MARCEL BARRERA 2005-DIARI EL PUNT

3-4-2005

> L'escola Rogelio Rivel inaugura el nou circ estable amb un homenatge a Joan Armengol

La lona s'ha comprat a Itàlia i ha costat 47.000 euros

MARCEL BARRERA. Barcelona
L'escola de circ Rogelio Rivel, a Nou Barris, es va vestir ahir de gala per estrenar les noves instal•lacions. Un espectacle de gairebé tres hores va servir per estrenar a la nit la nova lona, que ha costat 47.000 euros i s'ha adquirit a l'empresa Miotti d'Itàlia. Pel director de l'escola, Marcel•lí Puig, s'obre «una nova etapa» en la línia de consolidar el projecte. Un centenar de persones van brindar amb aigua per la nova lona.

+ La nova escola Rogelio Rivel al carrer Portlligat, al costat de l'Ateneu 9 Barris. Foto: LLUÍS CRUSET.
L'antiga lona groga i vermella de l'escola, que ha donat servei durant cinc anys, ha estat substituïda per una altra de més moderna i més alta, de color bàsicament blanc i amb detalls de color blau. Dins d'aquest circ, l'únic estable que existeix a Barcelona, s'hi fan els tallers intensius i les classes regulars de l'escola Rogelio Rivel.
Ahir es van organitzar un seguit d'actes per celebrar l'obertura de les noves instal•lacions, que van incloure un taller obert de circ al carrer i una gala a l'interior del nou circ. Els responsables de l'escola van voler recordar Joan Armengol, fundador del grup Els Comediants i professor de l'escola que va morir el mes de maig passat, amb una plantada d'arbres que també es va fer en memòria de Sol Espinoza i Elsa Moreno, artistes vinculades a l'escola de circ que han mort els últims dos anys. Amb l'acompanyament d'una fanfàrria i dels diables de l'Ateneu 9 Barris, es van plantar, en uns parterres nous, un taronger, un llimoner i un cirerer. Per Marcel•lí Puig, director de l'escola Rogelio Rivel, «ara caldrien noves ajudes de les administracions que garanteixin un projecte que s'ha demostrat viable». «S'ha de destacar -va afegir- el treball col•lectiu per fer realitat les noves instal•lacions».
La nova lona ha costat 47.000 euros i ha estat finançada gràcies a la cooperativa de finançament solidari Coop 57.


16-4-2005

> El pallasso Leandre presenta l'últim combinat de circ de la temporada a l'Ateneu de Nou Barris


MARCEL BARRERA. Barcelona

El reconegut pallasso Leandre Ribera dirigeix avui i demà l'últim combinat de circ de la temporada de l'Ateneu Popular de Nou Barris. Leandre, que té la voluntat d'implicar-se cada vegada més en el projecte de circ de l'Ateneu, va proposar al centre dirigir les tres funcions d'aquest cap de setamana, que inclouen un total de sis números. Entre els artistes hi ha Owen Espinosa, el perxista cubà que va oferir una molt bona impressió quan va actuar en el circ d'hivern de l'any 2003.

El combinat de circ, que és el número 27 de la història de l'Ateneu, s'estrena avui a dos quarts d'onze de la nit i també inclou números de malabars, a càrrec del grup Mandalacircus. «Aquest és un número de gran bellesa i amb una tècnica depurada», segons explica Leandre. L'acròbata Misstirita presentarà un números de tapezi i un de tela. Els equilibris aniran a càrrec de Crispina, i la parella Fer i Sílvia, de Circitango, oferiran un tango acrobàtic. Una altra de les atraccions d'aquest combinat, que demà també es podrà veure a les dotze del matí i a les set de la tarda, serà Two Play, un grup de quatre artistes que provenen de la gimnàstica. En el número hi intervé la pallassa Cristina Solé.
Leandre Ribera ha ajuntat la mitja dotzena de números i ha intentat donar-los, comenta, una «coherència escènica i ritme»


30-4-2005

> Un centenar de pallasses de tot el món es reuneixen en un festival a Andorra

La llegendària Nola Rae actua aquest vespre en un programa en què també destaca Gardi Hutter

MARCEL BARRERA. Andorra la Vella (enviat especial)
Festival en femení. Un centenar de pallasses de tot el món actuen fins demà a Andorra la Vella en un festival que va néixer com a únic al món (l'han seguit altres iniciatives al Brasil i Àustria) i que enguany té com una de les principals atraccions Gardi Hutter -una actriu suïssa provinent del prestigiós circ Knie que la directora del festival, Pepa Plana, havia intentat portar des de l'any 2001- i Nola Rae, pallassa australiana que està considerada una llegenda. Ahir i dijous es van poder veure excel•lents espectacles amb actuacions de pallasses que han treballat al Cirque du Soleil.

+ Les artistes Simma & Riffet van intervenir dijous al centre de convencions andorrà
Qui vulgui riure aquest cap de setmana que vagi a Andorra. Dimecres va començar un festival que enguany s'ha ampliat un dia i que amb un pressupost de 170.000 euros reivindica el paper de la dona com a pallassa i reuneix la flor i nata de l'actual panorama d'artistes dels cinc continents excepte l'Àfrica, una llacuna que l'organització espera arreglar en la pròxima edició.
Una institució entre les pallasses, Nola Rae, actuarà avui en un festival que també aposta per la formació .es fan conferències i tallers.. Per primer cop, aquest any es porten les pallasses a actuar per a nens i nenes amb discapacitat en escoles d'educació especial i al departament de salut mental de l'hospital d'Andorra a través de l'ONG Somriures sense Fronteres del Màgic Andreu, que també se'l pot veure venent articles de màgia. Precisament de les actuacions solidàries en un hospital va sorgir la parella austríaca Simma & Riffel, que dijous a la nit van arrencar els bravos del públic que mig omplia un centre de congressos convertit en una pista de circ. Aclamada va sortir l'andalusa Cristina Medina, de Pez en Raya, pels seus monòlegs i l'homenatge a Charlot que fa l'espectacle Solala. De moment, l'organització està molt satisfeta de la qualitat dels números però es plany de la nova situació: per primer cop des del seu naixement, l'any 2001, s'han hagut de descartar companyies per actuar en un festival que ha rebut enguany 240 propostes i que en total presenta 17 espectacles, les sessions de matinada .una mena de cabaret que condueix Glòria Font-, tallers de circ i un llibre que amb el títol de Pallasses reuneix fotografies de les artistes que han volgut posar per als fotògrafs durant les dues edicions anteriors.


2-5-2005

> Animals artistes

El circ Medrano defensa la presència d'animals i qualifica d'«extremista» la prohibició de Barcelona

MARCEL BARRERA. Figueres
Al circ no es maltracten els animals i la relació entre els homes i les bèsties no és, ni de bon tros, de dominació. Sota aquest prisma, el circ francès Medrano va organitzar ahir a Figueres i davant d'unes 300 persones una classe de doma per sensibilitzar el públic i, de passada, contrarestar les campanyes de les associacions animalistes que han aconseguit que l'Ajuntament de Barcelona hagi prohibit l'exhibició d'animals salvatges als circs. Raoult Gibault, director del Medrano, va qualificar la decisió d'«extremista» i es va mostrar confiat en una futura regulació del Consell d'Europa que permeti tornar a veure feres a Barcelona.

+ Un nen dóna un biberó a un camell de només sis setmanes davant Carlos Savadra, ahir durant la classe de doma. A la dreta, Lee Antony amb un elefant asiàtic. Foto: LLUÍS SERRAT.

La immensa majoria de vegades, són als animalistes els qui organitzen actes per sensibilitzar el públic contra la presència d'animals als circs. Sense anar més lluny, en l'últim número del seu butlletí, ADDA (Associació de Defensa dels Animals) dedica quatre pàgines a la prohibició als circs que visiten Barcelona, una polèmica que sembla inacabable.
Ahir, i després que els circs es quedessin el mes d'octubre sense fer gaire cosa arran de la prohibició al Circo Mundial, el Medrano va organitzar una classe per defensar la presència dels animals. Els arguments que es van donar al públic van ser quatre: que tots els animals que actuen han nascut en captivitat i per tant no se'ls ha arrencat del seu hàbitat; que viuen més anys si estan en un circ, ja que estan en més bones condicions; que la relació entre els homes i els animals és de confiança i complicitat, i que els circs segueixen la normativa establerta a la convenció de Washington sobre el tracte als animals.


Fenomen social
El director del Medrano va donar més arguments quan es va acabar la sessió de doma. «El circ amb animals és un fenomen social i cultural i s'ha de respectar el públic que va a les funcions, que en un 95% dels casos vol veure precisament els animals», segons Gibaud, que va afegir que a França el ministeri de medi ambient ha aprovat una regulació que protegeix el dret dels animals i que va ser consensuada entre els circs i els grups de defensa dels animals.


