la cultura creat pel Parlament, és des del passat 2009 l'organisme que concedeix aquestes distincions de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha concedit el premi a Los Excéntricos “per dominar l’escena, per haver creat un clown original i per l’espectacle Rococó Bananas. El veredicte destaca també “la seva llarga trajectòria artística i la perfecta trobada entre el circ tradicional i el nou circ, perquè ens mostren el clown fins al paroxisme i dominen l’escena fins a delatar la seva formació de carrer i els llargs anys de rodamóns. L’últim espectacle, Rococó Bananas, recull frenèticament aquestes virtuts que, adobades amb el fil conductor de la música, ens ajuden a entendre molt millor el fantàstic món del circ”. Aquest bloc de circ felicita efusivament a la companyia per un premi totalment merescut.
Arxius: Crítica El Punt - Rococó Bananas


Dos artistes formats a l’Escola Rogelio Rivel de Barcelona obtenen un important premi de circ a París
Marcel | dijous, 24 de febrer de 2011 | 13:55h

L’artista català Manel Rosés i el gallec Guillermo Aranzana, dos joves formats a l’escola de circ Rogelio Rivel de Barcelona, han obtingut juntament amb els suecs Oscar Karlsson i Nilas Kronlid un dels trofeus més preuats per a un jove artista de circ: el primer premi del Festival Mondial du Dirque de Demain, celebrat a París el mes de gener passat. El trofeu l’han obtingut per un intens i molt físic número de bàscula d’entre 5 i 6 minuts de durada que es presentar l Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de 9 Barris i inclou una completa coreografia de dansa juntament amb salts mortals i sofisticades piruetes a l’aparell.
Acabats d’aterrar a Barcelona procedents de França, ara han de triar entre la pluja d’ofertes que tenen després d’obtenir l’estatueta d’or davant dels directors dels millors circs del món. “Tenim moltes propostes damunt la taula i ara el que ens toca fer és reflexionar molt bé; no descartem res”, comenta Guillermo Aranzana, que afegeix que el premi ha suposat el “reconeixement del grup davant de la gent del circ”. Els Balagans, nom amb que es coneix el grup, es va fundar a l’escola de dansa i circ d’Estocolm Dans och Circushogskolan (DOCH), i fins ara havien actuat en diversos festivals menors, esdeveniments organitzats per Cirque du Soleil i també al Circo Price de Madrid amb la producción Crece 2010. El mes de desembre van protagonitzar el 15è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de 9 Barris amb l’espectacle Circumstàncies. “La veritat és que no ens ho esperàvem, ha estat una autèntica sorpresa guanyar aquest premi”, explica Manel Rosés, de 24 anys d’edat i fill de Joan Rosés, que va fer tàndem amb Jaume Mateu “Tortell Poltrona” a l’inici de la seva carrera, a mitjans de la dècada dels anys 70. (SEGUEIX).
Article de Marcel Barrera difós per l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG)


Rosés, que també es equilibrista, destaca per sobre de tot la coreografia del número de bàscula: “Hem volgut innovar i ens hem arriscat a fer una cosa diferent donant molta importància a la dansa”, comenta Rosés, que malgrat estar “obert a tot el mercat de circ” es mostra “més interessat pel circ contemporani”. Rosés va aprendre la base del llit elàstic amb Guillermo Aranzana a l’escola Rogelio Rivel. El centre educatiu ha celebrat en un comunicat públic el guardó dels seus exalumnes. Després dels dos cursos preparatoris que es van acabar el 2007, es van desplaçar a l’escola de Dansa i Circ d’Estocolm, on van conèixer els dos companys. Un d’ells, el suec Oscar Karlsson, de 23 anys, destaca del número que s’han inspirat en el parkour, una disciplina basada en superar els obstacles que et rodegen i desplaçar-se d’un lloc a l’altre el més ràpid possible. “Comença a ser tota una religió”, explica Karlsson, que a banda del número de la bàscula també domina les verticals, l’acrobàcia i el llit elàstic.
“Companyia catalano-sueca o catalano-espanyola-sueca. Tant se val! Moltes vegades ens pregunten d’on som, però el que ens agrada a nosaltres és viatjar i ser del lloc on estem en cada moment”, explica Aranzana per refusar qualsevol etiqueta de nacionalitat d’una companyia que pot arribar a presentar fins a 5 números de circ i que amb el premi obtingut a París se li obre una nova i inesperada perspectiva. Ho diu Karlsson molt clar: “És tot molt cool. Acabem d’entrar a la història del circ”.

Avanç de la programació de la fira de circ Trapezi
Marcel | dimarts, 8 de març de 2011 | 14:59h

La pròxima edició de la fira de circ Trapezi, la 15ª, serà molt especial. Jordi Aspa i Bet Miralta deixaran la direcció i donaran pas a una nova etapa d’un festival que va arrencar l’any 1996 amb una gran empenta. Josep Maria Galofre, el regidor de Cultura de Reus que pretenia situar el festival de Reus com un referent a nivell internacional, va abandonar el projecte aviat. Després ho va fer Alfred Fort, que se’n va anar al TNC, i ara Aspa i Miralta passaran el relleu a una nova direcció. Ja es coneixen alguns detalls de la programació de la fira, que se celebrarà entre el 12 i el 15 de maig. Algunes de les companyies confirmades són: Cridacompany, Le p’tit cirque, Jordi Galí, Giradanza, La Corcoles, Les mains sales, T1J, Kitschnette, Barolosolo, Fidget Feet, Ockham’s razor, Circo Aereo o Les 3 points de suspension. No fallarà tampoc la banda de música Auprès de ma blonde, que van sorprendre durant la inauguració de Trapezi, l’any 1996, i que han animat els carrers de Reus en diverses edicions. A la imatge, cartell de l'espectacle AÏE, de Cridacompany, que es podrà veure al Teatre

Los Galindos estrenen el seu nou espectacle Maiurta
Marcel | divendres, 11 de març de 2011 | 12:36h

Los Galindos estrenen aquest vespre a l’espai Roca Umbert de Granollers un nou espectacle que sota el títol de Maiurta es podrà veure fins diumenge dia 20. Es faran 7 funcions en una autèntica iurta que, amb capacitat per a 80 persones, ha estat construïda per Raphaël Gacon Wenger. L’espectacle és una producció de Los Galindos i té el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), la fàbrica de creació Roca Umbert i el Centre de Recerca de les Arts del Circ. Molta sort per a aquest nou projecte de la companyia, tot un referent del circ català. L’espectacle està dirigit per Bet Garrell i interpretat per Marcel Escolano i Marc Vila. Entre altres reconeixements, han obtingut la menció especial a la Umore Azoca (2005) de Leioa (País Basc) pel muntatge "Nova Vida de Josep i Maria", la menció especial Ciutat de Barcelona (2000) per "Amalgama" i l'Aplaudiment Sebastià Gasch (2000) per la seva trajectòria.

L’Ateneu Popular de 9 Barris mantindrà el Circ d’Hivern tot i les retalladles
Marcel | dimecres, 6 d'abril de 2011 | 10:55h

La comissió gestora de Bidó de Nou Barris assegura en l’editorial del número 126 del butlletí de l’Ateneu que tot i les retalladles que podrien afectar el pla d’entorn, durant aquest any 2011 se seguirà organitzant el Circ d’Hivern, que enguany arribarà a la 16a edició, els tres combinats anuals de circ, els tallers per a infants i l’Escola Infantil i Juvenil de Circ. “Serem proactius, però també serem crítics i ens trobaran enfront si cal”, explica la comissió gestora, que afegeix que “no en va l’acció creativa i la lluita són indisolubles”. L’editorial valora positivament la inauguració del nou espai de la Central del Circ, al Fòrum de Barcelona, però assenyala que “ara calen els recursos i un compromís de gestió a llarg termini” per part de les administracions. “Com ho farem per finançar les noves creacions de circ?, es pregunta l’editorial.







Combinat de circ 44: Curt però eixerit
Marcel | dilluns, 11 d'abril de 2011 | 16:28h

Poqueta gent diumenge dia 10 d’abril a la tarda a les graderies de l’Ateneu Popular de 9 Barris i, a més, tot molt curt. Ni una hora de duració. Però malgrat aquestes pegues, un Combinat de Circ, el número 44, interessant en moltes facetes. Una acurada direcció a càrrec del malabarista Manel Sebastián Sebas, que va saber unir els números dels vuit artistes participants a un molt bon ritme, imprimint a l’espectacle frescor i agillitat. A l’escenari de l’Ateneu, alguns bons moments, com un exquisit número de perxa xinesa a càrrec de Jeremias Fanagel, el qual va presentar alguns exercicis espectaculars (veure http://www.youtube.com/watch?v=y-V8XkcI-50). Molt bona impressió també van deixar el duo d’aeris Circo Pitanga, amb dos notables números de corda i tela. (http://www.circopitanga.com/?page_id=152). Jordi Serra i Marianna Boldini van provar moltes coses en el seu número de mà a mà, i Dimitar Germanov -a la imatge- va presentar un digne número amb una bola de cristal però sense massa ambició. Roman va presentar un justet número de pilotes de rebot i –errors a banda- un meritori número de malabarismes amb maces. Francesca Martello va participar amb un heterodox número de manipulació de ganivets i un interessant número de manipulació de cèrcol. A l’inici de la funció, en una picada d’ull a la meditació, una frase per posar-se bé abans de la funció: “Inhala, exhala i disfruta”.


El pallasso Tortell Poltrona estrena a Reus un espectacle sobre la mort
Marcel | dimarts, 12 d'abril de 2011 | 23:54h

El pallasso Jaume Mateu, Tortell Poltrona, estrena aquest cap de setmana a Reus "Grimègies", un muntatge ideat, escrit, dirigit i interpretat pel propi Poltrona que tracta "amb sentit d'humor de la mort". "Grimègies" es representarà els dies 16 i 17 d'abril al teatre Bartrina de Reus, i després té intenció de girar per tot Catalunya i per Espanya, sempre que ho pugui combinar amb les funcions del Circ Cric, que també dirigeix Poltrona. Així, es preveu portar "Grimègies" al Poliorama de Barcelona i a un teatre de Madrid. En roda de premsa, Tortell Poltrona ha explicat que "Grimègies" té el seu origen en una paraula que pronunciaven els seus pares quan era petit, "grimèjia", és a dir , entremaliadures, i que, al rebre l'encàrrec d'aquest muntatge per part del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), va poder comprovar que a principi del segle XX va existir en aquesta ciutat una revista satírica denominada "Grimegia".
"Vam localitzar un exemplar de 1917 i el vaig comprar a un particular", ha indicat el pallasso català, que amb aquesta obra torna a pujar a l'escenari d'un teatre després de deu anys. (L'article continua)




Després de l'encàrrec, rar perquè "als pallassos no se'ns encarreguen aquest tipus de treballs", va optar per una obra "que fes riure en un moment dramàtic per a la societat" i va decidir bussejar en l'antropologia dels pallassos per convenir que "el que fa riure és el que no es comprèn", com els trons, els llampecs o la mort.

Així es va decidir per tractar la mort, doncs "ara es viu pensant en què no morirem mai, i morim pensant que no hem viscut".

Una vegada amb la idea al cap, va contactar amb Pepe Viyuela i es van posar a escriure el text, per a la qual cosa també va comptar amb el suport de Claret Papiol, el pallasso argentí Chacovachi o Arcadi Oliveres, a més d'amb la col•laboració artística de Mario Gas.

També en l'obra ha reunit "a tota la seva família artística" per a un muntatge que "no és teatre infantil" i que, després de dos mesos d'assajos, arriba ara a Reus.

De la seva banda, Mario Gas ha agraït "la persistència" de Poltrona perquè participés en un projecte de "one man show" i poder "aportar alguna cosa".

"Normalment, en aquest tipus de muntatges, el director artístic ho malbarata tot. Jo he intentat respectar la seva personalitat i que viatgi sense cadenes", ha afegit Gas.

D'una altra banda, Poltrona, que la setmana passada va finalitzar una gira amb el seu circ que ha comptat amb 32.000 espectadors, s'ha mostrat molt crític amb la falta d'ajuda de les administracions cap a aquest art i l'escàs pressupost, de manera que "d'aquí a poc haurem de pagar".

Segons el seu parer, tot depèn de "si a la ciutat a la qual vas hi ha gent que t'espera", com a Falset (Priorat), per exemple, encara que no es denominin poblacions "amigues del circ" com altres que, en aquesta gira, li han posat una infinitat de traves.

En aquesta línia, ha explicat que a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) van patir "set inspeccions d'electricitat" o que "a Manresa (Bages), em van demanar la fiança poc abans de l'estrena i ara ens demanen una taxa per haver penjat una publicitat que després vam retirar".

O com a Rubí (Vallès Occidental), on els van sol•licitar el full de reclamacions perquè "deien que el que és nostre no era circ".

Davant aquesta situació, Poltrona diu que ha optat per "demanar perdó abans que per demanar permís", i ha demanat que es diferenciï "el circ amb voluntats culturals" dels restants, que també han d'existir.

"Cal acabar amb les polítiques discriminatòries cap al circ", ha postil•lat Tortell Poltrona. Font: AGÈNCIA EFE


El circ, segons Jordi Aspa
Marcel | dijous, 14 d'abril de 2011 | 15:58h

Aquest matí s'ha presentat a Barcelona i Reus la 15a edició de la fira de circ Trapezi, que amb un pressupost de 385.000 euros -un 20% menys que l'any passat- se celebrarà entre els dies 12 i 15 de maig i estarà dirigit per última vegada per Bet Miralta i Jordi Aspa. Durant la roda de premsa, Jordi Aspa ha fet aquesta interessant reflexió sobre el circ: "El circ és un art reivindicatiu per la seva essència mateixa. Reivindica una manera de viure, reivindica l’espai públic, reivindica les emocions, reivindica el compartir, reivindica la pluriculturalitat, reivindica moltes facetes dels humans. Uns éssers que es posen davant dels altres, que fan proeses, que meravellen. És l’art del meravellament. Nosaltres sempre l’hem agafat pel costat de la poesia, de l’humanisme, i ens agradaria que el circ tirés cap a aquesta veta. Hi ha moltes maneres de fer circ. Hi ha moltes maneres d’entendre el circ. Hi ha moltes influències en aquest món. Nosaltres creiem en l’essència. El circ és un art ancestral que està a dins de tots nosaltres. Quan naixem entenem les lleis de l’equilibri i de la gravetat. Uns el desenvolupem treballant-hi i fent una professió, i uns altres l’admiren. El circ està en tot allò quotidià. Amb tot això és el que hem intentat fer la programació any rere any. L'edició d'aquest any es fa amb una crisi global i general que és, sobretot, existencial i humana. La cultura té una llavor i unes eines molt importants a donar. El circ català és una eina molt important per ensenyar el país que som. El circ s'està destapant i s’ha d’anar posant-hi adob. S’ha de regar. S’ha de cuidar i s’ha d’estimar, sobretot. Estimar no només és voler-lo veure gran i potent, sinó que s’ha d’ajudar amb molt bon sentit".


Tortell Poltrona fitxa l’exgerent del TNC Alfred Fort
Marcel | dimarts, 19 d'abril de 2011 | 21:03h

L’administrador general del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) fins fa poques setmanes, el tarragoní Alfred Fort, s’ha incorporat recentment al projecte del Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC) dirigit des del 1995 per Jaume Mateu Tortell Poltrona i per Montserrat Trias i ubicat al Montseny. Segons Poltrona, el nou fitxatge vol “consolidar” el CRAC i crear circuits, empresa i producció. “També permetrà dedicar-me més a la creació”, segons Poltrona, que va afegir que “feia molt temps que buscàvem la seva incorporació”. Fort, impulsor fa 15 anys de la fira de circ Trapezi, va plegar del TNC després de cinc anys ocupant el càrrec per discrepàncies amb el nou equip del departament de Cultura encapçalat per Ferran Mascarell. A la imatge, Alfred Fort.


