dijous, 5 d’abril de 2012

MARCEL BARRERA 2006-DIARI EL PUNT

MARCEL BARRERA 2006
3-1-2006 El Punt

> Un circ fantasma que és una meravella

circ sueños con paraíso

MARCEL BARRERA.

Companyia: Circo Paraíso
Director artístic: Kiko Hernández
Coreografia: Vitali Vidinieiev
Orquestra: Stones
Director musical: Mario Castilla
Data i lloc: 30 de desembre. Fòrum de Barcelona. Fins al 8 de gener
Números: Larissa i Sergei (trapezi), Olga Roixtxupkina, Natalia Sirenco (acrobàcies), Viatxeslav Gontar i Vitali Grabarenko (malabarisme i equilibrisme), Denis Terski i Dmitri Iarescu (xarxa aèria), Cristina Madiarova (contorsionisme), Valentina Rugaeva Amazonka (cercle), Oleksii Kriatxek (cinta).
Instal•lat al Fòrum de Barcelona, el circ Paraíso ofereix un espectacle sobre gel nodrit d'artistes de l'Est d'Europa d'una indubtable qualitat artística. Amb uns jocs de làser espectaculars, el muntatge és del tot recomanable tot i la curta durada -mitja hora- de les dues parts de l'espectacle. La parella de trapezistes russos Larissa i Sergey presenten un número exquisit, ple de força i de qualitat tècnica. L'actuació acaba amb l'àgil lliscant a poc a poc i en suspens en el cos del portador. Al final, i abans de caure al buit, els peus s'enganxen com dues anelles. També és remarcable un número de la parella ucraïnesa Denis Terski i Dmitri Iarescu a partir de la xarxa aèria. Un número superb que no té res a envejar al Cirque du Soleil. I és que aquesta proposta de circ, la del Paraíso, segueix la petja del Du Soleil, amb una proposta artística molt similar. A partir del naufragi d'un vaixell al Pol Nord es va succeint tot l'espectacle, amb cantant i orquestra en directe. Tot un luxe per a un muntatge que es mereix una molt millor resposta del públic de Barcelona. El dia anunciat per a l'estrena de l'espectacle es va haver d'anul•lar per problemes tècnics. El vent i el mal temps van fer ajornar de nou l'inici de les funcions. El desfasament entre la campanya publicitària i el dia final de l'estrena està fent que el muntatge passi totalment desapercebut i que les funcions es facin, en una lona amb capacitat per a prop de 2.000 persones, amb la grada semibuida; amb entrades que no superen les 40 persones. La professionalitat dels artistes és molt remarcable en cadascuna de les seves actuacions, i potser encara hi ha temps per a un comiat més càlid per a uns bons artistes, diversos dels quals han estat premiats al festival de circ que se celebra des de fa 30 anys a Montecarlo i que han estat campions del món de gimnàstica. Per a aquells que s'animin, que hi vagin ben abrigats -fa molt fred- i abans del dia 9 de gener. Val la pena.


4-1-2006 El Punt
> Prop de 3.000 persones van cada dia al circ a Barcelona aquest Nadal

Set circs diferents s'instal•len a la ciutat, una xifra rècord per a un art que arrossega nou públic
MARCEL BARRERA. Barcelona
Més circs que mai a Barcelona. Durant aquestes festes de Nadal se'n poden veure a la ciutat un total de set, una xifra rècord que obre un gran interrogant. Hi ha prou públic de circ per a tants espectacles? De les set propostes que hi ha a la cartellera, cinc estan tenint èxit. Els circs Raluy, Cirkid, Zavatta, Circ d'Hivern i Universal es mostren contents amb el nombre d'espectadors que van a les funcions, mentre que el circ Paraíso i el circ Marton estan punxant de manera estrepitosa. Cada dia van al circ una mitjana de 3.000 persones, repartides en les 12 funcions que els dies laborables s'organitzen a la ciutat. En algunes propostes de circ s'està detectant un nou públic per a aquests espectacles.

+ El pallasso Joan Montanyès, Monti, durant una actuació recent al circ Raluy. Foto: GABRIEL MASSANABarcelona té actualment més circs que Roma o París, amb una llarga tradició circense, i molts més que el parell d'espectacles que de manera fixa es veuen a la ciutat cada Nadal. Els habituals són el Circ d'Hivern que organitza l'Ateneu de Nou Barris i el circ Raluy, que cada any des del 1998 s'instal•la al Port Vell. Carles Raluy, el seu director, assegura que van venir amb «por» a la ciutat perquè la presència de tants circs els pogués afectar. A l'hora de la veritat han tingut «més públic que mai», comenta. El dia 1 de gener van tenir uns 700 espectadors en cadascuna de les dues funcions de la tarda. «Estem molt contents de com està responent el públic de Barcelona; cada any en tenim més», afegeix.
L'empresari del Cirkid, Manuel González, tenia a Barcelona la seva prova de foc. I les coses li van bastant bé. Té una mitjana d'ocupació d'un 65%, quan les seves previsions eren d'un 50%. «Estem per sobre de les expectatives», explica. Amb capacitat per a 980 espectadors, la mitjana és d'unes 650. Com en el cas del circ Raluy, la funció de primera hora de la tarda sempre té més tirada que la del vespre, en què la presència de públic és lleugerament menor. L'èxit de públic farà que «tornem segur a Barcelona, encara que potser no serà per Nadal», comenta l'empresari. Per González, és «impossible» que amb tants circs a Barcelona «tots marxin contents». Efectivament. L'altra cara de la moneda és el Paraíso, curiosament el primer que va arribar i a qui pitjor li van les coses. Giordanov Banchev admet el desastre i assegura que mai s'havia trobat amb una situació tan desastrosa des que va començar a fer d'empresari, l'any 1972. Sembla que el circ hagi trepitjat merda. La campanya publicitària que li va costar alguns centenars de milers d'euros se'n va anar en orris. La data anunciada per a l'estrena es va haver d'ajornar. Al Fòrum no es poden clavar les estaques a terra i es van haver de llogar uns pilons. Després, el fort vent va impedir instal•lar el circ. Moltes entrades que es van vendre a través de la caixa es van retornar. A les funcions hi van de mitjana unes 40 persones, encara que se n'han fet amb 300 i també amb 13.
Alguns circs que no tenen gaires costos estan contents amb poca gent. És el cas del circ Zavatta, on de mitjana hi van unes 300 persones, segons explica el seu director, Alex Zavatta. «Anem fent, no ens podem queixar», comenta. Aquest circ està instal•lat als terrenys de Can Dragó, al districte de Nou Barris, un lloc que s'està consolidant com un «bon espai» per als circs, segons admet el seu director. A aquests circs, amb poca gent, el dia 1 hi havia 60 persones, els surten els números. Estan tan bé en aquest espai que ja han demanat a l'Ajuntament de Barcelona una pròrroga de les funcions, que en principi s'acabaven el dia 8. Al circ Marton, instal•lat a Nou Barris, les coses no li van gaire bé i ha anul•lat moltes funcions previstes per la falta de públic.
El Circ d'Hivern de l'Ateneu de Nou Barris està consolidat. Enguany celebra el desè aniversari i l'assistència de públic ha anat creixent fins a superar els 6.000 espectadors cada temporada nadalenca. Enguany, el percentatge d'ocupació és del 100%. «Cada dia de funció s'omplen les 320 butaques», comenta Àlex Ayaso, de l'Ateneu de 9 Barris. Ayaso afegeix que no han notat enguany la presència de més circs a la ciutat. «Cada circ té el seu espai.» El que ha detectat Ayaso és la presència de nou públic per a aquests tipus d'espectacles.