Buit jurídic
El treball de consens que va destacar Gibaud no s'ha produït a Barcelona, on el sector del circ ha criticat la normativa municipal perquè ha estat elaborada únicament a partir dels criteris de les associacions animalistes. Pel director del Medrano, el cas de Barcelona és «el més perillós de tots». «El buit jurídic que hi ha a l'Estat ha permès adoptar una posició extremista i poc coherent», segons el director, que va afegir que en un període d'entre dos o tres anys el Consell d'Europa podria posar en marxa una normativa que reguli la lliure circulació d'animals, inclosos els del circ. «Aquesta regulació serà vàlida a tot Europa; és evident que quan sigui efectiva ciutats com Barcelona l'haurien de respectar», va dir de manera contundent el director del Medrano, que va declarar que mentre això no passi els circs de l'Estat s'haurien d'«ajuntar» per fer front al «desconeixement» que hi ha.
Durant la sessió de doma, un nen va poder donar un biberó a un camell que va néixer fa només sis setmanes i un altre va acariciar un elefant que estava tombat a terra. Els domadors Carlos Savadra i Lee Antony van treure a la pista camells, una zebra i dos elefants. La sessió es repetirà el pròxim cap de setmana, quan el circ s'instal•li a la Devesa de Girona. Els tigres blancs no van sortir a la sessió, però l'organització del circ ha facilitat el nom d'una extensa web sobre aquests animals, estrelles del Medrano: www.dinosoria.com/tigre_blanc.htm.

2-5-2005

> El circ i Figueres fan història

la crònica

MARCEL BARRERA.


+ El malabarista François Borie en un moment de la seva actuació, dissabte. Foto: EUDALD PICAS

Dissabte va ser un dia important per als annals del circ. El mític Medrano va actuar per primer cop fora de França. L'artífex, el jove empresari figuerenc de 28 anys Genís Matabosch, que ha fet tot solet una verdadera proesa amb aquesta iniciativa d'un mèrit innegable. La data de dissabte, que entrarà en els llibres d'efemèrides, també va tenir moments d'un fort simbolisme quan precisament Matabosch va lliurar, dins la tenebrosa gàbia dels tigres blancs, un trofeu a l'alcalde de Figueres, Joan Armangué; en una estampa que va resultar ser més una entrada còmica que un acte protocol•lari. A la ciutat, encara es recorda el duríssim enfrontament públic entre Matabosch i l'alcalde per la polèmica negativa de l'Ajuntament a fer el museu del circ, un tema que encara cou a tenor d'algun crit a favor del museu que es va sentir des de la graderia després del lliurament, que va servir de preàmbul al número de la domadora Susan Lacey, el ganxo de la temporada del Medrano. Els espectadors omplien les 1.000 localitats i, per cert, van estar incombustibles durant les quasi tres hores; aplaudint quan Lacey va aconseguir, al segon intent i només parcialment, que els tigres es col•loquessin en debout o amb les potes endavant i que tan fàcil semblava quan ho va aconseguir a Montecarlo. Una figura circense que també van realitzar-la, de manera imponent, dos elefants asiàtics de Lee Antony, en un dels millors números d'elefants que s'han vist els últims anys. Perfectíssim, el final rodolant del número de tela de Romain Cabon, que va presentar un dels millors números del muntatge malgrat el tuf a Cirque du Soleil de la posada en escena. Per cert, que el circ quebequès també va ser-hi present en una de les entrades de Versace, el pallasso mexicà a qui agraden els finals sorpresa i que inclou música de Quidam en una entrada que, com en totes, acaba amb el públic cargolant-se de riure. Excel•lents són Carlos Savadra, un écuyer amb un gran carisma sobre la pista que usa el llenguatge corporal per portar els cavalls, i la parella còmica Les Sanger. L'antipodista Jan Navratil presenta un original número d'equilibri amb una pilota que va acabar amb apoteosi. Un dels dèficits de l'espectacle és la falta d'un presentador que serveixi de fil conductor. Però en conjunt és un bon espectacle de circ tradicional i una oportunitat única per anar-lo a veure.



8-5-2005

> El circ Medrano i la necessària globalització

MARCEL BARRERA.
El circ francès Medrano, que només fins avui es pot veure a la Devesa de Girona, representa l'essència del que és el circ. Amb 108 anys d'història, el mític circ -que fins al 1963 havia estat estable a París- no havia sortit mai de França i ha arribat a través de l'empresari figuerenc Genís Matabosch amb un molt bon espectacle que en el capítol animal inclou un número de cavalls que manté els ulls oberts com unes taronges als espectadors. L'écuyer Carlos Savadra, que va enlluernar al festival de Montecarlo, i es va emportar un Clown de bronze, mostra un gran carisma sobre la pista i, de manera sorprenent per l'espectador, dirigeix els cavalls sense fuet i amb el llenguatge corporal, donant cops de peu a la pista o fent moviments de braços que els cavalls pura sang entenen a la perfecció. Contemplar la nord-americana Susan Lacey dalt del llom d'un tigre blanc mentre un segon i majestuós tigre salta per sobre del cap de la domadora atravessant un cercle de paper, és d'una bellesa colossal. Un número esplèndid que també va obtenir el reconeixement del jurat de Montecarlo. La posició de dos mastodòndics elefants en debout o amb les dues potes del davant alçades és també una imatge típica circense cada vegada més escassa i segurament per això més valuosa. El número d'elefants, a càrrec del domador britànic Lee Antony, és dels millors que en aquesta especialitat s'han vist darrerament a Catalunya, amb una posada en escena molt acurada en què a l'inici sembla vertaderament veure un elefant volant. Es pot demanar més que això?
El número de tela de Romain Cabon és un dels millors números de l'espectacle, tot i el regust de Cirque de Soleil que deixa anar tota la seva estètica. Però el que compta no és això. Gran elegància, harmonia corporal i un perfecte final rodolant per la tela. Magnífic. En el capítol humorístic, la parella Les Sanger presenten un divertidíssim número en què un gos molt ben ensenyat fa les mil-i-una trapelleries per impedir la feina a un grum que intenta recollir de totes totes unes maletes. Un excel•lent número que es pot veure al Medrano i que prové del circ nord-americà Ringling. Versace és el pallasso mexicà encarregat de les entrades còmiques o reprises, dues d'elles amb final sorpresa i amb el públic rebentant-se de riure. Aquest artista obre i tanca la primera part de l'espectacle, dos moments que per la seva importància en la concepció estratègica i rítmica de l'espectacle potser seria bo de revisar. Així com la manca d'un presentador. Es fa estrany que ningú presenti els artistes i es faci el silenci, encara que sigui curt, en cada transició entre número i número. L'antipodista Jan Navràtil presenta rola-rola i un exercici final d'equilibris amb una pilota que el dia que l'espectacle es va estrenar a Figueres, el dissabte dia 30, va acabar amb una apoteosi d'un públic pletòric i incansable durant les gairebé tres hores de funció. La presència del Medrano per primer cop a Catalunya ha estat un enorme regal. El súmmum seria que Raoul Gibault, el seu director, inclogués aquest modest país que ha visitat i que mensyprea el circ dins el seu atapeït i exitós itinerari. Alguna cosa bona ha de tenir la globalització.


15-5-2005 El Punt

> La fira Trapezi es tanca avui a Reus amb un espectacle sobre l'home bala

La pluja obliga per primera vegada en la història de la fira a suspendre una sessió golfa de circ i diversos muntatges al carrer

MARCEL BARRERA.
La pluja, tan esperada des de fa setmanes per la punyent sequera que hi ha a Catalunya, va aixafar divendres a la nit la guitarra a molts reusencs i visitants ansiosos de veure circ. Per primera vegada en els nou anys d'història de Trapezi, es va haver de suspendre una sessió golfa de circ a la Palma, on havia d'intervenir, entre d'altres grups, Tortell Poltrona en un homenatge al membre de Comediants Joan Armengol mort fa un any. Ahir al matí i a la tarda, la calorada i també l'expectació que hi ha arreu pel Barça van ser temes de conversa en una fira que es tanca avui a les vuit del vespre amb un espectacle sobre un clàssic del circ, l'home bala, i que sembla que ha recuperat el públic, el nivell artístic, la diversitat d'estils i el punch que va perdre en l'edició passada.
Passat per aigua. Un dels dies forts de la fira Trapezi de Reus va quedar en una decepció perquè va caure un aiguat molt fort sobre la ciutat divendres cap a les nou del vespre, cosa que va obligar a suspendre quatre espectacles programats a l'aire lliure i la sessió golfa en què estava prevista l'actuació de Tortell Poltrona. Mai fins a aquesta novena edició de la fira, que no tenia previst espais alternatius, una nit no se n'havia anat tan enlaire. Ahir també va ser una vetllada especial, ja que molta gent a la ciutat estava pendent del desenllaç de la lliga de futbol.


Boni, en forma
L'afluència de públic en els espectacles de carrer ahir al matí i a la tarda va ser molt important, i es va poder veure més gent que en la passada edició de la fira, en què el nombre d'espectadors va baixar. En l'espectacle Apèro Cirque, de la companyia francesa Les Colporteurs, el públic es va situar davant i també darrere de l'espai situat a la plaça Mercadal. A molts pocs metres, a la plaça de les Peixateries, el català Boni va presentar l'espectacle In situ, la història d'un artista que busca una sortida professional a alguna de les seves moltíssimes habilitats: el malabarisme, el monocicle, o la música rock. Un espectacle molt simpàtic ple de ritme, energia i ironia en què Boni demostra la seva gran categoria d'artista de circ i que sap ficar-se el públic a la butxaca.
La fira es tanca avui després de cinc dies d'espectacles a les vuit del vespre amb un espectacle coproduït per Trapezi sobre l'home bala a càrrec del grup català Los Deméndez.