Crítica de Grimègies: Nens del món, indigneu-vos!
Marcel | dijous, 21 d'abril de 2011 | 11:12h

A la imatge, Tortell Poltrona en un moment del nou espectacle.
Article publicat als diaris El Punt i Avui

El gran Ovidi Montllor cantava fa uns quants anys que això de la mort és molt relatiu, i que de fet anar a l'altre barri és com unes grans vacances. No se sap si inspirat amb la cançó Les meves vacances de l'Ovidi, Tortell Poltrona (Jaume Mateu) construeix al seu espectacle de nova creació després de 10 anys dedicat al Circ Cric i a Pallassos sense Fronteres, un monòleg precisament amb la idea que morir-se és una cosa poc transcendent, una mena de vacances sense retorn en què el més important quan et criden és deixar constància a les noves generacions de la necessitat de construir una societat més justa i igualitària.
Grimègies és un treball sòlid i coherent que, ajustant algunes coses, pot convertir-se en el testament del millor pallasso català després de Charlie Rivel. Cal polir algunes coses, com ara el número de la puça, que es converteix en un gag massa retallat respecte de la versió de pista i no encaixa bé al teatre. Però l'essència del Tortell de sempre es manté. Geniüt i innocent com un infant, emprèn un viatge al més enllà sense saber que és el de la fatídica mort. Només el públic ho sap. Aprofita abans per explicar-li a un nen que porta en cotxet en quina situació es troba el planeta, en un espectacle que com tot amb Poltrona toca els extrems i es mou entre l'excel•lència de la Comédie-Française i la provocació de la sala El Almazen. Reflexiona sobre el sentit de la vida amb loquacitat, però també mostra la seva cara més irreverent i menja merda, exhibeix –tot un clàssic– els calçotets del Barça i provoca que el públic es tiri pets. (L'article continua)


L'espectacle –el dia de l'estrena es van trobar a faltar nens– porta per diverses emocions, des d'un diàleg amb un nen en què qüestiona el model de societat fins a un doble final de la funció; un d'impactant –millor veure'l en directe– i un emotiu amb el públic taral•lejant l'Hora dels adéus. Coherent amb tota la seva trajectòria antisistema, Poltrona denuncia un món consumista, amb la meitat del planeta morint-se de gana i amb la televisió com la principal arma de control de les masses. Massa sovint es relaciona la mort i el pallasso amb notícies tràgiques. Poltrona, en estat de gràcia, va presentar la part positiva de la mort, que ja ha tractat en diverses ocasions de manera dramàtica en els números de La bomba o La mosca. Però en aquesta ocasió presenta una mort dolça, amable, quasi amiga, com aquella dolça mort que va anar a buscar Mary Sampere mentre dormia dalt d'un avió.
Grimègies suposarà, segur, un pas endavant en la vida artística de Poltrona. Un espectacle en què fa més por la vida real, plena d'injustícies i totalment insostenible, que la mort mateixa, un viatge que Poltrona fa content i feliç. Els textos són profunds, absurds i plens de facècies; es mostra un Tortell poc radical en les paraules, però amb una conclusió revolucionària quan crida la proclama “indigneu-vos”, la mateixa que utilitza Stephane Hessel en el llibre líder de vendes per fer un al•legat a la mobilització de la joventut i que abandonin la indiferència. La funció s'acaba amb Tortell Poltrona encarnat en un titella. I ja ho va dir Pitàgores. Hi ha ànimes que després de la seva encarnació tenen un lloc entre els immortals.
Grimègies
Guió i direcció: Jaume Mateu Tortell Poltrona
16 d'abril. Teatre Bartrina de Reus.


Albacete i el circ: Una història d'amor i desamor
Marcel | diumenge, 24 d'abril de 2011 | 20:23h


En un context de crisi com l’actual, sobreviure ja és tot un èxit. El festival de circ d’Albacete, que va néixer l’any 2008 imitant el model que existeix a Montecarlo des del 1974, amb dos espectacles de competició i una àmplia projecció internacional, ha viscut uns mesos de gran convulsió i a punt ha estat de desaparèixer del mapa. Hi ha hagut tres causes principals: en primer lloc, la dràstica retallada econòmica, que ha passat d’un pressupost de 600.000 euros a un de 300.000; en segon lloc, un relleu totalment imprevist en la direcció, i en tercer i últim lloc, el posterior enfrontament públic entre el fins ara alma mater del festival i director artístic, l’empresari Genís Matabosch, i el gerent de Cultural Albacete, Ricardo Beléndez. Si a aquestes desgràcies s’afegeix el retard en el projecte del Museo Nacional del Circo, que va fer pensar inclús en una aturada a favor del Circo Price de Madrid, doncs es pot assegurar sense embuts que les aigües per la capital de Castilla-La Mancha han baixat més que tèrboles. Brutes, podríem dir. El bon desenvolupament de les gales –seria discutible si se li pot dir festival- i la presència a l’exposició Imaginando el Circo de la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, per refermar el compromís del govern espanyol amb el museu, fan pensar que la ciutat ha sortit més o menys airosa de la doble crisi, tot i que després d’un vendaval com aquest i en un any d’eleccions municipals i autonòmiques mai se sap. Els interrogants estan oberts per un festival que d’una manera o una altra va començar l’any 2004 i que ha patit excessius vaivens i una absoluta falta de continuïtat en el model artístic. Anem a pams. (L'article continua).
Article publicat a la revista Zirkòlika.

83 anys sense circ
Per a arribar a aquesta agror s’han passat, afortunadament, uns anys molt dolços que van començar el 2002 amb la inauguració del Teatro Circo. Albacete recuperava així, 83 anys després, el circ estable que s’havia construït l’any 1887 i que havia desaparegut el 1919 a causa d’unes obres de reforma que van fulminar la pista i que les posteriors remodelacions fetes els anys 1924 i 1941 no havien recuperat. A punt es va estar, novament, que la reforma arquitectònica per part del Ministeri de Cultura, endegada després de l’expropiació per part de l’Ajuntament d’Albacete de l’espai clausurat el 1985, no recuperés tampoc la pista. En un primer moment el projecte només contemplava recuperar el teatre a la italiana: “La ciutat en aquell moment només coneixia el teatre, que era el que havia estat els últims anys de funcionament, però finalment, i en part gràcies a la pressió d’algunes associacions de la ciutat es va aconseguir la doble funcionalitat i que la reforma permetés un espai de teatre a la italiana i, al mateix temps, una pista de circ”, segons explica el director-gerent de Cultural Albacete Ricardo Beléndez, que afegeix que en una primera fase va haver-hi un “cert rebuig” de la ciutat al circ. Una ciutat que, per cert, compta amb una Escola Municipal de Circ.
El renaixement del Teatro Circo
L’any 2004, i amb el Teatro Circo ja plenament recuperat, es va organitzar al Teatro Circo, situat al centre de la ciutat, al carrer Issac Peral, el primer Festival Internacional de Circo y Magia Ciudad de Albacete. Es va celebrar el mes de maig, i va comptar amb la presència, entre d’altres artistes, de Màgic Andreu, Mag Lari, Juan Tamariz, Cirque Baroque i Cirque Ocelot. El festival va tenir continuïtat com a certamen únicament de circ, i amb el nom de Festival Internacional de Circo de Albacete es va celebrar l’any 2006 amb l’actuació, entre d’altres, de la companyia Circo Global. La història, però, no es va acabar aquí. Podríem dir que en certa mesura va recomençar aquí. Aquest festival va donar pas, l’any següent, el 2007, a Estrellas del Circo, una mostra d’artistes espanyols dirigida per Genís Matabosch i que ja va néixer pensant en el que, un any després, el 2008, acabaria sent el Primer Festival Internacional de Circo Ciutat de Albacete, un certamen fet a semblança del de Montecarlo i que durant els tres anys que ha estat dirigit per l’empresari de Figueres ha donat a Albacete una gran projecció internacional, amb un important ressò a les revistes de circ més prestigioses de tot Europa. Per tant, tot i que des del 2004 ja s’havien fet amb diferents models sense continuïtat un festival de circ, el 2008 es va posar el comptador a zero. “Era un model de festival molt diferent del que havíem conegut fins aquell moment, i per aquest motiu vam optar per començar de nou i fer la primera edició”, explica Beléndez. Una de les imatges que criden més l’atenció la primera vegada que s’assisteix a Montecarlo és veure gent encorbatada abrigant-se amb les bufandes de color llampant del festival. Aquesta imatge xocant també es pot veure a Albacete. Fins i tot en aquest petit detall s’ha exportat de la ciutat del luxe i el joc.
Conflicte pel nom
Els canvis de nom no tindrien massa importància si no fos pel conflicte obert que hi ha en aquests moments. Per acabar d’embolicar la sopa de lletres amb què s’ha convertit el festival, aquest any 2011, i sota la dirección d’Antonio i Miguel Álvarez, ha quedat amputat el nom a IV Festival de Circo de Albacete. La pèrdua del títol de Festival Internacional de Circo Ciudad de Albacete, registrat per Genís Matabosch, cou molt entre l’èlit municipal, que confia que siguin els tribunals que facin recuperar un registre actualmente propietat de Genís Matabosch.
Més enllà d’aquestes disputes encara obertes, el cert és que podríem parlar d’un efecte festival. Encara és aviat per conèixer l’impacte econòmic que generen les funcions de circ, tot i que es calcula que aquest any han assistit a les gales a la plaça de toros un total de 10.000 persones, la meitat de les quals, entre 4.000 i 5.000, han vingut de la resta de la província, que ha mobilitzat fins a 60 autocars per assistir a les funcions. Sigui per la mala maror que ha envoltat el festival o pel canvi en el model, amb un únic espectacle, el cert és que aquest any el festival ha tingut un to més local que en anteriors edicions. “La comunicació és un tema pendent –explica Beléndez- estem estudiant fórmules per què, aprofitant la recent posada en marxa de l’AVE, el festival atregui més gent de Madrid i també de Barcelona; tot i que això té efectes importants, com ampliar el número de funcions o tenir un circ amb més capacitat”.
L’efecte festival té una segona vessant: La ciutat no havia rebut mai com ara tantes companyies. Segons Cultural Albacete, durant el 2010 es van instal•lar en diferents espais un total de sis circs, una quantitat que supera de llarg la mitjana d’una ciutat amb 200.000 habitants com Albacete. Els circs que van visitar la ciutat són: Wonderland, Royal, Teresa Raval, Escénicas Jamaica, Quirós i Alaska.
La fira i els nous espais guanyats
Històricament, les companyies ambulants que visitaven Albacete s’havien instal•lat en uns terrenys del voltant de la fira. Era el seu lloc natural. Des de finals del segle XVIII “cada mes de setembre titellaires, il•lusionistes, pantomimes, ensinistradors d’animals, malabaristes (…) s’apropen a la fira”, explica en un article Antonio Caulín, de l’Institut d’Estudis Albacetenses. Una important remodelació de la zona a mitjans dels anys 80 del segle passat va trencar de sobte aquesta tradició, i actualment són molt pocs els circs que s’hi instal•len. Els últims han estat el Circ Raluy, que es va plantar al pati d’una escola, i més recentment, durant el 2010, el circ de Teresa Raval. Els últims anys s’han guanyat nous espais per al circ a la ciutat, com els voltants del centre comercial Imaginalia d’Albacete o de l’Instituto Técnico Agronómico Provincial (IMAP). I és que ja ho deia el poeta Azorín. Albacete és el Nova York de la Mancha.


El Cirque Medrano visita Perpinyà
Marcel | dimarts, 26 d'abril de 2011 | 23:34h


El Cirque Medrano visitarà Perpinyà entre el dimarts dia 10 de maig i el diumenge dia 15. Instal•lat al Parc d'atraccions, oferirà un total de 14 funcions.
La companyia Zunyi Acrobatic -a la imatge- forma part de l'extens programa, que inclou números d'ensinistrament de tigres de bangala, elefants, trapezi volant i, provinents d'Hongria, la troupe Richter. Aquest és el dossier de premsa del nou espectacle, que porta per títol Spectaculaire.
Arxius: Dossier de premsa - Medrano 2011


El canal de cultura Arte emet una sèrie de reportatges a favor dels animals al circ
Marcel | dijous, 28 d'abril de 2011 | 10:25h
El prestigiós canal de televisió cultural francès Arte emetrà durant els pròxims dies una sèrie de documentals a favor de la presència dels animals al circ. Una bona oportunitat, doncs, per trencar el tòpic difós per les associacions animalistes que tots els circs maltracten els animals. Amb el títol Le gran chapiteaux des animaux, la sèrie és una producció alemanya de WDR realitzada durant aquest any 2011 per Immanuel Birmelin i Volker Arzt. Cada capítol, de 43 minuts de duració, analitza la presència d’una espècie d’animal. Avui serà el torn de les zebres. Així mateix, els pròxims dies és previst emetre els capitols dedicats als cavalls, lleons, elefants, les foques, els gats, i els gossos. Aquest és un resum escrit del capitol dels elefants: “El circ és un lloc de comunicació i l'intercanvi sense precedents entre l'home i els animals. Els elefants tenen una capacitat fabulosa d'aprenentatge. Potent i delicada al mateix temps, el seu tronc és una meravella de la natura amb els seus quaranta mil músculs finament coordinada. En una prova on es posa un elefant davant d'un mirall, el seu entrenador demostra que, després d'algunes vacil.lacions, es reconeix clarament el seu reflex en el mirall.




50 artistes del Circ Raluy passen la nit tirats a l'autopista en espera d'un permís per actuar a Madrid
Marcel | dijous, 5 de maig de 2011 | 02:27h

A la imatge, el director del circ Carles Raluy
El Circ Raluy i les seves històriques caravanes dels daurats anys 20 viuen unes hores penoses, deixats de la mà de Déu al mig de l’autopista A-2 i pendents d’un permís que no arriba per actuar a Madrid. Una cinquantena d’artistes del Circ Raluy, inclosos el seu director, Carles Raluy, i el pallasso Lluís Raluy Lluïset, estan passant tota aquesta matinada de dimecres a dijous tirats amb les seves 25 caravanes a una àrea de servei situada a la sortida 38 de l’autopista A-2, a uns 20 quilòmetres de Madrid.
La companyia, que viatjava cap a la capital de l’Estat espanyol després de rebre el vistiplau per actuar a partir d’aquest divendres dia 6 de maig en uns terrenys del carrer Bravo Murillo, al districte madrileny de Tetuan, a Cuatro Caminos, s’ha vist obligada a interrompre el viatge per la negativa d´última hora de l’Ajuntament de Madrid de donar-los les claus que donen accés als terrenys, unes antigues cotxeres d’autobusos i tramvies. “Ens trobem en una situació abolutament lamentable, sense aigua ni llum i tractats com a gossos i no com a persones”, es lamentava ahir a la nit el director del circ, Carles Raluy, que va afegir que ell es troba aïllat des de diumenge i sense saber què fer en aquesta àrea de servei, situada al terme municipal de San Fernando de Henares. “No sé si tornar a Barcelona o esperar alguna cosa, he viatjat amb el circ per tot el món i aquesta és una situació que no havia viscut mai de la vida”, explicava indignat Raluy, que va sortir d’Abrera amb una part de la companyia dissabte passat i encara no ha acabat el viatge. La resta de la companyia, formada en total per unes 25 caravanes i unes 50 persones, entre artistes i tècnics, va arribar a aquest punt de l’autopista dimarts passat i avui ha passat la seva segona nit en una situació molt precària.

A hores d’ara és una gran incógnita si el circ podrà complir la temporada d’un mes que tenia programat fer i que havia anunciat a través de la impressió de més d’un milió de tríptics. Segons explica Raluy, el circ va demanar el passat dia 1 de març poder actuar durant un mes a Madrid, permís que va ser ratificat verbalment pel consistori madrileny uns dies més tard. Abans d’arribar a Madrid, les caravanes es van aturar al punt de l’autopista on es troben ara perquè, des de l'ajuntament madrileny, se’ls va denegar l’accés als terrenys per instal•lar la carpa i les caravanes. “Ens diuen que falten papers, però a nosaltres no ens han demanat cap documentació”, comentava ahir Carles Raluy, que va acusar l’Ajuntament de Madrid de posar “traves” a la companyia. “Mai ens havíem trobat amb una situació com aquesta, és indignant que ens tractin d’aquesta manera”, comentava un afectat Carles Raluy. Els artistes, que no tenen aigua, es netegen als lavabos de l’àrea de servei.
“Demanem –diu Raluy- que almenys ens deixin accedir als terrenys on hem d’actuar i estar en unes condicions dignes; un cop allà ja parlarem”. La setmana passada es va presentar a la carpa del circ la pel•lícula Agua para elefantes. “Vam aprofitar la presència de moltes personalitats –comenta el director del circ- per convidar-les al nostre espectacle que s’havia de fer a Madrid i que segur que no podrà debutar el dia 6, tal i com estava previst”. La vitrina del Circ Raluy, que va actuar per última vegada a Madrid fa 14 anys, està plena de premis que no sembla que importin massa a ningú. L’any 1996 va rebre el Premio Nacional de Circo que concedeix el govern espanyol, i més recentment, l’any 2006, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.



