divendres, 7 de setembre de 2007

Benvolguts i benvolgudes: Avui va d'emocions. Us he de fer una confessio i un agraiment. Us he dit sempre que jo a En Joan Armengol no el vaig coneixer. Fals, completament fals, en Joan Armengol el vaig coneixer molt be, era meu, era part meva. I jo desgraït ho vaig oblidar. Son dos quarts d'onze del mati, d'un dissabte qualsevol. Be qualsevol no, de multiples dissabtes. Estic sentat al sofa, tinc un fill a un costat i l'altre a l'altre. Es quan un es ben felic, això ja ho sabeu els que teniu fills i ho podeu imaginar els altres. Bé, i que més passa? Doncs, passa que a TV2 posen Terra d'escudella, meravellós imaginari televisiu de pocs mitjans (era en blanc i negre) i molta imaginació, molt art i molta direcció, crec del Josep Frigola. El paper de plata era el riu; les serradures, la neu; decorats ens portaven a tots els escenaris, inclosos Els Nibelungs o Les walkiries. Tot el nostre costumari de mites i llegendes, de tot tipus i en qualsevol epoca!! Quina sort viure en un pais que té aquesta riquesa. I els presentadors: l'Anna Vidal (la germana de la qual era professora meva) i el nostre Joan Armengol!!! Ho feien molt be, però molt be, ella era ballarina i al plató, és clar, es movia amb gràcia elegant, de puntetes, com un àngel, n'era de veres. I en Joan se la mirava amb ulls tendres, com un bufó d'una cort mediaval, amb complicitat, amb compenetració. I van ser meus, l'Anna i en Joan, i de cents de mils de nens i nenes, de pares i mares, del pais. I jo no he oblidat el programa que ha acompanyat els meus fills a la seva infancia, registre poètic on n'hi hagi, com Cavall Fort i la Tamborinada i i i ... Pero si he oblidat durant trenta anys que aquesta poesia televisiva tenia un presentador que ha fet mutis abans d'hora, sempre és massa d'hora, abans que jo el pogués saludar a l'APCC. Em i ens queda alguna cinta de video presentant actes de l'ACC, prim, cabells llargs i com jo, amb trenta anys més. Joan perdona el meu oblit. Gràcies Jordi, llegint el teu article de comiat a l'Avui m'has donat la pista. Jo intento correspondre divulgant alguns dels teus articles, son els que el cercador de l'Avui m'ha trobat dels que no tenia dels últims dos anys. Llegir sempre ajuda. Voldria dir més coses dels articles, però ara toquen les emocions.
Una abraçada a cadascú
Quim