15-5-2005 El Punt
Christian Atanasiu, la novetat de les sessions golfes

M.B..
Dijous a la nit, els triomfadors de la sessió golfa va ser la companyia Hopla Circus, que en el programa apareix com a Família Rodríguez. Cinc artistes procedents d'Espanya, Bèlgica i Suïssa, van parodiar un número de doma de cavall i van realitzar acrobàcies aèries incloent-hi salts mortals planxats i agrupats. Aquesta companyia va aconseguir una menció especial del jurat del festival del Circ del Demà que es va celebrar a París el mes de febrer. Una troupe que va fer passar una estona preciosa al públic que, d'altra banda, va patir amb el trio de malabaristes Kabam, en una actuació en què gairebé no els va sortir res. El número de trapezi que van presentar després dos dels components d'aquest trio va ser emotiu i va demostrar la vàlua i les bones maneres d'aquest grup.
La presentació de les golfes, enguany, va a càrrec de Christian Atanasiu. Amb un estil diametralment oposat al que l'any passat va confegir a l'escenari l'actor Sergi López, molt més pròxim a un Monsieur Loyal o un presentador clàssic de circ, aquest clown a qui agraden els jocs de paraules per presentar els números, va arrencar al final de l'espectacle les rialles d'un públic inicialment un pèl fred. El seu estil peculiar va acabar, però, quallant i fent entranyable la presentació. També en la sessió golfa de dijous, Adrià va presentar un número de màstil xinès molt bonic tant pel relat que presenta com per l'apurada tècnica, que inclou un exercici kamikaze que va provocar els oh del públic.
D'altra banda, l'espectacle inaugural s'ha tret l'espina que tenia clavada de l'any passat i ha presentat un muntatge molt bonic en la seva estètica i amb molt bon ritme. Dirigit per Jordi Aspa, aquest muntatge demostra que de vegades no cal un gran pressupost per presentar un muntatge molt digne. Amb una idea clara n'hi ha prou. Després del decebedor muntatge El gegant dels 7 mars que Jordi Aspa va dirigir durant la celebració del Fòrum Barcelona 2004, l'espectacle Res cau del cel va mostrar una perfecta sintonia entre la música i els exercicis d'una desena d'artistes de quatre disciplines circenses en què va destacar la parella francesa Clara i Mika al quadrant aeri. Acrobàcies suaus en el moviment i d'una gran bellesa plàstica.


15-5-2005
> El Trapezi recupera el «punch»

Un espectacle sobre l'home bala tanca avui a Reus la Fira del Circ de Catalunya

MARCEL BARRERA.
La pluja va aixafar divendres a la nit la guitarra a molts reusencs i visitants ansiosos de veure circ. Per primera vegada en els nou anys d'història de Trapezi, es va haver de suspendre una sessió golfa de circ a la Palma, on havia d'intervenir, entre d'altres grups, Tortell Poltrona en un homenatge al membre de Comediants Joan Armengol mort fa un any. La fira, però, sembla haver recuperat el punch que va perdre en l'edició passada i es tanca avui amb un espectacle sobre un clàssic del circ: l'home bala.
La pluja va obligar a suspendre quatre espectacles programats a l'aire lliure i la sessió golfa en què estava prevista l'actuació de Tortell Poltrona. L'afluència de públic en els espectacles de carrer ahir al matí i a la tarda, però, va ser més important que en la passada edició de la fira, en què el nombre d'espectadors va baixar. En l'espectacle Apèro Cirque, de la companyia francesa Les Colporteurs, el públic es va situar davant i també darrere de l'espai situat a la plaça Mercadal. A la plaça de les Peixateries, el català Boni va presentar l'espectacle In situ; simpàtic, ple de ritme, energia i ironia en què Boni demostra la seva gran categoria d'artista de circ. Dijous a la nit, els triomfadors de la sessió golfa va ser la companyia Hopla Circus, que en el programa apareix com a Família Rodríguez. Cinc artistes procedents d'Espanya, Bèlgica i Suïssa, van parodiar un número de doma de cavall i van realitzar acrobàcies aèries incloent-hi salts mortals planxats i agrupats. La presentació de les golfes, enguany, va a càrrec de Christian Atanasiu, un clown a qui agraden els jocs de paraules i que va arrencar al final de l'espectacle les rialles d'un públic inicialment un pèl fred. També en la sessió golfa de dijous, Adrià va presentar un número de màstil xinès molt bonic tant pel relat que presenta com per l'apurada tècnica, que inclou un exercici kamikaze que va provocar els oh del públic.
D'altra banda, l'espectacle inaugural s'ha tret l'espina que tenia clavada de l'any passat i ha presentat un muntatge molt bonic en la seva estètica i amb molt bon ritme. Dirigit per Jordi Aspa, aquest muntatge demostra que de vegades no cal un gran pressupost per presentar un muntatge molt digne. Després del decebedor muntatge El gegant dels 7 mars que Jordi Aspa va dirigir durant la celebració del Fòrum Barcelona 2004, l'espectacle Res cau del cel va mostrar una perfecta sintonia entre la música i els exercicis d'una desena d'artistes de quatre disciplines circenses en què va destacar la parella francesa Clara i Mika al quadrant aeri. Acrobàcies suaus en el moviment i d'una gran bellesa plàstica. La fira es tanca avui després de cinc dies amb un muntatge sobre l'home bala a càrrec del grup català Los Deméndez.


16-5-2005 El Punt

> La fira de circ Trapezi estudia restringir l'accés a les sessions golfes de La Palma

Entre 80.000 i 90.000 persones han assistit des de dimecres a la novena edició celebrada a Reus

MARCEL BARRERA.
Les sessions golfes de circ que es fan a La Palma de Reus durant la fira Trapezi podrien deixar de ser d'accés lliure. L'organització, per evitar les aglomeracions de públic que es repeteixen cada any, estudia la possibilitat de fer pagar una entrada simbòlica o bé limitar l'aforament i restringir l'accés mitjançant la presentació d'un tiquet. Segons Alfred Fort, director de la fira, no té sentit que la meitat de les 2.000 persones no tinguin visió. Per Jordi Aspa, la gran quantitat de gent va en detriment de la qualitat de l'espectacle. La novena edició de la fira, que es va tancar ahir, l'han visitat entre 80.000 i 90.000 persones, i els hotels de la ciutat s'han quedat sense ni una sola plaça lliure. El nou certamen de Reus Racó de Riure ha estat valorat com un èxit.

L'organització vol solucionar les aglomeracions de gent a La Palma. «Alguna cosa haurem de fer perquè no està bé que 1.000 persones no vegin res», segons Alfred Ford, que descarta absolutament buscar un espai més gran per a les sessions de circ i cabaret i es decanta per oferir més oferta a la mateixa hora i controlar d'alguna manera l'accés a un espai on dissabte hi havia més de 2.000 persones.
La pluja de divendres, que va desbaratar tota la nit, i la victòria del Barça dissabte han estat dues interferències destacades en aquesta novena edició de la fira. Durant la celebració del títol de lliga, alguns dels organitzadors -que es resistien a cridar vigilància privada o la Guàrdia Urbana- van fer guàrdia per garantir la integritat dels elements dels firaires que hi havia a la plaça Prim, lloc de celebració barcelonista a la capital del Baix Camp. Entre les novetats d'enguany també hi ha l'ús del català que molts artistes han realitzat durant les funcions. És el cas de la companyia Sterenn, Les Colporteurs, el romanès Christian Atanasiu -que després de fer una presentació en castellà de la golfa, dissabte la va fer en català- i els francesos Desaccordé. Precisament aquesta companyia va presentar un espectacle molt interessant en què es fusionen diferents disciplines artístiques, com el malabarisme, el funambulisme, exercicis amb el trapezi i la gronxadora russa, des d'on els acròbates fan espectaculars salts mortals i piruetes en una pista de circ especial que inclou dos bassals d'aigua i una rulot. La intervenció d'un gos i la proximitat dels artistes amb el públic -amb repartiment de coca inclosa- són elements que potencien el muntatge. Al Teatre Bartrina s'ha presentat un dels espectacles més aplaudits de tota la fira, Laissez porter, de la companyia francesa XY. Els txecs Karromato van oferir en forma de titelles de fusta un dels muntatges més originals de l'edició actual. El muntatge estava basat en un espectacle de circ tradicional. En el camp dels artistes, ha destacat la trapezista Sophie Mandoux, de la companyia francesa Les P'Tits Bras. També ha estat una grata sorpresa el grup d'acròbates internacionals Hopla Circus. Per l'any que ve, els organitzadors ja han avisat que preparen una edició una mica especial. Serà el desè aniversari de Trapezi.