Cirque du Soleil fitxa la pallassa Pepa Plana
Marcel | dijous, 5 de maig de 2011 | 23:48h

Terratrèmol d’escala 8 al circ català. La pallassa Pepa Plana, creadora entre d’altres dels muntatges De pe a pa o el més recent Penèlope, acaba de fitxar pel Cirque du Soleil i serà una de les artistes protagonistes del nou espectacle itinerant que la companyia quebequesa estrenarà la primavera de l’any 2012 a Montreal i que farà gira posteriorment pels Estats Units i Canadà. Pepa Plana començarà a preparar el nou muntatge el mes de gener i estarà enrolada al circ fins a finals del 2013. L’artista, que assegura ser la “primera sorpresa” per l’oferta del Soleil perquè mai s’havia presentat a cap dels nombrosos càstings de la companyia, explica que “va ser des del circ que es van posar en contacte amb mi” a finals de l’any 2010, després de seguir-la en els seus tres últims espectacles estrenats a Catalunya: Penèlope (2010), Hatzàrdia (2004) i Giulietta (2000). “Anar al Soleil és un gran regal en un moment en què a Catalunya costa cada vegada més aconseguir actuacions i moltes portes estan tancades”, comenta la pallassa, que afegeix que abans de fer les maletes vol treballar “al màxim” durant l’estiu i la pròxima tardor. La primera oportunitat per veure Pepa Plana a l’escenari no trigarà gens: Serà avui i tot el cap de setmana al teatre Ponent de Granollers. La setmana que ve presentarà Penèlope a Figueres, Rubí i Martorell, i del 25 al 29 actuarà al Chapitô de Lisboa, a Portugal.
La nova etapa de l’artista, que ha reivindicat des de sempre la comicitat de la dona i va dirigir a Andorra el festival internacional de pallasses suspès aquest any per la crisi econòmica, suposarà abandonar el teatre a la italiana on s’ha mogut sempre amb desimboltura i entrar al món de la pista rodona, curiosament el procés invers de molts artistes que han començat a la pista. “Per a mi –afegeix Plana- serà un repte treballar a la pista; de la meva experiència al Cirque du Soleil espero aprendre molt i fer-ho en unes condicions de somni”. Aquestes condicions privilegiades les va poder veure in situ el mes de febrer passat, quan la pallassa es va traslladar a Montreal per conèixer les instal•lacions de la companyia i començar unes negociacions que es van allargar fins divendres passat, quan va firmar el contracte que la lliga al circ durant els anys 2012 i 2013.
Entre els reconeixements a l’artista hi ha un premi FAD l’any 1999 per l’espectacle De Pe a Pa, i més recentment el premi concedit per votació popular que el públic va concedir a la pallassa durant el lliurament dels premis de la revista especialitzada Zirkòlika que es va fer al Circ Raluy. Plana no és el primer pallasso català que trepitja el Soleil, encara que serà el primer en fer-ho en un espectacle itinerant. Àlex Navarro va actuar els anys 1998, 1999 i 2000 a l’espectacle Mystere, a Las Vegas. “La presència al circ –diu Plana- és un reconeixement internacional a la meva feina que espero tingui molta projecció. És un esglaó més que arriba quan a Catalunya hi ha certes dificultats en avançar perquè, entre moltes altres coses, no surts a la tele”. Venir a actuar a Barcelona amb el Cirque du Soleil? “Seria fantàstic”, diu la pallassa.

El Circ Cric prepara el seu primer festival al Montseny
Marcel | dijous, 12 de maig de 2011 | 22:32h

La Troba Kung Fu, Manuel Sebastian Sebas, Albert Pla, Los Galindos, Tortell Poltrona, Txo Titelles, Claret Papiol i un llarg etcètera. El Circ Cric celebrarà entre els diez 27 de maig i 5 de juny un festival al Montseny que inclourà, entre moltes altres activitats, concerts de música, circ, titelles, una fira que es farà durant tot un dia, i la inauguració del Parc de les Olors. Amb aquesta programació, el Cric de Tortell Poltrona i Montserrat Trias donen un pas endavant i ofereixen moltes novetats respecte a l’oferta d’espectacles que van començar a oferir l’any 2008 amb el nom de Cabaret Coluche, que es manté amb l’espectacle d’Atempo i dos noms ja coneguts d’anteriors edicions: Albert Pla, i La Troba Kung-Fu. El preu de les entrades per a cada concert serà de 10 euros si es compra anticipada. El festival travessarà les fronteres de Can Canal, el lloc on es troben les dues carpes del circ, i arribarà a la plaça de l’església de Sant Esteve de Palautordera i el teatre Pare Casals, on Poltrona presentarà el seu nou espectacle Grimègies. El dia central del festival serà el dissabte 4 de juny, quan se celebrarà una fira amb el pallasso Pep Callau d’animador i les atraccions de la fira d’Antigua i Barbuda i Pessic de Circ (Xavier Arcos). Durant el dia es podrà veure Els racons de la mèmòria, on Poltrona repassa els 35 anys fent de pallasso, i es realitzaran itineraris de 2 quilòmetres pel bosc que envolta la carpa del Cric per trobar-se entre els matolls acròbates, malabaristes, mags i pallassos.
Més informació a la pàgina del Circ Cric: http://www.circcric.com



La Gran Bretanya no prohibirà els animals al circ
Marcel | dimecres, 18 de maig de 2011 | 00:36h

A la imatge, el domador Martin Lacey durant una actuació.
Cop a les associacions animalistes. La Gran Bretanya no prohibirà els animals al circ. El govern conservador de David Cameron ha fet marxa enrere de les intencions de l’anterior executiu laborista de prohibir els espectacles de feres i elefants i ha optat, finalment, per permetre els números d’animals salvatges i, al mateix temps, desplegar una normativa que garanteixi el bon estat dels animals. Aquesta decisió, confirmada pel departament de Medi Ambient anglès (DEFRA), trenca la tendència de molts països de prohibir els animals als circs i posa en qüestió els nombrosos analistes que consideren que el circ amb animals salvatges té els dies comptats.
Un equip de veterinaris que tindrà el vistiplau del govern serà l’encarregat de supervisar que els circs que tenen animals a la Gran Bretanya –es calcula que en aquests moments hi ha uns 40 animals, entre elefants, tigres, lleons, camells, zebres i cocodrils- compleixin unes dures condicions que tenen com a objectiu evitar la crueltat i el maltractament contra els animals. Els circs hauran de disposar d’un permís per exhibir els animals. Tot i que les enquestes del mateix govern assenyalaven que l’any 2010 un 94% dels britànics estaven en contra dels animals al circ, l’executiu anglès considera que mentre duri el litigi obert a Àustria sobre els animals al circ no és convenient fer cap modificació. Tot i que el cas encara està obert, la Unió Europea ha estirat les orelles a Àustria ja que considera il•legal prohibir els animals al circ. Gran Bretanya voldria evitar així una topada amb la UE. A Catalunya, la llei de protecció dels animals no prohibeix els números amb animals, tot i que des de la seva aprovació han estat nombrosos ajuntaments, inclosos els de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, que han prohibit als circs exhibir animals salvatges.

Els últims dies s’han fet ressò de la important decisió els mitjans anglesos The Independent, The Guardian o la BBC. Ahir l’ECA, l’associació que agrupa els circs europeus, va emetre un comunicat on qualificava d’un dia “històric”. El mateix comunicat assenyala: "És un gran dia per al circ clàssic, que va néixer a Londres el 1768, amb la primera presentació pública dels cavalls, acròbates i pallassos en una pista", segons Urs Pilz, el president de l'Associació Circ Europeu (TCE). "Estem d'acord que una prohibició al Regne Unit hauria violat la legislació europea. La decisió del govern és també coherent amb els resultats d'un estudi independent encarregat pel DEFRA, que va concloure el 2007 que no hi ha evidència científica per justificar la prohibició d'animals de circ, i d'acord amb la Resolució 2005 del Parlament Europeu, que reconeix que el circ, incloent problemes amb els animals, és part del patrimoni cultural europeu". El comunicat de l’ECA afegeix: “Escòcia i els Països Baixos ja han anunciat la seva intenció de regular i no prohibir, i que França va aprovar recentment una nova llei sobre els animals no domèstics en establiments com circs mòbil. El decret del 18 març 2011 - diu el comunicat - manté l'actual sistema de llicències, el que dóna als instructors de cada espècie, permet treballar amb animals. La nova llei estableix una llista d'espècies que se solen trobar en els circs sense problemes, entre ells lleons, tigres, elefants i zebres. Per a algunes espècies més sensibles, com els óssos, hipopòtams i girafes, els instructors han de demostrar l'interès artístic d'aquesta presentació i complir amb els requisits detallats de la seva detenció.” La decisió de DEFRA també afectarà altres prohibicions. El març d'aquest any, el Tribunal d'Apel lació va afirmar que la ciutat de Luxemburg no està facultada per prohibir les activitats autoritzades per la llei nacional. Els tribunals dels Països Baixos, Alemanya i Itàlia també han cancel.lat les prohibicions locals per les mateixes raons, i les ciutats a Anglaterra, Irlanda del Nord, Espanya i Irlanda s'han negat a imposar prohibicions perquè hi ha dubtes sobre la seva legalitat.
L'Associació Europea del Circ (CEPA) recolza fermament l'adopció d'una reglamentació adequada i estrictament per als animals de circ. També advoca per la creació d'un marc legislatiu europeu sobre la ciència del benestar animal, amb indicadors per promoure normes harmonitzades per a tots els animals que viuen en captivitat.”
Comunicat íntegre: http://www.europeancircus.info/ECA/index.php?option=com_content&task=view&id=195&Itemid=73


Fira de circ Trapezi: Hora de fer balanç
Marcel | dimarts, 24 de maig de 2011 | 23:28h

Què ha representat la fira de circ Trapezi? Ha mantingut la mateixa línea i la mateixa qualitat al llarg de 15 anys? Ha estat un referent internacional? Han assistit els programadors a les funcions?Les coproduccions presentades han estat a l’alçada? La fira ha ajudat a dignificar la imatge del circ? S’han complert les expectatives creades l’any1997? La victòria de CiU fa perillar la fira per a l’any que ve? Ara és el momentde fer balanç, coincidint amb la marxa dels seus directors, Jordi Aspa i BetMiralta, i l’inici d’un procés de selecció que ha d’acabar amb l'elecció d'un nou director. Hi haurà temps per reflexionar sobre el què ha estat la fira de circ Trapezi i també, perquè no, debatre sobre el futur de la fira i si cal un canvi o no de model. De moment, un petit tastet. Aquestes són alguns dels balanços que ja s’han publicat a la xarxa:

El blog de Pep Garcia:http://www.lageneralsl.com/blog/sobre-trapezi-15-i-altres-equilibris/
El blog de Bienve Moya:http://bienve.wordpress.com/2011/05/18/quinze-anys-de-trapezi-festival-de-circ-i-de-firaires/
A mi m’agrada el circ:http://ganyet.blogspot.com/2011/05/trapezi-mon-amour.html


Circ i també pluja al festival del Circ Cric
Marcel | diumenge, 5 de juny de 2011 | 14:01h

Unes 800 persones van assistir ahir al festival Circ Cric al Montseny, que va començar a les 12 del migdia amb passejades pel bosc i es va pellongar fins a les vuit del vespre,amb la finalització de l’espectacle Els racons de la memòria. En un ambient molt familiar, la pluja intermitent que va anar caient durant tot el dia va deslluir la jornada. Les dues atraccions de la fira d’Antigua & Barbuda, instal•lades a Can Canal, es van haver d’aturar diverses vegades durant el dia a causa de la pluja, que va fer endarrerir l’inici de la festa i també interrompre una de les passejades pel bosc organitzades per Ademc. La imatge del dia es va produir, però, pocs minuts després que el pallasso Pep Callau comencés la seva actuació al costat de lacarpa gran del Cric. El públic estava sota cobert. L’artista, no. Pocs minuts després de començar, va caure un intens ruixat que va deixar xop l’artista, que enlloc de suspendre l’actuació va aguantar estoicament una estona més la mullena i es va quedar, literalment, en calçotets. Aleshores si que va tirar la tovallola. Més sort van tenir Los Galindos i Txo Titelles, que a cobert de dues carpes van presentar els seus espectacles sense problemes i amb èxit de públic. Nombroses empreses del territori van vendre els seus productes: butifarra,castanyes de viladrau, gelat de castanya i embotits. A la tarda, el terrasenc Xavi Arcos va presentar el seu espectacle “Sidecar”, i Tortell Poltrona va fer una hora de funció, amb un espectacle d’Els racons de la memòria sense números de circ i molt reduït respecte el muntatge original estrenat l’any 2009. Entre els assistents al festival hi havia Rafael Pla, del circ valencià Gran Fele. A la imatge, Xavi Arcos ahir a la tarda durant un moment de la seva actuació.


Carles Navales, impulsor de la gala Euroclowns, mor als 58 anys
Marcel | divendres, 17 de juny de 2011 | 15:20h

El petit món del circ viu avui commocionat. Carles Navales, gran aficionat al circ i impulsor d’iniciatives com Euroclowns, la gala que entre els anys 1998 i el 2010 va permetre veure en el marc del festival de Pallassos de Cornellà els millors pallassos de l’escena internacional, ha mort als 58 anys d’una aturada cardíaca. Director de la revista de pensament La Factoría i col•laborador dels diaris El Periódico, El Pais, Diari de Girona i La Razón, Navales ha estat un íntim col•laborador de l’empresari figuerenc Genís Matabosch, amb qui ha posat en marxa diversos projectes relacionats amb el circ. També era un acèrrim defensor dels circs amb animals i s’havia postular contrari a les prohicions d’aquests espectacles. Afiliat a Comissiona Obreres (CCOO), Navales era conegut, sobretot, per la seva faceta de sindicalista i la lluita antifranquista. Havia militat a Bandera Roja, el PSUC i el PSC. L’Ajuntamentde Cornellà, ciutat on va néixer i se celebrava Euroclowns, ja ha expressat el seu condol.


Un circ del Kazakhstan, condemnat a indemnitzar a un nen de 4 anys per publicitat enganyosa
Marcel | dimarts, 21 de juny de 2011 | 11:21h


El circ estatal d’Almaty, la ciutat més poblada de Kazakhstan, pagarà uns 200 dòlars d'indemnització a un nen de quatre anys d'edat per no haver presentat tigres i lleons en el seu espectacle nadalenc. Un tribunal de la ciutat ha sentenciat que el circ ha violat el dret del consumidor en els espectacles que va presentar entre el 19 de desembre de 2010 i el 9 de gener de 2011 al no exhibir els tigres i lleons entrenats, tot i anunciar-ho en els cartells. La demanda judicial va ser presentada per una de les espectadores, Irina Golovin, en nom del seu fill petit, Zhenya, a inicis d'aquest any. En la demanda, l’espectadora requeria que li tornessin el cost de l'entrada, uns 20 dòlars, i cobrar una recompensa de 6.000 dòlars pel dany moral que havia patit el seu fill.
Zhenya va veure el rètol en què un tigre i un lleó sortien en primer pla i va voler anar a l'espectacle. El nen va sortir molt decebut i va pensar que la seva mare l’havia enganyat i l’havia portat a un espectacle erroni. Per aquesta raó Irina es va dirigira la cort: el seu objectiu principal no eren els diners, sinó obtenir justícia. El tribunal ha sentenciat que l'administració del circ havia d'haver avisat als espectadors sobre els canvis en el programa perquè ells poguessin triar entre anar a l'espectacle o bé retornar les entrades a taquilla. Tot i això, el tribunal va disminuir la suma de la compensació en 30 vegades del que demanava la família: finalment el circ pagarà als demandants 200 dòlars. A la imatge, cartell amb la publicitat enganyosa.