4-1-2006 El Punt
> Els circs Paraíso i Zavatta prorroguen la seva estada

EL PUNT. Barcelona

Tot i els problemes que ha tingut el circ Paraíso en la seva estada a Barcelona, la companyia ha decidit prorrogar les funcions una setmana mes -fins al 15 de gener- i rebaixar el preu de les seves localitats. Amb les noves tarifes, l'entrada més cara costarà 20 euros i la més barata, 10, per als nens de fins a 14 anys, discapacitats i les persones més grans de 60 anys. Els membres del Club Super3 hi entren gratis. El circ Zavatta també ha anunciat la intenció de quedar-se una setmana més.

7-1-2006 El Punt
Un bon circ modest

circ zavatta

MARCEL BARRERA.

Companyia: Circo Zavatta
Data i lloc: 1 de gener. Terrenys de Can Dragó de Barcelona. Fins al dia 22.
Números: Zdenek i Rosa (malabarismes), Nikita i Melissa (teles i quadrant aeri), Enrique (equilibris), Troupe Giovanni (perxa), Patricia Bogino (equilibris), Álex Zavatta (pallasso).
Les dificultats de penetrar en una ciutat com Barcelona sense una bona butxaca són enormes. Gegantines. La patacada, a més, pot ser descomunal si no hi ha darrere un nom comercial conegut. D'origen italià, fa nou anys que el Circo Zavatta fa itineraris per tot l'Estat espanyol, i aquest Nadal per primera vegada ha trepitjat Barcelona en un espai, el de Can Dragó, que s'està consolidant com un bon lloc per als circs. Les coses li van bastant bé, i sense un gran desplegament comercial el públic respon a una proposta modesta que conserva la màgia del circ amb una pista elevada, potser l'única que hi ha a l'Estat. L'espectacle, sobretot en la primera part, té un bon ritme i presenta números que funcionen molt bé, com el de malabarismes del txec Zdenek -boles, pilotes i caixes-. De manera progressiva, els exercicis amb les pilotes i les caixes es van complicant i atrapen el públic a ritme de música russa. Els equilibris de Patricia Bogino també funcionen damunt la pista. En el paper de ninja, aguanta un catan amb la boca amb un doble equilibri. Manté dreta l'espasa i ho fa en escala lliure. El circ, que ha decidit prorrogar la seva estada a Barcelona 15 dies, fins al 22; comença amb un número d'equilibris amb un sol braç a càrrec d'Enrique. És un número que inclou un únic exercici però cada vegada amb una execució més difícil. Sense gaires pretensions ni complexitats, funciona molt bé per obrir l'espectacle. Álex Zavatta presenta en la primera part la clàssica entrada de pallassos de la ràdio, i tanca la funció amb una entrada musical. Nikita i Melissa presenten els números aeris de tela -amb un bon descens- i de quadrant aeri. Dues actuacions molt dignes. Sense l'animositat amb què es tracta al Circ Raluy, el Zavatta es limita a informar el públic durant les funcions que els camells i cavalls no es poden exhibir sobre la pista. I, evidentment, al final de l'espectacle són moltes les famílies que es lamenten de no poder veure els animals. La serp pitó que s'exhibeix en un dels números i que es pot tocar no deixa de ser una anècdota. L'espectacle també inclou un número de màgia i un de perxa a càrrec de la companyia brasilera Giovanni, que ha actuat els últims anys al circ Victor Hugo Cardinali de Portugal. Una bona oportunitat per veure un espectacle humil fet amb tot l'amor que es pot tenir pel circ.


12-1-2006 El Punt

El KRTU inaugura una exposició sobre el circ català, que es vol portar a Girona i la Bisbal

«L'art del risc» es pot visitar fins al 5 de març al CCCB

MARCEL BARRERA. Barcelona
Una exposició organitzada pel KRTU que es podrà visitar fins al 5 de març al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) recull per primera vegada la història del circ contemporani català i mostra imatges, per exemple, d'actuacions de Charlie Rivel i d'un joveníssim Tortell Poltrona. Circ contemporani català. L'art del risc es vol portar també a Girona i a festivals de circ com ara el de la Bisbal d'Empordà.

+ Imatge de l'interior de l'exposició, ahir. Foto: ANDREU PUIG

L'exposició, amb un pressupost de 180.000 euros, té un format mitjà i neix com una mostra itinerant, comissariada pel crític de circ Jordi Jané i el professor Joan Maria Minguet (UAB). En la mostra es poden veure des del primer Circ Cric de Tortell Poltrona de l'any 1978, que anava amb animals, fins a una recent actuació del pallasso Monti i Cia al circ alemany Roncalli i el Cirkus Klezmer que va produir l'any passat l'Ateneu Popular de 9 Barris. També es pot veure una entrada de Charlie Rivel i actuacions dels pallassos Los Excéntricos, dels monociclistes Boni i Karoli i del Fakir Kirman. Hi ha moltes imatges que formen part ja de la història, com ara l'interior de l'Olympia, el circ estable que va tenir Barcelona; fotos de Circ Perillós, i Joan Miró i Joan Brossa a l'interior d'un circ.
Joan Maria Minguet va explicar les dificultats amb què s'han trobat per trobar material. «Els artistes no han tingut cura de conserva-lo», va comentar. «Espero que l'exposició serveixi perquè a partir d'ara tinguin la sensació que fan cultura.» Per Minguet, que va suggerir la conveniència que un arxiu aglutini tot el material, el circ ha estat «desdenyat des del punt de vista cultural a Catalunya i a Espanya». Els objectes que hi ha volen «mostrar la precarietat amb què han treballat els artistes catalans durant aquests 30 anys», segons Jordi Jané, per qui els artistes han estat «autèntics herois».


Mascarell es mostra obert a
modificar l’ordenança de Barcelona que prohibeix els animals al circ

18 EL PUNT X Dimarts, 17 de gener del 2006 SOCIETAT
MARCEL BARRERA / Barcelona
J Després de 15 mesos de polèmiques amb els circs que visiten Barcelona, el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Ferran Mascarell, s’ha mostrat disposat a intervenir i «escoltar» les raons que té l’Associació de Professionals del Circ (APCC) per modificar l’ordenança municipal que prohibeix els animals salvatges a la pista. Mascarell ha declarat que parlarà també amb «altres regidors implicats», en referència a Jordi Portabella, per mantenir o revisar la normativa aprovada per unanimitat l’any 2003.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell, intervindrà en la polèmica dels animals al circ. / GABRIEL MASSANA
Diu que «escoltarà» l’associació de circ i que parlarà amb el regidor Jordi Portabella
Les polèmiques amb els circs Mundial i la més recent amb el Raluy juntament amb la demanda dels professionals del circ de canviar l’ordenança comencen a fer efecte a l’Ajuntament de Barcelona.
El regidor de Cultura, Ferran Mascarell, que sempre s’havia mantingut en un segon terme en aquesta controvèrsia, ha expressat a El Punt la seva «total disposició» a escoltar els arguments de l’APCC per modificar l’ordenança i posteriorment parlar amb «els regidors implicats», en referència al regidor republicà Jordi Portabella.«L’Ajuntament de Barcelona té en aquests moments la posició establerta per la norma, però tot es pot mantenir i tot es pot canviar», va afegir Mascarell, que va admetre que no hi ha opinions «comunes» sobre aquest tema dins el govern municipal. Mascarell, per primera vegada, obre una escletxa que permet revisar una ordenança criticada els últims mesos per CiU i el PP. Portabella opina Jordi Portabella s’ha mostrat convençut que en el moment de fer les declaracions Mascarell «desconeixia les nombroses reunions que s’han fet amb representants del circ tant en l’àmbit català com l’europeu». En aquestes trobades, segons el regidor republicà, «moltes persones que estan en l’àmbit del circ han donat suport incondicional a l’ordenança, mentre que algunes altres no». Portabella no va voler esmentar els noms dels defensors de la normativa en entendre que formen part de «converses personals». Positiu, per l’APCC Sobre la demanda de l’APCC de revisar el text que prohibeix els animals salvatges, Portabella ha assenyalat que «sempre ens reunim amb tothom qui ho demana i en aquest cas ho farem amb molt de gust quan es dirigeixin a nosaltres».
Per la seva banda, el portaveu de l’APCC, Ricard Panadès, ha valorat de manera «molt positiva» la reacció de Mascarell d’escoltar l’entitat i espera que serveixi per canviar una «mesura arbitrària i poc rigorosa aprovada d’esquena a la professió». «L’Ajuntament ha d’obrir els ulls a una realitat i replantejar-se la normativa», va concloure.


