jo crec que el circ es reflex de la vida, de la vida individual i col·lectiva de cada poble i poblet i de cada individu. Permet posar de manifest l’alegria de les coses que un sap fer: jugar amb el cos, amb animals, fer riure, fer salts, tocar instruments, individualment o en equip, surt del més profund d’un mateix i es dirigeix als conciutadans que aprecien allò que sap fer el veí. I neixen els santimbanquis passavolants, els músics de carbasses i cordes, i tambors i canten i ballen i riuen i fan riure, potser no saben que allò és circ, en diuen capoeira o danses a Manitú, o teatre de carrer o bufons de la cort.
Però surt del poble i va al poble, del més endins de cada artista al més respectuós de cada espectador. I això no acabarà mai, ve de lluny des de sempre i durarà mentre l’home sia perdurable. I cap poder global podrà anul·lar la vida íntima i interior de la gent i dels pobles.
Aquest és el meu regal en aquest final d’any amb els millors desitjos per 2006, que els teus somnis d’una cultura local siguin realitat en aquest gra de sorra que en diem Terra, la nostra mare
Quim