divendres, 7 de setembre de 2007

EL CIRC OLYMPIA

Poca gent sap o recorda avui dia que Barcelona tingué durant 23 anys un circ estable, de nom Olympia. Nascut del romanticisme de tres patricis barcelonins de nom Joaquim Cabot, Francesc Martí i Lluís Figueras, vinculats a la Societat Anònima Tivoli. La direcció artística fou confiada a Ventura Gannau.
Construït en dos anys, costà dos milions i mig de l’època. Donà cabuda a 6.000 espectadors al pati de butaques circular i amb cada fila a diferent nivell i en un primer pis, de caire més popular. La comoditat fou exquisita per a tots els espectadors. L’escenari media tretze metres d’altura per 9 d’alt, amb una pista ferma il·luminada per set potents focos i cinc reflectors i una pista aquàtica, de 300.000 litres d’aigua que estava il·luminada des de sota la superfície. Tenia quadres pels animals, visitables pels espèctadors. Lavabos, calefacció, dispensari, bars, saló per a festes, billars i sales de joc. Francesc Folguera en fou l’arquitecte i Pascual Oliva els constructors.
Inaugurat el 4 de desembre de 1924, amb números de foques, cavalls ensinistrats i elefants musicals, en linea directe amb el pes que els animals havien tingut en l’espectacle circense des del segle XVIII. No fou el circ en exclusiva qui tingué bona acollida pel públic, també l’òpera, sarsuela, ballet, teatre, revista, concerts, boxa, lluita.
Nombrossísims artistes de primera categoria mundial hi actuaren, la llista és llarga i eloqüent. Cal mencionar a la primera temporada els clowns ANTONET i BABY, que reberen una medalla d’or. Antonet morí a París l’any 1935 i demanà expressament de ser enterrat a Barcelona i camí del cementiri, la comitiva parà davant del circ Olympia, on ell havia actuat i triomfat. Faquirs, equilibristes sobre boles, saltadors, barristes, acròbates, trapecistes volants l’acompanyaren a la pista.
A la segona temporada, els clowns foren RICO i ALEX. Trapecistes volants, malabaristes, saltadors, trapecistes, lleons, vint cocodrils, filferristes, doble salt mortal amb automòvil, funambulistes, faquir. La llista és, doncs, llarga i l’espectacle, sublim.
A la tercera, els clowns foren POMPOFF i TEDDY. S’hi presenten, entre altres, tigres, trenta cavalls, coloms missatgers, un número de looping en moto i una pantomima a la pista aquàtica.
L’any 1929, any de l’Exposició, l’espectacle és sublim: 34 números inclosos 110 lleons. L’Olympia volgué estar a l’altura de l’aconteixement que reuní a la nostra ciutat milions de visitants.
La temporada 1940-1941 disposa dels HERMANOS ANDREU RIVELS, Polo, René, Celito i Rogelio, tots ells fills de Pere Andreu i Pausas, creador de la dinastia. Charlie fou famós al món sencer. A Barcelona hem tingut la sort de disposar de la maestria de Rogelio com a mestre de saltadors a la Escola que porta el seu nom, tot i contar quasi noranta anys.
I així fins a 1947, amb la pausa de la guerra incivil espanyola del 1936 i la desfilada per l’Olympia de circs i artistes europeus durant la II Guerra Mundial que fugien de l’Europa en sang. El PINDER francès, l’SCALA alemany, el KNIE, amb els seus elefants i cavalls, suïs; en quan a artistes, SCHUMANN, amb els seus cavalls, malabaristes, ciclistes, filferristes, funàmbuls.
L’últim espectacle de l’Olympia ni tant sols fou de circ, fou “la Bohème” de Puccini el 28 de febrer de 1947.
Trista efímera història la del Circ Olympia, primera i única empresa que disposà d’edifici construït amb materials nobles. Potser aquest fet fou la seva perdició. El ferro de les vigues fou cobdiciat, en uns moments d’escassetat de materials de la construcció.
Quan en l’actualitat el món del circ de Barcelona reclama un local estable per poder presentar-hi els seus espectacles no fa més que rendir homenatge a la llarga tradició circenca que Barcelona sempre ha tingut manifestada per la categoría dels seus artistes locals i per la capacitat de fer seus els artistes estrangers que ha fet que el públic sabés apreciar la qualitat i categoria dels números i en fós exigent. Els artistes de tota Europa sabien que només l’èxit a Barcelona els donava categoria internacional, entre ells Alberto FRATELLINI i l’immensurable GROCK.
Quim Elias