19-1-2006 El Punt

> El festival de circ de Montecarlo recupera els millors números en el seu 30è aniversari

MARCEL BARRERA. Barcelona
El festival de circ de Montecarlo, que comença aquest vespre i durarà fins al 26 de gener vinent, celebra enguany el seu 30è aniversari i recupera per a l'ocasió els números que han obtingut el premi Clown d'Or. Entre els artistes que sortiran a la pista hi ha els pallassos russos Jigalov i Popov, el malabarista Kris Kremo, les troupes de funàmbuls Quiros i Vélez, el domador d'elefants Flavio Togni i els ensinistradors de feres Alex i Martin Lacey. A banda de presentar una antologia dels números, el festival organitza una sèrie d'exposicions temàtiques i una gran parada pels carrers de Mònaco. En aquesta cercavila circense es podran veure els artistes i els nombrosos animals que actuen al festival.


4.300 artistes
Creat l'any 1974, durant tres dècades el festival ha presentat 4.300 artistes, que han participat en 910 números de circ. Els diferents jurats del festival han concedit 53 Clowns d'Or. Els artistes formats als països de l'antic bloc comunista lideren amb diferència el rànquing de premis. Del mig centenar de màximes distincions, 11 han anat a parar a mans d'artistes russos, 9 per a troupes de la Xina i el mateix nombre per a gent formada a Corea del Nord. Per modalitats, els números d'acrobàcia han estat, amb 38 guardons, els més premiats; seguit de les entrades còmiques, que n'han rebut 12, i dels números d'ensinistrament d'animals, amb 11. Després de la mort del príncep Rainier, que va fundar el que es considera millor festival de circ del món, enguany el festival està presidit per primer cop per la princesa Estefania.


23-1-2006 E Punt

> El bo i millor del circ

El Festival Internacional de Circ de Montecarlo presenta els números més aplaudits dels últims trenta anys, per primer cop sense el príncep Rainier, fundador de l'esdeveniment

MARCEL BARRERA. Montecarlo


+ Alexander Lacey dins el cap d'un lleó, a Montecarlo. Foto: CHARLY GALLO.
En el primer any sense el príncep Rainier, Monterarlo manté viva la flama del circ. Aquest any, en el 30è aniversari del festival, serà recordat per haver vist els millors en tot. Els malabaristes Kris Kremo i Anthony Gatto, els domadors Alexander i Martin Lacey, els Errani i els pallassos David Larible i Jigalov van presentat, entre d'altres, la millor antologia de circ que hi ha en aquests moments en el mercat. Només van fallar els números aeris. Per motius polítics no van poder actuar els trapezistes de Corea del Nord Pyongiang, la troupe que curiosament més premis s'ha endut en la història del festival.
Montecarlo continuarà organitzant el millor festival de circ tradicional del món. La mort de Rainier, fundador del festival, no ha suposat cap fre i la princesa Estefania s'ha fet càrrec de l'organització del certamen, que aquest any ha convidat alguns dels números premiats en els 30 anys de festival. Un Clown d'Or, dels primers, va ser per al rus Oleg Popov, un mite en el circ: cinquanta anys de feina a les espatlles i amb un estil en què predominen les imatges poètiques. Al contrari del també pallasso rus Jigalov: la seva carrera de pallasso excèntric puja com l'escuma, i les porcades que fa a la pista i el símbol de victòria es comencen a fer populars. En el capítol de pallassos, l'italià Fumagalli i la seva parella, Daris Huesca, van presentar el número de la mel que tant va entusiasmar l'any 2004 en el Festival de Pallassos de Cornellà. Els Goty's, de Barcelona i que es presenten en el programa com a augustos catalans, van tenir una actuació decebedora. El públic en cap moment va respondre al número de l'aigua que van fer juntament amb Petit Gogou, el presentador. Segur que van passar un mal moment davant la fredor dels espectadors, que també van estar gèlids amb els trapezistes de Kiev, Sarytchev, els quals portaven un número massa tecnificat. Però a banda d'aquests dos moments, l'èxit estava assegurat. A la pista hi havia els millors, i en pràcticament cada número el públic es posava dempeus per aplaudir. Algunes vegades li va costar una mica, és cert, pero en altres va saltar d'entusiasme. Per exemple, amb el mà a mà d'Alexis Brothers, una parella que va presentar un número impressionant de força i equilibri. O amb la parella de la troupe xinesa de Guangzhou: ella es va posar de puntentes sobre els dos braços estirats del noi. Per virtuosisme tampoc es van quedar curts la troupe russa Puzanovi, que va repetir el quintuple salt mortal a la bàscula de fa quatre anys.
De malabaristes també hi havia el bo i millor del mercat. Anthony Gatto és dels pocs que s'enfronta a set pilotes a la vegada i a dotze cercles, en dos exercicis brillants i únics. D'altra banda, Kris Kremo ja és una llegenda de l'espectacle, no només del circ. Els malabarismes que fa amb les capses i els tres barrets, el ritme, la rapidesa de moviments i també el sentit de l'humor que expressa amb el públic fan de Kremo un artista formidable. Entre els espectacles aeris, els més fluixos del festival, va sobresortir la parella Mouvance, que balla un tango molt notable. Els trapezistes de Pyongiang no han pogut venir degut a la crisi política que actualment hi ha entre el règim de Corea del Nord i Occident per la fabricació d'armament nuclear. Entre els números d'animals hi destaquen les actuacions dels germans Martin i Alexander Lacey. Aquest últim va fer estremir el públic posant el cap dins un lleó, mentre que el seu germà va patir una caiguda i va poder aixecar a temps un pal en el moment que les lleones van fer el gest d'atacar el domador. Aquest any, com a homenatge a Rainier, els monegascos van sortir al carrer durant una cercavila amb els cavalls del Circ Knie, que a la pista havia hipnotitzat amb el seu carrousel i els elefants de Favio Togni. Un gran festival ja per a la història.


27-2-2006 El Punt

Amb una tradició de circ que t...

