divendres, 7 de setembre de 2007

Benvolguts i benvolgudes: Fa setmanes que no us escric i ja sabeu que a mi m'agrada de fer-ho. Alguns em dieu que us agrada llegir les meves linees, d'altres em dieu que no ho feu, d'altres no em dieu res, tot fantàstic, diversitat humana. Mai res del que escric (dic o faig) té cap voluntat de molestar a ningú, per acció o omissió. Així que hi torno i qui no ho vulgui llegir que passi de llarg. 1.- RICARD SALVAT: Dilluns dia 23 de maig en Jordi Jané ens va comentar aquest article, l'he trobat, m'ha encantat i us l'envio. El Timbal: 35 anys d'excel·lents estudis escènics Ricard Salvat S'acaben de complir 35 anys d'existència de l'entitat El Timbal, fundada per Anton Font. Fou, creiem, la primera empresa absolutament privada que va dedicar-se a la pedagogia teatral. L'any 1958 s'havia creat l'Escola Teatre Viu, l'any 1960 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. No eren oficials, però dues entitats cíviques les acolliren: el Cercle de Sant Lluc-ADB la primera i el Foment de les Arts Decoratives la segona. La pionera, per tant, a ser absolutament privada fou la d'Anton Font. Habitualment els pioners solen pagar molt car el seu risc, el seu sentit d'aventura, la seva condició d'obridors de novíssims camins. Però en el món del teatre aquesta condició se sol pagar més car encara de l'habitual. En general, les escoles privades, a casa nostra, duen a terme una feina admirable i excessivament silenciada. En coneixem de molta qualitat. Algunes han creat allò que és lògic, però en el fons gens habitual, en una entitat d'aquest tipus: o sigui, que simplement han creat i creen escola, definint un estil, una manera d'entendre el teatre des del punt de vista tècnic, és clar, però també des de la dimensió ètica, estètica i política. Quan fas càstings entre actors joves, de seguida notes de quina escola venen: El Timbal, Nancy Tuñón, Col·legi del Teatre (i molt en concret Boris Rotenstein) són les que més aviat reconeixes. A mitjans d'aquest mes vaig ser a l'Antic Teatre, un dels espais més carregats d'atmosfera d'aquesta ciutat, per veure el que en deien Tast Escènic 2005. Deixebles d'El Timbal presentaven nou propostes escèniques. Ells dirigien, sembla que també ho havien escrit, ho interpretaven, elegien la música i es posaven els llums. Vaig veure un esquetx molt interessant, Klownofrènia, un altre molt divertit, Plaer a l'oficina, i vaig descobrir sorprenents i joves bèsties de teatre: Cristian, Roger Castro, John Balthazar, Ismael Perea, Carla Lindström, Sara Garcia, etc. En tot moment sorprenia, no solament la seva dicció acurada, sinó sobretot la no gens habitual expressivitat corporal, la dimensió mímica dels personatges. De sobte ballaven i ho feien molt adequadament. En una paraula, com es diu en el món del teatre: "anaven a totes". El Timbal deixa una molt forta empremta en els seus deixebles, una empremta que es reconeix de lluny. És el segell que duen Sergi López, Toni Albà, Toni Mira, Cesc Gelabert, Joan Gràcia, Jordi Vilà, Ariadna Gil, Joel Joan i un llarg etcètera. Anton Font va ser l'introductor del mim contemporani i fou uns dels fundadors d'Els Joglars. Va codirigir i participar en la dramatúrgia dels primers espectacles d'aquesta admirable companyia, durant l'etapa que es va cloure amb La torna. Font ha fet d'actor, de mim, de director, i sempre ha excel·lit en totes i cada una de les feines que li hem vist. Ha estat, és i serà, quan algú el vulgui recuperar, un home de teatre total. Sap que l'art de la paraula, del gest i del moviment és un tot, que en el fons mai no s'hauria de poder destriar, com passa en les grans escoles teatrals orientals. A partir d'un moment es va concentrar en la tasca pedagògica, de manera callada i sabent-se rodejar sempre de professors de primer ordre. Fou el creador dels Festivals Internacionals de Mims de Barcelona (1981-1985) -per què totes aquestes cites s'han perdut?