Font: Infocirco: http://www.infocirco.com, i http://actualidad.rt.com/tiempolibre/curiosidades/issue_25725.html





Los Galindos dirigiran l'espectacle inaugural de Fira Tàrrega
Marcel | dimecres, 22 de juny de 2011 | 22:50h

A la imatge, un moment de l'espectacle Nova Vida de Jesús i Maria.
Los Galindos, el veterà grup del circ català creat fa 20 anys i format per Marcel Escolano i Bet Garrell, viu una particular època daurada. Poques setmanes després de l’estrena del seu petit circ amb un nou i interessant espectacle, Maiurta, la parella dirigirà l’espectacle inaugural de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega que se celebrarà el pròxim de setembre. Segons informa l’agència Efe, l’espectacle, amb la participació de 13 artistes i 7 músics, serà de “gran format i el muntatge es desenvoluparà en tres escenaris units per dues passarel•les que faran 40 metres de llargada i estaran travessades per un cable en el qual el funambulista francès Olivier Roustand realitzarà una ascensió de 10 a 16 metres". A Roustant ja se'l va poder veure l'any 2010 a la fira Trapezi de Vilanova.
Amb la premissa que el circ "és un mitjà de comunicació internacional", Escolano ha explicat en la presentació de l’espectacle que el muntatge inclourà un poema del desaparegut Joan Armengol, pallasso, poeta, amic i col•laborador de la companyia circense. Precisament la setmana que ve, i en el marc del festival que es fa a Tiana en memòria de Joan Armengol, l’ 1,2,3 Pallasso, Los Galindos presentaran Maiurta.

Al ritme de la banda musical "Txampola TripExperience", a Tàrrega es "viatjarà de la terra al cel", segons Escolano, que buscarà una homogeneïtat a partir del caos i del desordre. Els últims mesos, aquesta fantàstica parella d’artistes, que tenen l’espectacle Nova vida amb Josep i Maria com el seu muntatge més emblemàtic, també ha afrontat altres reptes, com la presentació de la gala del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà, a càrrec de Marcel Escolano, o la direcció de la gala organitzada per l’Associació de Professionals de Circ (APCC), a càrrec de Bet Garrell. Los Galindos també van ser nominats per als premis de circ Zirkòlika, tot i que finalment no es van emportar cap premi.

1,2,3 Pallasso: Un festival a l'alça
Marcel | dijous, 30 de juny de 2011 | 07:52h

En època de crisi, vaques grasses. El festival de circ 1,2,3 Pallasso, que se celebra a Tiana des de l’any 2005 en homenatge a Joan Armengol, és el festival de circ que se celebra a Catalunya que millor està capejant el temporal de les retallades. Tot i que el Conca ha retallat la subvenció en un 45%, el festival ha aconseguit nous espònsors privats i el certamen viu, paradoxalment, un bon moment de forma. La gala de circ de l’1,2,3 Pallasso, presentada per Joan Arqué i conduïda pels Mortimers, va tornar a ser dimecres a la nit una festa del circ. Entre les sorpreses positives de la gala, la parella acrobàtia Laos -dos joves argentins que s’han instal•lat a viure només fa un mes a Catalunya- i la nova faceta de pallasso august de Joan Ramon Graell, que es va presentar amb Amanda. Borja González, amb els seus magnífics dibuixos amb sorra, i el malabarista Totó, amb el seu elèctric números de maces, van contribuir també a una bona gala de circ que va acabar amb les 350 persones que omplien el circ cantant la cançó d’homenatge al "Juanitu". Una gala per anar creixent de mica en mica. A la imatge, un moment de la parada final de l’espectacle, dimecres a la nit.


El CoNCA critica els ajuntaments catalans que han prohibit els animals al circ
Marcel | dimecres, 6 de juliol de 2011 | 16:25h

El Consell Nacional de la Cultura (CoNCA) demana en el seu informe anual sobre la situació de la cultura una regulació sobre la presència dels animals als espectacles de circ i critica implícitament tots aquells ajuntaments, entre els quals hi ha els de Barcelona, Lleida i Tarragona, que han prohibit els números d’animals ja que ho han fet sense establir una "transició" que els permetés adaptar-se a la nova normativa. El CoNCA, que assenyala que aquestes normatives municipals han “perjudicat”moltes companyies perquè no han pogut “esmorteir” un canvi tant radical,considera que caldria un “marc nacional de referència” que regulés per al conjunt del país la presència dels animals al circ. Així mateix, considera “fracassat” el projecte de Ciutats Amigues del Circ, lamenta que la residència de Vilanova estigui aturada per la "falta d'entesa entre les administracions" i critica també, sense citar-ne cap, alguns ajuntaments per aprovar normatives que obliguen a instal•lar les carpes “cada vegada més a l’exterior del nucli urbà, amb la qual cosa perden presència i centralitat”.
El segon per l'esquerra, el president del CoNCA, Francesc Guardans, durant la presentacióde la primera edició dels premis de circ Zirkòlika.


Reus i el circ: Una broma molt seriosa
Marcel | dissabte, 9 de juliol de 2011 | 13:24h

A la imatge, una cercavila amb la mascota del festival, l'elefant de Trapezi.
Versió ampliada de l'article sobre la història del circ a Reus publicat a la secció Circ a l'Asfalt del número 29 de la revista Zirkòlika
Idea de bomber? Segurament, però va acabar funcionant. No era en cap programa electoral ni tampoc s’emmarcava en cap línia estratègica. No va sorgir de cap spin doctor ni de cap think-tank. No hi havia cap assessor d’imatge pel mig. Era simplement això, una idea pressumptament descabellada que es volia fer a dues ciutats: Vilanova i Reus. Potser per això que diuen que el Baix Camp és la terra del llamp, aquella terra on les coses es fan apassionadament, que la idea va anar quallant, tot i que no va ser fàcil i va topar amb algunes resistències inicials, sobretot polítiques.

Era un dia del mes desetembre de l’any 1996. Durant aquell temps parlar bé de circ era tan impopularcom dir a l’època de Galileu Galilei que la terra era rodona i girava al voltant del sol. Alfred Fort, tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Reus, i Bienve Moya, etnògraf i tècnic de l’Ajuntament de Vilanova, treballaven conjuntament per impulsar la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya. El 1996 van anar plegats ala Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. De tornada, en autobús, van rumiar en un festival que no es fes a Catalunya i que omplís un buit al mercat. Un festival de circ, van pensar, podria ser aquesta peça que faltava. Uns mesos abans, Alfred Fort ja havia proposat sense massa fortuna un festival de circ al’aleshores alcalde de Reus, Josep Abelló; però la perseverança quasi sempre té premi i el contraatac va tenir recompensa. Fort i Moya van presentar un projecte a Josep Maria Galofre, exempleat d’una caixa d’estalvis que acabava de ser nomenat nou regidor de Cultura al govern municipal encapçalat pel PSC.Galofre no les tenia totes, però va acceptar la proposta amb els braços oberts i no se sap com va aconseguir el beneplàcit de Josep Abelló, que només uns mesos abans havia tancat la carpeta del circ. Naixia així Trapezi, un festival que durant 15 anys ha estat dirigit per Jordi Aspa i Bet Miralta, d’EscarlataCircus, i que va agafar el model del festival de Sant-Lô, una petita localitatdel nord de França amb prop de 20.000 habitants i situada al departament de la Manxa, a la Baixa Normandia.

Per Bienve Moya, el festival va començar en aquell autobús com una “broma”, mentre que per Alfred Fort tot va començar com una “casualitat”. El circ que es va presentar en les primeres edicions va trencar aviat tots els tòpics que hi havia, i va apostar per un circ fet al carrer, molt popular, i amb companyies majoritàriament del nou circ francès, un fet que ha allunyat de la ciutat els aficionats més puristes del circ tradicional i ha aixecat també algunes crítiques, sobretot per la proliferació de companyies franceses. Però la comunió amb la gent de Reus i, en definitiva, l’èxit de la fórmula trobada, de vegades programant espectacles tan eclèctics que estaven allunyats del circ, ha tapat qualsevol discrepància. Per Josep Maria Galofre, l’encert en la programació de la primera edició, amb els trapezistes volants Les Arts Auts com a caps de cartell i protagonistes de l’espectacle inaugural que va deixar la ciutat bocabadada, va ser “cabdal” per a una bona arrencada d’un festival que va començar, afegeix Galofre, “sense cap experiència anterior i amb els dubtes normals de qualsevol iniciativa nova que acaba d’iniciar-se”.Els pares de la criatura van ser Alfred Fort i Bienve Moya i els padrins indispensables perquè pogués treure el cap, Josep Maria Galofre (PSC) i JosepLluís Vidal (CiU), el regidor de Vilanova que va donar el plàcet perquè el festival es fes també a la capital del Garraf.
El Krone visita Reus
El carrer ha estat on s’ha viscut més el Trapezi al llarg d’aquests primers 15 anys. L’advocat i escriptorJoan Santamaria (1887-1955), com si veiés el futur, va descriure el 1927 l’ambient que es viu pels carrers de Reus a meitat de maig, quan se celebra Trapezi: “Tots zumzegen com un rusc ple d’alegria i d’afany”. Les places més cèntriques de Reus, la plaça Mercadal –lloc on hi ha l’Ajuntament de Reus- la plaça Prim, la plaça de la Llibertat i la plaça de les Peixateries, han servit com a punts neuràlgics per a les actuacions i a poc a poc s’han anat ampliant el nombre dels espais per evitar la massificació que hi havia, sobretot durant les primeres edicions. Un dels més emblemàtics i que va estar a punt de morir d’èxit –es va plantejarcobrar una entrada- ha estat la Palma de Reus, un lloc a l’aire lliure construït fa més de 100 anys i rehabilitat durant els anys 90, amb capacitat per a unes 800 persones i on s’han viscut nits de glòria amb la programació deles seves golfes, un model que també es va importar de Sant-Lô. Per Alfred Fort la Palma és, juntament amb el parc de Sant Jordi, lloc on s’instal•len les carpes, el millor lloc per fer-hi circ. “És un lloc que s’hauria de copiar a moltes altres ciutats”, explica.
En total, durant elTrapezi s’habiliten més de 20 escenaris, inclosos els teatres de la ciutat, uns espais que tenen una llarga tradició en presentar funcions de circ, sobretot a partir de l’última dècada del segle XIX. En aquella època, els teatres Bartrina i Fortuny ja programaven circ; per exemple el Fortuny va presentar el 1941 els cèlebres pallassos Pompoff i Thedi. Trapezi ha recuperat aquella antiga tradició que va tenir l’època daurada durant els primers anys del segle XX. Reus, amb una projecció teatral, ha estat des de sempre una ciutat enamorada del circ. La inauguració l’any 1862 dels Jardins Euterpe van impulsar el circ a Reus, amb espectacles de feres i acrobàcies. Per la capital del Baix Camp, a inici de segle, hi va passar també el Gleich i atenció, el circ Krone, el més grandiós circ europeu que tot i que va venir per actuar només a Barcelona iTarragona, es va acabar instal•lant l’any 1927 al camp del Reus Deportiu gràcies a la intervenció del senyor Llevat, un reusenc responsable de la duana que va facilitar els tràmits burocràtics del viatge del circ alemany, segons expliquen els historiadors Joan Navais i Frederic Samarra en el seu treball Apunts per a la història del circ a Reus (1827-1975). El circ tenia 5 pistes i tenia enrolats 400 artistes i centenars d’animals exòtics, entre tigres, óssos polars, elefants, jaguars i pumes. A mitjans dels anys 70, el Palau d’Esports del Reus Deportiu va ser un escenari molt habitual. Allà hi van actuar El Circo de los Muchachos i els famosos pallassos de la tele Gabi, Fofó i Miliki.
Els nous escenaris
Quasi 40 anys més tard, un dels escenaris més nous de Trapezi és el parc Mas Iglesias, que es va estrenar per descongestionar el centre de la ciutat i oferir una oferta alternativa. En aquesta plaça també s’hi va instal•lar, a finals de l’any 2010, el Circ Raluy, que els últims anys s’havia ubicat en un bon lloc, un aparcamentde l’avinguda Marià Fortuny que ha deixat de ser una plaça pel circ després d’una reforma de l’espai i la construcció del centre comercial de la marca Lidl. “Reus és una gran ciutat i no ens ha anat malament actuar al parc Mas Iglesias”, comenta Carles Raluy.
Amb la distinció concedida per la Generalitat de Ciutat Amiga del Circ, Reus va fer el Parc de la Festa, un espai al costat de les piscines municipals que disposa de condicions d’aigua i llum. Aquest espai, però, no acaba de convèncer a algunes companyies, ja que la plaça està parcialment coberta i el circ no és visible, amb la qual cosa es perd el reclam que sempre té la carpa.
La tensió que hi ha a totes les ciutats amb el departament de Via Pública per a la instal•lació dels circs no s’escapa tampoc de la capital del Baix Camp, tot i els esforços que des del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) s’han fet els últims anys. La famosa plantada del Circ Cric, l’any 2007, va començar precisament a la ciutat de Reus. El circ Deros havia robat algunes cartelleres del Cric i havia cremat la plaça de Tarragona, i a la capital del Baix Camp els infortunis van continuar. El Cric no va aconseguir permís per enganxar cartells a la ciutat. Tortell Poltrona va dir prou, i en el seu comunicat va criticar l’Ajuntament per enganxar cartells similars als del circ i va assenyalar que “sia Reus – ciutat del Circ – i amb el recolzament del CAER i de Trapezi no es donen les circumstàncies per poder fer una estada del Cric amb normalitat i amb tots els requisits, potser és que cal canviar alguns formats, alguns protocols i potser cal estructurar un full de ruta que serveixi de guia per a la recepció d’estructures com la nostra.” Aquesta feina que reclamava el Circ Cric s’ha fet, i actualment existeix a Reus un protocol segons el qual tots elsespectacles de circ amb carpa han de disposar d’un informe favorable de la regidoria de Reus que certifiqui la “qualitat artística” de la companyia. Tot i aquesta recent modificació, encara es donen autoritzacions sense passar per la regidoria de Cultura, com el cas del circ Alegria, que va rebre el mes de desembre del 2010 un permís exclusivament de Via Pública per instal•lars-se en uns terrenys privats del carrer Pintor Fuster, molt a prop del Pavelló Olímpici en les mateixes dates que Cultura havia donat permís al Circ Raluy. Sigui com sigui, i malgrat aquests desajustos, a Reus hi ha hagut els últims anys una política de circ que executa el CAER que dirigeix Cèsar Compte, amb una clara línia de potenciació de les arts del circ i la coproducció d’espectacles de tall contemporani. Reus és una ciutat motor de circ que ha intentat anar sempre a l’avançada, i no només és una ciutat amiga. Durant els últims 15 anys ha estatla ciutat més amiga del circ.



