divendres, 7 de setembre de 2007

Hola, sóc en Quim, el meu consell és que no cal seguir llegint. Vosaltres mateixos.

Aquest és un escrit destinat a plasmar satisfaccions, múltiples satisfaccions, la vida també dóna satisfaccions. Aquest us la dedico i també als meus néts, la nascuda i el que està en camí, nen o nena, avui no ho sap ningú.

La néta nascuda, de nom Maria, amb 14 mesos ja conegué el circ, conegué el Boni, malabarista, ciclista i showman musical, ella no en perdé detall, dreta als meus genolls, tota l’atenció fixa durant una hora llarga posada en l’acció de l’escenari, bé, millor dit, en la plaça major de La Bisbal de l’Empordà. Al meu pare li agradà de veure’ns apassionats per la seva passió. Gràcies Boni.

Però no és dels meus néts de qui voldria escriure’us unes línees, però està lligat. Sino de tot un plaer, senyores i senyors, un plaer i un honor. L’honor d’haver llegit un llibre apassionant, l’honor de conèixer l’autor de la antologia, en Jordi, l’honor de pensar que el meu pare compartia professió, criteris i punts de vista amb l’autor de les cròniques i crítiques, la satisfacció de tornar als records de l’infància, de números circenses i circs sencers que vaig veure fa quaranta i tants anys, la promera dosis d’una adicció que avui, com sabeu ben bé, encara em dura.

Ja sabeu a què m’estic referint? Segur que no? Si menciono el Jordi ja deveu saber que es tracta del Jordi Jané, (qui més podia ser?) quin honor tenir-lo amb nosaltres, si parlo d’un crític, es que es tracta de Sebastià Gasch, si parlo d’un llibre antològic serà “Sebastià Gasch (Antologia de textos)” transcrit per la Lidia Comas, sent coautor en Joan M. Minguet, publicat l’any 1997.

El llibre ha sigut propietat de l’ACC, però ja la Lidia, en Vicent Llorca i jo obrirem la caixa de Pandora (disfressada d’armari metàl·lic amagat darrera de múltiples embalums de circ en una habitació de l’Ateneu) dilluns passat i hi trobarem aquest llibre. Aquest llibre i tants d’altres, i revistes (entre d’elles algunes revistes Circo editada pel meu pare, en fotocòpies) i dossiers i videos i papers, molts papers... Dijous ja ells dos es posàren a fer inventari del fons ACC, no els envejo, i nosaltres, la APCC, en farem acta de recepció en el seu moment. El passat ens acompanya sempre. I jo vaig demanar prestat el llibre. Per això està el passat, per fer-lo present a les nostres vides.

Porto tantes linees i a penes he parlat del llibre ni de Gasch. Si tres reunions enrera parlàrem dels socis a títol pòstum, Gasch té tots els drets de ser-ne. Jo no el vaig conèixer. Va ser el director nominal de la revista Circo quan la llei obligà el meu pare a trobar un periodista titular per a tal paper. La seva actuació com a tal fou, però, nula. Gasch trobà el paraigües de Destino que li permeté estabilitat professional i econòmica, el meu pare no el trobà mai, el paraigües, i fou sempre el que avui en diriem autònom. Tampoc el caràcter l’acompanyava cap a tal objectiu.

Però en Jordi Jané ens reuní al fill de Gasch, al fill de Li-Chang i a mí el dia que presentà el seu llibre sobre aquest darrer a finals del passat mes de març. Moltes vivències cadascú de nosaltres viscudes a l’entorn familar. Tots tres fills tenim una acumulació d’experiències de les que som o hauriem de ser portaveus. Per això estàvem a l’acte. Mèrit del Jordi.

Gasch escriví de circ durant cinquanta anys, des dels anys vint fins a finals dels setanta i escriví mils d’articles de circ i d’altres arts escèniques, amb una visió culta i moderna, a totes les revistes hagudes i per haver, inclosa la parisenca Le Cirque dans l’Univers. En català i castellà, segons els vents dels temps, ja m’enteneu. I en Jordi Jané i companyia sel·leccionen els articles o paràgrafs que els semblen més didàctics, descriptius. I el resultat és un llibre magnífic, que us recomano si no l’heu llegit, que jo faria de text obligatori per a qualsevol estudiant de qualsevol escola de circ inclosa la nostra Rogelio Rivel, llibre qu no pot caure en l’oblit.

La primera tasca que es deurien imposar fou la d’ordenar els articles per temes. I, potser sense voler, creen un index de divisió dels temes circencs que durarà per sempre, n’estic segur. No us detallaré aquest índex però inclou uns temes generalistes a l’inici i al final, (Percepció i valoració del circ, La cara oculta del circ, Gasch, teòric i tractadista de circ, amb capítols dedicats a Seguretat i drets d’autor, la música, les escoles, els arxius, museus i clubs, les arts plàstiques) tots ells ben actuals i que nosaltres tenim encara avui sobre la taula. Repeteixo les avantatges de llegir el llibre en l’actualitat.

I la gran part del llibre està dedicada als artistes i a les companyies, els nostres, els d’Europa i de tot el món.

I és clar, quan al llarg de les pàgines van apareixent artistes que fa cinquanta anys jo havia vist, visualitzo els números i m’emociona la lectura: la trapecista Mara, de tant o més mèrit que la superlaureada Pinito del Oro, el tigre que s’enfila dalt d’un cavall, el pilar de tres que es manté dret al llom d’un cavall, els cosacs que cavalcant a la grupa giren per sota la panxa, els funambulistes que es creuen a gran altura a través d’un salt d’un per sobre l’altre o mantenen l’equilibri sobre una cadira, el Grock i el Don Saunders i tants d’altres, els quaranta quatre cavalls en exhibició lliure, les nissagues emparentades d’italians afincats a Barcelona Briatore i Frediani, els domadors de feres, uns suaus i els altres agressius, amb tigres traïdors i lleons avorrits, incloent un domador posant el cap dins la boca d’un lleó, els elefants panxuts i patosos que quasi posaven la pota sobre el cos estirat a terra d’una noia, els trapecistes volants, àguiles humanes, els Pierre Alizés, els barristes còmics, els Oliveras i demés, els funàmbuls, els del llit elàctic. I les desfilades sumptuoses del Circo Americano, noies precioses, música a tot drap, molta il·luminació. Ja no sé si tot això es mencionat pel Gasch o són només una barreja dels meus records. Què més dóna, el llibre me’ls ha suggerit.

Dilluns us tornaré el llibre. Qui serà el següent?.

Quim