- i fou el creador dels Stages de Formació a Menorca (1976-1985), on intervingueren de Gillian Gregory a Yves Lebreton, passant per Gerard Colins i Pavel Rouwa. En una mena de pressbook que El Timbal ha publicat per commemorar els seus 35 anys, s'hi llegeix: "La iniciativa privada ha assumit durant molts anys cobrir els espais de formació professional al nostre país, i creiem que l'administració té el deure, ara més que mai, de formalitzar i reconèixer oficialment aquest sector de la cultura". Sabem que entitats semblants a El Timbal, amb molts menys anys d'existència, ja han començat, a partir de crèdits reconeguts per la UB, a tenir un cert reconeixement oficial. Pensem en el tracte de favor que reben els deixebles i professors de l'Institut del Teatre. En una ocasió, un alt càrrec de la nostra Diputació em comentà preocupat que un alumne de l'Institut costa més que un de Biologia... Recordant tots aquests fets i aquestes consideracions, creiem que ha arribat el moment de fer justícia a les escoles privades de teatre i, de manera molt especial, a la més antiga de totes, que ha sabut rejovenir-se darrerament gràcies a la gestió eficaç i responsable de Mireia Font i Ricard Boluda. Parlem, és clar, d'El Timbal, que va cap als 36 anys de vida. Ricard Salvat. Dramaturg 2.- Cintes de video: ja vaig fer setmanes enrera una llista de les cintes de l'ACC, la actual és més completa en quantitat i detalls de cada una. L'adjunto a aquest text. Dedicada al Jordi Jané que en farà bon ús. He disfrutat molt, algunes són senzillament genials i m'ha agradat de veure aquells de vosaltres amb l'aspecte de fa 10 o més anys quan tots erem diguem "jovenillos". Seria bó que tots seixanta tres socis hauriem d'entregar constantment una còpia de documents, revistes, articles, fotografies, pel·lícules que tinguem a l'arxiu o anem creant o ens caiguin a les mans, sia en fotocòpia, en disquet, sia en video o Cd o DVD. 3.- Circ Madrano: Gràcies al Genis que les va oferir i al Boni que un cop més va distribuir entrades. Amb el Marcel (i les meves filla i néta) el vam veure a Girona diumenge dia 8 de maig; tot l'espectacle és superb, els camells i els cavalls dirigits per un colombià mitjançant passos de ball fets al mig de la pista (veritat Manel que ens va agradar?), els 12 tigres blancs de la Susan Lacey (només de veure'ls ja és un plaer, no cal que facin res tot i que fan alguns exercicis i un parell d'ells atravessen un cercle de foc i un altre de paper), els tres elefants (el primer surt a la pista tot sol i s'enfila a un taburet sense el propi domador). Però no només els números d'animals sinó també un de teles i un de malabars per dos noiets que després venien les xocolatines eren de primera categoria, un icari que feia botar una pilota que feia enfilar per una espècie d'escala, recolzada en els peus, coronada per una cistella on, com a bon jugador de basket, introduïa la pilota. Diumenge 29 Televisió de Girona va passar una entrevista al Genis, qui m'ha promès documentació pel nostre arxiu. 4.- Soleil: recordeu la meva conversa amb el vicepresident del Soleil i la seva predisposició a saber més del circ a Barcelona, de l'escola i de nosaltres APCC? No li hem respost res, ni sé a qui toca ni amb quin objectiu, però ells es gasten l'1% dels ingressos en sponsoritsar. Potser a la festa de Tiana podem invitar a la gent del Soleil que ens invita a nosaltres com a primer pas. 5.