"«yin yang»"

circ

MARCEL BARRERA. ""
Amb una tradició de circ que té més de 2.000 anys –l’edat d’or de l’acrobàcia neix el 220 aC, durant la dinastia Han–, els xinesos són uns mestres i un referent ineludible a tot el món. L’espectacle, que perfectament es podria haver inspirat en la història de Tàrraco i les gestes romanes, és una evolució molt interessant respecte a les últimes propostes del Gran Circ Nacional Xinès, en una gira produïda per Stardust Circus Internacional.
Yin Yang està molt més occidentalitzat -músiques diverses, vestits dissenyats a París i llums– que l’anterior espectacle Zensation (2002) i que propostes de circ xineses recents, com ara el Cirque Phenix, que ha passat fa poc per Montpeller, i la companyia de Tianjin (Festival de Temporada Alta, 2004). Tots mantenen un nivell de primera categoria, però a Yin Yang hi ha una aproximació a l’estètica contemporània.
Trapezi volant
El número de trapezi volant, el primer de la segona part, és esfereïdor: en el panorama circense actual només és comparable en tècnica, virtuosisme i espectacularitat a la companyia de trapezistes de Corea del Nord Pyongyang –la troupe que més premis ha guanyat al festival de Montecarlo– i està molt per sobre del que va presentar el Cirque du Soleil amb el seu muntatge Alegria l’any 1998. Només alguns exercicis que fan feredat: llançament de l’àgil des d’una gronxadora coreana i doble mortal abans d’agafar-se al portador, o bé llançaments d’esquena, amb el perill de no encaixar les mans.
Espectaculars són també els números de bàscula, que inclouen un triple mortal amb xanques i un salt mortal a cinquena altura que el dia de l’estrena no va acabar de sortir rodó del tot. La miscel•lània que s’acaba amb 16 noies damunt d’una sola bicicleta és sensacional. Aquest número és un clàssic del circ xinès, com ho és també el número d’equilibris amb cadires, que sempre és un plaer veure tot i la lentitud necessària que requereix l’exercici final, en què set artistes es posen cap per avall en equilibri.
En general, la segona part de l’espectacle és molt més completa i equilibrada que la primera, en què es fa notar el ritme monòton inherent a tot circ xinès. Destaquen en aquesta primera part la perxa xinesa, amb 18 artistes plens de força i energia que grimpen també en una perxa oscil•lant, l’equilibri de plats xinesos –acostumats a veure les pantomimes d’altres circs és una delícia– i l’últim número, una dansa aèria sobre tela amb una estètica molt contemporània i uns exercicis a l’aire corprenedors i plens de sensualitat. La resta de números de la primera part –acrobàcies amb anelles, diàbolos i malabarismes amb barrets– estan bé i tenen tots un bon nivell, però de vegades semblen allargats artificialment. Sobretot en el marc en què parlem, un circ xinès, alguns vestits són de gust dubtós. El que xoca visualment és que es passi d’una estètica Walt Disney a una de tradicional xinesa sense que això ens ajudi a entendre la concepció global de l’espectacle. En un dels pocs números que no són col•lectius, les contorsionistes Wu Di i Zhang Xue delecten els espectadors –molt actius durant tota la funció amb els seus aplaudiments espontanis– amb un exercici en què combinen les contorsions amb els equilibris de gerros de porcellana xinesa. Alguns dels equilibris es fan aguantant tot el cos amb la boca repenjada. L’espectacle, que als Països Catalans només s’ha pogut veure a les ciutats d’Alacant, València i, ara, Tarragona, és d’una altíssima qualitat artística i molt recomanable per a tots els públics. Deixar-s’ho perdre seria una verdadera pena.


6-3-2006 El Punt
Una nit especial

"El Circ Cric comença amb èxit la seva estada de dos mesos a la muntanya de Montjuïc. El pallasso Tortell Poltrona critica la ultradreta amb una paròdia del cop d’Estat del 23-F"

MARCEL BARRERA / GABRIEL MASSANA. "Barcelona"

Montjuïc és aquests dies una mica més màgica. El Circ Cric va estrenar amb èxit divendres a la nit un espectacle que reivindica el circ com a part de la cultura, promou el valor de la solidaritat, fa un cant a la vida, es mofa de les llargues obres de la Sagrada Família i inclou una paròdia protagonitzada per Tortell Poltrona de l’entrada de Tejero al Congrés dels Diputats el 23-F. La nit de l’estrena es recordarà. El Cric tornava a Barcelona tres anys després, i estrenava una impol•luta lona blanca. El públic que va omplir les graderies no es va posar dempeus al final de la funció –sí que ho va fer el dibuixant de circ Joan Soler-Jové– però els cops de peus i els xiulets manifestaven una enorme satisfacció. L’orquestra, dirigida per Víctor Ammann, té un paper impagable durant tot l’espectacle i acompanya amb gran harmonia els moviments dels trapezistes Nanda Dutra i Adriano Marçal, i dels acròbates Julían González i Leticia Garcia, que en el seu número d’equilibris, mà a mà, van fer pujar fins al màxim la temperatura del circ. La roda alemanya de Quique Aguilera i Luciano Martín també va elevar els decibels. Els malabaristes Ramiro Vergaz i Dani Cercos van demostrar la seva categoria. Poltrona, que acaba de ser avi, va presentar quatre entrades: la rosa, on mostra el caràcter entremaliat però, sobretot, l’amor cap a la professora Titat (Montserrat Trias); la mítica puça; la bomba, que va crear per fer riure els infants de Bòsnia, i la mosca, que va deixar embadalits els més menuts de Barcelona. Sílvia Compte, amb les seves patinades, presenta un divertit i sensual número. Guga, una mica fatxenda, rep cops a tort i a dret a la barra. Tècnics, cuiners, el grup The Mortimers... Tots formen part de la funció, que toca la fibra i transmet amor fraternal. Espectacle rodó i absolutament recomanable. Fins al 7 de maig.


25-3-2006 El Punt
Pupitres i gomes

El saló Expodidàctica exposa les novetats en material escolar

MARCEL BARRERA BARCELONA
Expodidàctica, que es pot visitar fins avui a Fira de Barcelona, mostra al llarg dels seus 90 estands totes les novetats en material i equipament escolar. L’empresa Milan, per exemple, coneguda per les seves arxifamoses gomes d’esborrar, presenta un nou model de pot de pintura de 125 ml. És el més petit del mercat. «Un nen amb aquest envàs pot imitar ara millor el que fan el mestres», segons explica Dolors Berengüí, que comenta que el nou producte de la marca incorpora un tap amb aplicador. L’empresa Crom 2 fa molts anys que visita el saló. En el seu espai, presenta tota la seva gamma de productes: cadiretes, taules d’ordinadors, prestatgeries... De pupitres perquè hi treballin els alumnes, n’hi ha de dos tipus. L’individual, que ara s’estila molt perquè és més espaiós per a l’alumne, i el bipolar de dues places que es feia servir molt antigament i que molts centres encara compren. Que les cadires estiguin subjectades al pupitre evita molts sorolls dels alumnes inquiets. «Algunes escoles també els prefereixen perquè és un sol moble de només quatre potes i és més fàcil de netejar el terra», explica Josep Fernández, de l’empresa Crom 2.
Taquilles de colors
En un dels estands només hi ha taquilles d’acer inoxidable. Francesc Rodríguez, delegat a Catalunya de l’empresa Taquicel, comenta els servei que ofereixen: «Nosaltres –relata – venem taquilles a les escoles perquè els alumnes puguin deixar allà els llibres de text i el material escolar sense necessitat de carregar tot el pes a l’esquena».
Hi ha taquilles de colors, encara que el delegat no les recomana tant perquè els grafits són més difícils de netejar. En aquests moments, hi ha 400 centres educatius que tenen taquilles d’aquesta empresa, que es fa càrrec del manteniment i és una de les poques que les deixa en règim de lloguer. «El material queda a prop dels alumnes i és fàcil que es faci malbé; la majoria de les empreses només ofereixen a les escoles taquilles de compra perquè no es volen arriscar», comenta Fernández.
En un dels estands, hi ha una caravana de fusta i al costat Elisabet Tomàs, de la companyia Tot Circ. Des de fa cinc anys, el grup organitza tallers per a escolars en una lona estable que té a la localitat de Copons, a l’Alt Anoia. El grup no es pot queixar de l’èxit de la iniciativa. Per a la temporada que ve de març a juliol ja no hi ha entrades, i ara es reserven per a la del 2007/2008. Per aquest circ a la natura, hi han passat 30.000 persones.