Crítica de Call Me "Maria"
Marcel | dilluns, 11 de juliol de 2011 | 16:17h


No hi ha dubte que AdriánSchvarzstein, director juntament amb l’actor Sergi Estebanell de Call Me "Maria", vol repetir l’espaterrant èxit del circ català aconseguit amb Circus Klezmer. Tot i que li falta ritme en algun moment central i accentuar el paper de la suposada protagonista, Maria (Eva Szwarcer), el muntatge -una reflexió volgudament neutre feta a partird’una fotografia de Català-Roca sobre el xoc cultural entre catalans i mariners americans durant els anys 50- aconsegueix amb encert narrar el dia a dia d’un bar i ens regala moments de bon circ. Jeremías Faganel i Dídac Cano, en el paper de mariners de la sisena flota, estan esplèndids en els números individuals de perxa xinesa i diàbolo, respectivament; i amb la banda de quatre músics liderada per Adrià Gual aconsegueixen moments de gran intensitat. Matías Macri brilla en un altre dels millors instants de l’espectacle, els equilibris amb les cadires, i en les seves dues sortides a escena amb Irene Estradé. La parella fa uns finíssims i pulcres exercicis de mà a mà. Sergi Estebanell presenta un histriònic bàrman, paper que s’anirà alternant amb Schvarzstein. El muntatge, que acaba amb la cultura americana colonitzant-nos, és ideal per passar una bona estona i rememorar vells èxits dels anys 50, però decep en allò que ha caracteritzat, curiosament, la trajectòria de Schvarzstein: la ruptura de la quarta paret i l’esperit provocador. Schvarzstein, que venia del circ Ronaldo i es va donar a conèixer a Catalunya fent el personatge excèntric The Green man (L’home verd), és un mestre alhora d’aprofitar els espais i d’arribar al públic a través de les emocions. Li falta, a Call Me "Maria", només una mica més d’atreviment.
Directors: Adrián Schvarzstein i Sergi Estebanell
Dia i lloc: 9 de juliol de 2011. Mercat de les Flors
A la imatge, un moment del final de l'espectacle, dissabte a la nit. Aquest article s'ha publicat als diaris El Punt i Avui: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/433371-bon-entreteniment.html


Casa Sebas
Marcel | diumenge, 24 de juliol de 2011 | 13:04h

Ara fa quatre anys Manuel Sebastian Sebas (Barcelona, 1967) es passejava per les botigues de brocanters i d’antiquaris de Vilanova i la Geltrú i Els Encants de Barcelona a la recerca dels objectes pera l’escenografia del seu espectacle Acorde,estrenat a la fira Trapezi de Vilanova i la Geltrú després d’un procés de creació que va començar l’any 2006 i va culminar el 2007. L’artista català ja ha fet més de150 funcions de l’espectacle codirigit amb Cristian Atanasiu.
A finals de l’any 2006, mentre presentava l’espectacle Cartón Combo, Sebas es va plantejar l’ambiciosa nova creació amb una idea de sortida. No volia fer teatre de carrer, sinó portar un espectacle de teatre al carrer. Per aquest motiu tampoc es conformava amb un espai despullat a l’aire lliure. Calia desenvolupar, doncs, una sofisticada escenografia. Va pensar en fer-se una casa que servís alhora com a aparador per als invents prodigiosos d’un científic estrafolari que s’aixeca del llit amb lleganyes i es topa, de sobte i sense esperar-ho, amb el públic. Com faria qualsevol interiorista, va començar a imaginar i a furgar fins a acabar construint una casa que va fer amb l’ajuda de l’escenògrafa Txell Janot. Va comprar un marc de fotos antic, una dinamo, un assecador de cabell de peu i una caixa de música, entre molts altres objectes antics. “Anava als brocanters i intentava agafar confiança perquè m’ensenyessin més objectes, he buscat la majoria dels objectes que m’interessava tenir fins que els he trobat”. Per exemple, la caixa de música que va acabar comprant a Els Encants de Barcelona. “En alguns llocs em demanaven fins a 150 euros per una caixade música, al final vaig optar per comprar-ne una a Els Encants i arreglar-li el motor”, comenta.
Aquest article s'ha publicat al número 29 de la revista Zirkòlika. A la fotografia, imatge del cartell de l'espectacle.



L’Ajuntament de Cunit prohibeix un número de cavalls al Circo Italiano
Marcel | dimarts, 9 d'agost de 2011 | 17:58h

L’Ajuntament de Cunit (PSC) ha prohibit al Circo Italiano presentar els seus dos números de cavalls i gossos dàlmates que inclou el seu espectacle Somnis, que des de fa un any està fent gira per diferents localitats de Catalunya. En plena preparació del muntatge que el Circo Italiano estrenarà la pròxima tardor al festival Temporada Alta, a Girona, la companyia s’ha vist envoltada d’una nova polèmica en relació a l’exhibició dels animals als espectacles. Les picabaralles entre els circs i els ajuntaments són conseqüència de la disbauxa normativa que hi ha en els diferents municipis. Lluny en el temps han quedat les prohibicions dels números de tigres i elefants, els quals han desaparegut de Catalunya. Ara, i novament pressionats per les associacions animalistes, molts ajuntaments condicionen les seves llicències a que l’espectacle no inclogui cap animal, ni tan sols gossos o cavalls. En el cas de Cunit ha estat l’associació Libera que s’ha manifestat contra la presència dels animals. Pel director del circ, Pelé Rossi, la prohibició és “injusta”ja que al circ se li prohibeix presentar qualsevol animal i en canvi, a pocs metres de la plaça, hi ha una hípica. “Hauria de ser el públic –afegeix- qui opinés si li agrada veure aquests números”. En el seu recent informe sobre la situació de la Cultura a Catalunya, el Consell Nacional de la Cultura (CoNCA) demana una regulació sobre la presència dels animals als espectacles de circ i critica implícitament tots aquells ajuntaments, entre els quals hi ha els de Barcelona, Lleida i Tarragona, que han prohibit els números d’animals ja que ho han fet sense establir una"transició" que els permetés adaptar-se a la nova normativa. ElCoNCA, que assenyala que aquestes normatives municipals han “perjudicat”moltes companyies perquè no han pogut “esmorteir” un canvi tant radical, considera que caldria un “marc nacional de referència” que regulés per al conjunt del país la presència dels animals al circ.
A la imatge, una fotografia captada aquest Nadal a la plaça Monumental de Barcelona per Manel Sala Ulls del número de 6 cavalls que han prohibit a Cunit.


Hansel Cereza, fundador de la Fura dels Baus, dirigirà un circ per la Mercè
Marcel | divendres, 12 d'agost de 2011 | 17:38h

El director Hansel Cereza, membre fundador de la Fura dels Baus, dirigirà un espectacle de circ en el marc de les festes de la Mercè de Barcelona, que se celebraran el pròxim mes de setembre a la carpa que el Circo Italiano instal•larà pels voltants del castell de Montjuïc. La responsable de Festes de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Almirall, es va desplaçar fa uns mesos a Sant Petersburg (Rússia) per a la contractació d’alguns dels artistes que participaran a les funcions. En el món del circ, Cereza va col•laborar a l’espectacle Love


Pepa Plana: "El que m'ofereix el Cirque du Soleil no m'ho ha ofert ningú aquí"
Marcel | diumenge, 14 d'agost de 2011 | 17:17h


La pallassa Pepa Plana, que va donar la campanada fa unes setmanes amb l’anunci –avançat per aquest bloc de circ- del seu fitxatge pel Cirque du Soleil, va desgranant a poc a poc detalls del seu projecte. També lamenta la falta d'oportunitats que donen espais com el Teatre lliure o el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Ho explica tot en una entrevista concedida a l’agència de notícies EFE.
"La pallassa iniciarà un "èxode amb retorn" de prop de dos anys al Cirque du Soleil després d'haver acceptat l'oferta de ser una de les protagonistes del nou espectacle del circ canadenc,amb el qual farà gira per tot el món. Plana viatjarà a Mont-real al setembre i s'incorporarà al circ el gener del 2012 per crear la seva part en l'espectacle, del qual serà fil conductor. Al setembre començarà a "plantejar les improvisacions" de la seva nova creació a Mont-real, seu del gran circ, on treballen 3.000 persones sense comptar els artistes, i després passarà a formar part de "les 500 famílies que giren amb el circ". L'aventura del Soleil se la pren Plana "amb ganes d'aprendre, de compartir, és un vaixell molt gran en el qual hi ha molta gent remant, no remaré sola. Saber que cada nit hi ha 2.000 espectadors a la pista fa una mica de vertigen". S'incorpora per "crear un espectacle nou, em donen bastant marge", en un duo de pallasses, al costat de la clown de Mont-real Natalie Claude, amb estrena prevista a l'abril i posterior gira pel Canadà, Estats Units i Àsia. Mentrestant, en el temps que li queda lliure aquest any, prepara noves gires amb la seva companyia i actuarà a Verscio, a la Suïssa italiana, Xile, l'Equador, Colòmbia, Menorca, Pamplona i altres ciutats, on representarà "Giulietta, L'Atzar i Penèlope", el seu últim espectacle preparat i dirigit per la prestigiosa pallassa australiana Nola Rae, la clown que va posar nas vermell en els seus muntatges a Elizabeth I, a Shakespeare i a Napoleó. Segons el parer de Plana, "els que tenim molta feina podem amplificar les dificultats del sector. Hi ha gent amb un talent brutal que està fent coses amb zero recursos, és molt més fàcil treballar fora". "Truques a portes que no se t'obren i tenim dret a actuar en cases grans com el Lliure o el Teatre Nacional de Catalunya-diu la clown catalana-, i amb aquestes el Cirque Soleil m'ofereix una creació,sense cap càsting ni haver-ho demanat, i jo encantada de la vida, aquí no m'ho ha ofert ningú". Descansa uns dies a la seva nova residència de Sant Jaume d'Enveja (Montsià), una antiga granja de pollastres de 2.000 m2., i allà, resguardada pel Delta de l'Ebre, l'artista reflexiona sobre el seu futur mentre restaura un moble antic i cavil•la sobre el projecte de fer de convertir la granja en un centre de creació i de trobada d'artistes. (L'article continua)".


La foto d'un elefant amb un nen guanya el concurs de la Federació Mundial de Circ
Marcel | divendres, 26 d'agost de 2011 | 18:10h


Una fotografia dels germans nord-americans Jason i Justin Senft realitzada al Kelly Miller Circus ha guanyat el concurs d'imatges organitzat per la Federació Mundial de Circ. A la fotografia, un elefant dóna amb la seva trompa el biberó a Nicolas, un nadó de 6 mesos. El nadó està agafat pel seu pare, el pallasso Ryan Combs. La fotografia es veurà a Montecarlo, en el marc del festival de circ que es farà al gener.



Fernando Pose i Daraomai mostren el seu talent al festival de circ de Terrassa
Marcel | divendres, 2 de setembre de 2011 | 18:05h

El malabarista Fernando Pose i la companyia Daraomai amb el seu espectacle 1,2,3 Poma han demostrat al festival de circ de Terrassa, que es va clausurar ahir amb un altre èxit de públic, que formen part del pilar del circ català actual. La tercera edició del festival, sota la direcció artística d’Enric Petit, ha comptat amb una trentena d’artistes de 10 companyies i un pressupost de 21.000 euros, 4.000 més que fa un any. L’Associació de Veïns de La Maurina ha donat ple suport al festival, finançat per l’Ajuntament de Terrassa a través del Pla de Barris. La baixa a última hora de Los Two Play va obligar a improvisar un cabaret de circ. Marcel Gros es va burlar en el seu espectacle dels muntatges ensucrats de Cirque du Soleil. Per a properes edicions s’estudiarà convidar una companyia amb carpa. El festival de circ de Terrassa s’allunya molt del model del Trapezi de Reus, i aposta per convidar només companyies catalanes i també per obrir-se a tots els corrents de circ, inclòs el tradicional.

A la imatge, la dona barbuda (Marta Riba), envoltada de nens que li volien tocar la llarga barba, ahir a la plaça Assemblea de Catalunya de Terrassa.


Mor als 77 anys el pallasso Manel Vallès Totó
Marcel | diumenge, 11 de setembre de 2011 | 12:41h

El pallasso Manel Vallès Totó, va morir ahir dissabte dia 10 de setembre de manera inesperada als 77 anys d'edat en un hospital de Calella, on va ser traslladat d'urgència després que es comencés a trobar malament a la seva residència de Malgrat de Mar, al Maresme. L'artista, que feia 5 anys que estava retirat de l'escena, havia actuat al llarg de la dilatada trajectòria com a pallasso august al millors circs europeus com a Hermanos Martini i Martini-Llata i al carrer amb la seva inseparable partenaire, Rose-Marie Risto, amb qui van formar l'exitosa parella Germans Totó després d'haver-se conegut en un circ de Suècia. Entre el 1957 i 1976, Manel Vallès va actuar als circs Rancy, Althoff, Pinder o Wenneweiss. Totó, dedicat amb cos i ànima a la seva professió, ha estat un dels tres millors pallassos catalans excèntrics del segle XX, juntament amb Charlie Rivel i Tortell Poltrona (Jaume Mateu). Les exèquies seran demà a Malgrat de Mar.
Enllaç amb l'article publicat a El Punt el novembre del 2006, coincidint amb el lliurament del Nas d'Or del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. A la imatge, Totó després de rebre el premi de mans de l'alcalde Antonio Balmón, d'esquena. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2149897

dilluns, 20 de novembre de 2006
>
Cornellà homenatja al pallasso Totó
El festival de pallassos de Cornellà arrenca amb el rus Smarlowsky i el francès Pipo com a grans estrelles

MARCEL BARRERA. Cornellà de Llobregat
Després de 60 anys com a pallasso de pista recorrent els grans circs europeus i, just en l'any de la seva retirada, Manel Vallès Totó (Barcelona, 1933) va rebre divendres el Nas d'Or de la 12a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Membre dels Germans Martini i Martini-Llata, Totó va dir durant l'acte de lliurament que el premi suposa la «culminació» de la seva carrera. El festival de pallassos, que se celebra des del 1984 en memòria de Charlie Rivel, ha arrencat aquest cap de setmana amb bona nota per a Clownfree, una nova iniciativa per obrir més el festival a la gent, i amb un artista destacadíssim que va deixar el públic bocabadat amb la seva màgia en la gala de circ Euroclowns: el rus Evgueni Smarlowski.

+ El pallasso Manel Vallès Totó després de rebre el Nas d'Or, al costat de l'alcalde de Cornellà. Foto: GABRIEL MASSANA.
El pallasso Totó va viure una gran nit divendres a Cornellà, una ciutat principi i final de la seva dilatada trajectòria de més de mig segle. «La primera pallassada la vaig fer a Cornellà, quan el primer dia d'escola, l'any 1939, vaig caure de la cadira i tota la classe es va posar a riure», explica Totó, que 67 anys després d'aquesta anècdota va fer riure el públic que omplia el circ de Cornellà amb el seu comentari: «La professora em posava de cara a la paret; deuria ser una paret mestra perquè vaig acabar fent de pallasso».
Totó, que va tenir paraules elogioses per a Ross Marie, la seva dona que va conèixer en un circ a Suècia i després va ser la seva partenaire amb els Germans Totó, va actuar en molts dels circs d'Amorós i Osvaldo Silvestrini, empresaris catalans protagonistes d'una exposició de cartells i material, comissariada pels figuerencs Genís Matabosch i Ramon Bech, que es va inaugurar dissabte al Castell de Cornellà després de tres anys d'investigació.
El festival sembla haver superat la crisi que planava fa dos anys, quan l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, va demanar ajudes econòmiques per mantenir-lo. Una de les persones artífex d'aquestes ajudes va ser Caterina Mieras, exconsellera de Cultura que va triplicar els diners i que divendres era a la llotja del circ. Mieras va rebre un especial agraïment de l'alcalde Balmón. que també va donar les gràcies al diputat d'ERC Joan Tardà; i a Carles Navales, director de la revista La Factoría, per haver donat suport al festival en moments difícils.
En el següent enllaç al bloc de Quim Elías es poden llegir les cròniques que el crític de circ Jordi Elías va escriure a diferents mitjans de comunicació sobre els Martini durant la dècada dels anys 60: http://quimelias.blogspot.com/2010/11/els-martini-toto-valles-festival-de.html

Poltrona dedica una funció del Circ Cric al pallasso Manel Vallès "Totó"
Marcel | dilluns, 12 de setembre de 2011 | 17:40h

Tortell Poltrona (Jaume Mateu) va dedicar la funció que el Circ Cric va fer ahir diumenge dia 11 de setembre a la Seu d'Urgell al pallasso Manel Vallès "Totó", que va morir de manera sobtada el passat dissabte a l'edat de 77 anys. Totó, que era 22 anys més gran que Poltrona, no es va voler perdre l'any 2006 la presentació del llibre Animal de Circ. Retrat de Tortell Poltrona (Edicions Dau) malgrat assistir a molts pocs actes socials. La reacció del Circ Cric de Tortell Poltrona i Montserrat Trias ha estat de les poques que s'han produït després de la mort de Manel Vallès Totó. La junta de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) està reunida aquesta tarda en sessió ordinària i tractarà el tema. Enciclopèdia ha actualitzat l'entrada dedicada al pallasso català. Es pot llegir al següent enllaç: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0248212.