- Ambidextro 37 de gener 2005: parlant del Soleil, a la pàgina 5 hi ha una entrevista amb el Victor Kee, ucrainés, que va fer una classe magistral a Carampa. M'agrada quan explica que l'escola de circ de Kiev era "petita, sense mitjans, sense grans aparells, lluny de la fastuositat de Moscú". Llegiu-la si podeu. A la 38 hi ha un article sobre els atlantes mexicans que des de dalt d'un màstil quatre indis donen tretze voltes cap per avall honorant els déus (4x13=52) i 52 són els anys còsmics en que es divideix el temps. Veure'ls en directe emociona de veres. 6.- Biblioteca de Nou Barris: Suposo que aneu rebent uns triptics que anuncien les noves adquisicions que fan. El Butlleti de l'Ateneu també les publica. El fons que tenen es pot consultar a: www.circostrada.org/index.cfm?fuseaction=R3-2 7.- Macabra: Esperonat, com tots, pel Boni i amb la complicitat del Vicent, vaig anar a la Macabra dimarts 17 de maig a veure la moguda. Impacta, de veres que impacta la serietat amb la que diferents atletes assajen a terra, al trapeci, fan malabars, filferro, diabolo (3 a la vegada). Jo anava, coses de la vida, amb trajo, camisa i corbata, i es van pensar inicialment que jo era un director que volia fer un càsting! Però dijous 19 vaig veure l'espectacle de circ-cabaret, quasi tot ell em va encantar però la sirena Cristina balancejant-se al ritme de les ones és veritablement impactant, en un número massa curt amb l'escenari mullat que no li va permetre lluïr-se tot el que podia. Li vaig escriure unes linees. Els vaig demanar el dossier urbanístic que ens van presentar quan ens van visitar però que no ens van donar, així i tot el vam defensar davant l'ICUB. 8.- Grec: David & Dany Ronaldo el 17 de juliol i l'Escola Òpera Pequín el 5 de juliol al Mercat de les Flors són el més aproximat al circ que he trobat al programa. Podem anar-hi plegats si ens organitzem. 9.- El Punt i l'Avui: Segueixo recopil·lant els articles de El Punt sobre Circ, que inclouen els del nostre Marcel Barrera, últimament dedicats al Festival de Pallasses d'Andorra, el Medrano a Figueres i Girona, i al Trapeci. També el de l'Avui, que em temo no tenir-los tots ja que no en sóc subscriptor. El seu autor, el nostre Jordi, potser un dia ens farà un llistat de les dates. El 3/5 el dedica als "Catalans pel món" i ens explica amb tota claretat els èxits dels nostres Monti i l'Oriolo al Roncalli com a orgull de Catalunya amb el contrasentit de les seves dificultats en el projecte de la carpa itinerant per les nostres terres després de l'èxit obtingut al Forum. El 15 i el 25/5 els dedica al Trapezi, on no he estat. 10.- Circus Klezmer: dia 30 de juny dijous a les 22 al MNAC (també l'endemà divendres 1). Potser ja l'heu vist per les festes de Nadal passat però jo hi aniré dijous 30 amb qui vulgui acompanyar-me. 11. Granada: L'Ivan ens ha fet saber que la seva moguda va per bon camí. Em sembla que en Vicent tenia un reportatge fotogràfic de la festa del 28 d'abril i de les tres carpes instal·lades i tancades. Ens en donaràs una còpia? I per acabar només voldria dir que les jornades de Tiana, sobretot el dissabte, ha d'ésser i serà, el gran dia que ens dediquem, que dediquem al Joan Armengol (sempre cal recordar els que ens han deixat per profit propi, entre altres raons), i que dediquem als que ens envolten. I amb la pena pels fets de Berga, us desitjo el millor.
Quim

1 comentari:

Alfonso Domingo ha dit...

Hola, una página muy completa. Estoy escribiendo un libro sobre Tina de Jarque, cuyo padre era el payaso Tonitoff y su tío, Antonet. He conseguido alguna información de los dos, pero me gustaría saber donde puedo encontrar sus biografías. Muchas gracias.
Alfonso domingo
alfonsodomingo@hotmail.com