16-5-2005
> El Festival Trapezi tanca amb un bon balanç artístic i de públic

Els francesos XY i els txecs Karromato, entre els grans protagonistes d'aquest any

MARCEL BARRERA.
La novena edició del Trapezi, la Fira de Circ de Catalunya, es va tancar ahir amb la visita d'entre 80.000 i 90.000 persones i un bon balanç artístic, com ho fan pal•lès les actuacions, aquests dies, de les companyies franceses Desaccordé i XY i els txecs Karromato. Els hotels de Reus s'han quedat sense ni una sola plaça lliure. Les sessions golfes de circ que es fan a La Palma, d'altra banda, podrien deixar de ser gratuïtes per evitar les aglomeracions de públic que es repeteixen cada any.


+ La companyia XY amb el seu espectacle Laissez porter, un dels més aplaudits de la fira. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ
La pluja de divendres, que va desbaratar tota la nit, i la victòria del Barça dissabte han estat dues interferències destacades en aquesta novena edició de la fira, que es va tancar ahir amb la visita, segons els organitzadors, d'entre 80.000 i 90.000 persones. Entre les novetats d'enguany hi ha l'ús del català que molts artistes han realitzat durant les funcions. És el cas de la companyia Sterenn, Les Colporteurs, el romanès Christian Atanasiu -que després de fer una presentació en castellà de la golfa, dissabte la va fer en català- i els francesos Desaccordé. Precisament aquesta companyia va presentar un espectacle molt interessant en què es fusionen diferents disciplines artístiques, com el malabarisme, el funambulisme, exercicis amb el trapezi i la gronxadora russa, des d'on els acròbates fan espectaculars salts mortals i piruetes en una pista de circ especial que inclou dos bassals d'aigua i una rulot. La intervenció d'un gos i la proximitat dels artistes amb el públic -amb repartiment de coca inclosa- són elements que potencien el muntatge. Al Teatre Bartrina s'ha presentat un dels espectacles més aplaudits de tota la fira, Laissez porter, de la companyia francesa XY. Els txecs Karromato van oferir en forma de titelles de fusta un dels muntatges més originals de l'edició actual. El muntatge estava basat en un espectacle de circ tradicional. En el camp dels artistes, ha destacat la trapezista Sophie Mandoux, de la companyia francesa Les P'Tits Bras. També ha estat una grata sorpresa el grup d'acròbates internacionals Hopla Circus. Per l'any que ve, els organitzadors ja han avisat que preparen una edició una mica especial. Serà el desè aniversari de la Fira del Circ de Catalunya.



1-7-2005
El circ entra al MNAC

MARCEL BARRERA. Barcelona


+ Un moment de l'espectacle, ahir a la nit al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Foto: ANDREU PUIG
L'espectacular sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va ser l'escenari ahir per primera vegada d'un espectacle de circ. El muntatge Circus Klezmer, una producció de l'Ateneu de Popular de 9 Barris que es va estrenar el desembre passat, es representa fins avui a Montjuïc en el marc d'una exposició sobre els pintors del moviment Brücke, precursors de l'expressionisme que es van inspirar en el circ en molts dels seus treballs pictòrics. Aquestes obres es poden veure al MNAC fins al 4 de setembre.
L'espectacle, dirigit per Adrian Schvarztein, inclou música en directe i diferents disciplines circenses, com l'acrobàcia i l'equilibrisme. Paral•lelament, fins al 8 de juliol s'organitza el taller per a infants Equilibris, a càrrec de professors de l'escola Rogelio Rivel, l'única d'especialitzada en circ que hi ha a Catalunya.

4-7-2005

> Circ Cric: nova gira, nova etapa

El circ inicia a Blanes un itinerari permanent i l'any 2006 podria actuar per primer cop sense Tortell Poltrona

MARCEL BARRERA. Blanes
El Circ Cric, que els últims tres anys ha sortit a la carretera en gires intermitents que han aplegat 150.000 espectadors, ja no pararà mai més. O aquest és l'objectiu marcat. S'ha fet gran i ha iniciat un nou i important període per al circ català. Tortell Poltrona i la seva troupe van arrencar divendres a Blanes una gira permanent per tots els Països Catalans amb un nou espectacle dirigit per Manel Trias que vol ser el punt de partida d'una etapa que Jaume Mateu, més conegut com a Tortell Poltrona, defineix com «de maduresa». Aquest pas endavant del circ implicarà que a partir de l'any 2006 el pallasso català més famós deixi el circ durant períodes intermitents per dedicar-se a l'ONG Pallassos sense Fronteres. El substituiran a la pista artistes convidats.

+ Una imatge del nou espectacle del Circ Cric. Foto: EL PUNT

Tres anys després del renaixement del Circ Cric, que havia tingut una primera etapa el 1981, el projecte empresarial dóna un pas important i inicia una gira permanent que Tortell Poltrona vol portar «des de Perpinyà fins a Alacant i des de l'Alguer fins a la Franja». Un itinerari que tindrà una primera fase des d'ara i fins al mes de novembre, quan el Cric visitarà 26 ciutats amb un espectacle renovat respecte del que es va veure la tardor del 2004. La setmana que ve serà a Palafrugell i durant el mes de juliol també visitarà Sant Feliu de Guíxols, Figueres i Olot. Aquesta nova etapa, que es va estrenar per Sant Joan a Sant Esteve de Palautordera, farà del Circ Cric un projecte cultural únic. Poltrona creu que el treball del Cric no està encara prou reconegut: «La imatge que el país té del circ és el Soleil o la Bárbara Rey i l'Ángel Cristo, sense tenir en compte l'esforç que representa fer cultura pel territori.»
Números a la mà, el que fa el Cric no ho fa ningú més. Des de l'any 2002, ha aplegat 150.000 espectadors repartits en 300 funcions. Actualment, porta una estructura de 50 persones i 12 camions movent-se per tot el país i reivindicant la llengua amb un espectacle de qualitat i una manera solidària i compromesa d'entendre el món. I a l'hora de la veritat, es lamenta Tortell Poltrona, els mitjans de comunicació públics «només s'aboquen» quan ve el circ quebequès del Soleil i el suport institucional al circ que es fa a Catalunya és «mínim». La decisió de fer una gira permanent, com fan molts circs a Europa, arriba després de l'experiència adquirida des de l'any 2002. El circ s'ha adonat que aturar-se mig any i engegar de nou tota la maquinària que suposa engegar un circ resulta més costós que estar permanentment en ruta. Evidentment, el circ farà de tant en tant algunes aturades tècniques, però seran curtes.
Un altre dels inconvenients importants per al desenvolupament del circ a Catalunya, segons l'artista, és la imatge del circ en general, la de quatre arreplegats que fan tripijocs. Per millorar la seva imatge i que no perjudiqui l'empresa, fins i tot el Cric s'ha plantejat renunciar a la paraula circ i funcionar únicament com a Cric, explica Poltrona.
Com a exemple del compromís de Poltrona amb el territori, Pep Garcia, mànager de la gira, explica el desig personal del pallasso de visitar la població de Solsona. Altres ciutats que podrien semblar emblemàtiques no entren de moment en els plans del circ. A Barcelona, no s'ha arribat a un acord amb el Mercat de les Flors, que sembla que aposta més per la dansa que pel circ. A Girona, s'hi vol anar però no per Fires -la festa major de la ciutat- ja que l'Ajuntament ja ha «apostat» perquè en aquelles dates hi hagi a la ciutat el Circ Raluy, segons comenta el mateix Poltrona. Es tanca així la polèmica de l'any passat, quan van coincidir el Raluy i el Cric.
El primer Cric sense Tortell Poltrona es podria veure durant l'any 2006, quan el pallasso es prengui un descans merescut i es dediqui a projectes solidaris de Pallassos sense Fronteres a l'Àfrica, Palestina i Centreamèrica. El pallasso prepara per l'any que ve un llibre que en forma de dietari explicarà les seves aventures i desventures en aquests països. El treball promet sorprendre i remoure algun estómac. L'abandó temporal de Poltrona de la pista del Circ Cric suposarà donar pas a altres pallassos catalans que actuaran com a artistes convidats del circ, que ja s'ha posat en contacte amb alguns artistes. Marcel Gros, Marcel•lí i Silvestre o Claret Clown podrien ser alguns dels recanvis de Poltrona quan aquest no hi sigui. Una novetat més immediata és la nova i esplèndida pàgina web del Circ Cric, dissenyada per Manel Trias i que es pot visitar a l'adreça www.circric.com.