Totó: El senyor pallasso
Marcel | dimarts, 20 de setembre de 2011 | 16:34h
Les coses que es fan amb el cor són les més autèntiques i, al final, quasi les úniques que perduren en el temps. Manel Vallès Totó va ser el pallasso de la passió i del bon gust, el pallasso de l’alegria a la pista i també de l’optimisme fora de l’escena. Res a veure amb el tòpic del pallasso deprimit. Totó era un excèntric a la pista a qui li agradaven també les bones formes. Tot un senyor. Tot un senyor pallasso. No ho va tenir gens fàcil. Fill i nét de drapaire, provinent d’una familia humil del barri d’Hostafrancs de Barcelona, va aconseguir amb els anys, gràcies a la seva disciplina de treball i gràcia innata, actuar al Festival de Circ de Montecarlo i als millors circs europeus dels anys 60, com el Cirque d’Hiver de París o el circ Krone alemany. Arribar a dalt de tot en el món del circ no vol dir res, perquè continues estant a baix de tot de l’escala social. O sigui, sense reconeixement. A Catalunya, conegut pels espectacles infantils dels Germans Totó, va haver de vendre’s fa uns anys part de la seva col•leccióde circ a mans privades. Es parla molt dels fons fotogràfics, però i del nul interès de les administracions pels fons patrimonials de circ? Institucions i associacions del sector han reaccionat tard a la seva mort i segurament per això és més necessari que mai un homenatge pòstum. Serà l’últimaanècdota de la seva vida. Un devessall d’experiències viscudes durant més de 50anys guardades gràcies a una memòria privilegiada i transmeses gràcies a una xerrameca de savi que li servia per explicar totes les batalletes sense mirar mai el rellotge. Tot el que feia era per amor, pur amor, i perquè hi ha una cosa que cotitza molt a la baixa que estimava amb delit: el circ. Mort perculpa d’un infart als 77 anys, serà un dels grans del circ català del segle XX. Adéu, Totó. I visca el circ!
Article publicat al diari El Punt Avui http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/454909-el-senyor-pallasso.html



Circ al Castell de Montjuïc comença a mig gas per la pluja
Marcel | dissabte, 24 de setembre de 2011 | 23:14h

La pluja ha destarotat els plans de la primera jornada del Circ al Castell de Montjuïc i ha obligat a suspendre totes les actuacións del matí excepte les dels pallassos rusos Licedei i el combinat de circ, que s’han celebrat a l’interior de la carpa del Circo Italiano instal•lada al fossar del castell i que s’ha omplert com un ou malgrat les incomoditats de pujar a la muntanya amb mal temps. Els qui hi han anat, però, han xalat de valent amb combinat de circ d'un altíssim nivel tècnic. El malabarista ucraïnès Alexandr Koblykov, que treballa amb 10 pilotes a l’aire, la parella d’acròbates Sergei Popov i Nicolas Scherbhak, i l’equilibrista alemany Danilo Maler han estat els més destacats d’un programa de circ de luxe. A qui li agradi el circ que no s’ho pensi dues vegades i hi vagi amb temps per fer una mica de cua. Diumenge 25 desetembre es presenten tres funcions més. A la imatge, els pallassos de Sant Peterburg Licedei durant un moment de la seva actuació, ahir dissabte.


Circ a Montjuïc: Bravo bravo
Marcel | dilluns, 26 de setembre de 2011 | 15:49h

Diumenge. Surto de casa amb prou temps per arribar al combinat de circ que fan al castell de Montjuïc. Com que dissabte vaig quedar amarat pujant a peu, aposto per l'autobús. A la plaça Espanya m'agafa una suor freda. Compto la gent que fa cua a la parada. Són més de 200 persones que volen pujar al castell. No veuré ni una estona dels Licidei, pallassos de l'escola russa que dissabte em van fer somriure. Faig marxa enrere i agafo metro i, per pèls, el funicular. Arribo al chapiteau del Circo Italiano just a l'hora, a tres quarts d'una. L'equilibrista Danilo Marder em recorda precisament el rellotge que no m'he tret de sobre en mitja hora de patiment. Mou les cames com si fossin les busques del rellotge. Amb poca estona ja es veu que assistirem a un gran festival de circ, que sempre queda més pompós que dir-ne simplement combinat. Quasi a la mateixa hora que el malabarista Fernando Pose, un dels grans artistes catalans del moment, presenta un exercici de transformisme al fossat; dins el circ, la parella russa Galina Txernova i Valentin Txernov deixa el públic amb la boca oberta amb els seus canvis de vestits. Els bravos que s'escolten ja no pararan fins al final de la funció. Amb una granota de mecànic, apareixen dos acròbates, Sergei Popov i Nicolas Xerbhak, que han triomfat a París i que és del millor en exercicis acrobàtics que ha passat per Barcelona des que la parella ucraïnesa Iroixnikov va actuar al Gay Circus l'any 2008. L'excel•lent malabarista rus Alexandr Koblikov, que treballa amb deu pilotes alhora, prové, com la majoria dels artistes que han actuat al combinat, de la ciutat de Sant Petersburg, on Gaetano Ciniselli hi va construir el 1877 un circ estable que els russos han sabut conservar. De moment, nosaltres els barcelonins, només tenim el circ inestable i encara gràcies. Durant les festes de la Mercè, gràcies a l'aposta que ha fet Marta Almirall des de l'Ajuntament, veiem el millor circ. Però el dia que es compleixi la promesa de l'alcalde Xavier Trias feta a aquest diari, en la seva època de regidor, de fer un circ estable no caldrà tenir por de perdre l'autobús. Sempre quedarà demà per anar al circ.

Crònica publicada el dia 26 de setembre de 2011 al diari El Punt Avui http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/457022-circ-a-montjuic-bravo-bravo.html.

A la imatge, de Manel Sala Ulls, els acròbates Sergei Popov i Nicolas Scherbhak


28 setembre 2011
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6897


Arenys de Munt: Un rusc per als circs
Marcel | dissabte, 22 d'octubre de 2011 | 08:34h

Article publicat a la secció Circ a l'Asfalt del número 30 de la revista Zirkòlika. L'article es pot descarregar en PDF.

Quan en un racó de la casa i en plena canícula d’agost es deixa un terròs de sucre o qualsevol llaminadura, ja se sap que en qüestió d’hores allò serà una cercavila de formigues panxacontentes. És una eqüació que no acostuma a fallar mai. En l’agrest món del circ passa una mica el mateix quan corre la brama que hi ha terrenys amb una triple condició. Quan els ajuntaments ofereixen una zona amb suficient espai per a la carpa i les caravanes, molt cèntrica i visible des d’alguna carretera transitada, lesregidories de cultura tenen cua a les portes del registre. La coincididència d’aquests factors, però, i malgrat les fotografies que es van fer la legislatura passada polítics i companyies, és molt poc habitual. Excepcional, millor dit. Precisament actualment passa tot el contrari del que buscava el protocol per facilitar les gires a les companyies. En l’últim informe sobre l’estat de la cultura, el Consell Nacional de Cultura i de les Arts (Conca) critica sense citar-ne cap alguns ajuntaments per aprovar normatives que obliguen a instal•lar les carpes “cada vegada més a l’exterior del nucli urbà, amb la qual cosa perden presència i centralitat”. Per això és paradigmàtic el cas d’Arenys de Munt, a la comarca del Maresme, que des de l’any 2010reserva un generós i modern espai a les companyies. (L'article continua)
Imatge: La carpa del Circo Italiano al parc de Can Jalpí, el mes de setembre del 2010, i al seu costat el monument que commemora la consulta independendista d’Arenys de Munt. Foto: Marcel Barrera.


El pallasso Claret Papiol fitxa pel Circ Raluy
Marcel | dijous, 27 d'octubre de 2011 | 17:56h
El pallasso Claret Papiol, fundador juntament amb Tortell Poltrona de la mítica parella dels anys 80 Germans Poltrona, ha fitxat pel Circ Raluy. L'artista debutarà demà a Girona, coincidint amb l'estrena del nou espectacle de la companyia. Papiol, que feia mesos estava en negociacions amb el circ, serà l'encarregat de presentar, juntament amb Carles Raluy, les funcions. No es descarta que la col•laboració es perllongui i que Claret Papiol presenti també el Circ Raluy durant la seva estada aquest Nadal a Barcelona.

S'adjunta el dossier de premsa del nou espectacle del Circ Raluy :
http://blocs.mesvilaweb.cat/media/RG9zc2llciBkZSBwcmVtc2FfUmFsdXkgR2lyb25h_207526_1_6903_1.pdf


El Circo Mundial portarà als tribunals la normativa que prohibeix els animals salvatges a Barcelona
Marcel | dijous, 10 de novembre de 2011 | 14:12h

El Circo Mundial plantarà cara a l’Ajuntament de Barcelona. Segons ha confirmat el seu director, José María González, les pròximes setmanes està previst presentar una demanda als tribunals de justicia contra l’ordenança de tinença d’animals aprovada el 22 de desembre de l’any 2003 pel ple de l’Ajuntament que prohibeix als circs presentar números amb animals salvatges. La decisió de portar la normativa als tribunals compta amb el suport de l’entitat que agrupa els millors circs europeus, l’European Circus Asociation (ECA), i busca revocar la normativa municipal. La iniciativa arriba després dels èxits a Àustria i Anglaterra, països que s’han fet enrera en la prohibició gràcies a l’ofensiva dels circs tradicionals. El canvi de color polític al consistori barceloní i la debacle d'ERC és, per la companyia, una esperança perquè alguna cosa canviï. El Circo Mundial fa sis anys que no visita Barcelona per la prohibició de l’Ajuntament de Barcelona.

La prohibició dels circs amb animals arribarà als jutjats
El govern de CiU a Barcelona admet per primer cop que “no li agrada” la normativa
El Circo Mundial té el suport de l'associació que ha aconseguit aturar les prohibicions a Àustria i Anglaterra
13/11/11 02:00 - BARCELONA - MARCEL BARRERA

El fakir Kirman , actuant al Poblenou amb una serp el setembre del 2009. Foto: M. BARRERA.
1
Notícies relacionades
• Defensors d'animals contra el Circ Mundial
Notícies de ...
• Barcelona
El Circo Mundial, a qui es va prohibir fa set anys presentar dos números d'animals, portarà l'Ajuntament de Barcelona als tribunals. Segons ha confirmat el seu director, José María González, les pròximes setmanes es presentarà una demanda contra l'ordenança de tinença d'animals aprovada el 2003 pel ple de l'Ajuntament. L'ordenança prohibeix als circs presentar números amb animals salvatges. La decisió compta amb el suport de l'entitat que agrupa els millors circs europeus –l'European Circus Asociation (ECA)– i busca revocar la normativa que des de la seva entrada en vigor, l'any 2004, ha provocat nombrosos conflictes amb els circs.
La iniciativa del Circo Mundial arriba després dels èxits a Àustria i Anglaterra, països que s'han fet enrere en la prohibició gràcies a una ofensiva dels circs tradicionals que ha estat liderada per la princesa Estefania de Mònaco. La Unió Europea ha estirat les orelles a Àustria, ja que considera que la prohibició atempta l'article 56 del tractat europeu, el qual “prohibeix les restriccions a la lliure prestació de serveis dins la Unió Europea”.
A més, la nova etapa política a l'Ajuntament de Barcelona, amb ERC i ICV fora del govern, també dóna esperances a un tomb de la situació. Tot i que CiU i el PP van votar a favor de l'ordenança, tan Xavier Trias, l'actual alcalde, com Alberto Fernández Díaz, líder del PP, van qüestionar la normativa i van demanar que fos més flexible amb els circs. Un portaveu de l'Ajuntament de Barcelona ha assegurat, per primera vegada des de l'aprovació de l'ordenança, ara fa quasi vuit anys, que al consistori barceloní “no li agrada” aquesta ordenança, tot i que al mateix temps assenyala que “la farà complir”.
LA DATA
1.1.2004
Va entrar en vigor l'ordenança que prohibeix als circs exhibir animals salvatges a Barcelona.


Crònica de l'homenatge a Totó, per Quim Elias
Marcel | divendres, 18 de novembre de 2011 | 13:56h
Convocat per l'amic Ramon Bech, vaig assistir ahir a l'homenatge que l'Ajuntament de Cornellà va fer a Totó, Manel Vallès, que nasqué a la vila l'any 1933. Presidiren la taula el presentador Jordi Jané, el company excèntric dels Martini Juanito i el propi Ramon Bech.

En Juanito ens explicà anècdotes dels anys seixanta quan formaren el grup Els Martini. No sóc capaç d'explicar com ens va captivar, ell, un pallasso en actiu, ens transportà a l'època de quan eren joves, solters i divertits i els "veierem" actuant a la pista o relacionant-se amb l'entorn en ciutat i països desconeguts. Magnífica exposició acompanyada de les paròdies que representaren amb els gestos i les cares precises. Els pallassos no s'haurien de morir quan tenen tantes coses a aportar. Juanito, no ho facis, fés-me cas per favor t'ho demano.
En Ramon Bech ens parlà del llibre que amb en Totó s'entusiasmaren a escriure, l'un explicant vivències amb una memòria d'elefant i l'altre redactant-les i intentant situar-les en el temps i en el moment i lloc concrets, un recital de situacions recordades amb tot detall unes quantes dècades després, quedant sempre la redacció pendent d'un estricte anàlisi minuciós de cada paraula i frase per part de Totó. El llibre veurà la llum al mes de març de l'any vinent en un acte de presentació al que assistirem tots com un sol home.

Mencionà en Ramon un fet que tots hem observat i admirat: 50 anys de profunda complicitat i compenetració d'en Totó amb la seva Rosemarie, sueca de naixement, catalana d'adopció i idioma, companya d'escenaris durant 25 anys, companya de la vida durant quasi cinquanta. No fou l'únic a mencionar-ho públicament.

L'Àlex Navarro ens presentà una entrevista filmada de pocs minuts que ell i la seva esposa Caroline Dream feren a Totó a inicis de l'any 2009, on ell explica, a partir de les fotos que il•lustren una habitació de casa seva, el sancta sanctorum, la seva vida de pallasso que ha recorregut tota Europa i ha conegut els grans circs i els grans pallasos europeus, dels que es reconeix gran admirador i seguidor des d'infant. Vaig gaudir enormement, no pas l'únic sino al contrari, veient en Totó, ara a la pantalla, sentint-lo, veient-lo gesticular, explicant-se. Sembla ser que aquesta entrevista és part d'un llibre que la Caroline està preparant sobre el món dels pallassos. Segon llibre de pallassos mencionat la mateixa nit. Enhorabona!

La regidora de Cultura de l'Ajuntament ens diu que el Festival de l'any 2012 seguirà, que els directors no s'han triat encara (tots pensem, però, que en Boni i l'Àlex seguiran com a tals), que en Totó el tenim present i que sent Cornellà el lloc de naixement d'en Totó recull la proposta que se li ha fet de dedicar un carrer o una plaça de la vila a la seva persona.

L'Alícia, filla dels dos, va agrair l'acte i la presència de tots nosaltres, ben emocionada. No hi ha res a agrair, de tant que hem rebut abans en vida i durant el mateix acte.

I fem un pica-pica amb vi portuguès Dos Santos, el seu preferit, i cava, bo de veres. I ens saludem tots, coneguts i desconeguts, tots amics i abraçats.
No en vull fer la llista, la porto a dins, a dins del cor. Quin plaer! tant que el conserge ens va haver de treure ja que no marxàvem, continuem al pati del Castell, edifici medieval al centre de la ciutat que ens hostatjà. Però si m'agrada especialment mencionar que vaig demanar a la Rosemarie que m'estampi una dedicatòria sobre l'article que vaig publicar a la revista Zirkolika nº 12 l'any 2007 sobre en Totó, on hi aparèix una fotografia dels dos. Gràcies Rosemarie.
Encara continuem el plaer camí del metro i metro enllà, no acabaríem.
Tot mèrit del Totó que ens omplí l'ànim amb tan bones vibracions.

Totó, m'agradarà recordar-me de tu la resta de la vida, segur que no em costarà gens ans el contrari. Els pallassos no s'haurien de morir mai, ja que tenen tantes coses a aportar. I tu no moriràs del tot mentre nosaltres et recordem. I ho farem, de segur.

Quim Elias
Barcelona, 18 de novembre 2011


Joan Ramon Graell, virtual nou president de l’APCC
Marcel | dijous, 24 de novembre de 2011 | 18:01h
L’acròbata Joan Ramon Graell és virtualment el nou president de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) després de presentar-se una única candidatura que incorpora també a Karoli com a tresorer de l’entitat, Lluc Armengol com a vicepresident i Jordi Gaspar com a secretari. La candidatura arriba després d’una pròrroga en la presentació de candidatures i d’una polèmica reunió que van convocar alguns socis de l’APCC. Les eleccions seran el pròxim dia 12 de desembre.