23/8/2006 El Punt

Poltrona en forma
circ

«CIRC CRIC» / MARCEL BARRERA


+ El pallasso Tortell Poltrona. Foto: EL PUNT
Que el pallasso Tortell Poltrona presenti les entrades de La puça, Les cadires o el Shakespeare no és cap notícia de primera magnitud. Fa quasi 30 anys que de manera intermitent rescata aquests números realment incombustibles. Clàssics. El que comença a ser rellevant és l'evolució de les seves entrades, la maduresa que ha assolit l'artista damunt la pista i la comunió que aconsegueix tenir amb el públic cada vegada que salta a la pista. Des del primer instant trenca qualsevol paret que hi pugui haver entre la pista i la graderia, i fa una cosa dificilíssima: arrencar la rialla de menuts i grans.
La primera part del nou espectacle del Circ Cric, que ha començat la cinquena gira, està pràcticament monopolitzada per les seves entrades. El número de La puça està brodat, el del Micròfon, ple de recursos inesperats i en el del Shakespeare aconsegueix una interessant rèplica amb la professora Titat i té uns prolegòmens que recomanen no anar massa mudat a la funció. Amb cara de murri i posat de trapella, llença ous al ritme de la música de manera indiscriminada. I és clar, toca a qui toca.
A la segona part, presenta l'apoteòsica entrada d'equilibri amb les cadires, en què Poltrona conserva la màxima circense del «més difícil encara». I per tancar la funció, canta òpera i acaba amb un pastís a la cara. Com bé diu durant la funció, és el millor número de circ que es fa i es desfà. I certament, amb aquesta entrada Poltrona assoleix autèntica poesia circense. Fantàstic moment que durant la funció de diumenge a Vilanova va compartir amb un cosí germà. El pallasso demostra en aquest espectacle que domina tot solet la pista a la perfecció, i els qui el vagin a veure veuran un pallasso suant la cansalada, ple d'energia i vitalitat i en un estat de gràcia formidable.
Pel que fa a la resta, li manca encara una mica de recorregut. Hi ha números, com ara el de barra fixa, un pèl desconcertants. Tot i que per una banda Boris Ribas apunta i mostra una bona tècnica, es troba a faltar molt treball de comicitat en el seu paper de ballarina clàssica amb tutú.
El número de corda volant de Maxime Mestre, que obre la segona part de la funció, és trepidant i espectacular; i el mà a mà de la valenciana Sílvia Navarro amb l'argentí Fernando Melki és un bon número de circ, tot i que sembla que els artistes pateixin massa quan fan algunes acrobàcies. El número de trapezi volant té la limitació de l'espai aeri, que es resoldrà una vegada el Cric viatgi amb la nova lona, més alta per poder exhibir aquests números. I què es pot dir de l'orquestra de set músics que dirigeix Víctor Ammann? Ens porta a una altra dimensió.


6/11/2006

pallasso Joan Montanyès dirigirà el nou circ Price de Madrid

El nou equipament, amb capacitat per a 2.000 persones, s'estrenarà per Nadal

MARCEL BARRERA. Barcelona
El pallasso català Joan Montanyès, més conegut com a Monti, ha estat nomenat primer director artístic del circ Price de Madrid, un nou equipament de l'Ajuntament de Madrid que s'estrenarà aquest Nadal a la capital de l'Estat amb capacitat per a 2.105 persones i una pista de tretze metres. Montanyès, que durant el 2006 ha estat de gira amb el circ Raluy, disposa del consens de tot el sector del circ espanyol per tirar endavant el projecte. «Em sento molt il•lusionat i ple d'energia», comenta.
U n altre català a Madrid. El circ Price, un equipament amb capacitat per a 2.105 persones i una pista de tretze metres, estarà dirigit per Joan Montanyès, el pallasso conegut per la companyia Monti i Cia i pels espectacles com Utopista, representat al Teatre Nacional de Catalunya. L'Ajuntament de Madrid, propietari de l'espai, l'ha nomenat primer director de l'equipament estable (no es tracta de cap envelat sinó d'un edifici construït al centre de la ciutat) que disposa també d'una sala d'exposicions, projeccions i que permet fer circ sobre aigua, gràcies a una pista hidràulica. Entre els projectes també hi ha el de crear un centre de documentació.
«L'objectiu és obrir les portes a tot el sector del circ, tant contemporani com tradicional, i que sigui un lloc de referència», explica Joan Montanyès, que per a començaments de l'any 2007 prepara una gala inaugural en què assistiran figures de l'antic circ estable que, amb el mateix nom de Price, havia tingut Madrid. Amb aquest equipament, la capital de l'Estat s'afegeix a la llarga llista de localitats que, com París i Moscou, ofereixen programacions de circ durant tot l'any en un edifici estable i no ambulant. L'espai rodó del circ, que disposa d'una pista que es pot ampliar fins a vint metres, es pot transformar en un escenari a la italiana per fer-hi concerts i teatre. Monti té damunt la taula algunes propostes, com per exemple de la Fura dels Baus.
El nomenament de Monti té el consens del sector del circ espanyol, entre els quals hi ha els empresaris dels circs Mundial i Americano. El circ Price farà produccions pròpies i també contractarà espectacles.


La música i el pallasso centraran la 12a edició del memorial Charlie Rivel

El festival es farà a Cornellà entre els dies 17 i 26

MARCEL BARRERA. Cornellà de Llobregat
El festival internacional de pallassos de Cornellà torna amb força. Entre els dies 17 i 26 de novembre, 33 artistes d'arreu del món participaran en la 12a edició, que enguany estarà dedicada a la música i el pallasso, i com a novetats inclourà més funcions d'Euroclowns i estrenarà Clown Free, una marató de pallassos al carrer. També hi haurà exposicions i xerrades.

The Latin Music Comedy Explosion actuaran a l'auditori de Cornellà el dia 25.
El programa inclou aquest any més espectacles de carrer amb la intenció que el festival sigui més proper a la gent de Cornellà i la comarca, i s'han programat actuacions al centre comercial Llobregat. També hi haurà un cicle de conferències a l'Ateneu Barcelonès, exposicions i l'estrena com a espai del dipòsit de les aigües, un lloc circular que substitueix el centre social Titan. El tema d'aquesta edició, la dotzena des que va néixer l'any 1984, serà la música i el pallasso, a l'entorn del qual es faran diverses activitats. Un concert de música de circ a l'auditori i una exposició que es veurà al Centre Cultural García Nieto.
La gala Euroclowns es presentarà durant dos caps de setmana en un circ que estarà instal•lat a la plaça Catalunya de Cornellà. «Presentem els pallassos de més prestigi internacional que hi ha actualment», segons Genís Matabosch, director del festival. Els artistes convidats de la cinquena edició d'Euroclowns, que s'estrenarà el pròxim dia 17, són els pallassos catalans Los Gotys, el rus Evgueni Smarlowsky, els francesos Pieric i Pipo Sosman, l'espanyol Tony Tonitos –que va actuar fa dos anys a Barcelona i va obtenir el Premio Nacional de Circo el 2005– i l'anglès Donimo, un jove talent, segons Matabosch, que com la resta de pallassos actuarà amb la música de l'orquestra dirigida per Carmino d'Angelo. Com a noms propis del programa, destaquen Manel Vallès, Totó, que rebrà el dia 17 de novembre el Nas d'Or del festival, i Àlex Navarro, que presentarà tres espectacles els dies 24 i 25 de novembre. El festival, que fa dos anys semblava que estava en perill, enguany està reforçat gràcies a la Generalitat i al Ministeri de Cultura, que han augmentat les seves aportacions. El pressupost és de 447.000 euros, 48.000 més que fa dos anys. Aquest suport obre «noves expectatives», segons la regidora de Cultura, Rocío García. L'Ajuntament estudia que el festival, actualment bianual, es pugui fer cada any.