4-7-2005
Poltrona, estrella del nou espectacle



Tortell Poltrona, en una gran forma artística, és el gran protagonista del nou espectacle del Circ Cric, que presenta una nova oportunitat de veure el bo i millor d'aquest pallasso. Durant les dues hores de funció ofereix sis entrades, entre les quals hi ha la famosa i clàssica de les cadires, la mosca, una de musical, i la divertida entrada de la puça, en què el Cric aprofita per dir irònicament que es tracta d'un circ amb animals. Hi ha també una entrada estrenada el 1989 i que ara Poltrona recupera. La de la bomba, en què un infant del públic aguanta un artefacte a punt d'esclatar i es crea expressament un clima de gran confusió a la graderia. Una mica macabre a primera vista. Però porta un missatge solidari i «per reflexionar a casa», explica Poltrona. Aquesta entrada va ser molt representada durant els seus viatges a Bòsnia i a Palestina. «La gent -comenta el pallasso- riu del que coneix, i això és el que feia gràcia allà, acostumats cada dos per tres a la mort.» L'espectacle, que aposta pels números corals, ha estat dirigit per Manel Trias i està pendent d'incorporar un número de bàscula. El muntatge, amb música en directe composada per Victor Ammann, inclou un número de malabarismes a càrrec de Ramiro Vergaz i Dani Cercos. El treball que presenta aquesta parella requeix una gran precisió en els moviments de les masses i, perquè no dir-ho, fins i tot d'una sabata.
La primera part, potentíssima, presenta també un número de roda alemanya a càrrec de Quique Aguilera i Luciano Martín, i un espectacular número de trapezi de gran balanç a càrrec de la trapezista canadenca Ruby Rowat. Sens dubte, el trapezi és un dels plats forts de la funció, que inclou un segon número de trapezi, en aquest cas fix, a càrrec de Nanda Dutra i Adriano Marçal. També hi ha un número magnífic d'acrobàcies. L'inici de la gira està sent un èxit i les funcions acaben amb el públic aplaudint dempeus

16-7-2005

El Circ Ronaldo troba un espai al CCCB i actuarà per primer cop a Barcelona

El director del Grec demana que la ciutat habiliti espais adients per poder contractar circs

MARCEL BARRERA. Barcelona
El circ belga Ronaldo actua per primer cop a Barcelona. I ho fa després de trobar-se amb greus dificultats d'espai que van estar molt a punt de fer suspendre les funcions que realitzarà aquesta troupe a partir de diumenge i fins al 26 de juliol, en el marc del festival BCN Grec Festival. Finalment, i després d'indagar molt durant quatre mesos, s'ha trobat un lloc per instal•lar la petita lona: la plaça Joan Coromines, darrere del CCCB. Davant els maldecaps que ha suposat portar el Ronaldo, el director del festival, Borja Sitjà, va dir que «la ciutat s'hauria de plantejar habilitar espais per als circs».

+ Un moment de l'espectacle La Cucina dell'Arte, que s'estrena demà. Foto: EL PUNT

El festival Grec té la ferma voluntat de contractar circs, però si la ciutat no arregla algun espai per instal•lar-los haurà de renunciar a fer-ho.
Borja Sitjà, director del Grec, va ser molt clar ahir durant la roda de premsa de presentació del Circ Ronaldo, que va començar amb una paradoxa: «La ciutat està preparada per portar cada dos anys el Cirque du Soleil, però en canvi no ho està per als circs petits com el Ronaldo; les dificultats per trobar un espai han estat enormes.» «Tenim una manca important d'aquest tipus d'espectacles -va afegir-, però el dèficit d'espais no és un problema del festival, i per tant no batallarem per portar més circs.»
Pere Pinyol, director de Barcelona Teatre Musical (BTM), va ser més explícit, i va dir que «sembla que Barcelona estigui d'esquena al circ». La incertesa a l'hora de trobar un lloc va fer que en alguns dels programes del Grec no apareguin les actuacions d'aquest circ belga que a Catalunya ha actuat a Tarragona i, més recentment, a la Fira de Tàrrega, on ja es va poder veure La Cucina dell'Arte, el muntatge que protagonitzen David i Danny Ronaldo. En les seves declaracions, l'ombra del Soleil també hi va ser present. Per Danny Ronaldo, artista i director de l'espectacle, el seu circ «no té els efectes del Soleil; està basat en l'emoció i el contacte amb el públic, i compagina la Commedia dell'Arte amb tècniques més modernes».
Sense una trama argumental, el muntatge gira entorn de la relació entre dues persones: una que mana i l'altra que obeeix. La parella continuarà amb aquest espectacle arran de l'èxit que ha aconseguit, però el 2006 començarà a assajar-ne un altre que vol estrenar el 2007

20-7-2005
Ronaldo, ja era hora!

circ la cucina dell'arte

MARCEL BARRERA.

+ Danny Ronaldo fent malabarismes amb la base d'una pizza.


Companyia:Circ Ronaldo
Direcció:Danny Ronaldo
Data i lloc:Plaça Joan Coromines de Barcelona. Fins al 26 de juliol
Ha plogut molt des del remot any 1827, quan la família Ronaldo va decidir engegar un circ. Exactament, han hagut de passar quasi dos segles perquè la sisena generació d'artistes d'aquesta nissaga belga hagi trepitjat per primer cop la ciutat de Barcelona, en el marc del festival Barcelona Grec. Una llarga espera recompensada amb escreix per un espectacle, La Cucina dell'Arte, en molts moments hilarant i en què la complicitat del públic és fonamental. Que ningú pateixi, els elegits no queden ridiculitzats com massa vegades succeeix en algunes pistes de circ. Entren dins l'espectacle d'una manera subtil i perfectament greixada. I s'acaben menjant una pizza i potser iniciant una aventura d'amor. Esplèndid! Per preparar l'espectacle, Danny Ronaldo, director del muntatge i coprotagonista amb el seu germà David, va conviure durant una setmana amb el campió mundial de pizza acrobàtica Paolino Bucca, que va impartir un curs intensiu de malabarismes amb el moviment de la massa de pizza. Precisament la gran destresa que Danny Ronaldo demostra amb una base de pizza -la fa rodolar entre les mans i també, de cantell, per l'esquena- a gran velocitat és un dels moments culminants de l'espectacle, juntament amb els equilibris d'un total de 13 plats xinesos. En aquest número es visualitza amb gran nitidesa la jerarquia de poders que els dos germans imprimeixen als seus personatges. Un fatxenda i sense escrúpols davant un bon jan maldestre i enamoradís que tot i que es rebel•la, sempre acaba esclafat pel poder del qui mana. Amb el recurs de les tècniques clàssiques del clown i l'August, el muntatge també incorpora altres tècniques circenses. Equilibris dalt d'una làmpada, malabarisme amb les pizzes i un momentet d'escala lliure. Molt original el que s'introdueix en l'espectacle. Danny Ronaldo aguanta l'equilibri dalt d'una pala que està damunt del corró; talment com un artista de circ tradicional que fa el rola-rola. Un espectacle entretingut i divertidíssim; ideal per gaudir d'una parella de bons pallassos. Per cert, qui vagi a la funció que no demani una pizza hawaiana quan el cambrer passi pel públic. No l'hi faran i li tiraran un moc. És per a turistes i cent per cent impura.

28-8-2005 El Punt

> Charlie Rivel protagonitza un llibre de poemes i dibuixos

Joan Soler-Jové i Maria de Frederic en són els autors

MARCEL BARRERA. Barcelona
El dibuixant Joan Soler-Jové, juntament amb la poetessa Maria Salesas, també coneguda com a Maria de Frederic, han publicat un llibre que inclou 159 poemes i dibuixos originals sobre el pallasso mundialment famós nascut a Cubelles Charlie Rivel. Editat pels ajuntaments de Cubelles i Sitges, Dels pallassos ets el rei Charlie Rivel recull els treballs publicats a la revista l' Eco de Sitges entre el 2000 i primers del 2005.

+ Dos dibuixos de Charlie Rivel originals de Joan Soler-Jové. Foto: EL PUNT.

Montecarlo emet un segell del pallasso
Joan Soler-Jové, un dels apassionats pel circ que hi ha a Catalunya, salta aquests dies d'alegria. El festival internacional de circ de Montecarlo, que el pròxim mes de gener celebrarà el 30è anivesari i està considerat com la meca del circ, emetrà a partir del novembre vinent un segell amb un dels dibuixos que Soler-Jové ha fet els últims anys sobre Charlie Rivel. La imatge -en què es veu el pallasso català amb una guitarra- ha estat seleccionada entre una tria de 60 dibuixos que l'artista va enviar al festival i ha rebut el vistiplau del príncep Albert II. Charlie Rivel va ser, l'any 1974, el primer artista que va rebre un Clown d'Or del festival, la màxima distinció que es pot rebre en el món del circ. A banda del segell amb la imatge de Charlie Rivel, el festival emetrà quatre segells més amb personatges que també han rebut un Clown d'Or. L'emissió de segells -a Montecarlo hi ha una gran tradició de la filatèlia- és una de les iniciatives per commemorar les tres dècades d'existència del festival, que aquest any se celebrarà entre els dies 20 i 27 de gener i portarà sobre la pista els millors números de circ que s'han vist en aquell petit país. Després de la mort de Rainier, aquest any la princesa Estefania presidirà el festival per primer cop.