La direcció del festival de circ Trapezi enfronta el departament de Cultura i l’Ajuntament de Reus
Marcel | dijous, 15 de desembre de 2011 | 15:42h

Embolica que fa fort. Quan falten només 5 mesos per a la celebració de la 16a edició de Trapezi, el festival viu una profunda crisi. El nom de la persona que finalment ha de portar la direcció de la fira enfronta el departament de Cultura, partidari d’elegir el nou responsable mitjançant un concurs públic, i l’Ajuntament de Reus, que amb l’oposició del conseller Ferran Mascarell ha encarregat a l’artista Louisa Raluy assessorament per a la pròxima edició que s’ha de celebrar el mes de maig.
Aquest matí s’ha celebrat a l’Ajuntament de Reus una reunió entre el conseller Ferran Mascarell i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, per intentar que el conflicte obert sobre el model que ha de seguir la fira de circ no s’aguditzi encara més i acabi en una ruptura institucional entre les dues principals administracions que han de triar, juntament amb la Diputació de Tarragona i a través del Consorci del Teatre Fortuny, el director de Trapezi. Tot i que la Generalitat és majoritària en aquest consorci, no s’entendria l’elecció d’un director que no comptés amb el suport de l’Ajuntament de Reus.
En el rerefeons d’aquesta picabaralla hi ha la crisi que viu el Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), que des del cessament de Cèsar Compte el mes d’octubre no té director per discrepàncies entre l’Ajuntament i la Generalitat. També hi ha punts de vista diferents respecte al model que ha de seguir el festival i si s’ha de decantar per una línia continuista com fins ara, en què s’apostava pel nou circ, o bé cal aprofitar aquest canvi a la direcció i la marxa de Jordi Aspa i Bet Miralta per trencar el model implantat aquests anys i girar cap al circ tradicional. L’Ajuntament de Reus creu que els últims anys el festival ha anat de baixa i cal un canvi en la seva orientació.
Des de l’Associació de Professionals de Circ (APCC) es viu tota la situació amb una gran estupefacció, ja que l’entitat estava d’acord amb Cultura de triar el nou director mitjançant un concurs públic que es va tancar el 15 de setembre passat i al qual s’hi van presentar quatre candidats: José Antonio Hernández Joselito, Clara Matas, Johnny Torres i Jordi Gaspar. Ni l’APCC ni tampoc des de la Generalitat s’expliquen perquè l’Ajuntament de Reus ha optat per una altra via. La sintonia entre els representants de l’APCC i el conseller respecte a aquest afer és total.
A la imatge l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, durant una intervenció al Parlament de Catalunya.


L'Ajuntament de Reus i Cultura es donen una setmana per resoldre la crisi del festival Trapezi
Marcel | divendres, 16 de desembre de 2011 | 00:02h
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, s'han donat avui una setmana de marge per resoldre la crisi oberta al festival de circ Trapezi i decidir la fórmula definitiva per triar el nou director. La reunió entre Mascarell i Pellicer ha estat en alguns moments "molt dura", segons fonts del departament de Cultura. Finalment, segons les mateixes fonts, s'ha trobat una possible via de solució que s'haurà d'anar perfilant durant els pròxims dies i es donarà a conèixer el pròxim dijous dia 22.


Crítica Circ Raluy: Generacions
Marcel | dimecres, 21 de desembre de 2011 | 16:28h

Non plus ultra
Companyia: Circ Raluy
Espectacle: Generacions
Lloc: Port Vell de Barcelona
Dia: 18 de desembre de 2011. Fins al 8 de gener
Començar un número de trapezi balanç amb tan mal peu que es fallen consecutivament tres piruetes deu provocar bastant pànic escènic i la sensació que el millor és llençar la tovallola perquè tot plegat no es desmunti encara més. La vergonya a la pista deu ser la pitjor de les humiliacions. Però en aquests moments d’extrema dificultat és quan apareixen els bons artistes com Jean Cristophe Fournier. Amb un increïble aplom, l’artista de rostre impertorbable va aconseguir sobreposar-se a l’adversitat i davant d’unes 300 persones va fer la millor actuació que li recordo. Claret Papiol, el Monsieur Loyal que troba rodolins per tot i és un mag de les paraules, no ho podia dir millor: “Non plus ultra”.
El Circ Raluy, el gran defensor del circ tradicional i amb una línia artística ascendent, presenta un espectacle equilibrat, amb músiques ben triades i vestuari renovat. La música en directe de Jaume Vendrell ha guanyat presència i l’espectacle millora. El pallasso Lluís Raluy Lluïset funciona molt bé amb les entrades curtes surrealistes, Sandro Roque executa una de les millors entrades còmiques de La ràdio que s’han vist en molts anys i la seva rèplica, Jerzy Swider, és un personatge meravellosament impopular que va creixent cada dia que passa. Potser la parella Roque-Swider guanyaria encara més si treballés al centre de la pista i no tan arrambada a les cortines. Rosa Raluy presenta un número de barra vertical bastant rodó i les germanes Niedziella i Emily Raluy brillen a la pista amb els equilibris sobre el cable. I encara queda per enumerar el millor de l’espectacle: Les noves promeses del circ, Jillian i Kimberley, presenten un huracanat número de meteorits, i l’acròbata Duban Nikols ens dóna el millor regal en aquests temps de crisi: senzillament riure.
A la imatge, els germans Carles i Lluís Raluy toquen la concertina el dia de l'estrena de l'espectacle Generacions, el 2 de desembre. Al fons, la jove promesa del circ, Kimberley Raluy Giribaldi

Article publicat a El Punt Avui
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/488042-non-plus-ultra.html


La nit màgica dels premis Zirkòlika
Marcel | dimecres, 21 de desembre de 2011 | 23:54h

Era difícil superar la gran nit del 20 de desembre del 2010. Doncs bé, l’editor valencià Vicent Llorca ha aconseguit el “més difícil encara” i la segona nit dels premis Zirkòlika de circ de Catalunya, celebrada el 20 de desembre del 2011, va ser màgica. En un circ ple de gom a gom i en un ambient formidable, la gala va tenir moments especials i va reunir quasi totes les famílies del circ. El gran absent, encara que representat per una Montserrat Trias molt emocionada quan va recollir el premi per a Grimègies, va ser Tortell Poltrona (Jaume Mateu). Es va perdre una nit autèntica com poques.
Molt emotiu, en una imatge per a la posteritat, va ser quan la pallassa Pepa Plana, que abans de la seva aventura a Cirque du Soleil actuava per primera vegada al Circ Raluy , va lliurar al pallasso Lluís Raluy Lluïset un ram de papers de diari. En aquesta greu crisi de la premsa en paper algun editor es podria dedicar a la sastreria i fer-li a la Pepa vestits tan extraordinaris com el que portava: tot fet amb tela de paper de diari!
Més artistes sobre la pista. Jean Cristophe Fournier i Kerry Raluy van exhibir-se en un número de teles aèries que va provocar una gran ovació tancada del públic, en un moment de gran intensitat i compenetració entre artistes i espectadors. Ho comentava a la sortida un dels membres de la companyia Daraomai: “Hem actuat a alguns circs, però aquesta pista té alguna cosa especial”.
Estava per veure si Adrián Schvarzstein s’inclinava per la moderació de Call Me Maria o bé per la provocació del seu personatge The Green Man. L’excèntric va guanyar i per uns moments el nou pla integral de la Generalitat va estar en greu perill. A la màxima autoritat de la Generalitat a la gala, el subdirector general de Promoció Cultural, Joan Francesc Ainaud, li van començar a venir calfreds. L’Adrián el convidava a sortir a la pista i ell intentava dissimular mirant cap a l’infinit. Una vegada i una altra. Que sí, que no, que sí, que no. I finalment, i per aclamació del públic, va haver de sortir per fer de mosso de pista i carregar una catifa. (L'article continua).

A la gala hi van actuar alguns dels artistes premiats l’any passat com el malabarista Fernando Pose. De gira amb el circ de Rody Aragón, Pose és un dels grans valors del circ català i ahir ho va tornar a demostrar amb un número de bon humor, excel•lent tècnica i grandiós final. Els germans Richard i Alejandro Rossi van fer patir a més d’un. La caiguda durant el seu número d’icaris va ser espectacular i molts espectadors es van aixecar de les seves butaques per saltar a la pista si la situació requeria de primers auxilis.
I quasi una taquicàrdia van agafar, ja durant el lliurament dels premis, els membres de Cronopis, que es van endur el premi a la projecció del circ. L’esclat d’eufòria, les trepitjades i les empentes d’alegria dels membres d’aquest col.lectiu de Mataró quan sortien a la pista a recollir l’estatueta de Zirkòlika va fer tremolar el terra del circ. Lluís Raluy i Carles Raluy van rebre el premi al millor espectacle de circ de carpa. Són molt grans artísticament, però la seva reacció va ser molt continguda. L’alegria, a diferència de Cronopis, anava per dins. En Carles, a més, tenia un doble motiu d’alegria. Les seves nétes, Jillian i Kimberley, van guanyar el premi a les millors artistes novells.
Cada premi anava acompanyat d’una creació amb sorra de Borja González, que va tocar la fibra amb imatges com la de Tortell Poltrona tocant el seu saxo o en Marcel Escolano amb la seva cabellera de lleó salvatge. Una gran troballa per animar una entrega premis.
La nit va aconseguir unir el sector, el famós sector, en uns moments especialment difícils. I el mèrit es de Vicent Llorca.


Empar Pont: "L'Ajuntament de Reus no ha respectat el concurs per triar el director de Trapezi"
Marcel | dijous, 22 de desembre de 2011 | 17:07h

L'exregidora de Cultura de Reus Empar Pont (ERC) ha acusat avui el nou ajuntament que encapçala l'alcalde Carles Pellicer (CiU) de "no respectar" el concurs per triar el nou director del festival Trapezi i de "no tenir ni fava idea de circ". "Es pensen que és gent fent tombarelles en un carro", ha comentat l'exregidora en una tertúlia a Punt 6 Ràdio, una emissora local de la capital del Baix Camp. Pont ha dit sentir "respecte" pel Circ Raluy però al mateix temps ha dit que el model de circ que defensa Louisa Raluy, la nova assessora de l'Ajuntament en la matèria, no té res a veure amb el "circ a l'estil europeu" de Trapezi.

En el següent enllaç (a partir del tall 15:15) es poden escoltar les consideracions de la responsable política de Trapezi durant molts anys.

http://www.punt6radio.cat/tl_files/podcasts/dbm/221211dbm.mp3

A la imatge, l'exregidora Empar Pont

Via lliure per a l’elecció del director del festival de circ Trapezi
Marcel | dijous, 22 de desembre de 2011 | 13:11h
L’elecció del director teatral Ferran Madico com a nou responsable del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) dóna via lliure perquè de manera “imminent”, segons fonts de la Generalitat, es designi el nou director del festival de circ Trapezi, vacant des de la marxa de Jordi Aspa i Bet Miralta el passat mes de maig. Tot i que el Consorci del Teatre Fortuny de Reus va convocar un concurs el mes d’agost no està clar, però, que el futur director hagi de ser un dels quatre candidats que s’hi van presentar: Clara Matas, Johnny Torres, José Antonio Hernández Joselito i Jordi Gaspar. En una nota de premsa el departament de Cultura assenyala que el nou contracte-programa aprovat aquesta setmana “faculta” a Ferran Madico per a proposar el nou director de Trapezi, sense esmentar en cap cas el concurs que el consorci del Teatre Fortuny va convocar i està pendent de resolució. El retard en la resolució del concurs juntament amb els contactes de l’Ajuntament de Reus amb Louisa Raluy per començar a preparar la 16ª edició del festival està provocant un enorme enuig de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC).


Crítica de Cirque du Ciel
Marcel | dilluns, 2 de gener de 2012 | 11:11h

Espectacle: La capsa màgica
Companyia: Cirque du Ciel
Dia i Lloc: 23 de desembre, Coliseum
Explica l'expert circense Dominique Mauclair que els historiadors xinesos, en especial Fu Quifeng, situen l'acrobàcia com la primera expressió artística corporal, anterior a la dansa i el teatre. És fàcil deduir, doncs, que amb més de quatre mil anys d'història els xinesos siguin uns mestres en els salts mortals o els flics-flacs i els que tenen més autoritat per ensenyar-nos aquest meravellós i difícil art en què s'exalça la figura humana i sempre hi ha l'esperit de superació.
Amb molta disciplina, els artistes són entrenats a la Xina des de ben petits (a partir dels 6 anys) per aconseguir una acrobàcia que assoleix moltes vegades l'excel•lència. L'espectacle ZENsation, que va visitar Barcelona el 2003, era d'un alt nivell. Els millors números de Dralion, de Cirque du Soleil, que va visitar Barcelona dos anys més tard, el 2005, estaven protagonitzats per acròbates xinesos. L'acrobàcia a la Xina és tan poderosa que es calcula que hi ha 50.000 acròbates i unes 140 companyies oficials, la majoria amb una mitjana de 100 artistes.
Cirque du Ciel és una companyia nascuda el 1957 a la regió de Tianqiao que, amb ganes d'innovar i no quedar-se estancada, ha obtingut els últims anys un gran èxit amb el número Double poles climbing. L'espectacle que presenten aquest Nadal a Barcelona està ple de proeses circenses una rere l'altra acompanyades d'una potentíssima música de percussió que fa molt viu l'espectacle i el distingeix d'altres muntatges xinesos de música enllaunada. Hi ha tantes proeses que és difícil digerir-les totes de cop, però el nivell mitjà és notable i dos números sobresurten sobre la resta: la perxa xinesa, d'una gran intensitat i dificultat, i un pas de deux que acaba amb un equilibri inoblidable.
Article publicat a El Punt Avui:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/491425-el-que-es-dificil-sembla-facil.html


Llums i ombres d'una dècada de circ (2002-2011)
Marcel | dimarts, 3 de gener de 2012 | 12:19h

En el següent article publicat a l'Anuari de Circ 2011 es fa un repàs d'una dècada de circ. Aquests són els destacats. A la imatge, la nova i l'antiga carpa del Circ Cric al Montseny.


l’avenç ha estat històric i la gent del circ és qui l’ha fet possible
• L’APCC ha aconseguit portar el circ als despatxos de les institucions i se n’ha sortit bastant bé en el seu intent de liderar el sector
• La plantada del Circ Cric l’any 2007 va destapar a la llum pública totes les vergonyes de l’estat del circ a Catalunya i la Generalitat va reaccionar
• L’aprovació del pla integral l’any 2008 va coincidir amb l’inici de les estretors pressupostàries i la iniciativa no va anar acompanyada del finançament necessari
• L’actor Fulgenci Mestres triomfa al prestigiós circ alemany Roncalli i Blai Mateu eclosiona amb el seu sorpenent espectacle Le sort du dedans
• L’Ajuntament de Barcelona aprova el 2003 una ordenança que prohibeix els números d’animals salvatges i discrimina als circs. Els conflictes a partir d’aquest moment són constants
• El Circo Italiano, de la familia Rossi, s’instal•la a Catalunya i forma part ja del paisatge circense amb una important pedrera d’artistes
• El Circ Cric aconsegueix ser viable en la nova etapa que arrenca el 2002 I el Circ Raluy torna a fer gires per Catalunya
• Trapezi va representar en els seus inicis estat un revulsiu i una finestra privilegiada des d’on s’han pogut veure molt bones propostes de nou circ

En els següents enllaços es pot llegir l'article sencer

Xavier Trias: “El millor regal que em van fer de petit va ser un circ”
Marcel | dissabte, 7 de gener de 2012 | 16:28h

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va declarar la nit de reis a Televisió Espanyola (TVE) que el regal que més il•lusió li va fer quan era petit va ser un circ que li van portar els Reis d’Orient. Des de l’arribada de Trias a l’alcaldia, l’Ajuntament de Barcelona ha rectificat la seva posició sobre l’ordenança que prohibeix els animals salvatges a les pistes de circ i ha reconegut que “no li agrada” aquesta normativa aprovada l’any 2003 pel tripartit. D’altra banda, el rei Gaspar que aquest any va recollir moltes cartes i va repartir també molts regals tenia una gran semblança amb el pallasso Tortell Poltrona. Un dels patges, a més, s’assemblava a Montserrat Trias (senyoreta Titat).