20-11-2006 El Punt
Cornellà homenatja al pallasso Totó

El festival de pallassos de Cornellà arrenca amb el rus Smarlowsky i el francès Pipo com a grans estrelles

MARCEL BARRERA. Cornellà de Llobregat
Després de 60 anys com a pallasso de pista recorrent els grans circs europeus i, just en l'any de la seva retirada, Manel Vallès Totó (Barcelona, 1933) va rebre divendres el Nas d'Or de la 12a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Membre dels Germans Martini i Martini-Llata, Totó va dir durant l'acte de lliurament que el premi suposa la «culminació» de la seva carrera. El festival de pallassos, que se celebra des del 1984 en memòria de Charlie Rivel, ha arrencat aquest cap de setmana amb bona nota per a Clownfree, una nova iniciativa per obrir més el festival a la gent, i amb un artista destacadíssim que va deixar el públic bocabadat amb la seva màgia en la gala de circ Euroclowns: el rus Evgueni Smarlowski.

+ El pallasso Manel Vallès Totó després de rebre el Nas d'Or, al costat de l'alcalde de Cornellà. Foto: GABRIEL MASSANA
El pallasso Totó va viure una gran nit divendres a Cornellà, una ciutat principi i final de la seva dilatada trajectòria de més de mig segle. «La primera pallassada la vaig fer a Cornellà, quan el primer dia d'escola, l'any 1939, vaig caure de la cadira i tota la classe es va posar a riure», explica Totó, que 67 anys després d'aquesta anècdota va fer riure el públic que omplia el circ de Cornellà amb el seu comentari: «La professora em posava de cara a la paret; deuria ser una paret mestra perquè vaig acabar fent de pallasso».
Totó, que va tenir paraules elogioses per a Ross Marie, la seva dona que va conèixer en un circ a Suècia i després va ser la seva partenaire amb els Germans Totó, va actuar en molts dels circs d'Amorós i Osvaldo Silvestrini, empresaris catalans protagonistes d'una exposició de cartells i material, comissariada pels figuerencs Genís Matabosch i Ramon Bech, que es va inaugurar dissabte al Castell de Cornellà després de tres anys d'investigació.
El festival sembla haver superat la crisi que planava fa dos anys, quan l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, va demanar ajudes econòmiques per mantenir-lo. Una de les persones artífex d'aquestes ajudes va ser Caterina Mieras, exconsellera de Cultura que va triplicar els diners i que divendres era a la llotja del circ. Mieras va rebre un especial agraïment de l'alcalde Balmón. que també va donar les gràcies al diputat d'ERC Joan Tardà; i a Carles Navales, director de la revista La Factoría, per haver donat suport al festival en moments difícils.


ELS GOTYS, SATISFETS

La nit encara va donar més satisfaccions. La dels pallassos catalans Els Gotys, que ahir reconeixien que la presència al festival i la bona resposta del públic els havia fet «treure d'una vegada una espina que tenien clavada de no actuar a Catalunya». Els Gotys, que faran tota la temporada que ve al circ nacional de Finlàndia, han actuat en els circs més prestigiosos d'Europa i fer-ho aquí era una «assignatura pendent», segons van assenyalar.
Un dels habituals a cada edició del festival és José Montilla, futur president de la Generalitat i que ahir va anar a veure l'espectacle de bombolles de Pep Bou que es va fer al museu Agbar, un nou espai que s'ha guanyat. Montilla era alcalde de Cornellà quan va néixer el festival en memòria del pallasso Charlie Rivel, l'any 1984. Precisament la filla del pallasso, Paulina Rivel, va assistir a la funció de divendres a la nit, que també va comptar amb Tortell Poltrona i Monti, acabat de nomenar director del nou circ Price de Madrid, com a espectadors. La funció, que sota el nom d'Euroclowns, es pot veure fins el pròxim diumenge, inclou entrades del rus Evgueni Smarlowsku i del pallasso francès Pipo Sosman, que va tancar la gala Euroclowns tocant amb l'orquestra de Carmino d'Angelo i amb percussió un emotiu cant dels adéus. Alguns van trobar a faltar un número conjunt entre Pipo i Pieric, com van fer fa alguns anys també a Cornellà.
La funció de divendres la va tancar l'acròbata espanyol Tony Tonitos, que ahir manifestava el mèrit de portar la crème de la crème dels pallassos de l'escena internacional i de presentar. «És increïble com ens hem adaptat tots els artistes, crec que aconseguim un espectacle amb ritme», segons Tonitos, que va ser premi nacional de circ d'Espanya el 2005 per les seves acrobàcies i el triple mortal que fa en un llit elàstic de 3,5 metres per 2,5 i amb 101 molles.
La iniciativa de fer una marató de pallassos al carrer sembla que ha funcionat i obre un camí per a l'organització, que valora molt positivament Clown Free, una nova experiència que va tenir molta gent.
El festival de pallassos tot just ha començat i continua aquesta setmana amb espectacles de pallassos al circ per a escoles, conferències a l'Ateneu Barcelonès d'experts internacionals, actuacions al carrer i inclús un concert que es farà el pròxim dimecres a l'Auditori de Cornellà, a càrrec d'una orquestra dirigida pel francès Carmino d'Angelo, sobre música exclusivament de circ. Diumenge al matí, la Cobla Contemporània també interpretarà música de circ a ritme de sardana. Tots els balladors hauran de portar posar, això sí, un nas de pallasso.
Canalitzar l'energia creativa del món del circ

El circ, un espectacle que es va anticipar molts anys al que després s'ha considerat creació multidisciplinària, ha patit força, amb crisis continuades. Encara sembla que plana la mala imatge que va generar els anys seixanta i setanta quan va voler atreure el públic traint la pròpia essència amb espectacles que tenien referents televisius.
No obstant això, des de fa uns anys, artistes i circs com ara Tortell Poltrona, Monti i Raluy han aconseguit actualitzat, renovar i donar dimensió contemporània al circ, un espectacle que té capacitat per renovar-se a partir de la pròpia tradició.
Però al circ hi falten infraestructures. A Catalunya s'ha invertit molt en teatres i equipaments culturals, i gens en circ. A Madrid, per exemple, no han seguit aquesta política, i per Nadal hi estrenaran un circ estable.
Cal que a Catalunya s'inclogui el circ en les programacions de teatre, i que es creï a tot el territori un circuit perquè els circs ambulants s'hi puguin instal•lar sense les dificultats que tenen ara.
Hi ha la part positiva dels festivals que se celebren al país. El Festival de Pallassos a Cornellà, el festival Trapezi a Reus i la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d'Empordà. Aquestes iniciatives donen un sentit i un impuls a molts dels artistes que lluiten per un reconeixement del circ que ni tan sols s'hauria de plantejar perquè és evident.
El circ té una gran potencialitat a Catalunya. Hem estat terra de grans artistes de la pista, de pallassos que han projectat internacionalment les seves revolucionàries aportacions. A l'Estat francès i a Alemanya han tingut cura d'aquest art, i ara per ara són a anys llum respecte del que passa a Catalunya. Però no hi ha res perdut. Hi ha l'energia creadora, el talent i la il•lusió, però cal saber trobar el sistema per canalitzar-los. Ara és un bon moment per fer-ho.
> Gran Smarlowsky
circ

MARCEL BARRERA / «EUROCLOWNS 5».
Tot i que amb un públic bastant fred durant molts moments de la funció, la cinquena edició d'Euroclowns passa amb nota alta i com a una cita novament imprescindible. Sobretot, pel rus Evgueni Smarlowski, que uneix gràcia i talent en un número inoblidable. Dins un bagul, amb sornegueria, aquest artista hi posa un conill i una serp. La solució sembla fàcil quan amb cara de murri està punt d'obrir la caixa. Però, al final, qui es menja a qui? S'ha de veure. Smarlowski també fa aparèixer una senyora amb un abric de pells que pren vida. L'abric, és clar. Què passa? Millor veure-ho perquè és formidable. Màgic.
Donimo, el pallasso anglès que està fent carrera als Estats Units, mostra una bona tècnica del gest i efectes espectaculars, com ara l'electrocutament amb el micròfon. Els Gotys presenten les entrades d'El Mirall i Els Ocellets; totes dues impecables en la seva execució. En la primera, van acostar-se a la llotja per abraçar Manel Vallès Totó, que va rebre el Nas d'Or en un dels moments més bonics de la nit. Pieric, almenys en la funció de divendres, va donar un ritme lent a la primera part de l'espectacle. La segona part d'Euroclowns va ser molt millor. Old Regnas, procedent d'Anglaterra, va presentar un número espectacular amb un gos que no parava de posar-li obstacles. Espectacular, com el nou vestit blanc de Genís Matabosch. Pipo Sosman va posar, juntament amb l'orquestra de deu músics de Carmino d'Angelo, el toc musical amb la seva concertina, les boles i unes ampolles musicals. Euroclowns 5, una bona gala de circ.