10-11-2005

> Punt i a part. Barcelona al món i els animals al circ

El consistori elabora un informe comparatiu sobre com es regulen els circs amb animals salvatges a 10 països

MARCEL BARRERA. Barcelona
Barcelona té una de les normatives més restrictives de tot el món sobre exhibició d'animals als circs. Arran de la polseguera que es va aixecar ara fa un any amb el Circo Mundial, al qual es va prohibir per primer cop a la història de la ciutat un número de feres, el consistori va encarregar al gabinet d'advocats Baker & McKenzie un estudi comparatiu. L'informe cita Buenos Aires, Rio de Janeiro i Mòdena com ciutats que, igual que Barcelona, no permeten als circs actuar amb els tradicionals números de lleons i tigres. La tendència, assenyala l'informe, és a «prohibir o limitar» els espectacles amb animals. Els grups municipals de CiU i el PP han criticat la lectura inflexible que s'està fent de la normativa, i els populars han anunciat que la volen modificar.

L'estudi analitza la regulació vigent a deu països d'Europa, Nord-amèrica i Sud-amèrica, i arriba a la conclusió que «la tendència normativa està encaminada, cada cop més, a prohibir o limitar de manera molt rigorosa l'exhibició d'animals en espectacles públics». Les ciutats més significatives que prohibeixen els circs amb animals són Buenos Aires, Rio de Janeiro i Mòdena.
Tot i que no figura entre les conclusions de l'estudi comparatiu, es desprèn del treball que Barcelona és una de les ciutats europees analitzades més restrictives en la regulació dels animals, ja que la seva normativa no fa cap matís en la prohibició i inclou els animals nascuts en captivitat.


El Regne Unit
Al Regne Unit, segons l'estudi, un de cada tres municipis ha prohibit els circs amb animals; però se cenyeix als circs que s'instal•len en terrenys municipals. A Barcelona, en canvi, no es fa cap distinció i la prohibició també afecta els circs que es troben en terrenys privats. Moltes de les ciutats belgues que l'estudi cita que han prohibit els circs amb animals no tenen cap normativa aprovada. La prohibició és de facto, diu el treball, en ciutats com Anvers i Brussel•les. En la majoria de casos, en lloc de prohibir s'estableixen una sèrie de requisits mínims que hauran de complir els circs que volen actuar.


França
L'ordenament jurídic a França prohibeix l'exhibició de rinoceronts, hipopòtams i girafes. Per a la resta d'espècies l'autoritat local o préfet és l'òrgan administratiu que denega o atorga llicències. Els criteris per a les autoritzacions són l'«experiència que té el circ, la qualitat de les seves infraestructures i les característiques dels animals salvatges exhibits». Si bé la tendència és, com posa en relleu l'estudi, controlar més les condicions dels animals, la majoria de països i ciutats posen limitacions i restriccions, però no tenen normatives que prohibeixen i prou. L'estudi, que vol marcar la tendència reguladora als països avançats, assenyala que és en l'àmbit municipal on es troben el major nombre de normes. El treball, que està firmat amb data 10 d'agost, va ser encarregat per l'Ajuntament de Barcelona després que fa 13 mesos es prohibís al Circo Mundial, per primera vegada en la història de la ciutat, un número de feres i un altre d'elefants, d'acord amb l'ordenança sobre protecció, tinença i venda d'animals aprovada per unanimitat per tots els partits polítics.


Grups municipals
Des del Partit Popular (PP), Alberto Fernández Díaz, considera que no s'ha aplicat l'esperit de la normativa i anuncia que en demanarà la modificació. Xavier Trias, de CiU, no demanarà cap canvi, tot i que creu que els que apliquen l'ordenança haurien de posar-hi «sentit comú». Les interpretacions jurídiques que han fet fins ara sempre han estat inflexibles. Es va prohibir al Circo Mundial exhibir els elefants asiàtics, quan el seu director, José María González, va demanar que se'ls considerés domèstics. Mentre l'Ajuntament valorava la proposta, les associacions animalistes van amenaçar de portar l'Ajuntament als tribunals. Al cap d'unes setmanes, al Faquir Kirman li van prohibir exhibir la seves serps. Al novembre, el Circo Marton va actuar durant un mes amb un número de serps. Al Circo Americano, que va organitzar una recollida de firmes contra l'ordenança, també se li va prohibir al març un número de zebres. El circ va enviar a l'Ajuntament una factura d'un bistec de carn de zebra per intentar fer veure la incongruència de prohibir exhibir les zebres quan als supermercats es poden comprar per menjar.


Reaccions en contra
La majoria de les personalitats de circ que durant l'últim any han visitat Barcelona també han criticat molt durament la normativa. Són els casos del Circo Ronaldo i del llegendari director de circ Pierrot Bidon. Fins i tot el Cirque du Soleil, que té com a marca ser un circ sense animals, va criticar l'ordenança de l'Ajuntament de Barcelona durant la seva última visita a la ciutat mitjançant el seu portaveu, Patrick Flynn. Tot i la insistència d'aquest rotatiu per saber l'opinió de Jordi Portabella, d'ERC, ha estat impossible aconseguir declaracions. Pel regidor de Cultura, Ferran Mascarell, hi ha una normativa que «en termes generals comparteix i que cal complir». Com a Barcelona, i segons consta en l'estudi, el debat sobre la presència d'animals ha estat envoltat de polèmica. Per exemple, a Bèlgica, el Consell d'Estat va anul•lar una decisió del Ministeri de Sanitat que prohibia l'exhibició d'animals en considerar que no tenia competències.
A Suïssa, segons l'estudi, el govern ha rebutjat una iniciativa legislativa popular que demanava prohibir els animals als circs. El Senat va votar a favor d'endurir les normes sense necessitat d'aprovar una llei tan estricta com la proposada. A Catalunya, la llei de protecció dels animals aprovada pel Parlament no inclou cap regulació específica sobre circs per la divisió d'opinions que va suscitar el tema.


10-11-2005

Punt i a part. CiU «intentarà» fer un circ estable


El portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) a Barcelona, Xavier Trias, ha declarat a El Punt que «intentarà fer un circ estable a Barcelona quan governi». Si això passa, la ciutat s'afegirà a les grans ciutats europees que com París i Moscou disposen de circs estables i recuperarà el seu antic circ de pedra, que l'any 1947 va ser enderrocat amb la llicència de l'Ajuntament de Barcelona per construir-hi pisos. El circ es deia Olympia. Al cap d'uns anys, segons ha escrit el crític i historiador de circ Jordi Jané, l'Ajuntament de Barcelona va impedir que Pere Balañà i Lluís Coma construïssin al Paral•lel un circ. En aquests moments hi ha alguns projectes de circ estables en marxa a l'Estat, a Madrid concretament. Durant l'últim festival Grec, el seu director, Borja Sitjà, va criticar les dificultats amb què es va trobar per buscar un espai al circ Ronaldo. Últimament, alguns circs de grans dimensions com l'Americano i ara el Paraiso s'han instal•lat al Fòrum. Aquest lloc no és idoni ja que els circs no poden clavar les estaques al terra. A sota hi ha una depuradora. A l'escola de circ Rogelio Rivel, a Nou Barris, fa mesos van estrenar una nova lona per al seu circ que serveix com a lloc per impartir les classes.


10-11-2005

> Punt i a part. Els circs que vénen

El Raluy, el Circ d'Hivern i el Cric arribaran els pròxims mesos

M.B.. Barcelona
Els pròxims mesos està previst que arribin a la ciutat de Barcelona el circ Raluy, que s'instal•larà com cada any per Nadal al Port Vell, i el Circ Cric de Tortell Poltrona, que si res no es torça farà a partir del mes de març una temporada de tres mesos en un espai de la muntanya de Montjuïc. L'Ateneu de Nou Barris assaja aquests dies el Circ d'Hivern, que enguany arriba a la desena edició i està dirigit pel pallasso Leandre.

+ Imatge exterior del circ sobre gel Paraíso, instal•lat al Fòrum. Foto: GABRIEL MASSANA

Els aficionats al circ de la ciutat de Barcelona poden anar a veure aquests dies el circ sobre gel Paraíso, instal•lat al Fòrum. Per als pròxims mesos tenen diferents alternatives, totes diferents.



Circ d'Hivern.

Sota la direcció del pallasso Leandre i de l'artista Teresa Celis, el Circ d'Hivern presenta enguany un espectacle amb vuit artistes que porta el títol de Rodó i que inclou números de corda fluixa, acrobàcia, equilibrisme i quadrant aeri. Les actuacions es faran al teatre de lAteneu de Nou Barris entre els dies 17 de desembre i 8 de gener.



Circ Raluy.

Instal•larà, com és tradicional, el seu circ al Port Vell de Barcelona. La presència del pallasso Joan Montanyès, Monti, és una de les novetats més destacades del programa del circ, que prepara una cosa «excepcional i única» per celebrar el 75è aniversari del Raluy, segons comenta el seu director, Carles Raluy. El funambulista cubà Giovanni, amb salts mortals endavant i endarrere, és una altra de les estrelles de l'espectacle, que inclou un número de trapezi volant a càrrec de trio francès Le Triplet. El circ estrenarà el dia 16 de desembre i allargarà la seva estada fins al 8 de gener.



Circ Cric.