El CoNCA va donar l’any passat 691.400 euros per a projectes de circ
Marcel | divendres, 13 de gener de 2012 | 17:36h

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha publicat recentment les ajudes superiors a 3.000 euros que es van concedir durant l’any 2011 a les companyies de circ. En total, s’han donat un total de 691.400 euros.
El desglossament és el següent:

111.900 euros a Bidó de Nou Barris per activitats de l’Ateneu Popular de 9 Barris, 138.800 euros a l’Associació de Circ Rogelio Rivel per les activitats de l’escola de circ, 176.000 euros a l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) per activitats de La Central del Circ i l’APCC, 7.300 euros a El Circ Petit per un curs professional de circ de nivell base.
7.500 euros a Agrega Projectes Culturals per l’Aparador 2011, 9.500 euros a Josep Antoni Hernández pel projecte El circ a l’escola, d’Els Parking; 9.700 euros a Atempo per Après, 10.700 euros a la companyia Mumusic Circus pel nou espectacle Roda, Món.
10.900 euros per a l’associació Tub d’Assaig 7.70 de Terrassa per als projectes de circ, 12.000 euros a Alina Ventura per a Aritmètica de la Mort, 12.300 euros a la Asociación de Circo ‘Eia’ per a l’espectacle Capas.
14.300 euros a El Generador, Art i Creació Cultural per a la celebració de FAC11, cinquè Festival d’Arts de Carrer de Sant Adrià del Besòs.
20.300 euros a l’Associació Alecto Circ per a la creació de l’espectacle Circ Teatre Modern, 21.200 euros a Cronopis per a l’espai de creació i formació de circ de Mataró, 25.500 euros per a la fira de circ al carrer de la Bisbal d’Empordà i un projecte de formació de circ.

26.400 euros per a la revista de circ Zirkòlika, 3.200 euros a Tilt per a l’espectacle Minim, 34.900 euros per a la celebració del festival Circ Cric al Montseny, i 39.000 euros per a l’espectacle Una d’0stres i la celebració del festival 1,2,3 Pallasso de Tiana.

Louisa Raluy, nomenada nova directora del festival de circ Trapezi fins l’any 2013 amb l'oposició de la Generalitat
Marcel | dimarts, 17 de gener de 2012 | 01:26h

Confirmat. L’acròbata Louisa Raluy és la nova directora artística del festival de circ Trapezi de Reus en substitució de Jordi Aspa i Bet Miralta. Tot i que la Generalitat i l’Ajuntament de Reus només havien reconegut fins ara que l’artista havia estat fitxada com a assessora, en un intent de minimitzar el guirigall que hi ha a l’entorn del festival, el contracte especifica que Louisa Raluy és la nova directora i consellera de la fira Trapezi de Reus per un període de dos anys. Aquest contracte s’acaba a finals del 2013.
Des del mes d’octubre la fira de circ viu una situació més pròpia d’un sainet que d’un esdeveniment cultural que vol assolir prestigi internacional. Mentre els quatre candidats que s’han presentat al concurs per triar el director esperen una resolució que encara desconeixen, s’ha treballat a tota màquina en la pròxima edició de la fira, la setzena, i la programació està pràcticament tancada. De fet, artistes d’Ucraïna i Canadà, entre d’altres països, tenen previst viatjar a Reus per actuar al festival la pròxima primavera.


El concurs, declarat desert
Segons fonts solvents, el regidor de Reus, Joaquim Sorio, va contactar amb Louisa Raluy després que en la reunió de la comissió gestora del Consorci del Teatre Fortuny del passat 13 d’octubre, el secretari general del departament de Cultura, Xavier Solà, que assistia a la reunió per delegació del conseller Ferran Mascarell, va assenyalar que “cap proposta s’ha considerat satisfactòria i, per tant, s’ha declarat deserta la convocatòria”. La setmana passada, tres mesos després d’aquesta reunió, els candidats no coneixien encara la resolució. Els quatre aspirants són Clara Matas, Johnny Torres, José Antonio Hernández i Jordi Gaspar.
En el punt 11 de la mateixa reunió del dia 13 d’octubre es van delegar totes les competències de la comissió gestora al regidor de Cultura. Fent ús d'aquestes atribucions es va contractar a Louisa Raluy, segons les mateixes fonts coneixedores del contingut de la trobada. L'Ajuntament va entendre que tenia via lliure per contractar el nou director. També van assistir a la reunió Carles Pellicer, alcalde de Reus; Jordi Agràs, director del serveis territorials de Cultura; Josep Maria Cruset, representant la Diputació; i Joan Francesc Ainaud, subdirector del departament de Cultura.
La confusió respecte al què va passar en aquesta reunió és tan gran que fins i tot el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va demanar les actes de la trobada, en un intent de buscar una explicació racional i una mica de llum a tot plegat. Mascarell, molt molest amb l’Ajuntament de Reus per les formes en la tria del director i en clara sintonia amb els postulats de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), va asegurar en la roda de premsa de presentació de l’última edició dirigida per Jordi Aspa i Bet Miralta que el relleu es triaria per concurs públic.
Possible cessament
L’actual situació és tan enrevessada que inclús persones històricament vinculades a la fira com Alfred Fort han demanat al nou director del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), Ferran Madico, que anul•li la celebració de la fira aquest any. No sembla que aquesta sigui la intenció del Consorci del Teatre Fortuny, ja que la web oficial de la fira assenyala les noves dates: Del 17 al 20 de maig.
La crisi de la fira, però, està lluny de calmar-se. La solució “imminent” que s’havia de produir, segons la Generalitat, abans de les vacances de Nadal s’allarga més de l’esperat. La Generalitat no accepta el recent nomenament de Louisa Raluy com a directora de la fira i s’especula en una possible rescissió del seu contracte. De fet, sembla que la conselleria ja ha exigit el cessament de Raluy i aposta per una de les quatre persones que es va presentar al concurs, un fet que segur que satisfà a l'Associació de Professionals de Circ (APCC), que ha demanat respectar el concurs. En el cas de cessament, Louisa Raluy seria l'artista enganyada. Nomenada i abans de començar.
Quina pena fa tot plegat.


Louisa Raluy serà rellevada en el càrrec de directora de la fira de circ Trapezi
Marcel | dimecres, 18 de gener de 2012 | 18:44h
El Consorci del Teatre Fortuny, format per la Generalitat, l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona, nomenarà amb tota probabilitat aquest divendres un nou director de la fira de circ Trapezi en substitució de l’acròbata Louisa Raluy, que tot i tenir un contracte de directora i consellera i el suport de l’Ajuntament de Reus no és previst que continuï exercint el càrrec per l’oposició del departament de Cultura i l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). Tal com informava dimarts aquest bloc, el contracte de Louisa serà rescindit. Amb aquesta decisió, el conseller Ferran Mascarell guanya finalment el pols que mantenia amb el consitori encapçalat per Carles Pellicer. Raluy era l’aposta de l’Ajuntament de Reus i els últims mesos havia tancat quasi tota la programació de la 16ª edició de Trapezi, que se celebrarà entre els dies 17 i 20 de maig. Tot i el contracte que l’acredita com a directora, fonts de la Generalitat neguen que l’artista Louisa Raluy hagi estat mai la directora de la fira de circ i asseguren que en qüestió de “dies” es coneixerà el nom de nou responsable de la fira.


La Generalitat guanya el pols i Jordi Gaspar és elegit nou director del festival Trapezi
Marcel | dijous, 19 de gener de 2012 | 20:40h
L’artista Jordi Gaspar (Caldes de Montbui, 1977) és el nou director de la fira de circ Trapezi, després que avui el Consorci del Teatre Fortuny, format per la Generalitat, l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona ha donat el vistiplau a la proposta del director del CAER, Ferran Madico. Amb aquesta decisió Madico aconsegueix que el nou director sigui afí a les tesis del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l’Associació de Professional de Circ de Catalunya (APCC) i desplaçar així a Louisa Raluy, que té un contracte encara vigent com a directora artística del festival. La decisió de Madico també permetrà que el festival s’obri a altres tendències, ja que en la proposta artística de Jordi Gaspar hi ha un apartat dedicat al circ tradicional.
Segons una nota de premsa del departament de Cultura, el consorci ha valorat la formació de Jordi Gaspar a nivell nacional i internacional en prestigioses escoles del món del circ, la seva dilatada trajectòria professional, així com la seva voluntat de risc i la nova mirada tant sobre les disciplines de circ més contemporànies com sobre la mirada a la tradició i al circ de carpa.
Nascut a Caldes de Montbui l'any 1977, Jordi Gaspar ha estat codirector artístic del festival Trapezi de Vilanova i la Geltrú en l'edició de 2011. També ha estat convidat com a especialista a la realització del diccionari de circ del Termcat.
El nou director del Festival Trapezi també ha participat en la creació dels espectacles "Circ Teatre Modern", "Llits" al Teatre Nacional de Catalunya o "Kerala" del Gran Casino de Aranjuez, "Història d'un soldat", "Trompes i Tabals", "L'home del sac" i "Circulum", i ha participat com a malabarista al Circ Cric. És, a més, fundador de les companyies "Circo de la sombra", "Circudàlics" i "Vatua l'Olla".
Gaspar ha treballat com a resident en creació al Theater op the Markt, a Neerpelt (Bèlgica), al Centre National des Arts de la Rue, a Sotteville-lès-Rouen (França), al Theatre de La Garonne La Granerie de Toulouse (França), al CREA a Saint Georges-de-Didonne (França), La Vela de Vilanova i la Geltrú, Ca l’Estruch de Sabadell, i a les escoles de circ de Ginebra, Torino i Madrid.


CIRC
CRÒNICA
Sense límits
24/01/12 02:00 - MONTECARLO - MARCEL BARRERA

El jove René Casselly Júnior, després de saltar de la bàscula per l'impuls d'un elefant, en la darrera edició del Festival Internacional de Circ de Montecarlo Foto: CHARLY GALLO.
1
Montecarlo ha catapultat per a la història René Casselly
Si els polítics tenen clar que totes les lleis estan per complir-se, els artistes de circ investiguen just tot el contrari, és a dir, com desafiar les lleis de la física i buscar sempre nous límits. Moltes de les proeses que s'han vist aquest any a Montecarlo, en el marc de la 36a edició del festival internacional de circ, eren només fa unes setmanes ciència-ficció.
La nova edició del festival que presideix la princesa Estefania ha recuperat tota la seva esplendor i ha catapultat per a la història del circ René Casselly Junior, un adolescent alemany que amb només 15 anys ja ha entrat a formar part de la llegenda del circ.
En una de les funcions, un elefant africà va aixecar una pota i la va impactar a l'extrem d'una bàscula. El nano va sortir projectat a gran velocitat i va executar un triple salt mortal agrupat per acabar caient sobre el llom d'un altre paquiderm. El circ es va ensorrar. Walt Disney no tindria cap dubte a contractar-lo com el Mowgli del segle XXI. S'enfilava amb la trompa, feia equilibris sobre els ullals, un espagat des de les altures amb una cama a cada elefant i un llarg etcètera d'exercicis inenarrables. L'expert circense Genís Matabosch el compara ja amb Günter Gebel Williams, un dels grans de la història del circ.
Aquest jove artista alemany es fotografiava durant el sopar de gala amb un artista xinès de la companyia de Shangai que va rebre un cop tan fort que se li va obrir el front; i amb la cara sagnant i el cap embenat va continuar heroicament la funció. Era la foto dels dos Clowns d'Or del festival: els elefants dels Casselly i el número de bàscula, que, tot i no ser una disciplina pròpia del circ xinès va tenir una factura perfecta, amb llançaments des de l'aparell, on l'acròbata semblava un bloc de gel. Excepcional número.
De la mateixa companyia forma part un equilibrista –Cai Yong– que va aconseguir la màxima perfecció tècnica, amb un equilibri final amb el cap que semblava una baldufa humana.
En les grans edicions del festival de circ –i aquesta ho ha estat– es viuen moments especials d'una extraordinària intensitat i emocions. Les Azzario Sisters –Quincy Santos i Katie Azzario– filles dels pallassos espanyols Michel, van aconseguir aquell clímax especial que es respira a la graderia de Fontvieille, amb capacitat per a 2.800 persones, quan el públic està tan concentrat com els artistes per aconseguir la gran proesa que t'ha de portar a l'Olimp del circ. Després d'adonar-se amb el regidor de pista del mal estat de l'arnès de seguretat es va decidir tirar pel dret i intentar la proesa de pujar i baixar una escala de 8 esglaons amb els dos caps tocant-se; un del dret i un altre del revés. Ho van aconseguir i el jurat no va tenir dubtes: un Clown de Plata per a aquesta jove parella, una de les quals, Quincy Santos, va néixer a Barcelona fa 18 anys.
Al límit del que ens podem imaginar van estar altres artistes. El rus Vladimir Gontxarov va ballar claqué com Fred Astaire davant del públic, un fet que no mereixeria les ratlles d'una crònica de circ si no fos perquè ho va fer davant de set lleons. Monumental imatge.
Darrera actualització ( Dimarts, 24 de gener del 2012 02:00 )


Corteo: Més estètica que tècnica
Marcel | dilluns, 30 de gener de 2012 | 15:44h

Alguns artistes catalans han parodiat últimament amb certa gràcia els espectacles de Cirque du Soleil, que des de l'any 1998 visita amb un gran èxit Barcelona. Aquestes crítiques que s'han vist als escenaris s'han centrat en la preponderància del sentit estètic dels muntatges per sobre de la tècnica i, fins i tot, per sobre d'una història que sempre ha acabat amb una idea desenvolupada de manera abstracta i moltes vegades a partir d'unir contraris. Es va veure amb Dralion (drac i lleó) i ara amb Corteo, un muntatge a cavall entre la terra i el cel, estrenat l'any 2005, i que va en la línia d'exhibir més la vessant estètica que la tècnica circense.
Tot i alguns números extraordinàriament executats, com ara la roda cyr, els equilibris a l'escala lliure, els hula-hops o el número de malabars, Corteo es podria encabir més en un espectacle de teatre visual, a l'estil del circ canadenc Eloize, que no pas d'altres produccions més circenses del Soleil, com Alegria o Quidam. Fa la sensació, en aquest espectacle més que en cap altre, que els artistes podrien donar molt més de si tècnicament, i que d'alguna manera se'ls talla les ales en benefici del treball col•lectiu i de la imatge de marca.
La disposició de les dues graderies –amb l'escenari al mig, com en el recentment desaparegut circ Flic-Flac– situen l'espai en un teatre. Això sí, com tot en el Soleil, es tracta d'un espectacle total, tot i que la proesa en aquest cas és més visual que no pas tècnica.
Algunes imatges que aconsegueix són al•lucinants, com les cercaviles de la fanfàrria o el final dels barristes basculant a l'uníson. La petita Pahlevanyan Valentyna, sorprenentment, aconsegueix un protagonisme que grans artistes que han passat pel Soleil no han tingut. Se la cita pel seu nom durant el colossal espectacle que és veure-la volar sota cinc globus d'heli i empesa pel públic, que toca els seus peuets per enlairar-la cap a la cúpula. Alguns crítics han comparat la seva veueta amb la de Betty Boop.
Les imatges que ens regala el Soleil són sorprenents: sabates de totes mides i colors animades i caminant soles per la pista, un acròbata caminant cap per avall de cap a cap del circ, o el pallasso protagonista (Mauro Mozzani) pedalant amb una bicicleta des de la cúpula. Grans retalls per guardar a la retina. Grans alenades visuals després que per arribar al circ hagis de travessar l'inhòspit Fòrum. A terra hi ha una altra de les atraccions de l'espectacle, el gegant argentí Victorino Luján; i monsieur Loyal, que xiula tota una cançó i fa allò que tan bé sap fer el Soleil: convertir en art aquelles coses més quotidianes. El Soleil té el defecte que eclipsa tota la resta i ho escombra quasi tot, però tots els seus espectacles són grans, molt grans.

Article publicat a El Punt Avui:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/500973-mes-estetica-que-tecnica.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesCultura&utm_source=rss&utm_medium=mesCultura&utm_campaign=rss