> El festival internacional de pallassos de Cornellà consolida el seu futur

Avui es tanca el memorial Charlie Rivel, que l'Ajuntament estudiarà fer cada any

MARCEL BARRERA. Barcelona
La festa s'acaba a Cornellà. La 12a edició del festival de pallassos es clausura avui amb les marionetes d'Herta Franckel, actes al carrer i les últimes funcions d'Euroclowns, la gala de circ que hauran vist més de 8.000 persones des que va començar fa 10 dies el memorial Charlie Rivel. Les administracions que han donat suport al festival, que va néixer el 1984 amb periodicitat biennal, estudiaran ara la viabilitat econòmica de fer-lo cada any. El seu director, Genís Matabosch, es mostra molt satisfet dels resultats del festival, que sembla que ha consolidat un model que aposta pels pallassos de pista i per les gales de circ.

+ Old Regnas a la gala de circ Euroclowns. Foto: GABRIEL MASSANA

Tot i que encara no hi ha dades oficials, sembla que el nombre d'espectadors del festival haurà crescut de manera important –fa dos anys hi van passar 18.400 persones– i que els ingressos per la venda d'entrades s'hauran duplicat respecte a l'any 2004. A més, la nova proposta de Clownfree, una marató d'espectacles al carrer, ha obtingut una bona resposta i en properes edicions es podria ampliar a dos o tres dies. «El canvi climàtic [al novembre sembla que ja no fa fred] ens permetrà fer una programació de carrer cada vegada més potent», explicava ahir Genís Matabosch, que va assenyalar que fer el festival cada any «dependrà de l'estudi de viabilitat». Per Matabosch «seria positiu perquè permetria consolidar-lo dins el programa de festivals internacionals i faria més fàcil demanar ajudes». «Les diferents administracions –afegeix– ens van donar un vot de confiança i crec que no s'han equivocat.» La regidora Rocío García ja havia anunciat que s'estudiarien fórmules perquè desaparegués el «buit» que hi ha els anys senars, quan no hi ha festival. Enguany s'ha provat amb èxit una via de finançament que s'intentarà reforçar. La dels patrocinadors privats. Al centre comercial va actuar divendres amb èxit Àlex Navarro, que amb una careta de mono va acaparar l'atenció de milers de persones ficant el nas en la rutina de la gent.
Durant aquesta setmana, l'orquestra de Carmino d'Angelo va oferir un brillant concert de música de circ, que va acabar amb l'himne del festival cantat per la coral de Cornellà, dirigida per Ferran Abril. El pallasso rus Arnheim també ha presentat un interessant espectacle en què combina la poesia visual amb números clàssics de pallassos de pista. Per avui s'espera al circ a José Montilla, en el que seria un dels primers actes públics del nou president de la Generalitat

«El circ a Rússia ha desaparegut»

El pallasso de Bielorússia Evguene Smarlovski va dir ahir que l'art del circ a Rússia «ha desaparegut» des de la caiguda del comunisme, l'any 1989. «Ara cada regió de l'antiga URSS té el seu circ i això el debilita, a més els professors marxen a l'estranger», va afegir Smarlovski. L'artista està preocupat perquè el nivell artístic a Europa és «bastant baix». Smarlovski ha presentat a Cornellà un número de màgia amb serps i conills que fa 24 anys que realitza. Sobre la prohibició dels animals, va dir que és una «beneiteria».

Memòries d'un pallasso

El crític de circ d'El Punt Marcel Barrera publica una aproximació a Tortell Poltrona

la crònica

MANUEL CUYÀS.


Marcel Barrera, periodista d'El Punt i un dels dos crítics de circ en actiu que hi ha a Catalunya –l'altre és Jordi Jané, de l'Avui– acaba de treure un llibre sobre el pallasso Tortell Poltrona que es titula Animal de circ. Fa uns mesos, l'emprenedor Ton Barnils havia fundat l'editorial Dau, i per arrencar l'empresa va pensar a publicar dues petites peces biogràfiques, dos retrats periodístics. Un va estar dedicat a la consellera Montserrat Tura i l'altre, a Tortell Poltrona. Intentar unir aquestes dues personalitats, voler-hi trobar uns trets comuns és complicat, però l'editor es deu entendre. La qüestió és que el treball sobre el pallasso va recaure en Marcel Barrera i que el resultat és un llibre que a més a més d'explicar la vida i facetes diverses del protagonista és una reivindicació del circ en tota la seva extensió.
El circ, diguem-ho aviat, és una forma d'espectacle que està molt desprestigiada entre les generacions dels que eren nens entre els anys cinquanta i setanta. Els circs que van haver de veure aquells nens eren uns establiments plens de pedaços i sargits poblats de lleons arnats, d'uns pallassos que només tenien ulls per a aquella espectadora de la primera fila i uns mestres de cerimònies que per poc que et distreguessis ja t'havien encolomat una bossa de garapinyades a canvi de tot el capital que portaves a la butxaca. Aquells circs eren una pena, i quan es van voler modernitzar a base d'introduir-hi numerets de la televisió ja van fer directament plorar.
Hi ha gent d'aquella generació que no ha tornat al circ, ni hi tornarà mai més de la vida. N'hi ha una altra que ha reincidit a condició només de visitar el Circ du Soleil, que és sofisticat com un aparador de Loewe i perfumat com Sephora. Hi ha, per fi, els que primer amb tota la prevenció i després amb més decisió han acabat reconeixent que encara que en matèria de circ hi ha molta palla i molt engany, també és cert que existeixen circs que presenten grans i molt emocionants espectacles. Com en tot. Com en teatre, com en cine, com en ballet o com en música filharmònica. I pel que fa a Catalunya, una de les persones que més ha contribuït a divulgar el circ d'enginy i qualitat és el Tortell Poltrona que un dels dos crítics del país acaba de retratar.
La feina de pallasso, en les condicions que Tortell Poltrona l'ha portada a terme des que va sentir l'estranya vocació, deu ser una de les més difícils del món. Una cosa és ser de família de pallassos i treballar en un circ consolidat i amb seguretat social, i una altra cosa és començar de zero i haver-te de fer tu mateix la vela, que és el que va haver de fer Tortell Poltrona amb el Circ Cric de la seva creació. El primer pallasso pot concentrar-se a fer només riure. El segon, en Tortell, ha de superar el mal humor d'haver de demanar permisos i subvencions, d'haver d'anar de finestreta en finestreta i d'haver de calcular l'IVA. Fer riure després de tot això vol molt mèrit i ja fa aplaudir d'avançada. Però és que a més a més Tortell Poltrona va fundar un dia Pallassos Sense Fronteres, que té com a missió repartir alegries no entre aquells que riuen sols perquè tenen la vida solucionada sinó entre aquells nens mutilats per una bomba de la guerra de Croàcia o per qualsevol bomba de qualsevol guerra.
El llibre de Marcel Barrera sobre Tortell Poltrona es va presentar l'altre dia a L'Horiginal, un local destinat a lectures poètiques que es troba davant del Macba. Tortell Poltrona primer va rondinar una mica, no pel llibre sinó per algunes incomprensions professionals, però tot seguit es va posar en situació i va conduir els espectadors a un viatge espacial muntats en un coet que era un sobret de te. Jo hi era i els asseguro que el viatge es va produir i que els espectadors eren tots gent feta i refeta d'aquella que costa molt enganyar.