El circ de Tortell Poltrona començarà el pròxim mes de març a Barcelona una estada de tres mesos. Les converses amb el departament de Cultura estan molt avançades i, si no es torcen, els barcelonins veuran un espectacle estrenat per Sant Joan a la localitat de Sant Esteve de Palautordera i que està tenint un gran èxit de públic a tot Catalunya. El circ s'instal•larà en un espai de la muntanya de Montjuïc
10-11-2005

Punt i a part. El Raluy vindrà amb foques


El Circ Raluy vindrà a fer la tradicional campanya de Nadal al Port Vell de Barcelona amb un número de circ en què apareixen dues foques ensinistrades a càrrec de l'artista danès Dubsky. El director del circ, Carles Raluy, espera que l'Ajuntament de Barcelona no posi pegues a aquest número tradicional perquè ha informat el consistori d'aquest número i no li han dit «res en contra». Amb les caravanes del circ arribaran quatre lleons marins que s'aniran alternant a la pista els dies de les funcions. Les foques viuran en una piscina. Tot i que els lleons marins, i d'acord amb l'ordenança municipal, poden ser considerats animals salvatges a Barcelona, en països com Suècia -on el govern ha posat moltes limitacions als circs- es poden exhibir ja que apareixen com una excepció en la llarga llista d'animals prohibits.

15-12-2005

> El Circ Raluy desafia l'Ajuntament i presentarà un número de foques a Barcelona

Confia que no s'apliqui l'ordenança d'animals i inclou en el nou espectacle una exhibició de lleons marins

MARCEL BARRERA. Barcelona
El Circ Raluy presentarà aquest Nadal a Barcelona un número d'ensinistrament de foques a càrrec del duo Bubsky, tot i l'ordenança de l'Ajuntament de Barcelona que prohibeix l'exhibició d'animals salvatges. El director del circ, Carles Raluy, va intentar evitar ahir en la presentació del nou espectacle fer publicitat del número per no entrar en polèmica amb el consistori, però per la insistència dels periodistes es va acabar descobrint que divendres a la nit sortiran les foques a la pista. De moment, l'Ajuntament no ha prohibit el número, malgrat unes declaracions del regidor Jordi Portabella contra l'actuació dels animals.

+ La troupe del Circ Raluy, ahir, en la presentació del nou espectacle, Un mar d'il•lusions. Foto: GABRIEL MASSANA
El Circ Raluy intenta anar amb peus de plom però amb pas ferm per poder ensenyar sense gaire polèmica les foques als espectadors. Divendres a la nit sortirà a la pista el grup Dubsky, una parella danesa que han actuat les últimes quatre temporades amb èxit al Circo Americano d'Itàlia i que s'estrenaran, si no hi ha nova ordre, a la ciutat.
Carles Raluy va explicar ahir que «enlloc del món» han tingut problemes amb els animals i que aquesta serà la tercera vegada que porten lleons marins a Barcelona. «Són els mateixos tipus d'animals que actuen amb ensinistradors al parc zoològic de Barcelona», va comentar Carles Raluy per defensar el número. Conciliador i sense ganes de gaires problemes, Raluy va dir que el de les foques és un dels números «estel•lars» de l'espectacle, però que «no passaria res» si saltés del programa. El director confia, però, que es podrà complir el programa sense alteracions. Interrogat si tenen el permís de l'Ajuntament de Barcelona, el director va contestar que el circ es troba en terrenys de l'Autoritat Portuària i que «mai» no han necessitat autoritzacions municipals.
Fa un any, quan l'ordenança contra els circs amb animals salvatges a Barcelona ja estava en vigor, es va presentar al Raluy un número de papagais que no va tenir cap oposició. Per això, la família Raluy espera ara amb molta expectació que enguany tampoc no es posin pegues. La temporada passada, el circ ja va acatar l'ordenança i va modificar un número de màgia en què havia d'aparèixer un tigre. Aquesta vegada és diferent, a parer del circ. Les foques no són animals protegits per la convenció de Washington i la seva exhibició està permesa en països tan restrictius com Suècia.
Avui és previst que s'instal•li al costat del circ, que és al Port Vell, la piscina de les quatre foques, que fa 1,5 metres, una mida més gran del que marca la reglamentació vigent en la major part de països europeus

16-12-2005
L'Ajuntament de Barcelona fa complir la normativa i prohibeix al Circ Raluy el número de foques

El circ ho acata i demana que es retiri l'ordenança d'animals

MARCEL BARRERA. Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona va decidir fer complir l'ordenança d'animals i ahir el regidor Jordi Portabella va comunicar al Circ Raluy la prohibició de presentar aquesta nit el número estel•lar de foques que estava previst incloure en el nou espectacle que es veurà durant el Nadal al Port Vell. El director del circ, Carles Raluy, que va acatar la decisió, espera ara que els partits polítics canviïn una ordenança que qualifica de «discriminatòria».

+ Les foques que l'Ajuntament ha prohibit que surtin a la pista, ahir amb l'ensinistrador. Foto: Ll. CRUSET

El director del circ, Carles Raluy, va explicar ahir enmig de tot l'enrenou que «pensava que no tindria problemes per exhibir les foques» a Barcelona. Ara espera que l'ordenança aprovada el 2003 que prohibeix l'exhibició d'animals salvatges als circs «es pugui canviar» i que s'accepti mostrar almenys els animals que no estan protegits per la convenció de Washington. Per això, Raluy va demanar a tots els partits polítics de l'Ajuntament que modifiquin la normativa que, segons el director, va «contra els circs i és discriminatòria». La normativa no afecta ni les curses de toros ni el parc zoològic.
La primera notícia de les autoritats en contra del número de foques va venir del Port Vell. Un dels seus responsables va trucar al circ per «demanar» verbalment que elimini els animals del seu espectacle, segons van confirmar ahir fonts de l'Autoritat Portuària. El Port Vell segueix en els actes lúdics i culturals les normes de l'Ajuntament de Barcelona i no es mourà d'aquesta línia. Poques hores després, el regidor Jordi Portabella va trucar a Lluïsa Raluy per informar-la de l'ordenança municipal que no permet exhibir animals salvatges.
Durant l'últim any, l'Ajuntament de Barcelona ha prohibit diversos números. A l'octubre, el Circo Mundial va haver de canviar el programa per la prohibició dels números de feres i elefants. L'Ajuntament va enviar-hi dos agents de la Guàrdia Urbana per fer complir l'ordenança, i avui podria fer el mateix. Al gener, al faquir Kirman, l'Ajuntament li va prohibir exhibir les serps en un acte que estava organitzat pel mateix Ajuntament. El Circ Raluy, que no vol entrar en un enfrontament directe amb el consistori, va acatar ahir la decisió. Les persones que ho vulguin podran veure, això sí, els quatre lleons marins que es troben en una piscina al costat del circ.

Neix a Barcelona una nova proposta per «canviar» la mala imatge del circ

The Cirkid es podrà veure aquest Nadal i està impulsat per l'empresari Manuel González

MARCEL BARRERA. Barcelona
Nova proposta de circ. El jove empresari Manuel González ha triat la ciutat de Barcelona per estrenar a la plaça de toros Monumental a partir del 22 de desembre fins al 8 de gener The Cirkid, una iniciativa que el seu impulsor va voler presentar ahir com un projecte «diferent» que vol «canviar» la mala imatge que hi ha a l'Estat del circ. Segons González, el muntatge Spirit of circus inclou els «millors» números de circ que es poden veure actualment a l'Estat. En total, hi haurà 22 artistes sobre la pista, tots ells dirigits pel director de la companyia de teatre Ale Hop, José M. Martínez Silva, que torna al circ després de 21 anys.

+ A la dreta, l'empresari Manuel González, al costat de José M. Silva, el director artístic, ahir. Foto: Ll. CRUSET

Una de les principals atraccions serà la vela del circ, amb capacitat per a 1.000 espectadors, concebuda pel pallasso italià Fumagalli. Asseguren que és una de les més maques d'Europa.
Els altres caramels de l'espectacle seran un número de quadrant aeri premiat amb un trofeu de plata al festival de Circ de Montecarlo, a càrrec de la parella francesa de trapezistes Aragorn, i l'exhibició de cavalls en llibertat a càrrec del domador italià Ronny Rossy. Els responsables del circ van voler subratllar ahir que seran «autèntics» cavalls en llibertat, sense sella ni cap mena utensili.


Repte personal
González, nebot del veterà empresari del Circo Mundial, José María González, va explicar que amb aquest número d'animals es vol anar als «orígens» del circ. L'empresari va explicar ahir el motiu d'haver elegit Barcelona per estrenar el nou circ: «És una ciutat avantguardista que sempre es troba com a referent a Europa.» L'impulsor de la iniciativa, que s'ha marcat el projecte com un repte personal, va negar que el circ neixi com a competència al Circo Mundial. «Som -va explicar- una proposta diferent.» La proposta que presenta The Cirkid sembla a priori molt allunyada de la del circ tradicional del Circo Mundial. Durant la presentació del nou circ, que concep cada número amb una posada en escena, també es va destacar la qualitat en l'apartat de llums. «No s'havia tocat mai abans en el circ i nosaltres hi creiem», va explicar Martínez Silva. Al circ també hi haurà equilibrismes, cercle aeri, teles, antipodisme -o equilibris amb els peus- un número de mà a mà i els pallassos de Ale Hop, una companyia de teatre de carrer i de teatre visual. I música en directe.
Les comparacions amb el Cirque du Soleil seran inevitables. Per això, José M. Martínez Silva es va avançar ahir per explicar que la seva proposta és «més propera a l'espectador» que la del circ quebequès. Després de Barcelona, ciutat on esperen prorrogar més enllà del 8 de gener si la proposta té èxit, començaran una gira per l'Estat. A l'estiu s'instal•laran durant tres mesos a Palma.
Els preus de les 40.000 entrades que ja s'han posat a la venda oscil•len entre els 12 i els 40 euros. Martínez Silva va prometre que l'espectador tindrà «emocions» des del moment que trepitgi el circ i que l'objectiu és que la gent s'«ho passi bé».

