divendres, 7 de setembre de 2007

Primavera 2007 Revista Zirkolika
MANEL "TOTÓ" VALLÉS, EXCEL·LENT PALLASSO I PERSONAGuardonat amb el el Nas d'Or honorífic a l'últim Festival de Pallassos de CornellàQuan arribo a casa del Totó estic emocionat. Em reb en una habitació mi museu mig biblioteca. L'acompanya com sempre des de fa 40 anys, la seva esposa i partner a la pista Rose-Marie. M'adono de que estic davant de l'història viva de 60 anys de professió de pallasso, davant d'un artista que ha trepitjat les pistes del millors circs d'Europa i ha gaudit d'un prestigi que s'ha guanyat a pols en cada actuació.
Debutà l'any 1946 amb 13 anys. En realitat tot havia començat el primer dia de classe de pàrvuls, a l'escola de Cornellà, quan caigué de la cadira cames enlaire i sense proposar-s'ho aconseguí que tota la classe esclatés en una sorollosa riallada. Descobrí com li agradava de fer riure els altres nens, sobretot enmig d'aquella guerra fraticida que ennegria la vida qüotidiana dels companys. Les pallassades que seguiren foren la desgràcia de la mestra qui el posava cara la pared. Pensa Totó que deuria ser una pared mestra per poder ensenyar-li alguna cosa.
Aviat, de retorn a Barcelona, amb sis anys descobrí el malanguanyat circ Olympia, a la Ronda de Sant Pau de Barcelona. Primer amb els pares, després amb una tia i després tot sol els dijous a la tarda quan els nens entraven de franc. Ell mateix ho descriu: "¡Quina emoció el veure unes foques jugant amb unes pilotes de colors en equilibri! ¡Aquells cavalls blancs i negres que evolucionaven, omplint la pista!¡Enormes elefants ballant un vals! ¡Divertits gossets, molt graciosos, que jugaven a futbolistes! Se'm van posar els ulls com plats en veure com uns senyors amb vestits blancs molt ajustats volaven pels aires d'un trapezi a l'altre, com àngels sense ales... En fí, per mi, era com un somni meravellós!.Així veia ell el circ, el circ Olympia, un espectacle i un altre, una vegada i una altra. Allà hi va veure els millors pallassos de l'històra del circ, tots van passar per l'Olympia: els Hermanos Moreno; Pomphoff y Theddy amb els seus fills Zampabollos i Nabucodonosorcito; els Hemanos Andreu-Rivels: Polo, René, Celito y Rogelio; Rico i Alex; els Hermanos Díaz, els Hermanos Cape, els 5 Rudi-Llata, Cody i Cugatti, els hermanos Sala i els magnífics augutsos capitanejats per "El Gran Señalada".
I prengué una decisíó que decidí la seva vida: seria pallasso. No quan fós gran sinó immediatament: fundà una parella, Toni i Totó, amb un company de barri i començaren a actuar pel casal parroquial d'Hostafrancs i als cinemes de barri.
Aviat s'adonà que li calia una bona base musical, apresa amb rigor i serietat, res de tocar d'oïda. I es matriculà al Conservatori del Liceu, aprengué clarinet i saxo. Allà conegué i féu amistat amb Juanito i Rino. I junts els tres fundaren els Hermanos Martini. Amb ells trionfà a Barcelona, a Espanya i per tot Europa i guanyaren l'any 1960 el Premio Nacional de Circo.Fou aleshores que el vaig conèixer. El meu pare Jordi Elias feia anys que escrivia sobre ells definint-los com un diamant en brut, que triomfarien perque tenien fusta d'artistes de primer ordre. I per informar-se sobre ells, es tancaven al seu despatx en unes converses serioses que deixaven de ser-ho quan s'obria la porta i els fills de la casa érem invitats a presenciar paròdies i entrades que improvitsaven per a nosaltres. Riure a pleret no seria la expressió adequada, ploràvem de tant riure, dolça compensació per unes infàncies massa grises.Cristoforo Cristo, empressari com el seu fill Angel, els contractà l'any 1960 per actuar al Circo Nacional de Holanda. Després fou Juan Carcellé amb el Circo Español i el Festival Mundial de Circo. D'allà s'atreviren amb el salt internacional, ni més ni menys que cap al Coliseo de Recreios, circ estable a Lisboa, veritable catedral de múltiples pisos, on triomfaren plenament. Després París, contractats per Bouglione, després Suècia amb el Circ Scott. Aleshores Totó s'enamorà i es quedà al país. Rino i Juanito deixaren els Martini i s'incorporaren Carles i Loren, foren els 4 Martini, amb la participació de Rose-Marie. Anys a venir, incorporà José Llata i es nombraren els Martini Llata.
La llista de països on ha actuat en Totó és llarga, és tota Europa. També al Marroc. Inclou el primer Festival de Montecarlo l'any 1974. Més interessant és la llista de circs que l'han vist sota la carpa, són els millors d'Europa: Cirque de Noël, Berny, Rebernigg, Althoff, Cirque d'Hiver, Krone, Sabine Rancy, Continental, Pinder, Royal i Benneweis, entre d'altres.Si li preguntem al Totó com ha sigut possible la successió múltiple de tants èxits internacionals, la resposta només és una: la autoexigència constant per arribar a la màxima perfecció possible que permeti estar a l'altura del respecte que el públic es mereix amb satisfacció de la pròpia dignitat personal. I si comença les seves actuacions com un nen entremeliat espontani i comediant, el seu èxit es basa en anar depurant i pulint cada un dels gestos i moviments, aprenent cada dia dels grans mestres, cercant sempre el rigor precís que l'encamini cap a la pròpia essència. Ell és un pallasso de pista, clàssic, tradicional i convencional. Pallasso musical que aconsegueix el silenci sepulcral del públic quan arranca dels instruments els arranjaments que semblen tocats per una orquestra o banda sencera.
I quan mira enrera repasant la seva vida personal i professional està satisfet de l'ofici que va triar. Ell ho escriu així: "En un món com l'actual, on predomina la violència, la mesquinesa, la maldat i la hipocresia, i on sembla que hagin desaparegut els valors humans, el poder estar rodejat de criatures que et miren amb els ulls oberts com plats, que et donen la mà, que t'abracen; quan amb tota la candidesa i innocencia un nen et diu: "Ets un pallasso de veritat, t'estimo. Puc fer-te un petó?... aleshores jo, davant d'això, només puc dir; Gràcies Déu meu, per haver-me fet pallasso!".
La seva vida professional culmina en rebre l'any passat el Nas d'Or honorífic del Festival de Pallassos de Cornellà, en la seva 12ª edició. Allà Totó manifestà que aquell Premi ell el rebia com a compensació per tot el que ell s'havia entregat al circ durant els 60 anys de professió. Millor recompensa, impossible.

Però la seva vida artística no s'ha acabat. Totó gaudeix d'una qualitat intel·lectual nodrida durant els seus viatges per Europa i per la lectura de tota la litreratura circenca publicada. El seu criteri artístic és molt actual i seria bó que tingués la oportunitat d'expressar totes aquelles aportacions que el món del circ encara necessita.