CULTURA - ESPECTACLES EL PUNT | Diumenge, 24 de desembre del 2006
circ | «circ de nadal»
Ronaldinho i el circ
_ Artistes: Suso Clown (pallasso), Enric Clown
(pallasso de represa), Manuel i David Mirantes
(doma de cavalls), Ángel Egea (malabars), Los
Guerrero (funambulisme a gran altura), Fliying
Neves (trapezi) i Troupe Royal (mà a mà).
Companyia: Cirkid.
Dia: 16 de desembre de 2006.
Lloc: Plaça de toros Monumental de Barcelona.
Fins al 7 de gener.
MARCEL BARRERA

Quan Ronaldinho va marcar fa uns dies un gran gol de xilena amb una impressionant acrobàcia contra el Vila-real, professionals del circ van plantejar potser seriosament la necessitat que el jugador brasiler s’apunti com a soci de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). Més enllà de les corregudes, les seves filigranes fan que els barcelonistes vegin circ del bo al Camp Nou. Ho reconeix fins i tot en Joaquim Maria Puyal en les seves retransmissions. Si hi ha marge per a la millora, Ronaldinho hauria de veure gent del circ que fa malabarismes amb la pilota, com el madrileny Jesús Fornier –que amb els seus tocs espectaculars deu estar actuant en algun lloc– i passar un momentet per la Monumental. Ángel Egea ofereix un número d’equilibri amb unes pilotes de futbol ple de ritme i força, sense ni un moment de respir ni un segon de repòs. Tot se succeeix a un ritme frenètic. Bon número, encara que potser li falta un final més arrodonit. Egea ja va actuar l’any passat al Cirkid, que per segon any consecutiu arriba a Barcelona, aquest cop sota la direcció artística de Jesús Silva, Suso Clown. El pallasso gallec presenta una entrada, la del cinema, en què el públic es recargola de riure. Funciona a la perfecció i Suso deixa anar tot el seu talent gestual. En l’aspecte artístic, l’espectacle presenta una primera part un pèl ensuciada i lenta, amb una coreografia que inclou una nena i un cavall a la pista. Aquest moment es dilata massa en el temps. Es fa massa llarg. Si ni el Cirque du Soleil –com es va veure amb Dralion– no aconsegueix de vegades omplir la pista amb bones coreografies, doncs imaginin un espectacle amb molts menys recursos humans, tècnics i materials. La bona teca costa massa d’arribar, però quan arriba...Mamma mia! Ángel Egea ho fa primer, i els trapezistes brasilers Neves, després, que tanquen la primera part amb un bon número que inclou salts mortals, piruetes i un lluït exercici en què es creuen les figures a l’aire. A la segona part, un elegant número de cavalls a càrrec de la parella espanyola Manuel i David Mirantes. El pallasso Enric Clown compleix a la perfecció el seu paper d’omplir les represes o pauses i té una bona comunicació amb el públic infantil. En el número de mà a mà la parella romanesa Royal ho prova, però el nivell està per sota del conjunt de l’espectacle, l’estrella del qual són Los Guerreros, una parella de funambulistes a gran altura que presenta el millor número. Fa posar el cor en un puny quan travessen la maroma, a dalt de tot del circ, caminant en un pilar de dos. Gran moment.

25-12-2006
> Ha nascut una estrella



circ

«EL CIRC DE SARA» / MARCEL BARRERA.


+ L'artista Luciano Martín a la roda alemanya. Foto: NEUS SABORIDO
L'Ateneu Popular de Nou Barris, que com bé va recordar Joan López durant la nit de l'estrena d' El circ de Sara va néixer arran d'una ocupació –de la mateixa manera que el col•lectiu La Makabra volia ara tirar endavant un projecte autogestionat a Can Ricart– presenta aquest any l'11a edició del Circ d'hivern amb un espectacle enginyós, entretingut i magistralment dirigit per Piero Steiner amb l'ajuda de Ricard Panadès, que han volgut presentar una fórmula intel•ligent. Sota un format de circ contemporani, l'univers i l'atmosfera és de circ pur. Tradicional. El resultat de l'amalgama és excel•lent; amb moments altament hilarants com el número de les acrobàcies sobre una taula, o profundament sensibles com els de la perxa, a càrrec d'Adrià Cordoncillo; o caricatures perfectes, com la que es veu a la banda del circ. La història que entrellaça els números és senzilla, gens rebuscada. En un circ d'un lloc desconegut desapareix de sobte un lleó i hi ha un gran enrenou, però la troupe ha de tirar endavant. A contrarellotge s'han de buscar números com sigui per presentar-los a les funcions. Hi ha trapezi –amb un número titulat de manera brillant Les siameses voladores– perxa xinesa, roda alemanya, un de peses –amb una madame àtila que encarna esplèndidament Sarina Röhr– i encara que no aparegui com a gènere en el programa de l'espectacle –estaria bé incloure-ho– hi ha pallassos, molts pallassos. Luciano Martín i Kike Aguilera van fundar l'any passat la companyia Zahir Circo i han estat de gira amb el Circ Cric de Tortell Poltrona amb un número que no té res a veure amb l'humor: la roda alemanya. Ara es presenten com tot un descobriment de la comicitat amb una versió de l'entrada clàssica del mirall que és, senzillament, meravellosament divertida, i un joc entre ells dos que funciona a la perfecció. Els vuit artistes estan tots a un nivell alt, amb un treball col•lectiu que no declina ni un moment, però Luciano Martín, un argentí que viu a Barcelona, desborda talent en cada segon de l'espectacle. Se'n parlarà molt d'aquest noi, segur. El conjunt de l'espectacle té l'èxit més que assegurat quan circuli per teatres. Amb una música original que té tot els elements per poder-se editar, El circ de Sara recupera aquella aliança amb el circ tradicional que hi havia a La ciutat dels prodigis (2003) i s'havia perdut amb els dos últims espectacles de l'Ateneu: Circus Klezmer (2004) i Rodó (2005). Amb un punt crític, això sí –l'espectacle denuncia les enganyifes d'alguns circs itinerants que fan més de firaires que cultura–, se li entreveu molta simpatia cap aquest format d'espectacle que té, certament, un futur incert en aquest món globalitzat i dominat per l'audiovisual. Potser per això –és mera especulació– en l'espectacle apareix esporàdicament un home enigmàtic, sense cap, que a l'inici de la funció se l'anomena destí. Cap a on va, el circ?, es deu preguntar tota l'estona.
Idea original: Piero Steiner i Ricard Panadès.
Artistes: Ondine awen Korn (corda, perxa xinesa), Kike Aguilera (roda alemanya, acrobàcies, pallasso), Luciano Martín (roda alemanya, acrobàcies, perxa xinesa)
Adrià Cordoncillo (perxa xinesa), Philine Dahlmann (acrobàcies, trapezi), Elske Van Gelder (acrobàcies, trapezi), Sarina Röhr (actriu), Frédéric Filiatre (home sense cap i música).
Dia: 16 de desembre de 2006.
Lloc: Ateneu Popular de Nou Barris. Barcelona. Fins al 7 de gener.