18-12-2005
El Raluy presenta una fera ferotge!!!

circ un mar d'il•lusions

MARCEL BARRERA.

Companyia: Circ Raluy.
Direcció: Carles Raluy, Lluís Raluy, Joan Montanyès, Monti.
Números: Niedziela (monocicle), Yosvany (cinta i funambulisme), Lluïsa (bombolles de sabó), Les Triplés (trapezi còmic), Monti, Valentí i Sandro (entrades de pallasso), Lluïset (pallasso i entrada de la sardina), Trio Rêveur (orquestra), Kerry Raluy (antipodisme), Francis Raluy (equilibris amb els gots).
Data i lloc: Port Vell de Barcelona. Fins al 8 de gener.
El Circ Raluy ha tornat a Barcelona aquest Nadal, coincidint amb el seu 75è aniversari. El programa d'aquest any manté gairebé inalterable l'aposta artística consolidada d'aquest circ, tot i que caldrà estar molt atents a partir d'ara per com evoluciona després de la recent incorporació com a director artístic de l'excel•lent pallasso Joan Montanyès, Monti; i fins on volen arribar amb l'anunciada renovació. Divendres, per molts motius, va ser una nit especial per a l'històric circ, que gairebé va omplir les graderies amb capacitat per a 1.000 persones. Per primer cop actuaven junts Monti, el català Valentí i el portuguès Sandro. De les quatre entrades, que encara necessiten bastantes hores de rodatge, en destaca per sobre de totes la de la mel, ideal perquè Monti exploti les enormes potencialitats del pallasso excèntric que és. Aquest divertidíssim número es va veure en la passada edició del festival de Cornellà, a càrrec de Fumagalli. El millor número de l'espectacle el van fer el trio de trapezistes Les Triplés, que obren la segona part i ofereixen una esplèndida actuació còmica amb una bona tècnica. El jove artista cubà Yosvany, format a l'Escola Nacional de Circ de Cuba, obre i tanca la primera part amb un número de cinta i un bon exercici de funambulisme que inclou dos salts mortals endavant i endarrere sobre la corda. Francis Raluy i el seu personatge fatxenda continua fent de les seves amb el número d'equilibrime amb els gots. Més de 100 gots repartits en 26 pisos fan esglaiar els espectadors. L'exercici no té truc. L'any passat va caure la gran torre i hi va haver un gran terrabastall. Lluïsa Raluy, que també fa un any va tenir un important accident amb el número d'equilibris de boles, recupera aquest any les bombolles de sabó, i Kerry Raluy presenta un correcte exercici d'antipodisme. Sobresurt Niedziela amb les piruetes i els monocicles cada vegada més alts. Les foques hi eren... Però que ningú de l'Ajuntament truqui a la Guàrdia Urbana. Van sortir de la boca de Monti abans de presentar la gran «fera ferotge» de la nit. Un conill que «toca la pera» que es diu Pere Tortadella. S'entén, oi?


19-12-2005 El Punt
> Circ conceptual

circ rodó

MARCEL BARRERA.

Direcció artística: Leandre Ribera
Producció: El Bidó de Nou Barris
Lloc: Ateneu Popular de Nou Barris
Dia: 17 de desembre. Fins al 8 de gener
Artistes: Candice Bordes i Joan Ramon Graell (quadrant aeri), Claire Ducreux (ballarina), Quim Girón (equilibrista), Rafael López (portador i acròbata), Antònia Ruiz (trapezi i corda), Cristina Solé (pallassa), Karl Stets (corda fluixa)
L'espectacle d'aquest any del Circ d'Hivern a l'Ateneu de Nou Barris és sorpenent i destaca per la concepció global, el desenvolupament dalt de l'escenari i, sobretot, per la claríssima aposta cap a un estil de circ a les antípodes del model tradicional. Que ningú s'esperi veure, tampoc, una història com la de l'any passat, perquè no n'hi ha cap.
El color blanc és omnipresent en un escenari presidit per una plataforma rodona i en què es veu clarament la mà de Claire Ducreux, provinent de la dansa i creadora de la idea orginal juntament amb Teresa Celis, coordinadora pedagògica de l'escola Rogelio Rivel; i del pallasso Leandre Ribera, que també és el director de l'espectacle. El millor de Rodó no és tant el resultat final, que no és homogeni, sinó el treball que fan els vuit artistes dalt de l'escenari. Els últims minuts del muntatge són esplèndits, amb un número de quadrant aeri notabilíssim a càrrec de Candice Bordes i Joan Ramon Graell, tots dos acabats de llicenciar a l'Escola Superior de les Arts Circenses de Brussel•les. Aquest número -que, a diferència de la resta d'exercicis, s'inclou amb música en directe- ja va esborronar fa uns mesos a Tiana, durant l'homenatge a Joan Armengol organitzat per l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC). Antònia Ruiz, que els últims mesos se l'ha vist amb un número de trapezi còmic amb la seva parella de Drilok, presenta destacables exercicis de corda. També hi ha molt bons detalls, com la corda que es converteix en unes ulleres, la primera de les dues caigudes de la pallassa Cristina Solé (que l'any passat feia un striptease divertidíssim) i una contorsió de fàbula en forma d'anella. El comiat de tots els artistes connecta a la perfecció amb un públic que, entusiasmat per l'espectacle, es va posar dempeus el dia de l'estrena per aplaudir unàninament. Però globalment, per als qui tenen una determinada idea de circ que no es basa en un concepte, no és un espectacle captivador i sòlid com ho van ser La ciutat dels prodigis (2003) i Circus Klezmer (2004).


29-12-2005
Nova aventura de circ: llarga vida al Cirkid!

circ spirit of circus

MARCEL BARRERA.

Companyia: Cirkid.
Data i lloc: 22 de desembre. Plaça de toros Monumental de Barcelona. Fins al 8 de gener.
Números: Leandro Ceferino (escala lliure i malabars), Ronny Rossi (domador de cavalls), Tatiana Jeglova (cercle), Gleise, Sonia, Ursula i Tania (teles), Solidea Katusia Rossi (antipodisme), Duo Aragorn (quadrant aeri), Duo Tobarich (mà a mà), Troupe 7 Danger (acrobàcies) i Cia. Ale Hop (pallassos).
Barcelona, que l'any 2004 va veure arrencar el circ de Monti i Cia., que malauradament va haver de tancar la barraqueta per les pèrdues econòmiques que va acumular en pocs mesos, és l'escenari ara del naixement d'una nova aventura empresarial, aquesta vegada de la mà de Manuel González, nebot del propietari del Circo Mundial, José María González. Com en el cas de Monti, la proposta es presenta com una fusió entre el circ tradicional de sempre i el contemporani, més acurat amb l'estètica dels números. La idea és bona. Els nous empresaris deuen pensar que, ja que el circ té tan mala premsa, el millor és donar-li la volta i oferir un espectacle per a totes les edats, a cavall de dues fórmules d'èxit: el Circo Mundial i el Cirque du Soleil. En algunes coses aconsegueix els seus objectius, certament. És un circ amb màgia. El número de cercle, per exemple, és d'una plasticitat remarcable, amb un final en remolí fantàstic. El mà a mà a càrrec del duo Tobarich reflecteix el que vol ser el circ. Bona tècnica amb una excel•lent presentació. El paper dels pallassos d'Ale Hop no acaba, però, d'atrapar la concurrència. Tampoc no és un espectacle compacte. La moda, esperem que passatgera, de no presentar els números ajuda al desmembrament del conjunt artístic. El nivell és alt, i de les set propostes de circ que hi ha a la ciutat aquest Nadal, la del Cirkid és juntament amb el Raluy la més solvent. El final de la funció de l'estrena va ser emotiu. La parella francesa Aragorn va oferir un sensacional número de quadrant aeri sense cap subjecció de seguretat. Evidentment, els espectadors van quedar garratibats. El programa de premsa descriu a la perfecció el número: «Una densa mescla de tensió i poesia.» En la millor nit de circ que ha tingut Barcelona durant aquest any 2005, l'impulsor de la iniciativa, Manuel González, va contenir la plorera i va dedicar la funció al seu pare, mort en accident de trànsit quan codirigia el Circo Mundial. Entre l'escalf d'artistes i públic, posat dempeus, l'empresari va dir que «aconseguirien tirar endavant el projecte». Molta sort i, per què no, moltíssima merda!